viernes, 20 de mayo de 2011

MÀRIUS, PERÒ QUÈ HAS FET? Arrel de la columna publicada per Màrius Serra a La Vanguàrdia el 20 de maig del 2011

(L'ARTICLE DE MÀRIUS SERRA AQUÍ)

A la teva pàgina web dius que “Per Sant Jordi firmaràs tot el que se’t posi sota el nas”, suposo que no t’has trobat amb cap formulari d’acomiadament laboral. Per què has escrit tot això tu que en general ho feies bé i que has escrit Verbalia 2.0 que així, d’entrada, ja és sant de la meva devoció? Potser és que has descobert que té més força pública i ressó el convertir-se en “trend topic” que el dedicar-se diàriament o setmanalment a omplir ratllets i ratlles sobre assumptes tant o més enigmàtics que els teus enigmes verbals. A dos dies de les eleccions municipals, fer sàtira del poble (amb la de polítics que es poden satiritzar!) ha estat un cop molt baix.

miércoles, 18 de mayo de 2011

POR UNA DEMOCRACIA REAL YA!




WEB DE DEMOCRACIA REAL YA!
http://democraciarealya.es/

SIETE IDEAS SOBRE DEMOCRACIA REAL YA!
http://www.escolar.net/MT/archives/2011/05/siete-ideas-sobre-democracia-real-ya.html

En Twitter:
#spanishrevolution
#italianrevolution
#ukrevolution
#francerevolution
#acampadabcn
#acampadaensol

Streaming:
http://www.ustream.tv/channel/spanishrevolution

modelo de instancia para procurar el blindaje jurídico de las acampadas post 15m, via David Bravo:
http://www.filmica.com/david_bravo/archivos/011174.html

Toma la plaza:
http://tomalaplaza.net/

TWITTEMA

#tomalaplaza, #nonosvamos cariño
olvídate del verano
#acampadaensol
¿Te parece un buen plan?
No vamos a estar solos.
Creo que es casi mejor.
#notenemosmiedo, ¿verdad amor?
Escucha, ¿qué cantan?
“#spanishrevolution, #italianrevolution
#ukrevolution, #francerevolution”
Bonita canción.
Aquí se está bien: Hay de nuevo un latido,
crece el corazón.
Me alegro de estar contigo.

lunes, 16 de mayo de 2011

SEUL #07

Clicar per ampliar


Avui és l’últim dia. No em puc aixecar. Em truquen per fer-me fora de l’habitació. És tard.


Hoy es el último día. No me puedo levantar. Me llaman para echarme de la habitación. Es tarde.

SEUL #06

Clicar per ampliar


Seul. Ciutat de contrastos i contradiccions III. Despedida. Molts homes que venen aquí queden enamorats de la bellesa oriental, la dona que assenteix a tot, la dona fràgil coreana, es casen, venen a viure aquí. Tinc ganes de tornar a casa, de veure dones que criden i abracen, de nois que fan olor corporal, de menjar que es pot agafar amb les mans. En Timo, un finlandès de 70 anys, veterà de la YLE, m'acaba de fer una broma collonuda perquè estic asseguda en un mostrador que posa que és la taula de registre d'un triatló. Aquest moment m’ha fet sentir com a casa. Ja és nit, però no prou tardana.


Seul. Ciudad de contrastes y contradiccciones III. Despedida. Muchos hombres que vienen aquí quedan enamorados de la belleza oriental, la mujer que asiente a todo, la mujer fragil coreana, se casan, vienen a vivir aquí. Tengo ganas de volver a casa, de ver mujeres que gritan y abrazan, de chicos que hacen olor corporal, de comida que se puede coger con las manos. Timo, un finlandés de 70 años, veterano de la YLE, me acaba de hacer una broma cojonuda porque estoy en un mostrador que pone que es la mesa de registro de un triatló. Este momento me ha hecho sentir como en casa. Ya es de noche, pero no lo suficientemente tardía.

SEUL #05

Clicar per ampliar
Clicar per ampliar


Seul. Ciutat de contrastos i contradiccions I. Mercat de l’electrònica

Seul. Ciudad de contrastes y contradicciones I. Mercado de la electrónica.

SEUL#04

Clicar per ampliar


Seul és una ciutat dura. El cafè és car i dolent, només serveix com a laxant. Avui ha plovinejat una mica i tothom anava amb paraigües per la contaminació, que no pas per la pluja, i la ciutat s'ha tornat invisible de cop, només veies els peus dels megaedificis i quilòmetres de megalòpolis esvaïda. Acaben de sonar les dues de la matinada a cap rellotge.


Seul es una ciudad dura. El café es caro y malo, sólo sirve como laxante. Hoy ha caído llovizna y todo el mundo iba con paraguas por la contaminación, no por la lluvia, y la ciudad se ha vuelto invisible de golpe, sólo veías los pies de los megaedificios y quilómetros de megalópolis desvanecida. Acaban de dar las dos de la madrugada en ningún reloj.


* * *


Avui poca cosa de l'exterior: imatges de l'hotel. He provat el vi dolç coreà de bolets i de grosella i hem rigut durant una bona estona amb el personal danès i australià. Hem fet classe de diferències gestuals entre cultures, jo els hi he ensenyat a fer botifarra ("fuck you") i el gest de "this is too much". Les diferències culturals provoquen l'empatia, ha de quedar clar. Pel·lícula de yakuzas, floritures plastificades i les làmpares d'aranya projectades contra l'aranya catòlica. Si pogués protestaria. Maleït vi dolç.


Hoy poca cosa del exterior: imágenes del hotel. He probado el vino dulce coreano de setas y de frambuesa y hemos reído durante un rato con el personal danés y australiano. Hemos hecho clase de diferencias gestuales entre culturas: yo les he enseñado a hacer porra (“fuck you”) y el gesto de “this is too much”. Las diferencias culturales provocan la empatía, tiene que quedar claro. Película de yakuzas, florituras plastificadas y lámparas de araña proyectándose contra la araña católica. Si pudiera protestaría. Maldito vino dulce.