miércoles, 21 de mayo de 2008

ARQUITECTURA OPACA


Per què en els suplements culturals (veure el Culturas d’avui) la quasi totalitat dels seus continguts versa sobre les ciutats modernes, la nova arquitectura, l’art públic mentre l’espai públic d’aquestes ciutats modernes s’autodegrada progressivament sota el pes verinós de normes sobre civisme (veure llei d’ocupació intensiva de la via pública) cada vegada més claustrofòbiques? Per què aquesta normativa només afecta, precisament, a aquells que intentem viure en la nostra ciutat? A qui beneficia? Per a qui és aquesta tranquilitat? Fa poc pensava que devia ser pels turistes, però aquests, que han demostrat tenir la capacitat de rebaixar-se grotescament com un element intrínsec a la seva naturalesa i ser més animals que les pobres víctimes de Pavlov, ja els han retirat en parcs temàtics (festes organitzades perquè aquestes manades de visitants no segueixin amb la seva política demolidora i desenfrenada –l’herba mai més va tornar a créixer per allà on passaven-). Per què els suplements culturals i les immobiliaries segueixen embotint-nos amb renders d’edificis cristal·lins, immaculats, orgànics, palaus de vidre amb signatura d’arquitecte de catàleg mentre ni tansols ens deixen trobar un pis en mínimes condicions (veure el darrer post de l’Alicia Kopf)? Algú ha vist els renders que floten en panells estúpids en la zona del Besós-La Mina (nucli habitat en la seva pràctica totalitat per gitanos)? Aquelles nenes amb shorts i rollers, i aquells iuppies amb corbates, somriures blanquidern i maletins de pell d’animal en perill d’extinsió no tenen res a veure amb el barri. Per qui fan els renders? Els renders, com l’oracle del capital, vaticinen el que d’aquí poc passarà, però els qui viuen allà, amb un grau d’escolarització més aviat baix, no seran a temps de desxifrar els panells. Només quan la bidimensionalitat de l’anunci sigui suplit pels blocs d’apartaments que en diran de luxe (2 banys, 3 habitacions, 1 mini-terrassa i 75 metres quadrats) s’adonaran del que allò els estava anunciant. Però llavors ja estaran mirant-s’ho des del carrer, amb el cotxe ple de trastos, amb tot el passat reconcentrat en aquells quatre bosses i amb un demà més aviat tenyit de nomadisme, fred i intranquilitat. I tot per una postal. Fa temps (tampoc tant), vaig sentir a dir que a no sé on (Marsella? Madrid?) havien regalat vivendes ja existents a uns gitanos. L’estratègia era la següent: ells, amb les seves formes de vida, aviat degradaran el barri, i, jutjant-lo segons la nostra forma de vida, decidirem que tot allò ha d’anar a terra i reconstruir-se de nou. Llavors farem edificis per famílies blanques, treballadores i amargadament silencioses. I ells, els pobres, ni tansols hauran sabut mai que han estat víctimes d’un terrorífic pla governamental. Encara més terrorífic per com n’és de normalitzat.