miércoles, 26 de junio de 2013

PASOLINI: PENSAR DIFERENT

Deixo les preguntes que, o bé per falta de temps, o bé perquè es consideraven poc oportunes per l'ocasió, no es van fer a la taula d'ahir i que tenia preparades (és interessant deixar-les sobretot perquè les acompanyen declaracions del propi Pasolini). També el vídeo que vaig fer com a material base de documentació per als ponents amb l'estructura: Estat vs. Estat / Burgesia, consum, homologació / Ritual, poder, televisió / Anarquia, apocalipsis, futur. El subtitulat l'ha fet el CCCB (gràcies a l'Eli Goula per la gestió).


PASOLINI: PENSAR DIFERENT
25 de juny del 2013
Lloc: CCCB
Ponents: Javier Pérez Andújar, Julià de Jòdar, Jordi Balló
Modera: Ingrid Guardiola

És millor la vida més miserable que una existència protegida per la societat organitzada en la qual tot està previst (...) Alguna vegada a la nit, aquest silenci em pesa, és la pau el que em fa por, em fa l’efecte que és només una aparença i que amaga l’infern. Què veuran els meus fills el dia de demà? Diuen que el món serà meravellós, però en quin sentit si n’hi  ha prou amb una trucada de telèfon per anunciar la fi de tot; caldria viure fora de les passions, més enllà dels sentiments, en l’harmonia de l’obra aconseguida, en aquell ordre encantat, hauríem d’aconseguir estimar-nos tant que poguessim viure fora de l’ordre del temps, apartats, apartats...”
Steiner a La Dolce Vita de Federico Fellini (Pasolini va participar en el guió)

PREGUNTA PREÀMBUL: QUÈ SIGNIFICA PER VOSALTRES PASOLINI? QUÈ ÉS EL QUE QUEDA D’ELL EN VOSALTRES?

LA VIGÈNCIA DEL SEU DISCURS:
ESTAT VS. POBLE
·      INTRODUCCIÓ: Odi a l’estat = escriu sobre personatges que pertanyen al poble. Ragazzi di Vita, 1955 o Il Canto Popolare on reivindica la tradició oral i el poble com l’únic que gaudeix d’un sentiment verdader + Ús de no actors: Franco (actor) i Sergio (guionista) Citti. Ninetto Davoli. Comizi di Amore (1966). “Allò que és original de l’obrer (el subproletariat) és allò no verbal, la seva fisicitat, el seu cos…” (EL SAGRAT POPULAR, la humanitat i la bellesa moral immediata de Crist que descriu a IL VANGELO SECONDO MATEO). Expressar la realitat a través de la realitat, que és el que feu amb els vostres llibres on queda evident, per exemple, que la Diagonal és un talla-focs o que la Sagrada Família no forma part de la nostra família o el Fórum de les cultures és tot menys una trobada entre cultures.
·      PREGUNTA: Allò popular avui en dia es titlla de populista i, alhora, l’estat promou una cultura completament allunyada de les realitats culturals, una cultura uniforme. com ho veieu?
·      PREGUNTA: Accatone queda molt clara la segregació del subproletariat en una marginalitat auto-equilibrada, quasi com una reserva d’un mode de vida en perill d’extinció, per què diu que avui en dia no seria possible rodar Accattone? “Los jóvenes –vaciados de sus valores y de sus modelos como si de su sangre se tratara- se han convertido en copias espectrales de otro modo de ser y de concebir la existencia: el pequeño burgués. Si hoy quisiera rodar de nuevo Accattone ya no podría hacerlo (…)“Más de la mitad de los jóvenes que viven en los arrabales de Roma (…) se avergüenzan de ser proletarios; intentan parecerse a los “pijos” y a los “hijos de papá
·      Defensa de la llengua i la cultura popular, models que passaven de pares i de fills però que constantment es reinventaven en els barris perifèrics. Alhora Pasolini defensa el romanesc, el català i les llengües o dialectes perifèrics davant el que ell anomena “genocidi cultural”, fins i tot va dir que volia abandonar la llengua italiana perquè la identificava amb la burgesia.  PREGUNTA: Quina és la vostra pròpia relació amb la llengua i la invenció lingüística? Com es manifesta avui en dia aquest genocidi?

BURGESIA, CONSUMISME, HOMOLOGACIÓ
·      ACULTURACIÓ, HOMOLOGACIÓ: “La societat de consum com l’autèntica revolució de la burgesia, com l’ideal, l’autèntica ideologia on tot el que consumeixen forma part de la seva bandera; una civilització de consum homologant que ho torna tot igual destruint la diversitat, la pluralitat, les diferències (veure Adorno: “les civilitzacions industrials amb els seus mètodes de producció i comunicació massius són idèntiques a sí mateixes”). La societat de consum com l’autèntic feixisme, ja que va involucrar les classes dominades a través de la dominació dels cossos i les ments instituint nous valors alienants i falsos, aquells del consumisme, que acompleixen el que Marx anomenava un genocidi de les cultures precedents, les vives, les reals”. Tots ens hem convertit en burgesos. PREGUNTA: Quina ha estat la deriva d’aquest procés d’aculturació i homologació del qual parlava Pasolini el 1975? (Saló, Teorema, La Riccota –Orson Welles-)
·      CENTRE-PERIFÈRIA: “En estos tiempos de austeridad, muchos lamentan las molestias derivadas de la falta de vida social y cultural organizada, fuera del Centro “malo”, en las periferias “buenas” (dormitorios sin zonas verdes, sin servicios, sin autonomía, sin relaciones humanas reales). Lamento retórico. Porque si todo lo que se dice que falta en las periferias existiera, lo seguiría organizando el Centro. El mismo Centro que, en pocos años, ha destruido todas las culturas periféricas que, hasta hace pocos años, aseguraban una vida propia, sustancialmente libre, incluso a las periferias más pobres o miserables. Ningún centralismo fascista ha logrado lo que el centralismo de la civilización de consumo (IDEOLOGIA HEDONISTA NEOLAICA DE MASSES, Escrits Corsaris)”. PREGUNTA: En una època en què les classes mitjanes estan desapareixent, en què els processos de gentrificació de la mà de la política cultural són omnipresents, què representa per vosaltres la “perifèria”?
·      MODELS CULTURALS REALS, REPRESSIÓ. També diu que “la adhesión a los modelos propuestos por el Centro es total e incondicional. Se reniega de los modelos culturales reales. La abjuración es un hecho. Se puede decir, por lo tanto, que la tolerancia de la ideología hedonista implantada por el nuevo poder es la peor de las represiones de la historia humana”, una repressió exercida des de les infraestructures i els sistemes de informació, sobretot centrant-se en la televisió. PREGUNTA: Segueix el sector públic i privat renegant dels models culturals reals, entenent per “models culturals reals” aquells que no han estat gestats, prefabricats des d’una campanya de marketing? I quina relació bilateral tenen els poders fàctics amb les infraestructures i amb els sistemes de informació (TV, Premsa) que, segons Pasolini, orquestren la repressió?
·      HOMOLOGACIÓ I EDUCACIÓ: L’homologació equivaldria a l’hegemonia cultural que les classes dominants exerceixen sobre les classes sotmeses, a través del control del sistema educatiu, de les institucions religioses i dels mitjans de comunicació (GRAMSCI) . La llamada enseñanza obligatoria fabrica a la fuerza gladiadores desesperados. La masa se hace más grande, como la desesperación, como la rabia” (Entrevista amb Furio Colombo). PREGUNTA: Amb les bestials retallades actuals en l’educació general i superior i la nova llei d’educació, quin consell li donaríeu vosaltres al Ministre Wert o a la Sra. Rigau, consellera d’Educació? Quin és el paper de l’educació en relació amb la cultura?

RITUAL, TELEVISIÓ, PODER
·      LA TELEVISIÓ. Mirar la TV és el nou ritual, un mitjà de masses que aliena en una relació de superior (l’emissor) a inferior (el receptor). Diu que la televisió mostra la cort dels miracles d’Itàlia i que converteix tot el que toca en bufonesc a través de missatges idiotes i telegramàtic, com totes les versions oficials (veure Fast-thinking de Bourdieu). Diu que el vídeo ésu na gàbia que té presoner l’opinió pública per obtenir el total servilisme, però encara més, diu: “Con la televisión, el Centro ha igualado todo el país, tan diverso por su historia y tan rico en culturas originales. Ha emprendido una labor de homologación destructora de la autenticidad y la concreción (…) No se puede pronunciar ni una palabra en tv que sea verdadera”. PREGUNTA: Què és per vosaltres la televisió i els mitjans de comunicació i què haurien de ser?
·      COSSOS MERCADERIES. El capitalisme en general i els mitjans de comunicació en concret cosifiquen els cossos, els converteixen en mercaderia segons Pasolini (i és un dels temes principals de Saló on els orquestradors del poder són un banquer, un duc, un bisbe i un president de la cort, el braç secular del poder). Mercaderies que fan de la seva vestimenta la seva bandera. PREGUNTA: Quina diferència hi ha entre cultura i moda? I actualment com distingir-ho?
·      SOCIETATS LIBERALS. Deia Pasolini: “Societats repressives: reprimeixen tot i per tant es pot fer tot. Societat liberals: permeten tot i per tant només es pot fer una sola cosa”. PREGUNTA: El paper de la cultura en contextos repressius és clar, però quin és el paper que ha d’assumir en un context liberal?

ANARQUIA, APOCALIPSIS FUTUR
·      ANARQUIA APOCALÍPTICA. Sobre l’ Anarquia Apocalíptica: “el poder fa tot allò que vol i el que vol el poder és completament arbritrari o dictat per les necessitats econòmiques que escapen de la lògica comú”. A Saló diuen: “Els feixistes som els autèntics anàrquics, un cop ens hem apropiat de l’estat. L’única verdadera anarquia és la del poder”. PREGUNTA: Qui són els autèntics anàrquics avui en dia?
·      LA HISTÒRIA, LA TRADICIÓ. Gramsci: “Las ideas no pueden ser entendidas fuera del contexto histórico y social, aparte de su función y origen”. Pasolini parla de la “inexistència de la història” i, alhora, clama que ell és “Una força del passat”. PREGUNTA: Quina relació té i quina hauria de tenir la cultura amb la tradició i la història? “Ni siquiera mis más feroces experimentalismos prescinden jamás de un determinante amor por la gran tradición italiana y europea. Es preciso arrancar a los tradicionalistas el monopolio de la tradición. Sólo los marxistas aman el pasado. Los burgueses no aman nada, sus afirmaciones retóricas de amor por el pasado son simplemente cínicas y sacrílegas. Sea como fuere, en el mejor de los casos, tal amor es decorativo o monumental, no en modo alguno historicista, o sea, real y capaz de nueva historia” (de la bio d’Enzo Siciliano) PREGUNTA: Podríem separar un tradicionalisme polític i un altre de cultural?
·      ELS INTEL·LECTUALS. Pasolini com a pensador heterodox, incòmode, tant per l’ortodòxia marxista i els moviments d’esquerres, com pels representants dels estaments més tradicionals. D’una banda crítica al discurs del 68: “Del 68 al 70 se habló muchísimo, tanto que durante una buena temporada se podrá dejar de hablar: la verbalidad tocó fondo y el verbalismo fue la nueva ars retorica de la revolución” (Escritos Corsarios). En segon lloc, dirigeix una carta a Calvino i altres escriptors dient que com poden estar tan callats, com és que és l’únic que parla obertament del que pensa. // Última entrevista, Furio Colombo: “sé que golpeando siempre sobre el mismo clavo puede hasta derribarse una casa. En pequeño, un buen ejemplo nos lo dan los radicales, cuatro gatos que consiguen remover la conciencia de un país (…) El rechazo ha sido siempre un gesto esencial. Los santos, los ermitaños, pero también los intelectuales. Los pocos que han hecho la historia son aquellos que han dicho no, en absoluto los cortesanos y los ayudantes de los cardenales. El rechazo, para funcionar, debe ser grande, no pequeño, total, no sobre este o aquel punto, «absurdo», no de sentido común (…) ¿Cuál es la tragedia? La tragedia es que ya no somos seres humanos, somos extrañas locomotoras que chocan unas contra otras. Y nosotros, los intelectuales, cogemos el horario de los trenes del año pasado, o de hace diez años, y decimos: qué extraño, esos dos trenes no pasan por ahí, ¿cómo es que se han destrozado de esa manera? (…) Si hemos llegado a este punto yo digo: no perdamos todo el tiempo en poner una etiqueta aquí y otra allá. Veamos cómo se desatasca esta maldita bañera, antes que nos ahoguemos todos” (…) Cerrar, en mi lenguaje, quiere decir cambiar. Cambiar pero de modo tan drástico y desesperado como drástica y desesperada es la situación (…)Yo oigo a los políticos con sus formulismos, todos los políticos, y me vuelvo loco. No saben de que país están hablando, están tan lejos como la luna. Y los literatos. Y los sociólogos. Y los expertos de todos tipo”. PREGUNTA: Quin creieu que és i quin hauria de ser el paper dels intel·lectuals amb la situació actual?