miércoles, 11 de diciembre de 2019

Butaca Casademont: El lideratge al segle XXI 11 desembre La Mercè de Girona

Com definim un líder, avui? Com influeix la imatge i la xarxa en les percepcions sobre el lideratge? Quins són els fonaments d’aquest lideratge? La irrupció d’un nou mode de civilització – el de la revolució digital i la Intel•ligència Artificial – que esdevé disruptiu, és a dir, creador de nous paràmetres tant en la producció de béns i serveis com en la pròpia concepció de les relacions socials, se’ns apareix encara com un magma del qual en percebem detalls i intuïm futurs encara nebulosos. Les característiques del lideratge es concentraran en una figura carismàtica o seran un conjunt de normatives a les quals ens veurem obligats a obeir si no volem quedar al marge dels límits? A què corresponen els lideratges actuals, especialment en el camp de les tendències estètiques, dels gustos musicals, de les influències actitudinals? De la mateixa manera que les modes canvien i s’acceleren cada cop més, amb quin grau de resistència al canvi hem de considerar que es consolida un lideratge? I on ens du?

PROGRAMA:

Dimecres 4 de desembre
Lideratge i autoritat
A càrrec de Daniel Gamper

Dimecres 11 de desembre
El lideratge al segle XXI
A càrrec d’Íngrid Guardiola i Míriam Díez

Dimecres 18 de desembre
El poder concentrat o la dissolució del poder
A càrrec de Marina Garcés i Guiomar Rovira 

Projecció de "Casa de ningú" (2, 9 de desembre)



Programa CONEGUDES TAMBÉ A CASA de la Mostra de Films de Dones. Cicle de projeccions i debat amb les autores.

 2 de desembre, 19.00, a la Sala Zazie-Cinema Casal de Vilafranca
9 de desembre, 19.00, al Cinema Imperial de Sabadell

El diàleg en un món de hiperconnexió_conferència 3 de desembre

Cicle: Aula Eixample

Organitza: Fundació Joan Maragall

Lloc: BSM de la UPF

Martes, 12 de noviembre

Circunstancias y finalidad de la palabra libre
Daniel Gamper
Profesor de Filosofía moral y política en la Universidad Autónoma de Barcelona, ha centrado su investigación y ha publicado numerosos artículos sobre el papel de las religiones en las sociedades democráticas, los límites del liberalismo y el concepto de tolerancia. Ha traducido a Nietzsche, Scheler o Habermas. Entre sus libros destacan Laicidad europea y Las mejores palabras: de la libre expresión (premio Anagrama de ensayo 2019).

Martes, 19 de noviembre

Educar: dialogar con los otros y con un mismo para transcendernos
Anna Ramis
Maestra y pedagoga. Profesora asociada a la Facultad de Psicología, Ciencias de la Educación y del Deporte Blanquerna (Universidad Ramon Llull). Trabaja con educadores y en el libro Familias y escuela: Entendernos para educar ha elaborado varias propuestas para trabajar la confianza entre docentes y familias como base de un nuevo estilo de relación. Es coautora y formadora del programa "Crecer en familia" del Departamento de Bienestar Social y Familia de la Generalitat de Cataluña.

Martes, 26 de noviembre

Guerra y paz: el diálogo entre pueblos
Antoni Soler
Licenciado en Ciencias Químicas por la Universidad de Barcelona, se ha dedicado profesionalmente a la enseñanza. Desde los años 70 ha militado en grupos pacifistas y no violentos y el 1983 participa en el nacimiento de la Fundación por la Paz, hoy FundiPau, que preside desde 2016. Diplomado en Cultura de Paz por la Escuela de Cultura de Paz de la Universidad Autónoma de Barcelona, es coautor del libro escolar Educación por la paz. Geografía de los conflictos y autor del título Esto es Cultura de paz.

Martes, 3 de diciembre

El diálogo en el mundo de la hiperconnexión digital
Íngrid Guardiola
Doctora en Humanidades por la Universidad Pompeu Fabra, ha trabajado sobre todo en cuestiones relacionadas con el género, la desigualdad y la tecnología en el marco de la cultura y de la práctica audiovisual. Es profesora de la Universidad de Girona, la ciudad donde nació, y ha impartido docencia en programas de grado y de posgrado en la Universidad Pompeu Fabra, la Universidad de Valencia, la Universidad Rovira i Virgili, entre otros. Productora, investigadora y realizadora audiovisual, cocomisaria de la muestra de televisión de calidad MINIPUT y Soy Cámara, el programa de video ensayo del CCCB. Es autora del largometraje documental Casa de nadie y del libro El ojo y la navaja: un ensayo sobre el mundo como interfaz (Premio Crítica Serra de Oro, 2019).

lunes, 18 de noviembre de 2019

Conferència "El món actual com a interfície virtual connectada"

Reflexió al voltant de l'assaig de Ingrid Guardiola en el qual es pregunta fins a quin punt les imatges i dades que generem contínuament i compartim, de forma conscient o no, a través de tota mena de dispositius tecnològics, ens afecten a les nostres relacions socials. I com la suma d’identitats que anem adquirint a través de la dimensió digital del nostre jo, condiciona la nostra comprensió de la realitat.

Dia i hora: Dimecres, 20 de novembre de 18 a 19.30 h. Durada: 2 hores. Sessió a càrrec de: Ingrid Guardiola, doctora en humanitats, realitzadora, productora i assagista. Professora de la UdG. Ho organitza: Girona Emprèn. Laboratori Social d'Innovació. Lloc: Centre Cívic Sant Narcís de Girona.

Inauguració del curs de l'Escola Serra i Abella




18 de novembre a La Farga. Conferència QUAN PESA UN ROSTRE?

jueves, 10 de octubre de 2019

L'àgora pública en temps digitals segons Guardiola i Terranova

http://www.fundacioernestlluch.org/timthumb.php?src=/app/webroot/files/IMG_20191003_200708_resized_20191004_122839923.jpg&w=225&h=300&zc=1&q=90 
info extreta de la pàgina web de la Fundació 

 Amb el diàleg Esfera pública i identitat cultural en l’era digital   celebrat al Palau Macaya de Barcelona el dijous 3 d'octubre de 2019 es va prosseguir amb el Cicle Diàlegs sobre Democràcies Perplexes que promou la Fundació Ernest Lluch amb el suport de 'la Caixa'.
Les dues protagonistes d'aquest segon diàleg varen ser la sociòloga i professora de la Universitat l'Orientale de Nàpols, Tiziana Terranova i la professora, investigadora cultural, directora i assagista, Ingrid Guardiola. Ambdues son expertes en l'anàlisi i teoria de les transformacions soials motivades pel canvi tecnològic, que suposa una redifinició dela sociabillitat de l'individu així com dels espais d'acció i interacció social i humana. Els smartphones i Habermas varen protagonitzar bona part de la conversa per deixar pas a la crítica a l'anomenat capitalisme de plataformes, la dataficació i l'adéu a l'intimitat, com ser algunes de les referències més destacades sorgits a redós d'una conversa còmplice, fluida, lúcida i pausada. Sense boles de cristall ni excessiu pessimisme per un futur incert, la conversa va aprofundir en aquells aspectes que caracteritzen el present per tal de poder revertir algunes tendències que s'albiren alineadores. Aspectes que varen quedar ben palesos al llarg d'un diàleg còmplice però intel·lectualment exigent, en el que va ser un bon precedent de cara enfilar properament el tercer diàleg d'un cicle que pretén debatre sobre aquelles qüestions que atenallen la democràcia de les societats contemporànies,que les deixen a l'intempèrie com inacabades, i als seus ciutadans, perplexos i amb necessitat d'entendre.

viernes, 20 de septiembre de 2019

Archivos del Común III: ¿Archivos inapropiables? -Museo Reina Sofía-

23, 24 y 25 de septiembre, 2019 - (consultar programa) / Edificio Sabatini, Auditorio / Edificio Nouvel y Sala de Protocolo

Edificio Sabatini, Auditorio

Lunes 23 de septiembre, 2019

18:00 - 19:00 h
Archivos del común II. El archivo anómico
(En español con traducción simultánea al francés y al inglés)
Presentación y discusión de las líneas de reflexión surgidas durante la segunda edición del seminario, que tuvo lugar en 2017, y los desafíos que se plantean para la presente edición. A cargo de Fernanda Carvajal (Red Conceptualismos del Sur) y Mabel Tapia (Museo Reina Sofía).
19:00 - 20:00 h
Hacer historia común: por una conservación, una transmisión y una valorización no propietaria
(En francés con traducción simultánea al español y al inglés)
Conferencia inaugural a cargo de Judith Revel
Sesión 1: Edificio Sabatini, Auditorio / Sesión 2 y 3: Edificio Nouvel, Sala de Protocolo

Martes 24 de septiembre, 2019

Todas las sesiones tendrán traducción simultánea al castellano y al inglés

10:00 - 10:30 h
Presentación de las jornadas Archivos del común III, a cargo de Fernanda Carvajal, Moira Cristiá y Javiera Manzi (Red Conceptualismos del Sur), y Sara Buraya y Mabel Tapia (Museo Reina Sofía).

Sesión 1. Tecnologías del archivo

10:30 - 12:00 h
Debates sobre el acceso. La construcción del común entre materialidad e inmaterialidad
Participan: Vladan Joler y Alessandro Gagliardo
Acompaña: Fernanda Carvajal (Red Conceptualismos del Sur)
12:00 - 12:15 h
Descanso
12:15 - 13:45 h
Debates sobre el acceso. El archivo como herramienta de acceso a la historia
Participan: Ana Sánchez Llorca (El Laboratorio) y Matthijs de Bruijne
Acompaña: Moira Cristiá (Red Conceptualismos del Sur)

Sesión 2. Economía política de los archivos

15:00 - 16:30 h
Más allá de una economía del cuidado. ¿Cómo pensar una economía feminista, queer, punk, trans*… de los archivos?
Participan: Joaquín Vázquez (Archivo Miguel Benlloch, Sevilla) y Flavia Rando (Lesbian Herstory Archives, Nueva York)
Acompaña: Sara Buraya (Museo Reina Sofía)
16:30 - 18:00 h
La institución y la construcción de valor de los archivos
Participan: Carolina Santamarina (Museo Reina Sofía), Magda Lipska (Artists Archives of Museum of Warsaw, Varsovia), Sezin Romi (SALT, Estambul)
Acompaña: Mabel Tapia (Museo Reina Sofía)
18:00 - 18:15 h
Descanso

Sesión 3. Archivos en construcción I

18:15 - 19:00 h
Archivos en construcción
Participan: Archivos comunes, colectivo Abertura Vaginal
Acompaña: Moira Cristiá (Red Conceptualismos del Sur)
19:00 - 20:00 h
Trayectorias inapropiables: conversación en torno al caso del Archivo CADA (Red Conceptualismos del Sur) 
Edificio Nouvel, Sala de Protocolo

Miércoles 25 de septiembre, 2019

Todas las sesiones tendrán traducción simultánea al español y al inglés

Sesión 1. Economía política de los archivos II

10:30 - 12:00 h
La mirada de los artistas frente a la economía de los archivos
Participan: Clemente Padín (Red Conceptualismos del Sur), Philip Rizk
Acompaña: Javiera Manzi (Red Conceptualismos del Sur)
12:00 - 12:15 h
Descanso
12:15 - 13:45 h
El archivo entre la colección y su reapropiación
Participan: Ingrid Guardiola y Luiz Augusto Teixeira de Freitas
Acompaña: Mabel Tapia (Museo Reina Sofía)

Sesión 2. Escalas de circulación-intervención

15:00 - 16:30 h
Estrategias para incidir en la construcción de archivos del común
Participan: Lana Kitch (City of Women, Liubliana), y Fernanda Carvajal y Javiera Manzi (Red Conceptualismos del Sur)
Acompaña: Sara Buraya (Museo Reina Sofía)
16:30 - 18:00 h
Redes de solidaridad descentralizadas
Participan: Kristine Khouri y Sol Henaro  
Acompaña: Javiera Manzi (Red Conceptualismos del Sur)

Sesión 3. Archivos en construcción II

18:15 - 19:00 h
Archivos en construcción
Participan: Pantxo Ramas (Archivio Ospedale Psichiatrico Provinciale San Giovanni, Trieste) y Luis Elorriaga, Lurdes Fernandez y Daniel Villegas (Red de Archivos de Espacios Independientes en Madrid desde los años ochenta)
Acompaña: Sara Buraya (Museo Reina Sofía)
19:00 - 21:00 h
Presentación del manifiesto Llamamiento por una política común de archivos, que la Red Conceptualismos del Sur está lanzando y para el que pide adhesiones de otros colectivos e iniciativas.
Conclusiones y cierre del encuentro.


martes, 3 de septiembre de 2019

CINE POR VENIR_IVAM (València) 19 de septiembre

MÉS INFO DEL CICLO AQUÍ 

19 septiembre 18:00 h. Auditorio Ingrid Guardiola. Charla a partir de su ensayo “El ojo y la navaja”. Laboratorio de experimentación con Ingrid Guardiola, a partir de una charla sobre su libro El ojo y la navaja. Un ensayo sobre el mundo como interfaz (Arcadia, 2019). Como ella misma explica en su libro, “entendemos por esfera pública aquel espacio, virtual o ubicado en el mundo físico, público o privado, pero de acceso público, donde tienen lugar los intercambios comunicativos, afectivos y simbólicos entre las personas y las comunidades”. Acceso gratuito hasta completar aforo.

jueves, 18 de abril de 2019

"Un món quàntic" nou capítol del Soy Cámara





Aquest Soy Cámara indaga en la física quàntica i reflexiona sobre la  seva importància en la nostra vida quotidiana. Alhora, desenvolupa  les possibilitats i dubtes que ens brinda la computació quàntica. Qui l'està desenvolupant? Què podrem fer amb ella? Quines noves relacions permet amb la medicina, la intel·ligència artificial o amb la criptografia? Amb la participació d'Antonio Acín, Mònica Bello, Alba Cervera, Sònia Fernández-Vidal i José Ignacio Latorre
Realització i guió: Ingrid Guardiola
Muntatge: Víctor Diago
Idioma: Castellà, Català i Anglès
Subtítols: Català
Duració: 20 min

miércoles, 17 de abril de 2019

EL OJO Y LA NAVAJA: UN ENSAYO SOBRE EL MUNDO COMO INTERFAZ + Sant Jordi



Acaba de sortir la versió castellana de L'ull i la navalla: un assaig sobre el món com a interfície (Editorial Arcàdia, 2018, Premi Crítica Serra d’Or d’assaig). Aquests 23 d'abril, per Sant Jordi, ens trobareu aquí:
·      13h a 14h - La Calders (a l’Antic Teatre)
·      16h a 18h - Arcàdia (Passeig de Gràcia / Mallorca)
·      18h a 19h - La Central (parada de Rambla de Catalunya / Mallorca)
·      20h a 21h - Laie (al pati del CCCB)

viernes, 29 de marzo de 2019

L'ull i la navalla a l'Institut Català d'Antropologia

Dimarts 9 d'abril de 2019 - 18:30h. Debat i discussió al voltant del llibre: L'ull i la navalla. Un assaig sobre el món com a interfície al @MUEC_BCN, carrer Montcada 12 de Barcelona. Organitza: IVAC-Antropologia, imatge, cultura visual, de l'@AntropologiaCat . Entrada lliure

martes, 26 de marzo de 2019

Cicle "Ens va fer Joan Brossa", diàleg amb Pere Portabella_Dilluns 1_19h_Fundació Joan Brossa

 
Dilluns 1 d'abril estarem amb el cineasta i productor Pere Portabella dialogant dins el cicle "Ens va fer Joan Brossa". 

Info: . Una activitat gratuïta amb el suport de .

sábado, 9 de marzo de 2019

Internet o barbàrie: reptes i limitacions de la tecnologia digital connectada 13/3_Auditori Mercè Rodoreda UPF


L’Institut de Cultura ha organitzat un cicle de converses de caràcter interdisciplinari, amb periodicitat mensual entre gener i juny, sobre aspectes de la relació entre cultura i societat, sota el títol “Les eines de la cultura”, que compta amb la col·laboració de la Fundació Banc de Sabadell. La consideració de la cultura com a entreteniment o luxe massa costós, o la seva defensa en base exclusivament a raons instrumentals, per ser un motor econòmic o una eina de cohesió social, deixen de costat la discussió sobre els valors intrínsecs de la cultura, el seva dimensió de bé comú i la seva capacitat d’esdevenir un espai pel pensament crític i l’expressió i negociació dels conflictes polítics. La universitat no està prou present en aquests debats que sovint protagonitzen altres agents i institucions culturals i volem que l’Institut de Cultura operi com una tribuna des de la que contribuir a fer pedagogia sobre el paper de la cultura en la societat.

El criteri ha estat seleccionar a sis persones que es va formar a la UPF, en el grau en Humanitats, el Màster en Estudis Comparatius en Literatura, Art i Pensament o el Doctorat en Humanitats i ara tenen una pràctica professional a diferents sectors culturals, amb la intenció de que també puguin servir de models per els actuals estudiants. A cada una d’aquestes sis persones, se’ls hi ha demanat que proposin un tema i dos interlocutors.

Per aquesta activitat es demana inscripció prèvia. Podeu fer-ho omplint aquest formulari
Internet o barbàrie: reptes i límitacions de la tecnologia digital connectada
La nostra esfera pública s'ha desplaçat a l'esfera privada de internet. Les xarxes socials són la nostra àgora virtual i han passat de ser d'uns espais de socialització oberta a plataformes de monitoratge de dades. Són molts els tecnosociòlegs que analitzen la incidència de les xarxes socials en el comportament electoral. La internet del "capitalisme de la vigilància", que diria la professora Shoshana Zuboff, està posant contra les cordes la llibertat d'expressió i l'autonomia psíquica, convertint-nos en el que Franco 'Bifo' Berardi anomena uns "autòmates cognitius", dinamitant el llegat humanista. Com recuperar la Sobirania Digital i, amb ella, l'herència humanista? Com fer del món digital i real un lloc més habitable? 

Modera: Ingrid Guardiola. Doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra. És professora i productora cultural (UdG, UB, CCCB), també escriu i investiga en diferents mitjans i projectes culturals (Miniput, Pioneres del cinema, Cinema Truffaut), amb especial atenció al món de la imatge, la tecnologia, les desigualtats socio-culturals i els estudis de gènere. Acaba de publicar L'ull i la navalla: un assaig sobre el món com a interfície (ed. Arcàdia).

Convidats:

Arnau Monterde. Doctor en Sociedad de la Información y el Conocimiento por la UOC. Desde 2011 es coordinador del proyecto Tecnopolítica en el grupo de investigación Communication Networks and Social Change en el Internet Interdisciplinary Institute en la UOC. Investiga la relación entre las tecnologías de la comunicación y las sociedades, con especial énfasis en la participación política y la democracia en la sociedad red. Es uno de los impulsores del proyecto Decidim, la plataforma digital de participación impulsada por el Ayuntamiento de Barcelona. También ha participado de proyectos europeos sobre autonomía tecnológica, democracia, descentralización, software libre y Blockchain como son D-CENT y DECODE.

Ramon Sangüesa: Fundador d'equipocafeína. Amb un doctorat en Intel·ligència Artificial i Aprenentatge Automàtic, 20 anys d'investigació i docència a la Universitat Politècnica de Catalunya (Barcelona), Ramon combina aquests aspectes acadèmics amb la seva dedicació a la innovació, la innovació social i la transdisciplinarietat.Ha actuat com a expert per a diversos programes europeus de recerca en TIC, comunicació i art. És membre de Culture Action Europe. Viu a Barcelona de manera nòmada i actualment coordina el Data Transparency Lab, una iniciativa conjunta de l'MIT, Open Data Institute, Mozilla Foundation i Telefónica I+D.
​Podeu descarregar-vos el programa sencer en pdf en aquest enllaç

Participació en el Congrés de Sobirania Digital


10:00h a 10:30h

BENVINGUDA I PRESENTACIÓ DEL CONGRÉS


Presentarem el Congrés 2019 conjuntament amb els companys de Booleans que aquest any han col·laborat en l'organització
- apunts -

10:30h a 11:30h

Estratègies municipals per a l'apoderament digital


Presentació de les 46 Mesures per a l’apoderament digital als municipis. Eines i recursos per als ajuntaments apoderamentdigital.cat

11.30h a 12.30h

Treball en plataformes digitals: noves formes de precarietat laboral


L'objecte de la xerrada és analitzar el treball en plataformes digitals com Uber, Deliveroo, Glovo, Amazon Mechanical Turk o Upwork i les conseqüències laborals que genera, des d'una perspectiva de la consideració dels treballadors com a treballadors assalariats o treballadors autònoms i des d'una perspectiva de la qualitat del treball. (Anna Ginès)

Sobre la llibertat d'expressió i com podem afavorir-la amb tecnologies descentralitzades


Com censuren els governs certes pàgines web? Com poden les tecnologies descentralitzades emergents ajudar a eludir aquesta censura de continguts? En aquesta xerrada veurem els mecanismes tècnics que utilitzen alguns règims autoritaris per controlar la informació a la que tenen accés els seus ciutadans, utilitzant com a exemples el bloqueig global de Wikileaks el 2010 i el bloqueig de Wikipedia a Turquia el 2017. (David Llop Vila)

12:30h a 13:00h

DESCANS


13.00h a 14.00h

Biaixos i discriminació en l'anàlisi predictiu basat en aprenentatge automàtic


La idea de facilitar -i de vegades substituir- decisions humanes amb processos d'intel·ligència artificial pren cada cop més força a àmbits ben variats: assegurances, serveis financers, campanyes polítiques, justícia, policia... En aquesta ponència argumentarem 1) com aquests sistemes d'aprenentatge automàtic generen preocupants situacions de discriminació i 2) que aquests biaixos no es poden solucionar de forma automàtica i és necessari el seguiment humà per detectar-los i eliminar-los. (David Casacuberta)

Recepta per activistes: munta una web anònima i resistent a la censura


En contextos d'activisme (social, laboral, etc.) de vegades és necessari comunicar informació sense revelar la nostra identitat. Igualment, per evitar la censura, ens interessa poder replicar i restaurar la nostra web de forma ràpida. Veurem solucions a aquestes qüestions (i a d'altres relacionades) des d'una perspectiva pràctica. (Carlos Pascual)

14:00h a 15:15h

DINAR


Posarem una taula al mateix espai del Congrés per poder dinar totes juntes. Us podeu apuntar al pastís de verdures (o carn) o portar el vostre menjar.
-

15.15h a 16.15h

Estònia, estat digital. Realitat o ficció?


Diuen que Estònia és la primera nació digital del món. Què hi ha darrera d'aquesta afirmació? Un conte de fades o una nació realment digital? Desentranyem la infrastructura tècnica d'Estònia, les seves possibilitats i què en podem aprendre. (Dario Castañé)

Desenvolupant programari lliure des de la comunitat per la societat: KDE i Open Food Network


En aquesta presentació veurem com s'organitzen les dues comunitats de programari lliure: KDE i Open Food Network. Repassarem quins són els seus objectius principals, com s'organitzen, quines eines fan servir, com es financen i com podem contribuir-hi. (Pau Pérez) i (Aleix Pol)

16.15h a 17.15h

Història i estat actual de les xarxes socials lliures i distribuïdes


Actualment les xarxes federades representen una alternativa sòlida a les xarxes propietàries. En aquesta xerrada es repassarà la història d'aquestes xarxes i com es plantegen el seu futur més immediat. fediverse.party (chris i kim)

Protecció de la privacitat i dades obertes. Alguns exemples


Presentarem alguns exemples d'atacs de reidentificació que s’han portat a terme amb dades de registres mèdics a Massachussets, cerques en AOL, avaluacions de pel·lícules a Netflix i dades geolocalitzades de taxistes a NYC, per motivar la discussió sobre el concepte de dades de caràcter personal i la seva relació amb l'anonimat. Discutirem el delicat balanç entre benefici i risc de les dades obertes amb privacitat. (Julián Salas)

17:15h a 17:30h

DESCANS


17.30h a 18.30h

Abusos i reptes de la T-Mobilitat


Què és la T-Mobilitat? Per què s'ha portat amb tant de secretisme i després de més de quatre anys de la concessió no s'ha fet cap campanya per difondre en què consisteix aquest projecte de tanta rellevància? Per què incomoda tant polítics com empreses de parlar-ne? Des de la Plataforma ciutadana de transparència per la T-Mobilitat t'explicarem des d'una òptica multidimensional alguns dels problemes principals que té el projecte. I, en particular, la violació de la privacitat que representarà la vigilància massiva de tots els usuaris del transport públic.

Xarxa Comunitària per l'Internet de les Coses


L'Internet de les Coses ens ofereix moltes oportunitats per monitoritzar el nostre entorn, reduir el consum, la contaminació i compartir béns materials. A la vegada, però, és una amenaça feroç a la privacitat, el dret a la intimitat i l'anonimat. La xarxa comunitària The Things Network està construint una xarxa oberta, lliure i neutral per apoderar la ciutadania i aprofitar col·lectivament les tecnologies per a usos socials. (Xose Pérez)

18:30h a 19:30h

La reconquesta del món virtual: sobirania


Som en una època en què les imatges i les dades, que compartim a través de tota mena de dispositius tecnològics, condicionen la nostra vida privada i determinen la dinàmica de l’esfera pública i de les comunitats. Podríem dir que el món ja és una interfície virtual. En aquest context digital liderat pel capitalisme neoliberal, el temps cronològic esdevé cronoscòpic, l’individu un ésser quantificat, l’experiència immediata una experiència mediada i datificada, i la biosfera una infosfera. Després del diagnòstic del lloc que ocupa el subjecte en aquest context, arriba la reconquesta. (Ingrid Guardiola)

sábado, 16 de febrero de 2019

Diàleg entre Ingrid Guardiola i Franco Berardi El món com a pantalla_dilluns 18 de febrer a les 18.30h al CCCB

Els dispositius tecnològics s’han convertit en una pròtesi dels nostres cossos i en una eina de relació permanent amb el món. En conseqüència, viure la major part del temps connectats a internet ha devaluat la nostra experiència directa i immediata de la realitat, tot afectant les emocions, el psiquisme, la percepció i la relació amb l’altre. A més, la tecnologia digital interconnectada incideix en l’ús que fem del llenguatge, en les formes d’(auto)representació i de socialització. Viure a través de les interfícies ens aboca a mutacions individuals i col·lectives sobre les quals no podem deixar de reflexionar. Més info AQUÍ.

domingo, 27 de enero de 2019

(Sur)realisme capitalista: sobreviure en xarxa 30 gener, 2019 - 18:30 Fabra i Coats


Taula rodona amb Sergi Jordà, Ethel Baraona i Ingrid Guardiola.
Dimecres 30/01 a les 18:30 h a Fabra i Coats - Fàbrica de Creació (Sala Polivalent 2).
Les noves tecnologies de les xarxes porten aparellades noves formes de representació de la realitat i nous imaginaris. Som capaços d'identificar-los? Els usuaris podem crear aquests llenguatges, fer-nos-els propis? O només podem ser-ne clients?

Ésser Expropiat (Ingrid Guardiola, Jordi Mitjà, Jon Uriarte)_fins el 31 de març a Figueres #Terralab



La història, possiblement no es distingeixi gaire d’una trinxera. Amagats a la retaguàrdia, imaginem el futur com el soldat imagina l’enemic a l’altra banda del mur. En aquest solc que mai s’acaba plouen bombes, cau metralla, s’hi aturen els morts, els residus de la guerra. Quan acaba el conflicte, intentem donar un sentit al que ha passat a través de totes aquestes despulles. Necessitem pensar que allò té un sentit. És una mirada des del sòl, des del subsòl, des del mateix punt de vista que el d’un cadàver. La fotografia que queda de l’esdeveniment és un altre residu de naturalesa diferent. La seva és una mirada mòbil, fins i tot aèria, nítida, distant. A la trinxera el temps s’hi projecta com una altra guerra: l’espera, el no saber. Els que venim després intentem recol·lectar tots aquests fragments i fer-ne un discurs intel·ligible. L’historiador és un traductor, deia Benjamin. Arxivar un cas és clausurar-lo, mentre que arxivar la història és vivificar-la, no permetre que esdevingui carn morta o que sigui instrumentalitzada ideològicament en una sola direcció. En aquest procés de vivificació el document es transforma, s’escapa de sí mateix i de qui el va arxivar. L’observador modifica l’objecte observat, canvia (el curs de) la història. La situació dels diferents elements del passat en el discurs també l’afecten, com la seva posició en l’espai. La història és una trinxera on s’amunteguen els residus que, a mans de l’intèrpret, esdevenen una constel·lació de (nous) sentits. L’arxiu, d’aquesta manera, va en una doble direcció: cap el passat i cap el present.

La Història oficial, donant-nos la versió que més ha interessat al poder polític, religiós i econòmic (que els engloba als dos i hi afegeix nova claca), no ha estat mai a la trinxera. La Història que el poder projecta és el retrat d’una expropiació contínua de la veu i del cos públic del sector de la població més desafavorit per qüestions de classe, de gènere, de cultura o de raça.  Aquesta Història és sempre un relat expropiat, i per això l’historiador actual intenta reajustar-lo, resseguir els seus passos, desfer-los per arribar a allò inaudit (no escoltat) del relat, a la veu dels altres. L’arxiu, així, esdevé un anarxiu, un espai multiforme, indefinit, d’acció mutant i col·lectiva.

* * *

Sant Climent Sesebes, Junt amb Espolla, Cantallops i Capmany formava el Consorci dels Aspres que, des de fa dos anys, ha deixat d’existir. La història de Sant Climent ha estat expropiada pels militars, però gràcies a aquesta expropiació, el paratge natural s’ha conservat, potenciant la ruta megalítica. Alhora, la memòria del lloc s’ha multiplicat a partir de les imatges que, tant alguns pocs turistes, com els militars, han anat deixant al seu pas. La memòria s’ha anat creant a partir de capes de titulars i de fotografies domèstiques i institucionals. Què ens diuen aquestes imatges del lloc? Com establir una cronografia des de les imatges, un atles que exerciti? Fent de recol·leccionistes i de cronistes de la naturalesa atòpica del lloc, expropiem els expropiadors, manllevem els seus objectes, les seves imatges, els seus titulars i en capgirem el seu context per treure-li la seva naturalesa bèl·lica. Aquest  anarxiu és antiguia oberta i en procés d’aquest territori. L’única manera d’entendre la fotografia vernacular és des de l’expropiació creativa, creant un mapa visual a escala 1:1 que, com en el conte de Borges El rigor de la ciencia, supleixi el territori original, el vesteixi d’una nova fisonomia, d’una nova constal·lació de sentit per capturar de forma clara, sintètica i posicionada l’esperit del lloc.

Sant Climent Sescebes és un municipi de l’Alt Empordà que té la peculiaritat de formar part  del paratge de l’Albera, de disposar d’una ruta megalítica i també d’una base militar (CIR.9) on, als anys vuitanta, hi rondaven més de 2.000 soldats i que, actualment, en actiu, n’acull uns 200 que van ser enviats a Afganistan, Iraq o a casa seva. Sant Climent, com també Espolla, Cantallops i Capmany, es troba en una zona aspra i aïllada. Una zona, amb els seus menhirs, la seva reserva natural, els seus militars, la seva frontera, la seva vinya i oli, la seva Passió de Setmana Santa i el seu caràcter perifèric.

Els autors fem de (re)col·leccionistes i de cronistes de la naturalesa paradoxal del lloc. Es tracta d’una antiguia que permet apropar-se a la complexa fesomia d’aquesta àrea de l’Albera, que ha començat al MUME i que continua aquí,  al Museu de l’Empordà. Ésser expropiat és un dels nodes (G4) del projecte col·lectiu Terra-lab.cat.

Volem dedicar aquesta exposició a les persones que han vist la seva vida afectada per expropiacions forçoses, tant del territori com del seu propi temps, per part d’un sistema democràtic en crisi.

-->