jueves, 18 de julio de 2013

AQUESTA NIT

Lucien Freud

Dustin Hoffman a Cowboy de Medianoche


Veure Cowboy de Medianoche abans d'anar a dormir i tenir insomni. La crisi dels anys 70's reflexada en dos pobres "pàjarus" torturats per un passat que no els abandona (per a bé i per a mal), es va solapar amb el vídeo que havia vist de la pujada neonazi en una Grècia enfonsada en la misèria (3/4 parts) i es va solapar amb un parell de notícies sobre negocis que portaven quasi 40 anys a les espatlles i que ara havien de tancar. Em va agafar una estranya sensació de "no ens en sortirem", i només podia pensar amb en Dustin Hoffman tot ple de forats, com un Gruyère, i la cara suada com un pernil o com un d'aquells quadres de Lucien Freud, que ara valen tants diners, però que estan igual de suats, i amb el pare de l'Angelina Jolie, fent de Gigolo (un dels precedents de River Phoenix a My Own Private Idaho, sobretot pel tema de les visions), pagant-li (sense que ho sapigués ell) la carrera a la seva filla, símbol de la frivolitat extravagant de les classes riques en el s.XXI. I pensava com em costava guanyar diners, i el poc que costava que ja no hi fossin duent una vida sòbria per damunt de tot. I llavors vaig pensar que "sí que ens en sortirem" i llavors vaig pensar "que no ens en sortirem", "que sí", "que no", i de cop va començar a fer una temptesta sobre Barcelona brutal, i com els bebés que s'adormen de tant plorar, jo em vaig adormir de tant ploure.