jueves, 3 de abril de 2014

Segona sessió #BCNmp7 2014 "L'escena industrial/New Wave a Barcelona en perspectiva"

Quan: 16 d'abril del 2014
Hora: 9:00h
Preu: 7 € / Reduït: 5 €
Entrada gratuïta per als Amics del CCCB, menors de 16 anys i aturats
Programa: Boston Pizza Records, Domestica Records
Coordina: Ingrid Guardiola
Font: CCCB

Kremlyn

En aquesta segona sessió de BCNmp7 ens aproparem als inicis de l'escena electrònica més desconeguda i avantguardista sorgida a principis dels anys vuitanta a Barcelona, amb testimonis d'artistes que varen formar part d'un moment irrepetible i determinant en la història de la música i amb actuacions del seu relleu més actual. La transició espanyola significà un canvi molt important en l'estructura política i social de l'Estat, entre d'altres coses, es va fer el pas a un nou sistema democràtic, fet que comportà una obertura sense complexos cap a una nova manera d'entendre i fer cultura. Una jove generació d'artistes afrontaven un repte fins aleshores impossible d'imaginar: trencar amb els antics 'clixés', desmuntar les velles tradicions associades a un règim opressor i descobrir les infinites possibilitats que aquest nou context social els oferia. Paral·lelament, a finals dels anys setanta un fet va revolucionar el món de la música: una nova generació d'instruments electrònics es comercialitzava en botigues especialitzades i a preus assequibles pel gran públic. L'electrònica era a l’abast de tothom, el punk s'estava esgotant i una 'nova música' apareixia del no-res, o això semblava. Tot i que a Barcelona hi arribaven en compta gotes, Grups com Ultravox, Joy Divison, Kraftwerk, Tuxedomoon, League Of Nations, Heaven 17 mostraven una manera de fer i d’entendre la música totalment innovadora: incorporaven sintetitzadors i caixes de ritmes que van captivar a molts joves desencantats i avorrits d'escoltar sempre la mateixa música. El seu discurs, proper al moviment punk, encaixava amb la realitat quotidiana d'aquesta generació. S'obrí una finestra amb infinites possibilitats: multitud de sons desconeguts eren a l'abast de joves inquiets amb ganes de trencar amb el passat; no necessitaven ser bons músics, ni tenir un estudi de gravació o disposar de molts diners; ara podien fer-ho.

Debat

Un dels objectius d'aquesta sessió és conèixer com l'escena musical de Barcelona va assimilar aquest nou paradigma. A través de tres músics pioners de la nostra ciutat, veurem què o qui els va inspirar per a trencar amb les convencions 'musicals' del moment i com ho varen fer. Aquests tres artistes seran:

Víctor Nubla: una de les figures més rellevants de la música experimental del nostre país. Artista multidisciplinari de ment inquieta, és músic, teòric, assagista, activista de l'experimentació, escriptor, ideòleg, programador, editor, agitador cultural i creador, juntament amb Jun Crek, d'un dels grups referents de la música Industrial: Macromassa.

Macromassa

Gat: músic i fundador de bandes referents i pioneres a Barcelona com ara Ultratruita i posteriorment New Buildings, més emmarcats en el moviment New Wave. És també fundador del segell discogràfic G3G des de finals de la dècada dels vuitanta; un projecte sorgit inicialment per a cobrir el vuit existent en l'àmbit artístic i compromès totalment amb l'escena musical, alhora que s'allunya dels cànons més comercials de l'època. Pascal Comelade, Jakob Draminsky, Oriol Perucho, Macromassa, Raeo (Mark Cunningham), Pau Riba, Juan Crek… són només alguns dels noms que entre molts figuren en el seu ampli catàleg.

Ultratruita

J.J. Ibañez: Fundador del grup Badaloní Kremlyn a principis dels anys 80 i artista molt actiu en l'escena electrònica de principis els 90 a Barcelona. Kremlyn fou una formació que es pot considerar Tecno-Pop que, tot i que no aconseguir gravar cap disc, va ser molt activa entre 1982 i 1986. Avui en dia podem considerar a Kremlyn una de les poques formacions musicals catalanes que s'emmarquen dins l'estil Techno Pop a Barcelona amb un so molt genuí. L'any passat Domestica Records va editar un dels seus primers concerts en directe, amb molt bona acceptació també entre el públic més jove.



Actuacions 


La sessió comptarà amb dos concerts, el veterà Philipe Laurent (França) i el valencià Tvnnel, que actuarà per primera vegada a Barcelona.

Philipe Laurent (Minimal Wave, França)
Philippe Laurent és un artista plàstic, músic i dissenyador. Ja sigui treballant amb codis gràfics o codis digitals, arts plàstiques o música, l'enfocament i l'objectiu de Laurent és sempre la investigació vers la percepció dels signes i dels símbols en les persones. Les seves pintures o l'efecte il·lusori de tipografies sobre un fons monocrom plantegen una pregunta vers la relació entre els signes i els significats. Philippe Laurent desenvolupa ideogrames abstractes, amb l'objectiu de no repetir la mateixa figura dues vegades, de la mateixa manera que l'escriptura d'un continent perdut o d'un llenguatge original es tractés d'un codi que ha precedit totes les altres llengües i que ara s'ha perdut. Aquest joc de l'ambigüitat planteja una pregunta fonamental de l'estat ontològic de llenguatge escrit en les nostres societats occidentals. Philippe Laurent ha desenvolupat un ampli estudi personal de les formes dels primers símbols i lletres que condueixen a la 'sublimitat' d'un alfabet esotèric. Tot això ho aplica tant a la seva obra gràfica, com a la musical.
 

TVNNEL (València)
Una veu greu i profunda, lletres àcides i nostàlgiques diluïdes en la fredor dels seus ritmes i sons programats. L’enigmàtica joia que va rondant en l’underground valencià. TVNNEL neix el 2013 com a projecte en solitari de l’artista Tono Inglés (Polígono Hindú Astral, Roman skirts). Tres sintetitzadors i un seqüenciador a mà ens submergeixen en un túner subterrani, on conflueixen el ball i la melancolia. Intentant allunyar-se de les propostes “revivals”, TVNNEL busca nous camins entre l’electro, el synth pop i l’industrial. Fredor maquinal i calor humà combinats en una interessant i personal proposta, amb un plantejament musical i amb una posada en escena que aposta clarament per la reducció, el minimalisme i l’autoproducció.

 


Programadors:

Domestica Records
Domestica Records és un segell independent que neix el 2011 a Barcelona amb la intenció de crear una identitat personal i original. Els estils més afins a les seves preferències musicals avarca una àmplia varietat; new wave, industrial, krautrock, electro, cold wave, experimental, post punk, minimal, techno, new romantic, synth pop, no wave... segur que ens oblidem de molts. Aposten per la música del present i del passat, i es serveixen principalment dels anomenats "nous mitjans de comunicació" per a compartir la seva major passió amb la resta del món. Els agrada recuperar maquetes i material procedent de velles cintes de casset que, a pesar del temps transcorregut, resulten tant o més interessant descobrir-les avui. El seu focus d'atenció i inspiració és bàsicament la música i l'art visual d'avantguarda sorgit als anys vuitanta. Tenen especial cura i presten màxima atenció en el procès de restauració, respectant sempre la font original per a obtenir un resultat de qualitat sense perdre la seva essència.

Boston Pizza Records
Boston Pizza és un segell independent de Barcelona que va néixer l’últim dia del 2010 amb la voluntat de reunir en una gran família els seus grups i els dels seus amics. Es la casa de Wind Atlas, Zephyr Lake, The Destroyed Room, Sictor Valdaña and The Check This Outs y Sons Of Woods, entre d’altres. Solen alternar llançaments i vinils amb petites tirades en cassette. És més una família que un segell, ho fan per amor a la música amb la intenció d’establir una relació sincera i honesta amb els grups que editen, als quals solen lligar-los una bona amistat. A més a més, editen el fanzine “Slice”, en el qual informen de les novetats del segell acompanyades per il·lustracions, entrevistes a grups i reflexions sobre temes que els hi toquen de prop. Des del 2013 organitzen el festival Cønjuntø Vacíø.