miércoles, 27 de febrero de 2013

Parce qu’on a toujours été les vrais gentils



Part de "La generació perduda" es sentiran (o ens sentirem, a estones) reflexats en aquest preciós text de Noisenews publicat a La Blogothèque que acaba així: "Así que cuando nos dijeron que tendríamos que aplastar a nuestros compañeros, aprender a vendernos, ser asesinos para tener éxito, bla, bla, bla, hicimos lo que mejor conocíamos: no tener éxito. Nunca sabremos al final si era por pereza, incapacidad o debido a esos"valores" fantasma. Pero fracasasamos. Es esto lo que nos unió, en un momento dado. Un gran grupo de perdedores demasiado viejos y panzones para ser adolescentes y demasiado ambiciosos para ser adultos. Así que pensamos que no era grave"

I és que com el text indica, i com aquí es practica, "la mayoría de las veces hablamos por hablar". I el bé que ens fa! Un no para de fer coses, de treballar en múltiples direccions, tot i pràcticament no tenir, físicament, res. Les 24h que té el dia no són suficients per arribar a tot, al bosc infinit des les gestions. Som productius d'una altra manera, no ens fa por deixar un camí d'engrunes enlloc d'anar amb el pà sota el braç, ni que el regne minusvàlid dels "valors fantasmes" dissimuli el tro omnipotent de les divises, ni que els micro-sous caricaturitzin la nòmina comuna, i els pisos compartits substitueixin la santa trinitat familiar. Però a mesura que passa el temps et vas adonant que la matèria (ni que sigui la pròpia), sempre traiciona, i que tard o d'hora hauràs de tenir un pla. 

(El text original i complet en francès: aquí). Noisenews és a Yo La Tengo el que Yo La Tengo és al text de Noisenews.