miércoles, 17 de octubre de 2007

PARADOX REX



Només volia dir que ahir, pel Raval, vaig veure un home rient i una dona plorant agafats de la mà. Eren grans. Com si anessin en un paral·lel arremolinat, les seves vides es separaven en el punt on mai més es deixarien anar, de la mà. Hi ha un moment on la diferència frega el seu anvers. Hi ha un moment en què, quan la ciutat ofega, només un rampell de punyent paradoxa et fa ser conscient de com transita la vida pels budells d’aquest laberint de irreconciliacions que esdevé la ciutat quan s’aixeca matinera amb la cara més sincera. La de la seva fina lletjor. Poso una foto de l’Oriol (www.oriolhernando.com), que contradiu les seves faldilles brutes de burgeseta de Capital. Barcelona, qui et desitjava i qui et detesta són ja la mateixa persona.

Sólo quería decir que ayer, por el Raval, vi un hombre riendo y una mujer llorando cogidos de la manos. Eran mayores. Como si fuesen en un paralelo arremolinado, sus vidas se separaban en el punto donde nunca más se dejarían ir, de la mano. Hay un momento donde la diferencia roza su anverso. Hay un momento en que, cuando la ciudad asfixia, sólo un breve interruptor de clamorosa paradoja te hace ser conciente de cómo transita la vida por los intestinos de este laberinto de irreconciliaciones que deviene la ciudad cuando se levanta tempranera con su cara más sincera. La de su fina fealdad. Pongo una foto de Oriol (www.oriolhernando.com), que contradice sus faldas sucias de burguesita de Capital. Barcelona, quien te deseaba y quien te detesta, son ya la misma persona.

6 comentarios:

lourdes dijo...

aveure si et desterran de Barcelona

oriol dijo...

moltr bé dons! m'agrada que hagis arribat a detestar sincerament, desd'ulls atents, la ciutat que se't ofereix, perque son això les ciutats, prostitució i gratuita, que és el més interessant. Ja se que saps i que t'hi fixes, però t'animo a continuar alimentant la teva pulsió perceptiva sense més miraments, aprendre a odiar amb més refinament encara desitjant l'esgarrifança, com qui demana una abraçada, així, la porta ben oberta als cuatre vents. (I al final et toca la grossa i vas i ho expliques)
Gràcies per la foto, que'm fa ilusió... I petons

oriol dijo...

només tenia un ull al bell mig del front...

hiperboreana Ingrid dijo...

afinar-se! afinar-se! i tenir les mirades còmplices oportunes per fer-ho.gràcies, un petó

hiperboreana Ingrid dijo...

i un altre al bell mig del cor

Associació Cultural dijo...

fent-me'n un cercle perfecte, també...