martes, 28 de agosto de 2007

Ubiqüitat (5a part “Apunts de Ginebra”)


Si el catàleg m’hagués servit per explorar encara amb més profunditat l’iconografia de l’obra, l’estar sota les mateixes parets, em dóna el do de la ubiqüitat. Això alenteix la paraula en la mateixa proporció amb què amplifica la mirada. Vaig a parar a la biblioteca de Lletres amb l’Hakim, el company de l’Anna. Allà fullejo l’Antologia de Poesia Catalana que han fet en Castellet i en Molas (1963). L’han escrit d’una manera del tot poetitzada, ara seria impensable. Ja és estrany que recuperi vells poetes de les terres catalanes en aquest cor blanc d’Europa (tot i no formar part de la comunitat). Estic aquí buscant coses d’allà que ja no hi són. Hi ha res de més inútil? Aquesta inutilitat em reconforta.