viernes, 19 de abril de 2013

PSICODRAMA TRANSITORI D'UN WORKALCÒHOLIC



Gabriel Orozco



En un món on tothom es passa tantes hores davant l'ordinador, els colzes hauríen de ser tous com les natxes del cul, les parpelles haurien de moure's com els parabrises i el llagrimal anar cap amunt, enlloc de coll avall. Llàgrimes com a forma d'higiene matutina més que com a embut on zigzaguegen les penes quotidianes. Crec que agafaré abans una capsulitis a aquestes zones mortes (les dels colzes, que es claven al cos com esquadres) que no seré testimoni d'un foc artificial centrífug a la zona craneal. No hi haurà catarsi, el museu de les idees absurdes romandrà intacte. Si la cervesa pogués refrescar les articulacions per dins, si els fotons fossin nutritius, si Spotify no fos tan pesat, si les terrasses dels veïns plenes de gent afartant-se de riure no fossin tan envejoses, si la playlist dels crooners activada per fer-ho tot més digerible no expliqués tantes mentides... Demà ja rondaré la vida.