martes, 28 de agosto de 2007

I s’obre Natura (3a part “Apunts de Ginebra”)


Hi ha un respecte per la natura impensable, tot es recicla, i, separant-se, és de bell nou ajuntat. Un matí anem a una gossera a passejar un de tants gossos que compten amb voluntaris per sortir a caminar. Això també és impensable a la nostra ciutat. Aquí no existeix pel gos la realitat de ser abandonat. Ni al rodamon li faltaran mai al respecte. Ni al jove noi l’eximiran d’allistar-se a un exèrcit inútil en un país neutral.

“És per Ment que se m’obre Natura
a l’ull golós; per ella em sé immortal
puix que l’ordén, i ençà i enllà del mal,
el temps és U, i pel meu ordre dura.
D’on home sóc. I allunys tota pastura
Al meu llanguir. En ella l’Irreal
No és el fosc, ni el son, ni l’Ideal,
Ni el foll cobeix d’una aurança futura
Ans el present; i amb ell, l’hora i el lloc,
I el cremar dolç en el meu propi foc
Fet de voler sense queixa ni usura.
Pel bell concret faig el meu càlid joc
a cada instant, i en els segles em moc
lent, com el roc davant la mar obscura”
(J. V. Foix, És per la ment”)