lunes, 21 de enero de 2013

TWITTER: LA NATURALESA DEL MITJÀ TAMBÉ CONDICIONA EL SEU ÚS


(Arrel d'una batalla campal sobre un article d'autoria col·lectiva que ha portat polèmica)

Quina mania això de discutir-se seriosament i aferrissadament per twitter! És com donar-se cops de cap en una peixera, i qui diu peixera, diu 140 caràcters, com en aquell programa: el micro desapareix al cap de 140 caràcters i la veu emmudeix amb el subratllat vermell. El twitter és de naturalesa volàtil, que ningú s'hi fassi mal. Més enllà de títulars, o del fèrtil bosc de vincles hipervinclats que t'agenden i et saccegen i t'informen a parts iguals, tot és fressa o joc, divertimento que deixarà en més bon lloc als més ràpids de llengua i encara millor als desllenguats. Després hi han els tête à têtes, com a les presons, potser llavors, la cosa pot començar a posar-se interessant, malgrat els barrots virtuals. Els trending topics, en la majoria dels casos, són per llençar a les escombreries o per llençar-se un mateix de la forma més trendy a la brossa concorreguda del tòpic, com qui es tira pedres al fetge per sentir-se maldestrement viu. Des de que tinc twitter encara faig més faltes d'ortografia, com a 3er d'E.G.B. quan em feien escriure 300 vegades "va va amb v baixa", una injustícia poètica, quan pots dir "va va amb v vaixa", i et quedes tan panxo.

A favor de l'eina: agenda, enllaços curiosos, informació i formació, comunitat, els hashtag com a paraula clau que et permet accedir a la informació d'un assumpte concret.
En contra de l'eina: hipervisibilitat de la informació, empitjorament de l'ortografia, la sintaxi i la riquesa semàntica, cacofonia discursiva, valor quantitatiu de la informació encarnat en el "trending topic"

Sí, jo també tinc twitter.