jueves, 18 de abril de 2019

"Un món quàntic" nou capítol del Soy Cámara





Aquest Soy Cámara indaga en la física quàntica i reflexiona sobre la  seva importància en la nostra vida quotidiana. Alhora, desenvolupa  les possibilitats i dubtes que ens brinda la computació quàntica. Qui l'està desenvolupant? Què podrem fer amb ella? Quines noves relacions permet amb la medicina, la intel·ligència artificial o amb la criptografia? Amb la participació d'Antonio Acín, Mònica Bello, Alba Cervera, Sònia Fernández-Vidal i José Ignacio Latorre
Realització i guió: Ingrid Guardiola
Muntatge: Víctor Diago
Idioma: Castellà, Català i Anglès
Subtítols: Català
Duració: 20 min

miércoles, 17 de abril de 2019

EL OJO Y LA NAVAJA: UN ENSAYO SOBRE EL MUNDO COMO INTERFAZ + Sant Jordi



Acaba de sortir la versió castellana de L'ull i la navalla: un assaig sobre el món com a interfície (Editorial Arcàdia, 2018, Premi Crítica Serra d’Or d’assaig). Aquests 23 d'abril, per Sant Jordi, ens trobareu aquí:
·      13h a 14h - La Calders (a l’Antic Teatre)
·      16h a 18h - Arcàdia (Passeig de Gràcia / Mallorca)
·      18h a 19h - La Central (parada de Rambla de Catalunya / Mallorca)
·      20h a 21h - Laie (al pati del CCCB)

viernes, 29 de marzo de 2019

L'ull i la navalla a l'Institut Català d'Antropologia

Dimarts 9 d'abril de 2019 - 18:30h. Debat i discussió al voltant del llibre: L'ull i la navalla. Un assaig sobre el món com a interfície al @MUEC_BCN, carrer Montcada 12 de Barcelona. Organitza: IVAC-Antropologia, imatge, cultura visual, de l'@AntropologiaCat . Entrada lliure

martes, 26 de marzo de 2019

Cicle "Ens va fer Joan Brossa", diàleg amb Pere Portabella_Dilluns 1_19h_Fundació Joan Brossa

 
Dilluns 1 d'abril estarem amb el cineasta i productor Pere Portabella dialogant dins el cicle "Ens va fer Joan Brossa". 

Info: . Una activitat gratuïta amb el suport de .

sábado, 9 de marzo de 2019

Internet o barbàrie: reptes i limitacions de la tecnologia digital connectada 13/3_Auditori Mercè Rodoreda UPF


L’Institut de Cultura ha organitzat un cicle de converses de caràcter interdisciplinari, amb periodicitat mensual entre gener i juny, sobre aspectes de la relació entre cultura i societat, sota el títol “Les eines de la cultura”, que compta amb la col·laboració de la Fundació Banc de Sabadell. La consideració de la cultura com a entreteniment o luxe massa costós, o la seva defensa en base exclusivament a raons instrumentals, per ser un motor econòmic o una eina de cohesió social, deixen de costat la discussió sobre els valors intrínsecs de la cultura, el seva dimensió de bé comú i la seva capacitat d’esdevenir un espai pel pensament crític i l’expressió i negociació dels conflictes polítics. La universitat no està prou present en aquests debats que sovint protagonitzen altres agents i institucions culturals i volem que l’Institut de Cultura operi com una tribuna des de la que contribuir a fer pedagogia sobre el paper de la cultura en la societat.

El criteri ha estat seleccionar a sis persones que es va formar a la UPF, en el grau en Humanitats, el Màster en Estudis Comparatius en Literatura, Art i Pensament o el Doctorat en Humanitats i ara tenen una pràctica professional a diferents sectors culturals, amb la intenció de que també puguin servir de models per els actuals estudiants. A cada una d’aquestes sis persones, se’ls hi ha demanat que proposin un tema i dos interlocutors.

Per aquesta activitat es demana inscripció prèvia. Podeu fer-ho omplint aquest formulari
Internet o barbàrie: reptes i límitacions de la tecnologia digital connectada
La nostra esfera pública s'ha desplaçat a l'esfera privada de internet. Les xarxes socials són la nostra àgora virtual i han passat de ser d'uns espais de socialització oberta a plataformes de monitoratge de dades. Són molts els tecnosociòlegs que analitzen la incidència de les xarxes socials en el comportament electoral. La internet del "capitalisme de la vigilància", que diria la professora Shoshana Zuboff, està posant contra les cordes la llibertat d'expressió i l'autonomia psíquica, convertint-nos en el que Franco 'Bifo' Berardi anomena uns "autòmates cognitius", dinamitant el llegat humanista. Com recuperar la Sobirania Digital i, amb ella, l'herència humanista? Com fer del món digital i real un lloc més habitable? 

Modera: Ingrid Guardiola. Doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra. És professora i productora cultural (UdG, UB, CCCB), també escriu i investiga en diferents mitjans i projectes culturals (Miniput, Pioneres del cinema, Cinema Truffaut), amb especial atenció al món de la imatge, la tecnologia, les desigualtats socio-culturals i els estudis de gènere. Acaba de publicar L'ull i la navalla: un assaig sobre el món com a interfície (ed. Arcàdia).

Convidats:

Arnau Monterde. Doctor en Sociedad de la Información y el Conocimiento por la UOC. Desde 2011 es coordinador del proyecto Tecnopolítica en el grupo de investigación Communication Networks and Social Change en el Internet Interdisciplinary Institute en la UOC. Investiga la relación entre las tecnologías de la comunicación y las sociedades, con especial énfasis en la participación política y la democracia en la sociedad red. Es uno de los impulsores del proyecto Decidim, la plataforma digital de participación impulsada por el Ayuntamiento de Barcelona. También ha participado de proyectos europeos sobre autonomía tecnológica, democracia, descentralización, software libre y Blockchain como son D-CENT y DECODE.

Ramon Sangüesa: Fundador d'equipocafeína. Amb un doctorat en Intel·ligència Artificial i Aprenentatge Automàtic, 20 anys d'investigació i docència a la Universitat Politècnica de Catalunya (Barcelona), Ramon combina aquests aspectes acadèmics amb la seva dedicació a la innovació, la innovació social i la transdisciplinarietat.Ha actuat com a expert per a diversos programes europeus de recerca en TIC, comunicació i art. És membre de Culture Action Europe. Viu a Barcelona de manera nòmada i actualment coordina el Data Transparency Lab, una iniciativa conjunta de l'MIT, Open Data Institute, Mozilla Foundation i Telefónica I+D.
​Podeu descarregar-vos el programa sencer en pdf en aquest enllaç

Participació en el Congrés de Sobirania Digital


10:00h a 10:30h

BENVINGUDA I PRESENTACIÓ DEL CONGRÉS


Presentarem el Congrés 2019 conjuntament amb els companys de Booleans que aquest any han col·laborat en l'organització
- apunts -

10:30h a 11:30h

Estratègies municipals per a l'apoderament digital


Presentació de les 46 Mesures per a l’apoderament digital als municipis. Eines i recursos per als ajuntaments apoderamentdigital.cat

11.30h a 12.30h

Treball en plataformes digitals: noves formes de precarietat laboral


L'objecte de la xerrada és analitzar el treball en plataformes digitals com Uber, Deliveroo, Glovo, Amazon Mechanical Turk o Upwork i les conseqüències laborals que genera, des d'una perspectiva de la consideració dels treballadors com a treballadors assalariats o treballadors autònoms i des d'una perspectiva de la qualitat del treball. (Anna Ginès)

Sobre la llibertat d'expressió i com podem afavorir-la amb tecnologies descentralitzades


Com censuren els governs certes pàgines web? Com poden les tecnologies descentralitzades emergents ajudar a eludir aquesta censura de continguts? En aquesta xerrada veurem els mecanismes tècnics que utilitzen alguns règims autoritaris per controlar la informació a la que tenen accés els seus ciutadans, utilitzant com a exemples el bloqueig global de Wikileaks el 2010 i el bloqueig de Wikipedia a Turquia el 2017. (David Llop Vila)

12:30h a 13:00h

DESCANS


13.00h a 14.00h

Biaixos i discriminació en l'anàlisi predictiu basat en aprenentatge automàtic


La idea de facilitar -i de vegades substituir- decisions humanes amb processos d'intel·ligència artificial pren cada cop més força a àmbits ben variats: assegurances, serveis financers, campanyes polítiques, justícia, policia... En aquesta ponència argumentarem 1) com aquests sistemes d'aprenentatge automàtic generen preocupants situacions de discriminació i 2) que aquests biaixos no es poden solucionar de forma automàtica i és necessari el seguiment humà per detectar-los i eliminar-los. (David Casacuberta)

Recepta per activistes: munta una web anònima i resistent a la censura


En contextos d'activisme (social, laboral, etc.) de vegades és necessari comunicar informació sense revelar la nostra identitat. Igualment, per evitar la censura, ens interessa poder replicar i restaurar la nostra web de forma ràpida. Veurem solucions a aquestes qüestions (i a d'altres relacionades) des d'una perspectiva pràctica. (Carlos Pascual)

14:00h a 15:15h

DINAR


Posarem una taula al mateix espai del Congrés per poder dinar totes juntes. Us podeu apuntar al pastís de verdures (o carn) o portar el vostre menjar.
-

15.15h a 16.15h

Estònia, estat digital. Realitat o ficció?


Diuen que Estònia és la primera nació digital del món. Què hi ha darrera d'aquesta afirmació? Un conte de fades o una nació realment digital? Desentranyem la infrastructura tècnica d'Estònia, les seves possibilitats i què en podem aprendre. (Dario Castañé)

Desenvolupant programari lliure des de la comunitat per la societat: KDE i Open Food Network


En aquesta presentació veurem com s'organitzen les dues comunitats de programari lliure: KDE i Open Food Network. Repassarem quins són els seus objectius principals, com s'organitzen, quines eines fan servir, com es financen i com podem contribuir-hi. (Pau Pérez) i (Aleix Pol)

16.15h a 17.15h

Història i estat actual de les xarxes socials lliures i distribuïdes


Actualment les xarxes federades representen una alternativa sòlida a les xarxes propietàries. En aquesta xerrada es repassarà la història d'aquestes xarxes i com es plantegen el seu futur més immediat. fediverse.party (chris i kim)

Protecció de la privacitat i dades obertes. Alguns exemples


Presentarem alguns exemples d'atacs de reidentificació que s’han portat a terme amb dades de registres mèdics a Massachussets, cerques en AOL, avaluacions de pel·lícules a Netflix i dades geolocalitzades de taxistes a NYC, per motivar la discussió sobre el concepte de dades de caràcter personal i la seva relació amb l'anonimat. Discutirem el delicat balanç entre benefici i risc de les dades obertes amb privacitat. (Julián Salas)

17:15h a 17:30h

DESCANS


17.30h a 18.30h

Abusos i reptes de la T-Mobilitat


Què és la T-Mobilitat? Per què s'ha portat amb tant de secretisme i després de més de quatre anys de la concessió no s'ha fet cap campanya per difondre en què consisteix aquest projecte de tanta rellevància? Per què incomoda tant polítics com empreses de parlar-ne? Des de la Plataforma ciutadana de transparència per la T-Mobilitat t'explicarem des d'una òptica multidimensional alguns dels problemes principals que té el projecte. I, en particular, la violació de la privacitat que representarà la vigilància massiva de tots els usuaris del transport públic.

Xarxa Comunitària per l'Internet de les Coses


L'Internet de les Coses ens ofereix moltes oportunitats per monitoritzar el nostre entorn, reduir el consum, la contaminació i compartir béns materials. A la vegada, però, és una amenaça feroç a la privacitat, el dret a la intimitat i l'anonimat. La xarxa comunitària The Things Network està construint una xarxa oberta, lliure i neutral per apoderar la ciutadania i aprofitar col·lectivament les tecnologies per a usos socials. (Xose Pérez)

18:30h a 19:30h

La reconquesta del món virtual: sobirania


Som en una època en què les imatges i les dades, que compartim a través de tota mena de dispositius tecnològics, condicionen la nostra vida privada i determinen la dinàmica de l’esfera pública i de les comunitats. Podríem dir que el món ja és una interfície virtual. En aquest context digital liderat pel capitalisme neoliberal, el temps cronològic esdevé cronoscòpic, l’individu un ésser quantificat, l’experiència immediata una experiència mediada i datificada, i la biosfera una infosfera. Després del diagnòstic del lloc que ocupa el subjecte en aquest context, arriba la reconquesta. (Ingrid Guardiola)

sábado, 16 de febrero de 2019

Diàleg entre Ingrid Guardiola i Franco Berardi El món com a pantalla_dilluns 18 de febrer a les 18.30h al CCCB

Els dispositius tecnològics s’han convertit en una pròtesi dels nostres cossos i en una eina de relació permanent amb el món. En conseqüència, viure la major part del temps connectats a internet ha devaluat la nostra experiència directa i immediata de la realitat, tot afectant les emocions, el psiquisme, la percepció i la relació amb l’altre. A més, la tecnologia digital interconnectada incideix en l’ús que fem del llenguatge, en les formes d’(auto)representació i de socialització. Viure a través de les interfícies ens aboca a mutacions individuals i col·lectives sobre les quals no podem deixar de reflexionar. Més info AQUÍ.

domingo, 27 de enero de 2019

(Sur)realisme capitalista: sobreviure en xarxa 30 gener, 2019 - 18:30 Fabra i Coats


Taula rodona amb Sergi Jordà, Ethel Baraona i Ingrid Guardiola.
Dimecres 30/01 a les 18:30 h a Fabra i Coats - Fàbrica de Creació (Sala Polivalent 2).
Les noves tecnologies de les xarxes porten aparellades noves formes de representació de la realitat i nous imaginaris. Som capaços d'identificar-los? Els usuaris podem crear aquests llenguatges, fer-nos-els propis? O només podem ser-ne clients?

Ésser Expropiat (Ingrid Guardiola, Jordi Mitjà, Jon Uriarte)_fins el 31 de març a Figueres #Terralab



La història, possiblement no es distingeixi gaire d’una trinxera. Amagats a la retaguàrdia, imaginem el futur com el soldat imagina l’enemic a l’altra banda del mur. En aquest solc que mai s’acaba plouen bombes, cau metralla, s’hi aturen els morts, els residus de la guerra. Quan acaba el conflicte, intentem donar un sentit al que ha passat a través de totes aquestes despulles. Necessitem pensar que allò té un sentit. És una mirada des del sòl, des del subsòl, des del mateix punt de vista que el d’un cadàver. La fotografia que queda de l’esdeveniment és un altre residu de naturalesa diferent. La seva és una mirada mòbil, fins i tot aèria, nítida, distant. A la trinxera el temps s’hi projecta com una altra guerra: l’espera, el no saber. Els que venim després intentem recol·lectar tots aquests fragments i fer-ne un discurs intel·ligible. L’historiador és un traductor, deia Benjamin. Arxivar un cas és clausurar-lo, mentre que arxivar la història és vivificar-la, no permetre que esdevingui carn morta o que sigui instrumentalitzada ideològicament en una sola direcció. En aquest procés de vivificació el document es transforma, s’escapa de sí mateix i de qui el va arxivar. L’observador modifica l’objecte observat, canvia (el curs de) la història. La situació dels diferents elements del passat en el discurs també l’afecten, com la seva posició en l’espai. La història és una trinxera on s’amunteguen els residus que, a mans de l’intèrpret, esdevenen una constel·lació de (nous) sentits. L’arxiu, d’aquesta manera, va en una doble direcció: cap el passat i cap el present.

La Història oficial, donant-nos la versió que més ha interessat al poder polític, religiós i econòmic (que els engloba als dos i hi afegeix nova claca), no ha estat mai a la trinxera. La Història que el poder projecta és el retrat d’una expropiació contínua de la veu i del cos públic del sector de la població més desafavorit per qüestions de classe, de gènere, de cultura o de raça.  Aquesta Història és sempre un relat expropiat, i per això l’historiador actual intenta reajustar-lo, resseguir els seus passos, desfer-los per arribar a allò inaudit (no escoltat) del relat, a la veu dels altres. L’arxiu, així, esdevé un anarxiu, un espai multiforme, indefinit, d’acció mutant i col·lectiva.

* * *

Sant Climent Sesebes, Junt amb Espolla, Cantallops i Capmany formava el Consorci dels Aspres que, des de fa dos anys, ha deixat d’existir. La història de Sant Climent ha estat expropiada pels militars, però gràcies a aquesta expropiació, el paratge natural s’ha conservat, potenciant la ruta megalítica. Alhora, la memòria del lloc s’ha multiplicat a partir de les imatges que, tant alguns pocs turistes, com els militars, han anat deixant al seu pas. La memòria s’ha anat creant a partir de capes de titulars i de fotografies domèstiques i institucionals. Què ens diuen aquestes imatges del lloc? Com establir una cronografia des de les imatges, un atles que exerciti? Fent de recol·leccionistes i de cronistes de la naturalesa atòpica del lloc, expropiem els expropiadors, manllevem els seus objectes, les seves imatges, els seus titulars i en capgirem el seu context per treure-li la seva naturalesa bèl·lica. Aquest  anarxiu és antiguia oberta i en procés d’aquest territori. L’única manera d’entendre la fotografia vernacular és des de l’expropiació creativa, creant un mapa visual a escala 1:1 que, com en el conte de Borges El rigor de la ciencia, supleixi el territori original, el vesteixi d’una nova fisonomia, d’una nova constal·lació de sentit per capturar de forma clara, sintètica i posicionada l’esperit del lloc.

Sant Climent Sescebes és un municipi de l’Alt Empordà que té la peculiaritat de formar part  del paratge de l’Albera, de disposar d’una ruta megalítica i també d’una base militar (CIR.9) on, als anys vuitanta, hi rondaven més de 2.000 soldats i que, actualment, en actiu, n’acull uns 200 que van ser enviats a Afganistan, Iraq o a casa seva. Sant Climent, com també Espolla, Cantallops i Capmany, es troba en una zona aspra i aïllada. Una zona, amb els seus menhirs, la seva reserva natural, els seus militars, la seva frontera, la seva vinya i oli, la seva Passió de Setmana Santa i el seu caràcter perifèric.

Els autors fem de (re)col·leccionistes i de cronistes de la naturalesa paradoxal del lloc. Es tracta d’una antiguia que permet apropar-se a la complexa fesomia d’aquesta àrea de l’Albera, que ha començat al MUME i que continua aquí,  al Museu de l’Empordà. Ésser expropiat és un dels nodes (G4) del projecte col·lectiu Terra-lab.cat.

Volem dedicar aquesta exposició a les persones que han vist la seva vida afectada per expropiacions forçoses, tant del territori com del seu propi temps, per part d’un sistema democràtic en crisi.

-->