jueves, 20 de noviembre de 2008

TEMPORALIDADES Y GESTOS

(pastiche de las últimas lecturas aún no terminadas)

El contexto
"La narración del bucle es la videovigilancia. El vigilantismo videográfico se ha ido extendiendo hasta conquistar la polis. Ante la cámara de seguridad todo el mundo es protagonista. (...) En el tiempo del bucle la mercancía es el verdadero órgano sexual -y la obscenidad financiera, su garante. (Eloy Fernández Porta,Homo Sampler)
El antecedente:
"Au commencement était le recommencement, tel est le nouvel évangile" (Maurice Blanchot, L'amitié)
Hombre-en-recuerdo:
"Vaig veure, vaig flairar boques de peix, ventresques esqueixades, acoblaments amb fressa d'amor, vaig comptar les vegades i les menes de pler, vaig veure pol·luir la prada neta, el llac desnaturat. Tot va passar en un breu viatge. He desat ja per sempre dins la capsa podrida el violí de les angúnies del cor també podrit i bec ginebra amb gel. No vull saber ja res de les cariàtides" (Cor Podrit de "El griu", Joan Vinyoli)
La amistad silente:
"A un certain moment, face aux événements publics, nous savons que nous devons refuser. Le refus est absolu, catégorique. Il ne discute pas, ni ne fait entendre ses raisons. C'est en quoi il est silencieux et solitaire, même lorsqu'il s'affirme, comme il le faut, un grand jour. Les hommes qui refusent et qui sont liés par la force du refus, savent qu'ils ne sont pas encore ensemble. Le temps de l'affirmation commune leur a précisément été enlevé. Ce qui leur reste, c'est l'irréductible refus, l'amitié de ce Non certain, inébranlable, rigoureux, qui les tient unis et solidaires. (...) Ou bien l'homme disparaîtra ou bien il se transformera. Cette transformation ne sera pas seulement d'ordre institutionnel ou social, mais ce qui est requis par le changement, c'est la totalité de l'existence." (Maurice Blanchot, L'amitié)
Hoy:
Me olvidé del aniversario de mi madre. Hoy murió Franco. Diez horas de trabajo. Ninguna expectativa sobre el mañana. Leo en fast-forward deborando sin comprender ni un rabo. Pongo la quinta, transcribo, hago de la aleatoriedad un regalo. Como alitas de pollo fritas, españolas, servidas por un paquistaní en un bar clásico -en el Pi- donde mis amigos se hacían su sueldo de verano y donde ya no hay sueldos ni veranos ni jóvenes que sudan, sólo camisas bien planchadas con sus cuerpos adultos de mirada encharcada en borracheras disimuladas. Llega Matías y me pasa las facturas. Todo de prisa. No he tenido tiempo de pensar ni en mi madre ni en Franco ni en lo idiota de trabajar tanto. Me concentro en este instante que, al revés de lo que pensaba, tampoco sacia tanto, pero dejo estos textos en la bandeja como quien deja comida en el balcón para que se acerque algún animal extraviado. Tampoco la mano que da de comer quiere morirse de hambre. Para el caso: escribe. Todas las manos tocan menos veces al hombre que a la máquina.

miércoles, 19 de noviembre de 2008

New ways to find something more, someone else...


Passin (projectes on estic emmerdada i que us recomano):

>> Del 27 al 30 de novembre / CCCB / NOW: MiniFest de documentals al voltant de les temàtiques de NOW: Nous Activismes, Factor Eco, Art Ara, Ciència Oberta, Cultura Emergent. + info AQUÍ. ENTRADA GRATUÏTA.
>> El 13 de desembre / CCCB / de 9.00 a 22.00h / MINIPUT 2008 (14a mostra de TV de Qualitat / Inscripció gratuïta i recomenable: AQUÍ.