viernes, 7 de septiembre de 2007

MENORCA



MENORCA, durant i després
(31 d’agost del 2007)

Escalfaven el fang, llavors feien les dones teules amb ses cuixes
mentre el carbó del “maridet” cruixia a l’entrecuix roent.
I el meluc, doble refugi, roig pel fang, clivellat pel vent
era encès amb riures de no-res i mots de casolanes bruixes.

El vent filador perforava el que hom estenia
i ho portava tot a un silenci mai comprès.
El vent nodria al vent amb mil cavalls flamejants d’un foc transparent,
i més tard, segat el món, tornava la calma a l’illa.

Les llars s’empassaven, amb embut de calç, un temps emmurat
i a cada finestra naufragava una carta llançada al mar de la infidelitat.
Ballant pels teulats un gat esgotava setze vides.
Una sargantana salada sobre la pedra crucificava el blanc.

El contrabaix del temps em fa suar pell morta a cada cop de daus.
Torna el mot a encimentar-se en el dol urbà mentre es decanta el dia.
Romandrà per sempre més: “la possibilitat d’una illa”.
Endreço a l’habitació d’un occident cansat: el Vent, la Pedra, la Mar.