lunes, 16 de mayo de 2011

SEUL#04

Clicar per ampliar


Seul és una ciutat dura. El cafè és car i dolent, només serveix com a laxant. Avui ha plovinejat una mica i tothom anava amb paraigües per la contaminació, que no pas per la pluja, i la ciutat s'ha tornat invisible de cop, només veies els peus dels megaedificis i quilòmetres de megalòpolis esvaïda. Acaben de sonar les dues de la matinada a cap rellotge.


Seul es una ciudad dura. El café es caro y malo, sólo sirve como laxante. Hoy ha caído llovizna y todo el mundo iba con paraguas por la contaminación, no por la lluvia, y la ciudad se ha vuelto invisible de golpe, sólo veías los pies de los megaedificios y quilómetros de megalópolis desvanecida. Acaban de dar las dos de la madrugada en ningún reloj.


* * *


Avui poca cosa de l'exterior: imatges de l'hotel. He provat el vi dolç coreà de bolets i de grosella i hem rigut durant una bona estona amb el personal danès i australià. Hem fet classe de diferències gestuals entre cultures, jo els hi he ensenyat a fer botifarra ("fuck you") i el gest de "this is too much". Les diferències culturals provoquen l'empatia, ha de quedar clar. Pel·lícula de yakuzas, floritures plastificades i les làmpares d'aranya projectades contra l'aranya catòlica. Si pogués protestaria. Maleït vi dolç.


Hoy poca cosa del exterior: imágenes del hotel. He probado el vino dulce coreano de setas y de frambuesa y hemos reído durante un rato con el personal danés y australiano. Hemos hecho clase de diferencias gestuales entre culturas: yo les he enseñado a hacer porra (“fuck you”) y el gesto de “this is too much”. Las diferencias culturales provocan la empatía, tiene que quedar claro. Película de yakuzas, florituras plastificadas y lámparas de araña proyectándose contra la araña católica. Si pudiera protestaría. Maldito vino dulce.