martes, 28 de agosto de 2007

El banc (12a part “Apunts de Ginebra”)


Un parell d’àrabs s’asseuen en el mateix banc que jo. Tres alegres animals en llengua estrangera. Han tret l’ordinador portàtil, aquests dos àrabs que a primer cop d’ull pensava que eren eslaus, malgrat van vestits com beats o sense sostres, i fan olor a carretera i a tabac. Parlen de forma concentrada, tenen un riure que asserena la duresa del seu posat. Ignoro què deuen mirar. Un té la veu aguda, la camisa florejada, és més jove, l’altre, barba blanca, deixa vibrar els sons a la gola com en una caverna en un to extremadament pausat. Intercalen el francès per dirigir-se a mi, que ocupo la meitat del banc amb la maleta. Els hi faig un lloc i , en seure’s, ja no existeixo. A les antípodes del desert em freno.