martes, 28 de agosto de 2007

Esclat de colors (9a part “Apunts de Ginebra”)


Feia anys que amb l’Anna no passàvem de trobades de cafè, dues o tres anuals. Per fi hem recuperat la joia que en la intimitat creàrem. És solament qüestió de donar-se temps, ja que la confiança romania intacta. Ginebra està preciosa, entre verds de jardí, de vinyes i roig de vi a les pupil·les, ocre a les entranyes, daurat en el centre del pit. Esclats de flors arreu, un no pot, sinó, brotar i brotar. No en diria massa més, és la mudesa nua de les experiències amables que et llancen, voladora, a una plenitud fora de tota paraula. La brevetat és la que les revoluciona, el que hagin de deixar-se. I un deixa el lloc sense angoixar-se, i un deixa part del seu cor sense recança.