CUERPOS DE LUZ

CLICA ENCIMA DE LA IMAGEN de Magdalena!

En breve: el relato fruto de Madrid Explosion!

PONTUS HULTÉN

She (A Cathedral)

Niki de Saint Phalle, Pontus Hultén, Jean Tinguely i Per Olof Ultvedt treballant a SHE (A CATHEDRAL)

Ahir em vaig acostar a la figura de PONTUS HULTÉN.

Quin paio!

Si haguéssim de donar tres motius del per què és un dels millors comissaris del segle XX: 

1- Als 60's va convertir el Moderna Museet en un pati per a nens. 

2- Va fer una exposició tan increible com SHE (A CATHEDRAL). Us podeu creure que dins aquest cony de dona hi havia coses com una secció de fakes de la pintura moderna europea i una altra (a l'estòmac de la dona) un home mirant la televisió? també hi havia peces mecàniques animades ...

3-Va ser el primer que va fer una retrospectiva de Warhol a Europa.

4- Va fer girar de bolos el Guernika de Picasso

5- Va voler acostar la figura del comissari a la de l'artista

6- Va ser un dels primers (com a mínim a Europa) a organitzar sessions de projecció de cinema experimental dins els museus, projectant treballs de René Clair, Maya Deren, Marcel Duchamp, Max Ernst, pel·lícules experimentals italianes o Jonas Mekas.

to be continued...

RECICLAR LA VIA O UN PARC AERI

Amb en Víctor vam enviar una carta al Punt, llàstima que només pogués durar 800 carácers:

Que l’arquitectura i l’ecologia s’han donat la mà en una espècie d’ ecourbanisme està clar: les bones formes són, ara més que mai, necessàries. I per bones entenem: harmòniques, poc residuals, poc contaminants, orgàniques, ergonòmiques, en definitiva, sostenibles. El professor Iñaqui Ábalos en donava les claus en un suplement cultural: energia i infraestructures, iconoclastia, termodinamisme i bellesa, somatisme i reciclatge. En això pensàvem quan passàvem per sota la via del tren i vèiem la carniceria que l’AVE ha fet al Parc Central de Girona i a tants altres llocs. En comptes de soterrar el tren i desmuntar la via, per què no convertir-la en un passeig, en un parc aeri, on les girocletes recorrin els arbres i les fonts, un passeig a vista d’ocell. Una estructura tan ferma com aquesta bé hauria de poder-se reciclar, transformar en altres coses, demostrant que en tot progrés també hi ha un petit tornar a les formes que ens són més naturals.

RAZA REMIX

Trailer de RAZA REMIX, obra audiovisual de Manel Bayo

ole ole Bayo! t'has lluït, i això que només és el trailer!
felicitats!

HAPPY BIRTHDAY UNCLE LEO

Ahir Leonard Cohen va fer 75 anys davant 12.000 persones.
Felicitats mestre!!!!!

http://www.youtube.com/watch?v=ttv5dyvtF4o

Now I've heard there was a secret chord
That David played, and it pleased the Lord
But you don't really care for music, do you?
It goes like this
The fourth, the fifth
The minor fall, the major lift
The baffled king composing Hallelujah

Hallelujah, hallelujah, hallelujah, hallelujah

Your faith was strong but you needed proof
You saw her bathing on the roof
Her beauty and the moonlight overthrew you
She tied you to a kitchen chair
She broke your throne, she cut your hair
And from your lips she drew the hallelujah

Hallelujah, hallelujah, hallelujah, hallelujah

Maybe I've been here before
I know this room, I've walked this floor
I used to live alone before I knew you
I've seen your flag on the marble arch
And love is not a victory march
It's a cold and its a broken hallelujah

Hallelujah, hallelujah, hallelujah, hallelujah

There was a time you let me know
What's really going on below
But now you never show it to me, do you
And remember when I moved in you
And the holy dove was moving too
And every breath we drew was hallelujah

Hallelujah, hallelujah, hallelujah, hallelujah

Maybe there's a god above
All I ever learned from love
Was how to shoot at someone who outdrew you
And it's not a cry you can hear at night
Not somebody who's seen the light
It's a cold and it's a broken hallelujah

Hallelujah, hallelujah, hallelujah, hallelujah...

ELIOTT SMITH

ahir vaig veure això:

http://www.youtube.com/watch?v=0ADiSSNWU90

si no ho veieu cliqueu aquí:

http://vodpod.com/watch/74237-jem-cohenelliot-smith-lucky-three

LA MORT D’OSIRIS

(us adjuntem una adaptació que vam fer per a nens del mite d'Isis i Osiris amb en Víctor)


LA MORT D'OSIRIS

En un entorn ancestral voltat de vegetació. Una piràmide al fons. Estem a Heliòpolis.

NARRADOR: Els déus egipcis tenen una història molt llarga, i encara més complicada. La llegenda d’Heliòpolis diu que en un principi existia el caos. El sol es va fer a sí mateix i va aparèixer Atum, aquest va escopir i va crear la primera parella, Shu i Tefenut. D’aquests dos van néixer Nut, deessa del cel i Geb, déu de la terra. Quan el cel i la terra es van separar van aparèixer els quatre fills: Osiris, Isis, Neftis i Seth.

Al costat del narrador apareix, d’entre unes túniques, la figura d’Isis. Porta una màscara amb dos corns al cap que encerclen un disc solar.

NARRADOR: Heus aquí Isis, la naturalesa, la mare de la creació, l’avantpassat primitiu del temps, la primera entre els déus i les deesses del cel, la reina de les ombres, el poder etern venerat en tot el món sota les més diverses formes, la que aplega tots els noms. Ara us explicarem la història dels déus més venerats, Isis i Osiris.

Isis comença a parlar i el narrador desapareix.

ISIS: Jo, Isis, i el meu espòs Osiris, vam regnar sobre Egipte, al llarg de l’esplanada del Nil. Un dia, però, Osiris va anar a conquistar el món i va tenir tantes victòries que el seu germà Seth, gelòs de mena, va preparar-li una emboscada. Va utilitzar la nostra germana Neftis que es va transformar amb mi per enganyar-lo. Quan Osiris, el meu marit, dormia, Seth el va matar amb el trident, el va desquartitzar i va tirar els quatorze trossos al riu. Jo mateixa, boja de dolor, em vaig tallar els cabells, em vaig cobrir el cos de cendres, vaig demanar construir una barca i vaig sortir a la recerca dels fragments del meu espòs.

Mentres Isis parlava, al seu costat, una figura s’ha anat embolcallant amb uns teixits talment un cos momificat. En aquest moment el cos s’ha girat i veiem la figura d’Osiris amb una màscara coronada per un ocell.

ISIS: Heus aquí Osiris, germà i espòs, déu egipci de la mort. Jutge en el judici de tots els morts. Avui és el dia en què tots els trossos del cos del meu marit jeuen aquí. Els he embalsamat per tal de ressucitar-los, ja que sense ell el meu cos també està desquartitzat.

Isis s’acosta amb to invocador al cos del seu marit. Sona un fragment de La Passió Segons Sant Mateu de J. S. Bach.

ISIS: Desperta! Oh, tu que estàs adormit, desperta! La teva boca és pura, la teva llengua és justa i verídica. Tu detestes les deixalles i estàs exempt de culpa. Ara els teus enemics són portats a la vasta sala del judici. A favor teu es pronuncia la balança de la Justícia dels Móns. Sí, estàs lliure. Heus aquí que la vida és tornada als teus ulls, al teu nas, al teu front, a la teva boca. Heus aquí que la vida és tornada.

Osiris s’aixeca, es treu el teixit que el guardava i desperta.

OSIRIS: Per Ra, què veuen els meus ulls, si és Isis? On sóc?

ISIS: Benhaurat tu que has tornat a la vida.

OSIRIS: La vida? Quina vida?

ISIS: La vida de l’ànima, però també la del cos.

OSIRIS: És com si em despertés d’un llarg somni.

ISIS: D’un malson, espòs meu.

OSIRIS: Què ha passat?

ISIS: Va ser Seth…

OSIRIS: No diguis més, ara ho recordo tot. Tot el que en l’ahir vaig viure m’ha donat la llum que tinc ara.

ISIS: Tot l’amor que en l’ahir et prodigava t’ha portat la llum a l’ànima i t’ha refet els membres.

OSIRIS: Ara recordo quan vagava per les terres d’Egipte, conquistant-les. Recordo els perills que constantment m’amenaçaven. Recordo la fúria d’aquell pop de mil cames.

Osiris recorda la batalla amb el pop i l’escenifica turbulentament.

ISIS –frenant el deliri del seu marit-: Deixa la memòria tranquil·la, estimat espòs.

OSIRIS: La memòria només es calma amb la pau de l’ànima i la pau de l’ànima la dóna la justícia divina. Cridarem a Toth, déu dels escrives, aquell que fixa la justícia.

ISIS: En veritat et dic que no molt lluny d’aquí habita Toth.

Isis agafa una màscara, es dirigeix al públic i busca a qui li ha d’encaixar la màscara. L’escollit és portat a escena. Entra Toth.

OSIRIS –donant-li un ceptre a Toth-: Oh Toth, tu que calmes el furor dels Combatents, tu que disperses les tenebres i les tempestats, reclamo un judici just. Porta’m davant de Seth, el meu assassí i posa el seu cor tacat de crim a la balança. Invoquem-lo llavors!

Osiris invoca a Seth i aquest apareix a escena.

SETH: M’heu cridat? Aquí em teniu.

OSIRIS: Digues, oh Toth, si declaras culpable a Seth, el meu assassí, o no.

TOTH: Pel greu crim comès, declaro a Seth culpable. A partir d’ara el turment no et deixarà viure fins que la puresa del teu cor no sigui tornada, quan tot el mal que has comès et sigui perdonat.

Seth desapareix fulminat.

TOTH: La meva feina, Osiris, acaba aquí. Que Ra t’acompanyi.

Toth se’n va.

OSIRIS: Heus aquí que ara penetro en la pau, sóc santificat en la meva ànima i la meva ombra mira, atentament, en silenci, sobre el meu passat, i perdona.

Final.