martes, 28 de agosto de 2007

Témer: Ser en existència d’altri (8a part “Apunts de Ginebra”)


Temo l’extrema por d’aquells que per minvar-la han d’aniquilar totes les diferències d’allò que els envolta. Temo la por d’aquells que per minvar-la es farceixen d’instruments inútils i productes que els deixen la impressió de posseir una riquesa falsa. Temo tots aquells que tenen tanta por que s’agafen al record de velles conquestes i alts reialmes que encara gotegen la sang amb la que els van conquerir. Temo la por de tots aquells que envegen tant que no suporten ensumar un bri de felicitat aliena. Temo tots aquells que de tanta por per respondre als seus actes, metrallen tot el que ha estat en nom de l’oblit. No temo al passejant, ni aquell que espera en un banc poder tenir algun dia abric. No temo qui construeix al dia una nova cara, ni qui, enfonsat de tanta misèria assaja un nou somriure que saps que haurà de forçar. Ni aquell que amb els fòrceps de la memòria intenta saber què passa, ni el que plora per no saber on és el seu nom ni la seva casa.

“Vam arribar en aquell poble i no hi havia ningú, però per places i passatges sentíem la pressa dels qui foren i de llurs danses i les esquerdes dels murs esbossaven la faç dels qui vindran. Una llegenda clandestina gravada al peu d’unes figures que imitaven, rústegues, uns mísers infants, deia: ‘Sempre som en existència d’altre’. Vam fugir pel coll fronterer vestits amb pells primitives i carregats de llibres” (J. V. Foix)