jueves, 28 de julio de 2011

COLUMNA 01 DIARIO PÚBLICO

Us deixo la mini-columna que sortirà el dimarts 2 a DIARIO PÚBLICO, crec que només a l'edició catalana, no ho vaig aclarir. Aniré penjant les 6 que he de fer per l'agost. M'ho miro des de fora i sembla el que és: un aperitiu, lleuger, amarg, breu .


(VERSIÓ CAT)
SECCIÓ: TANCAT PER DEFUNCIÓ

ENS HAN PRES LES CLAUS
El passat 26 de juliol una família del barri de El Clot va ser desnonada a pesar de les més de 200 persones aplegades per l’Assemblea Social del Clot-Camp de l’Arpa i la Xarxa de Suport Mutu que van intentar evitar-ho. Deu furgones amb cinquanta Mossos d’Esquadra van dislocar el suport veïnal que, des del 15M, ha aconseguit frenar en moltes ocasions desallotjaments improcedents. En aquest cas es tractava d’una finca propietat d’Albert Viñas Tous, que havia format part d’òrgans vinculats al Ministeri de Cultura durant el franquisme (en concret és irònic veure que formava part de la Comisión de Información y Publicaciones Infantiles y Juveniles) i que havia decidit apujar a 800 euros una renta de 270 euros, negant-s’hi la família, ja que era una renta antiga, el contracte de lloguer de la qual havia estat fet abans de la Ley Boyer, abans de la Ley de Desalojo Express i molt abans de que Felip Puig es posés a orquestrar les porres i els seus mossos. De la crisis immobiliària (el 2006 era “no vas a tener casa en la puta vida”) a la crisis financera, res ha canviat en el terreny de l’especulació i la propietat. Aquests darrers dies, amb el nou govern i les noves alcaldies, també hem assistit a varis desallotjaments forçats, en aquest cas d’activitats culturals, entre les quals es compten el Festival Shakespeare de Mataró o la Perfopoesía de Sevilla (finiquitant-se), entre molts d’altres; esdeveniments que no poden seguir per falta de suport econòmic de les administracions; desallotjaments culturals (i això només és el principi). Mentrestant, l’opinió pública s’entreté amb saber què passarà amb les grans finques, a qui llogaran el Canòdrom, la Virreina, l’Ars Santa Mònica, si el MACBA, com vol Ciurana, serà “la cúspide de la piràmide” cultural-immobiliària. No pateixin, que aquí ningú es quedarà sense casa. Això em recorda aquell poema de J.V. Foix titulat “On he deixat les claus”, on el poeta arriba, perdut, a la plaça d’un poble ignot amb el dimoni esperant-lo a la cantonada; segurament el dimoni li va muscitar al poeta: “la creativitat és el petroli del segle XXI” (com va dir Ciurana), per què et preocupes per tenir una casa? Que casa teva és casa meva…, m’entens?”

(VERSIÓ CASTE)
SECCIÓN: CERRADO POR DEFUNCIÓN

NOS HAN TOMADO LAS LLAVES
El pasado 26 de julio una familia del barrio de El Clot fue deshauciada a pesar de las más de 200 personas convocadas por la Assemblea Social del Clot-Camp de l’Arpa y la Xarxa de Suport Mutu, que intentaron evitarlo. Diez “furgonas” con cincuenta Mossos d’Esquadra dislocaron el soporte vecinal que, desde el 15M, ha conseguido frenar en muchas ocasiones desalojos improcedentes. En este caso se trataba de una finca propiedad de Albert Viñas Tous, que había formado parte de órganos vinculados al Ministerio de Cultura durante el franquismo (en concreto es irónico ver que formaba parte de la Comisión de Información y Publicaciones Infantiles y Juveniles) y que había decidido subir a 800 euros una renta de 270 euros, negándose la familia, puesto que era una renta antiga, el contrato de alquiler de la cual había sido hecho antes de la Ley Boyer, antes de la Ley de Desalojo Express y mucho antes de que Felip Puig se pusiera a orquestar las porras y los “mozos”. De la crisis immobiliaria (en 2006 era “no vas a tener casa en la puta vida”) a la crisis financiera, nada ha cambiado en el terreno de la especulación y la propiedad. Estos últimos días, con el nuevo gobierno y las nuevas alcaldías, también hemos asistido a varios desalojamientos forzados, en este caso de actividades culturales, entre las cuales se cuentan el Festival Shakespeare de Mataró o la Perfopoesía de Sevilla (finiquitándose), entre muchos otros; eventos que no pueden seguir por falta de soporte económico de las administraciones; desalojos culturales (y esto es sólo el principio). Mientrastanto, la opinión pública se entretiene con saber qué pasará con las grandes fincas, a quién alquilarán el Canódromo, la Virreina, el Ars Santa Mónica, si el MACBA, como quiere Ciurana, será “la cúspide de la pirámide” cultural-immobiliaria. No sufran, que aquí nadie se quedará sin casa. Esto me recuerda aquel poema de J. V. Foix titulado “On he deixat les claus”, donde el poeta llega, perdido, a una plaza de un pueblo ignoto con el demonio esperándolo en la esquina; seguramente el demonio susurró al poeta: “la creatividad es el petróleo del siglo XXI (como dijo Ciurana), ¿por qué te preocupas por tener una casa? Que tu casa es mi casa…, ¿me entiendes?”