CAMILLE CLAUDEL AL CINEMA

Estrena de CAMILLE CLAUDEL 1915 (2013)

amb Juliette Binoche

 Isabelle Adjani a CAMILLE CLAUDEL (1988)

CAMILLE CLAUDEL a l'estudi de RODIN

CAMILLE. Aquí una entrada prèvia (2009) del meu bloc sobre l'ARTISTA

GALERIA DE FOTOS #BCNMP7 PRESCRIPTORS AL CCCB

Xerrada Prescriptors amb Carles Novellas, Isaac Marcet, 

Awesome Tapes From Africa i David Votel 

(clicar a sobre per ampliar)

(clicar a sobre per ampliar)

Awesome Tapes From Africa

(clicar a sobre per ampliar)

Andy Votel

(clicar a sobre per ampliar)

Cap el final.....

(clicar a sobre per ampliar)

Aquí podeu trobar la galeria de fotos de la 1a sessió de #BCNmp7 (Músiques en Procés) del CCCB.
Per seguir tota l'actualitat: @CCCBmusica

Quines altres sessions del BCNmp7 us esperen?

INTERNET O LA VIDA

Jone Reed

Nota breu des del Centre Cívic, fa un parell de dies:

"A casa ha petat internet abans que jo. 
Al centre cívic fan un curs de palmes. 
Hi ha més gent recollint mainada que al vernissage de després, una mica trist, van oferint vi com a plaça, però no hi ha prou set. 
Ja no recordava l'slow motion de la internet del barri, ja no recordava què era que el teu cap anés més ràpid que la connexió wi-fi. 
Al diari El País diuen que el consum de més de 20 grams d'embotit escurça la vida (dec estar en el pack). 
Tan de bo pogués fer una foto a la noia que tinc al costat, porta un mocador ribetejat en or preciós al cap i té cara de bull-dog amable. Al centre precís, al lateral del nas xat, li batega un brillant com si fos Collserola. 
Homes curats, com recent sortits d'una pelleteria, fumen, amb ulls liquosos, fins quedar grocs. 
Quina meravella la lentitud de la wi-fi, podria escriure una micro-novel·la. Arri, arri!"

LA SETMANA PASSADA ES RECORDAVEN LES DONES TREBALLADORES

He posat algunes de les meves amigues.
En falten unes quantes.
Clicar a sobre de la imatge per llegir millor.
Clicar encima de la imagen para leer mejor.

GAVIN BRYARS, THE SINKING OF THE TITANIC

El Titànic

É la nave va, Federico Fellini

Per escoltar la meravellosa cançó "The sinking of the Titanic": AQUÍ

Venen ganes de posar-se de peu per la darrera èpica, ganes de poder amb tot, malgrat tot.

VIDA DESPRÉS DE LA MORT

Després de llegir això: "L'aplicació LivesON, una nova aplicació per twittejar després de la mort" (veure la notícia sencera aquí), només queda pensar amb el primer capítol de la segona temporada de BLACK MIRROR de Charlie Brooker i llegir aquest fragment de Benjamin:

"El lema de Balzac puede aplicarse a desvelar la era del Infierno. Porque nos revela que este tiempo no quiere saber nada de la muerte y que la moda hace burla de ella; que la aceleración que sufre el tráfico y el tempo a que se comunican las noticias –al ritmo de edición de los periódicos–, se dirigen al hecho de eliminar toda interrupción, todo fin abrupto y repentino, de modo que la muerte, como corte, sólo se da como continuidad con lo rectilíneo del curso [...] del tiempo." Obra de los pasajes, Benjamin

Quina angoixa vital i moral, una sensació propera als mites grecs (Sísif, Tàntal...): la condemna a viure per sempre, de no poder dir "prou".

Parce qu’on a toujours été les vrais gentils

Part de "La generació perduda" es sentiran (o ens sentirem, a estones) reflexats en aquest preciós text de Noisenews publicat a La Blogothèque que acaba així: "Así que cuando nos dijeron que tendríamos que aplastar a nuestros compañeros, aprender a vendernos, ser asesinos para tener éxito, bla, bla, bla, hicimos lo que mejor conocíamos: no tener éxito. Nunca sabremos al final si era por pereza, incapacidad o debido a esos"valores" fantasma. Pero fracasasamos. Es esto lo que nos unió, en un momento dado. Un gran grupo de perdedores demasiado viejos y panzones para ser adolescentes y demasiado ambiciosos para ser adultos. Así que pensamos que no era grave"

I és que com el text indica, i com aquí es practica, "la mayoría de las veces hablamos por hablar". I el bé que ens fa! Un no para de fer coses, de treballar en múltiples direccions, tot i pràcticament no tenir, físicament, res. Les 24h que té el dia no són suficients per arribar a tot, al bosc infinit des les gestions. Som productius d'una altra manera, no ens fa por deixar un camí d'engrunes enlloc d'anar amb el pà sota el braç, ni que el regne minusvàlid dels "valors fantasmes" dissimuli el tro omnipotent de les divises, ni que els micro-sous caricaturitzin la nòmina comuna, i els pisos compartits substitueixin la santa trinitat familiar. Però a mesura que passa el temps et vas adonant que la matèria (ni que sigui la pròpia), sempre traiciona, i que tard o d'hora hauràs de tenir un pla. 

(El text original i complet en francès: aquí). Noisenews és a Yo La Tengo el que Yo La Tengo és al text de Noisenews.