sábado, 27 de octubre de 2012

PARAL·LEL 1894-1939


"L’avinguda del Paral·lel va acollir una oferta cultural i de lleure genuïna i única a Europa, per la seva magnitud i singularitat. Un conjunt de manifestacions de la cultura popular i de masses fruit d’unes circumstàncies històriques que transformen el paisatge social, econòmic i polític i instal·len la ciutat de Barcelona en la modernitat amb totes les seves contradiccions. El que va pasar al Paral·lel des de finals del segle XIX fins al 22 de gener de 1939 –data en què tanquen tots els teatres de Barcelona, acabada la guerra– és similar al Montmartre de París o al Broadway de Nova York, però cal remarcar que cada cas va tenir les seves particularitats molt diferenciades. El Paral·lel és un àmbit d’hegemonia popular que des del seu naixement va esdevenir una expressió cultural genuïna del conflicte social i polític que caracteritzava la Barcelona de la primera meitat del segle XX i va generar uns espectacles de continguts diferenciats, confegits pel públic i pels artistes. 

El Paral·lel és una de les avingudes de Barcelona que, com la Diagonal o la Gran Via, sorgeix del projecte d’eixamplament de la ciutat de Barcelona ideat per Ildefons Cerdà. Des del seu naixement, un seguit de disposicions urbanístiques contradictòries van facilitar l’aparició d’edificacions efímeres i la conversió d’aquest carrer en una densa àrea d’oci i espectacles. L’any 1894 s’inaugura oficialment com a via urbana. Des d’aleshores, al voltant de l’avinguda, hi creix un barri d’oci per a les masses, perfectament equiparable als existents en altres grans aglomeracions urbanes europees d’aquell moment. 

Una nova àrea d’espectacles a la ciutat, que va fer que el pes de l’eix teatral es traslladés des de la zona de Plaça Catalunya - Passeig de Gracia fins a l’eix Nou de la Rambla - Paral·lel. El Paral·lel és també el lloc on es manifesten les ideologies que mouen les organitzacions polítiques i sindicals de les classes populars. Republicanisme, socialisme i anarquisme s’escampen per la ciutat i sovint tenen un punt de trobada en els teatres on de vegades es fan mítings al matí i espectacles al vespre i a la nit." Font: Serapí Soler III, text explicatiu de l'exposició organitzada i produïda pel CCCB i comissariada per Eduard Moliner i Xavier Albertí.

El Paral·lel. 1894 – 1939» 
Del 27 d’octubre de 2012 al 24 de febrer de 2013 al CCCB