sábado, 4 de octubre de 2014

4 grans sèries dels últims 4 anys





MINIPUT 2014 (20a Mostra de Televisió de Qualitat), dissabte 29 de novembre de 10.00 a 22.00h al CCCB, entrada gratuïta, inscripció online http://www.miniput.cat/

+info http://www.miniput.cat/

10.00 h Presentació general
THE WRINKLED MINUTE (2012)
(La minute vieille, França, 1’30”, entreteniment, ARTE France, Fabrice Maruca)
Com portar els acudits a la pantalla i que s’escapin de l'stand-up comedy de tota la vida? ARTE ho ha fet, posant com a protagonistes unes senyores ben peculiars, tietes, mestresses de casa, àvies..., perfils que, si no fos per la senyora Doubtfire, no vincularíem amb l’humor i menys amb la falta d’escrúpols o amb el to ofensiu que destil·len alguns dels acudits de tota la vida. Càpsules breus de caràcter lúdic, un pica-pica d'humor comprimit i casolà.


10.20 h
REAL HUMANS (2013)
(Äkta Människor II, Suècia, 60 min, ficció, SVT, Lars Lundström)
Què passa quan els robots esdevenen tan humans que quasi no es poden distingir de la gent real? Quan, fins i tot, poden ser els nostres amants? A la sèrie dramàtica Real Humans tenir un Hubot és tan natural i habitual com tenir un cotxe. Molta gent els adquireix i somia amb el darrer model; però els Hubots creen nous problemes i dilemes. Qui és el responsable de les accions dels Hubots? Els Hubots haurien de tenir algun equivalent als “drets humans”? I què és, exactament, un ésser humà? A la segona temporada un virus letal s’està expandint com una pandèmia, fent que els Hubots infectats siguin incontrolables i perillosos, amb terribles conseqüències per als principals protagonistes. La família Engman s’adona que ha de comprovar si els seus Hubots, Mimi i Vera, estan infectats. Bea és activada després d'estar mesos sense energia i comença a rumiar la manera de poder alliberar tots els Hubots.
Presenta: Elisabet Roselló http://www.elisabetrosello.com/


11.30 h
BLACHMAN (2012)
(Blachman, Dinamarca, 28 min, Nordisk Film TV, talkshow, Torben Steno -autor-, Stevan Treshow -director-)
Per primera vegada a la televisió en prime time, els cossos de les dones són mostrats en tota la seva bellesa, defectes i marques, i es converteixen en la matèria prima d’un nou talkshow anomenat Blachman. A cada episodi, Thomas Blachman, un famós entertainer conegut per les seves provocacions, convida un altre home famós a l’espectacle. Una dona del carrer (jove, vella, prima, grossa, petita, alta, blanca, de color) es treu la roba davant d’ells en una habitació fosca amb un sofà. A partir de llavors, en Thomas i el seu convidat estudien el cos de la dona plegats. Comença la discussió: reflexionen sobre el cos de la dona, el sentiment que els hi produeix; continuen amb reflexions sobre les seves pròpies vides, sobre la sexualitat masculina, els rols establerts per a homes i dones i, en general, dialoguen sobre la societat moderna. La polèmica està servida.
Convidat: Thomas Blachman (teleconferència) *per confirmar*
Presenta: Raimon Masllorens (Brutal Media)


12.20 h
DOORWAY TO ADULTHOOD (2013)
(Doorway to Adulthood: An intimate talk about sex, Japó, 29 min, NHK, magazín/divulgació, Kana Ashida)
Al Japó, el sexe es pren sovint com un assumpte sobre el qual no es pot parlar en l’esfera pública o, fins i tot, en família. Hostatjat per una celebritat de la comèdia entre els adolescents japonesos, el programa parla, seriosament i obertament, sobre el sexe amb un to, alhora, juganer. Un metge que es fa dir Condom Master discuteix errors comuns sobre els mètodes anticonceptius i demostra la manera correcta d’usar el condó. Una obstetra parla sobre les seves experiències en avortaments de pacients adolescents i ofereix consell per ajudar-los. Una noia jove comenta les seves experiències. El programa separa els fets de la ficció centrant-se en el sexe entre els joves per tal d'ajudar-los a aconseguir una vida amorosa sana i feliç.
Presenta: Núria Garcia (Universitat Autònoma de Barcelona)

13.00 h
AT WAR (2013)
(Ten Oorlog, Bèlgica, 45 min, una producció de De Chinezen per a la VRT, documental, Arnout Houben, Michael Knops)
Tres periodistes segueixen les traces dels soldats de la Primera Guerra Mundial. Caminen al llarg de 80 dies travessant la meitat d’Europa. El seu punt de partida és l’extrem oest: la ciutat costera de Nieuwpoort. Passen pels famosos camps de batalla de Flanders, Somme i Verdun, a França. A Itàlia, van pels cims més alts dels Alps on els soldats van lluitar permanentment coberts de neu. Més enllà, segueixen els passos del front Baklan i marxen a través de Grècia per arribar als llocs de la batalla de Gallipoli, a Turquia. En el seu viatge es creuaran amb un gran ventall de curiosos personatges locals que els hi explicaran les seves experiències: faules personals de llavors i d’ara. Cada dia, Arnout i Jonas van deixant la seva pròpia marca. Fan el seu homenatge a soldats, infermeres i doctors de fa cent anys. Combinant històries del passat i del present, porten a la llum la història per a les audiències contemporànies.
Convidat: Elly Vervloet (commissioning editor, VRT)
Presenta: Francesc Vilallonga (Universidad Ramon Llull)



14.00 h
WEB JUNKIE (2013)
(Web Junkie, Israel, 74 min, documental, kNow Productions, Shlam Productions per Yes Docu Israel, Shosh Shlam, Hilla Medalia)
Xina és el primer país al món que ha classificat l’addicció a Internet com un desordre clínic i és un dels temes més temuts de la salut pública xinesa. El documental s’acosta al tractament usat al Beijing Rehab Centre i explora el cas de tres adolescents xinesos des del dia de la seva arribada a la clínica, fins passats els tres mesos que dura el període de rehabilitació. El film se centra en els temes que giren al voltant del desordre i, alhora, en el tractament i la teràpia. El centre està dirigit pel professor Tao Ran, el primer expert en addicció a Internet del món que promet als pares una cura per als seus fills. El tractament inclou un programa inspirat en l’entrenament militar, juntament amb estrictes regulacions en els horaris dels àpats i dels esbarjos, i sessions de teràpia. El fi justifica els mitjans? Que l’espectador decideixi; la llei, però, va respondre clausurant el centre.
Presenta: Elisabet Anglarill (RTVE)



15.30 h
MARRIED AT FIRST SIGHT (2013)
(Gift ved forste blik, Dinamarca, 37 min, Snowman Productions per a la DR, docureality, Maya Albana)
El somni de “the one and only” ha creat una extensa i creixent indústria al voltant de les cites a Dinamarca, on 1,5 milions de persones viuen soles. No obstant això, el nombre de casaments és el més baix en vint anys, i aquesta indústria per trobar l’amor sembla que no funciona. Potser un matrimoni concertat és la solució? Això és un experiment televisiu en el qual, amb l’ajuda d’experts, els matrimonis són concertats per a sis solters i sis solteres que no s’han vist mai. Les tres parelles es coneixeran en la seva cerimònia de bodes. Una vegada s’hagi dut a terme el casament viuran junts al llarg de cinc setmanes; després decidiran si volen continuar casats o divorciar-se. Tot el procés és documentat de molt a prop i l’esperança és que l’amor s’imposarà i que l’experiment serà un èxit. Però de la il·lusió a la realitat sempre hi ha un tram molt llarg.
Convidat: Michael Von Würden (productor)
Presenta: Xavi Morral (realizador)


16.30 h
MURDER (2013)
(Murder, Anglaterra, 2013, 60 min, BBC2, ficció, Birger Larsen)
Murder és l’únic programa que no es va passar a l’INPUT, però és una ficció televisiva que s’ha emportat els millors premis televisius europeus: millor ficció europea al Prix Europa, BAFTA 2013 al millor single Drama, BAFTA 2013 escocès per a Robert Jones com a millor guionista de ficció televisiva... Una morta és trobada morta en el seu apartament de Notingham. La seva germana, aterrida, jau en el bany. Un home jove, amb una camiseta plena de sang, està en un racó. Els tres s’havien trobat hores abans. Són les dues de la matinada i no se sap què ha passat. Birger Larse (director de la sèrie danesa The Killing) realitza aquest thriller des del punt de vista dels interrogatoris i el flashback per a crear el pilot low cost d’una futura sèrie.
Convidat: Birger Larsen (director)
Presenta: Paco Escribano (Minoria Absoluta)


17.45 h
EMILIE (2013)
(Émilie, Canadà, en línia Radio Canada, transmèdia, Francis Delfour, Jean-Christophe Yacono, Guillaume Lonergan, Josée Vallée, Antonello Cozzolino)
Émilie és un transmèdia per a públic juvenil que s’articula a partir de la comèdia romàntica, una història fragmentada que es resol a través de múltiples plataformes. Seguim a Émilie el dia en què ha de marxar amb el seu promès de viatge. Un bon amic, un antic promès i un vell enamorat semblen conspirar per aturar-la en la seva decisió de deixar Montreal. Una combinació de divertides confusions i extravagants trobades la fan anar del jutjat fins a una perruqueria sèrbia mentre intenta ocupar-se de tots els homes de la seva vida. La tecnologia és usada per reforçar encara més aquesta “seductora” narrativa que no deixa de ser una clàssica història d’amor. El concepte és simple: totes les eines de comunicació i de difusió d’imatges disponibles avui en dia són usades per explicar una història diferent per tal que els espectadors puguin experimentar la ficció d’una manera interactiva innovadora. El projecte vol reduir la distància entre la realitat i la ficció submergint l’audiència en el món de l’Émilie a través de l’estil documental i dels processos de navegació transmediàtica.
Presenta: Antònia Folguera


18.00 h
HISTORY WITH A WOW (2013)
(History with a WOW: Minamoto no Yoshitsune, Japó, 10 min, NHK, documental/animació, S. Omoto, K. Shinoaki, M. Nishizawa, T. Fujiyama, M. Watanabe, R. Kita)
Aquest programa vol fer de l’estudi de la història japonesa un assumpte divertit per als nens i les nenes. L’actor de kabuki Nakamura Shido es transforma en una figura històrica diferent, usant la dansa i la música per captar l’atenció del públic infantil. En aquest episodi es pot veure el guerrer del clan Genji, Minamoto No Yoshitsune, que ha esdevingut un heroi tràgic i llegendari. Va ser el protagonista d’una batalla èpica entre clans fa 850 anys, un conflicte que, finalment, va donar com a resultat la classe militar coneguda com a “samurai”.
Presenta: Miquel Garcia (TV3)


18.20 h
MISSION INVESTIGATE: SURFING THE WEB OF HATE (2013)
(Uppdrag granskning: Män som näthatar kvinnor, Suècia, 53 min, SVT, documental, Nicke Nrordmakr, Hasse Johansson)
Les amenaces de mort  i l’assetjament sexual inunden Internet, afectant, sobretot, a les dones. Per què alguns homes se senten lliures de fer-ho? Aquest reportatge s’acosta al fenomen de la missogínia i de l’odi verbal a la web a través d’algunes bloggers sueques famoses; però, sobretot, analitzant el cas d’una noia de 21 anys, la Júlia, que va escriure un post a la pàgina de Facebook de H&M i va rebre centenars de comentaris humiliants. Els reporters Nicke Nordmark i Hasse Johansson van a la recerca d’alguns dels homes que van amenaçar a la Júlia per preguntar-los: per què?
Presenta: José Luis de Vicente http://zzzinc.net/


19.45 h
SESSIÓ ESPECIAL: EL FAKE
Al MINIPUT, al llarg de les seves vint edicions, s’han passat uns quants programes que es basaven en la noció de fake (falsificació, fals documental, total o parcial). Alguns són experiments morals o sociològics, com El joc de la mort (2011), The Tourist Trap (1999) o Bye Bye Belgium (2007); d’altres pretenen conscienciar a la població sobre alguns assumptes d’interès públic, com The Big Donnor Show (2007) o Come on Down and Out (1994); d’altres posen en evidència els errors del sistema, com Basta! (2012), Brass Eye (1998) o Let’s Make a Baby (2007); i, en ocasions, trobem mers divertimentos, experiments audiovisuals de caràcter més lúdic com The Truth about Marika (2008) o Faking it (2007).
A aquests exemples hauríem de sumar-hi tots els grans fakes de la història del cinema que comencen amb les recreacions de Méliès (La coronació d’Eduard VII), passant per tots els artefactes d’Orson Welles (des de La Guerra dels Mons fins a F for Fake); alguns documentals del British Documentary Movement, per The War Game de Peter Watkins (una ficció que va guanyar l’Oscar al millor documental), Mondo Cane, fins a arribar a alguns clàssics dels anys vuitanta i noranta com UFO Abduction/ The McPherson Tape, Man Bites Dog, This is Spinal Tap o The Blair Witch Project. Malgrat la llista és llarga, la televisió continua sent un artefacte creador de realitat(s) i de veritat(s).


Així ho van patir l’equip que hi havia al darrere d’El Camaleó (1991), un fals documental que anunciava un (fals) cop d’estat a l’URSS i la mort de Mijail Gorvachov. El director de programe Joan Ramon Mainat va ser cesat i alguns dels implicats en el programa van ser destituïts. Més de vint anys després, Jordi Évole va utilitzar també el fake en un Salvados dedicat al 23-F creant, de nou, escàndol públic en donar a entendre que el 23-F, havia estat un muntatge cinematogràfic, aquest cop reforçat per l’efecte multiplicador de les xarxes socials. En aquesta sessió especial volem convidar els seus protagonistes per parlar de les seves experiències i plantejar qüestions sobre la funció de la televisió de servei públic.
Convidats: Jordi Évole (Salvados), Miguel Ángel Martín (realitzador d’El Camaleó, investigador d’apps i neurologia) i Manuel Delgado (guionista d’El Camaleó, antropòleg i activista)
Modera: Ingrid Guardiola (UPF, UdG)
Fila zero: Jordi Balló, Andrés Hispano, Fernando de Felipe



EL SALT A LA XARXA
Soy Cámara en el Miniput
Dia: Diumenge 30 de novembre de 2014
Horari: de 18.30 h a 21 h
Lloc: Teatre del CCCB

SOY CÁMARA. El programa del CCCB celebra el seu recorregut de cinc anys en antena amb un debat il·lustrat sobre la relació televisió-internet, entesa no només a través de la seva mútua referencialitat, sino com una excusa per parlar de la “televisió” futura a partir de l’impacte de internet, dels nous usos, gèneres i processos a través dels quals creem i compartim a la xarxa.
Presenten: Andrés Hispano i Félix Pérez Hita
Convidats: Lolo Rico (La Bola de Cristal), Andreu Meixide (BccN Film Festival)





miércoles, 24 de septiembre de 2014

BARCELONA, CIUTAT MAGNÈTICA? #BCNmp7 4a sessió 2 d'octubre al Teatre del CCCB

(versión en castellano AQUÍ) 


BCNmp7. Barcelona, ciutat magnètica from CCCB on Vimeo.

Els imans generen un camp magnètic al seu voltant que tant poden atraure com repel·lir, el mateix passa amb les ciutats. Fa més d’un segle Georg Simel escrivia: “A la ciutat l’economia monetària i la dominació de l’intel·lecte tenen una relació molt propera” (The Metropolis and Mental Life, 1903). La vida a les ciutats no ha canviat tant al llarg del segle, tot sovint la vida cultural es supedita a aquesta economia monetària, ja sigui sota la forma de l’especulació del sòl, ja sigui sota la forma del turisme (especulació econòmico-cultural); seguim amb l’estela de Simmel i la seva visió de la ciutat com una lluita, no ja de l’home contra la naturalesa, sinó dels homes entre ells. Alguns cineastes de la mateixa època van articular una mirada lírica i utòpica de la “ciutat moderna” amb tota la seva fauna i flora, amb tota la seva força productiva, és el cas de Vertov, Vigo, Ivens, Ruttman, Moholy-Nagy, entre d’altres, imatges de les ciutats com un cos orgànic que comprenia tant la seva estructura física com el seu corpus social, són els vídeos que hem inclòs a la careta de la sessió.

Catedral de Barcelona a finals del segle XIX

"L'home de la càmera" (1929), Dziga Vertov

 El temps passa sobre les ciutats, però el bullici no cesa, les prioritats canvien, però l’artifici roman en diferents àmbits d’acció. Ja no cal crear un “barri gòtic” fictici, com a la Barcelona de principis del segle XX, ni fer cap “Exposició Universal”, com la del 1888 que tan bé descriu Mendoza a La Ciudad de los Prodigios o la del 1929; ja no calen unes Olimpiades com les del 92. Però la transformació de la ciutat en benefici de la internacionalització de la seva imatge (“ciutat-marca”) segueix en peu, d’aquí que molts barris s’hagin aixecat contra les polítiques municipals que vetllen per seguir recreant la “imatge-marca” de la ciutat, essent el Barri de la Barceloneta i el Raval-Poble Sec (amb el “PlaParal·lel”) els focus actuals més actius. La ciutat no és un “concepte”, sinó un sistema de relacions complexos que ha de tenir en compte l’urbanisme i la demografia, la sociologia i l’ecologia, l’economia i la cultura (de fet, tot és cultura). La ciutat és un espai que, per naturalesa, fomenta la pluralitat i la diversitat, també cultural. La ciutat és per recorre-la, com el flâneur de Benjamin, per reforçar el que deia Michel de Certau, que “la història comença a ras de sòl, amb els passos”. La ciutat és per viure-la, per habitar-la, la ciutat és dels seus ciutadans.



Joan Maragall (de la família “Maragall”), va fer una Oda nova a Barcelona” el 1911 on ja presenta l’ambivalència de la ciutat; d’una banda és una ciutat “amb molta planta”, “riallera”, “arrauxada i traçuda”, “la gran encisera”, però també diu que és “covarda, cruel i grollera”. La metròpolis barcelonina no és només la “ciutat podrida” que cantaven els de la Banda Trapera del Rio i que l’escriptor Javier Pérez Andújar recupera al seu llibre Paseos con mi madre, sinó també és un espai d’oportunitats, de intercanvis i de producció político-cultural. Molts músics recorden la Barcelona pre-olímpica com un lloc efervescent on la música inundava els carrers, els clubs, les assedegades boques de les gents. Música diversa, música no estanca en gèneres, estils o grups, música que l’únic que volia era ser música, sortir volant i tornar a caure per mineralitzar algun tipus de ritual social; una experiència també estètica, d’avantguarda, però, alhora, una festa per a compartir amb els veïns (també de fílies), en els llocs, dins la pròpia ciutat i no en recintes o precintes preparats per l’ocasió. Molts músics recorden haver tingut les seves primeres “febres” musicals assistint a concerts en els locals de les ciutats, encantats d’haver compartit nits i passions musicals amb gent tan diferent que, avui en dia, en un món tan especialitzat i sectaritzat, només es podrien trobar a les xarxes socials o a les festes de la ciutat, per dir alguna cosa.

David Soler
Edi Pou (Za!)

En aquesta quarta sessió del #BCNmp7 del 2014 intentarem acostar-nos a tots això des de la música a partir de figures com Za!, Munir Hossn, Llibert Fortuny, Pablo Schvarzman i David Soler. És el tema, són els músics, que han volgut portar sobre l’escenari els programadors, Aurelio Santos (WTF Jam Sessions) i la Mireia i en Víctor de Sones. Aquests músics viuen a Barcelona, però són d’orígens molt diversos: Munir Hossn és de Brasil, viu a París i va començar a aprendre música a l’esglèsia on la seva mare portava el cor, tocant tots els instruments per suplir les baixes; Pablo Schvarzmann va venir a finals dels anys 80 de Buenos Aires per poder entrar a una coneguda escola de música i atret per la vida autèntica i bohèmia que oferia la ciutat, va començar amb el jazz per acabar als braços de l’electrònica i l’experimentació; Llibert Fortuny és de les Palmes, però la seva família de seguida es va establir a Catalunya, és metòdic i asalvatjat, i ha convertit el seu saxo en una orquestra sencera; David Soler és home de guitarres, de pedal steel, de les terres tel·lúriques del Montseny, i pel que viu és per tocar sense restriccions; Edi Pou i Pau Rodríguez són Za!, els únics barcelonins, van entrar a la música gràcies als locals d’assaig i al circuït underground de sales de concert (si és que es podien dir així), el seu estil és la falta d’estil, o la suma de tots els estils, però així i tot són reconeixibles a quilòmetres de distància per la força, energia i folla alegria del seu directe.

Munir Hossn
Pablo Schvarzmann

Tots ells han estat reunits en aquesta sessió per explorar, de nou, el diàleg amb músics d’estils ben diferents a partir de la improvisació, per tal de donar protagonisme a la contundència de l’actuació única en un directe en bones condicions (cosa que de vegades es perd en contextos massius) i irrepetible. A més a més, Barcelona, amb les seves contradiccions, ha servit per establir un fil conductor a la sessió que es dividirà en tres blocs i que anirà acompanyada per tres breus càpsules documentals sobre els temes amb les intervencions dels propis músics: “L’arribada a Barcelona i l’arribada a la música”, “Cara A i cara B de Barcelona” i, finalment, “Els estils i la improvisació”.

Llibert Fortuny
Més info a la PÀGINA WEB
Sessió #BCNmp7: Barcelona, ciutat magnètica
Dia i hora: 2 d’octubre del 2014 de 21 a 24H
Lloc: Teatre del CCCB
Amb la participació de: Za!, Llibert Fortuny, Munir Hossn, David Soler, Pablo Schvarzman i d’altres sorpreses.
Programen: Sones i Aurelio Santos
Preu: 7 / Reduït: 5 €
Entrada gratuïta per als Amics del CCCB, menors de 16 anys i aturats.
Venda anticipada:
Taquilles del CCCB i Tel-Entrada
www.telentrada.com i 902 10 12 12

domingo, 21 de septiembre de 2014

LA DIMENSIÓ POC CONEGUDA: PIONERES DEL CINEMA (ACTRIUS)


ACTE QUART: ACTRIUS from PIONERES DEL CINEMA on Vimeo.
http://www.pioneresdelcinema.cat/

Parts: 
  • La mirada masculina 
  • Els estereotips femenins 
  • Els rols socials
Entrevistats/es:
Referències:

domingo, 14 de septiembre de 2014

LA DIMENSIÓ POC CONEGUDA: PIONERES DEL CINEMA (CINEASTES)


Segon acte: CINEASTES from PIONERES DEL CINEMA on Vimeo.


Referències:

MÉS INFO A http://www.pioneresdelcinema.cat