jueves, 22 de julio de 2021

10 DONES DE LA CULTURA QUE HAS DE CONÈIXER

https://www.nuvol.com/art/10-dones-de-la-cultura-que-has-de-coneixer-195103 

L’any 2015 la UNESCO va publicar el document Recomanació relativa a la protecció i promoció dels museus i col·leccions, la seva diversitat i la seva funció a la societat. A l’article 17 d’aquest text s’explicita que “els museus haurien de promoure el respecte als drets humans i a la igualtat de gènere”. Aquell mateix any, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, l’article 24 de la qual estableix que les administracions públiques de Catalunya han de “respectar i garantir la representació equilibrada en els diferents òrgans consultius, científics, jurats i de decisió existents en l’organigrama artístic i cultural”. Malgrat aquestes regulacions, al capdavant de les institucions culturals catalanes segueixen predominant els homes. Segons un estudi realitzat pel CoNCA al 2019, només el 8,9% de les dones en l’àmbit cultural desenvolupen tasques de direcció, mentre que aquest percentatge ascendeix el 13,5% en el cas dels homes. Per altra banda, a finals del 2020, les catalanes només representaven un 38,8% de la població que treballava activament en el sector cultural, segons ha revelat l’informe Les dones a Catalunya elaborat per l’Observatori de la Igualtat de Gènere de la Generalitat.

Encara queda molt camí per recórrer,  però les dones van guanyant terreny i, a poc a poc, van ocupant càrrecs de direcció a les institucions culturals més importants dels Països Catalans. A continuació, us deixem un recull de deu directores de museus, centres i fàbriques de creació, així com de festivals culturals que han estat nomenades recentment.

Elvira Dyangani Ose. MACBA

Elvira Dyangani Ose (Córdoba, 1974) ha estat nomenada la primera directora del MACBA, substituint a l’historiador d’art Ferran Barenblit, per aportar “una mirada innovadora sobre el paper del museu i una clara voluntat de connexió amb els debats contemporanis sobre el paper de l’art”, segons ha declarat el consell general del Museu.

Des del 2018 Dyangani ocupa el càrrec de direcció i és la conservadora en cap de The Showroom de Londres. A més, és professora de Cultures Visuals a la Universitat Goldsmith de la mateixa ciutat i membre del Thought Council de la Fondazione Prada.

Amb anterioritat ha estat conservadora d’art de la Tate Modern de Londres, així com al Centre Andalús d’Art Contemporani de Sevilla, al Creative Time de Nova York i al Centre Atlàntic d’Art Modern de Las Palmas de Gran Canaria, i comissària de la Biennal Internacional d’Art Contemporani de Göteborg (Suècia).

Judith Colell. Acadèmia del Cinema Català

La directora, guionista i productora Judith Colell (Sant Cugat del Vallès, 1968) va assumir el càrrec de presidenta de l’ACC el passat mes de juny. I ho feia amb una voluntat de “donar un cop de mà i intentar ajudar a promoure el nostre cinema” així com per “aportar un granet de sorra per treballar en certs aspectes que creiem que es poden millorar”, segons explicava a Núvol en aquesta entrevista.

Colell ha dirigit diverses pel·lícules com Dones (2001), 53 dies d’hivern (2007), Elisa K (2010) i 15 hores (2020), amb la qual va obtenir el Premi Signis al darrer Festival de Màlaga. Ha estat guardonada amb el Premi del Jurat al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià i el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya, i ha obtingut diverses nominacions als premis Gaudí i Goya.

Carme Portaceli. Teatre Nacional de Catalunya

Després de dirigir tres anys el Teatro Español de Madrid, a partir d’aquest setembre Carme Portaceli (València, 1957) es convertirà en la primera directora artística del TNC, prenent el relleu a Xavier Albertí. Durant els sis anys que exercirà el càrrec té la intenció d’internacionalitzar el TNC i portar el teatre en català tant a la resta d’Espanya com a Europa i a Llatinoamèrica.

Amb desenes de projectes teatrals a l’esquena, va iniciar la seva carrer al Teatre Lliure a principis dels anys 80 i ha dirigit muntatges com ara Mein Kampf (1999), Hamlet màquina (2003), Què va passar amb Nora quan va deixar el seu home (2008) o Mrs Dalloway (2019). Portaceli ha obtingut diversos guardons, entre ells dos Premis Butaca a la Millor Direcció (2002 i 2017), el Premi de la Crítica 2009 al Millor Espectacle, i els Premis MAX 2017 a Millor Espectacle i Millor Direcció.

Tot i que principalment és directora d’escena, també ha adaptat algunes de les obres que ha muntat, com L’agressor (2006) de Thomas Jonigk, i Ricard II (2009), i s’ha responsabilitzat de la dramatúrgia de Massa soroll per Shakespeare (2011) de Dani Nel·lo i de Fairy (2007), juntament amb Toni Martín, que li va valdre el Premi MAX 2008 a la Millor Autoria Teatral en Català.

Ingrid Guardiola. Bòlit – Centre d’Art Contemporani de Girona

Professora, realitzadora, assagista i productora cultural, Ingrid Guardiola (Girona, 1980) és, des del passat maig, la directora artística del Bòlit – Centre d’Art Contemporani de Girona. Doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, la seva línia de treball se centra en les relacions socioculturals que s’estableixen entre la cultura, la tecnologia i la societat.

El 2017 va dirigir el seu primer llargmetratge, Casa de ningú, un documental que reflexiona sobre la memòria, la productivitat i el treball. En una entrevista a Núvol va declarar que, mentre feia el documental, es va adonar que “hem perdut la cultura de la lluita. Quan no s’explica d’on venen tots aquests drets dels quals gaudim – o que estem perdent avui en dia –, és molt difícil poder dur a la pràctica formes de resistència”.

Guardiola ha comissariat en les exposicions Radiomensió (2009), La dimensió poc coneguda: Pioneres del cinema (2014) i Terralab (2016 – 2018). A més, ha publicat els assajos L’ull i la navalla: un assaig sobre el món com a interfície (2018) que va guanyar el Premi Critica Serra d’Or i Fils, un assaig sobre el confinament, la vigilància i l’anormalitat (2020), un treball conjunt amb Marta Segarra.

Anna Giribet. FiraTàrrega

FiraTàrrega, el festival de teatre de carrer de Catalunya està dirigit des del 2019 per Anna Giribet (Vilanova de Bellpuig, 1981), la primera dona al capdavant de la Fira. Durant els vuit anys que va durar el mandat del seu predecessor, Jordi Duran, Giribet va treballar a la Fira com a tècnica de programació.

Sobre com va decidir presentar-se al concurs públic per escollir la nova direcció, va explicar a Núvol que “parlàvem [amb l’escriptora Bel Olid i la periodista Júlia Bertran] de la responsabilitat que tenim les dones de fer passos endavant i de prendre decisions. Jo formava part de Dones i Cultura i no podia defensar aquests valors i aquestes maneres de fer i no considerar la gran oportunitat que tenia davant meu”.

A banda del seu treball a la Fira, va coordinar el Màster de Creació en Arts del Carrer de la Universitat de Lleida entre el 2013 i el 2015.

Joana Hurtado. Fàbrica de Creació i Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats

Joana Hurtado (Barcelona, 1979), va guanyar el concurs públic per la direcció intergal de la Fabra i Coats el 2019, amb un projecte que evidenciava el seu profund coneixement del sector de les arts visuals a Barcelona, segons la valoració de la comissió de la convocatòria. Malgrat els canvis posteriors que l’Ajuntament va realitzar al projecte holístic de la Fabra i Coats, Hurtado ha seguit al capdavant del Centre d’Art Contemporani vinculat a aquest equipament, mentre que la Fàbrica de Creació va passar a ser coordinada per Carles Sala.

Entre el 2010 i el 2019, Hurtado va ser la directora artística i executiva del programa d’Arts Visuals de Can Felipa, i ha estat comissària de diverses exposicions com Efecte cinema (Can Felipa, 2009), Pop Up. Veure és afegir (CaixaForum, 2011) o La dissidència nostàlgica (La Capella, 2017) pel qual va guanyar el Premi Núvol de la secció Galeries.

Imma Prieto. Es Baluard, Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma de Mallorca

L’octubre del 2019 la comissària, escriptora i professora d’art contemporani Imma Prieto (Vilafranca del Penedès, 1975) va ser nomenada directora d’Es Baluard, després de set mesos sense ningú al capdavant de la institució. En una entrevista ens va explicar els seus objectius com a directora del centre, entre els quals destaquen una línia editorial sostenible així com “excepcionalitat i internacionalització”. Per a Prieto el museu de Palma és “un espai on passejar, mirar i pensar”.

Com a comissària ha treballat per centres tant nacionals com internacionals, com la galeria TEMP Art Space de Nova York, el Palazzo Ca’Tron de Venècia, el MNAC,  la Fundació Vilacasas, el Museo Extremeño e Iberoamericano de Arte Contemporaneo o el Artium Centro Museo Vasco de Arte Contemporaneo, entre d’altres. El 2017 va dirigir el seu primer documental, Eco de primera mort, i el 2018 va obtenir el guardó per la millor crítica d’art als Premis GAC.

Nuria Enguita. Institut Valencià d’Art Modern

Nuria Enguita (Madrid, 1967), va ocupar el càrrec de direcció de l’IVAM l’any passat, en substitució de José Miguel G. Cortés. La nova directora arribava al capdavant de l’Institut amb la voluntat d’obrir el museu a l’art més enllà del Mediterrani i col·laborar amb més institucions internacionals com ara el Pompidou de París o el Whitechapel de Londres, tot amb l’objectiu de consolidar l’IVAM entre els més rellevants del seu àmbit.

Llicenciada en Història i Teoria de l’Art per la Universitat Autònoma de Madrid, Enguita ha estat conservadora de l’IVAM entre 1991 i 1998, i directora artística de la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona des del 98 fins al 2008. El 2017 va posar en marxa Bombas Gens – Centre d’Art de València, que va dirigir fins a l’any passat. A més, ha coeditat la revista d’art contemporani Afterall de la Universitat de les Arts de Londres, i la revista valenciana Concreta.

Nuria Enguita, directora de l’IVAM des del setembre del 2020.
M. Teresa Cabré. Institut d’Estudis Catalans

Després de 113 anys arriba una dona al capdavant de l’IEC. M. Teresa Cabré (l’Argentera, 1947), ha estat escollida presidenta de la institució, amb Marta Prevosti i Maria Corominas com a vicepresidentes. Entre els objectius que proposa pel seu mandat destaquen un pla de difusió i comunicació que situï l’IEC al món digital i la creació d’un diccionari normatiu pancatalà per reforçar la creació d’una mateixa comunitat lingüística.

La lingüista i escriptora tarragonesa va crear el TERMCAT i els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, i els va dirigir entre el 1985 – 1988 i el 1989 – 1992, respectivament. Entre les seves obres més notables destaquen La terminologia. La teoria, els mètodes, les aplicacions (1992), A l’entorn de la paraula (1994) i La terminologia. Representació i comunicació (1999).

Marion Betriu. Terrassa Noves Tendències

Des de fa un any que el Terrassa Noves Tendències està dirigit per una dona. Marion Betriu (Lleida, 1982) ens va explicar que “el TNT és un festival que s’emmotlla molt bé a la meva experiència i al que jo puc aportar”. El seu objectiu com a nova directora és arrelar el festival al territori i apropar-lo més a la ciutadania. “Vull connectar el TNT amb les problemàtiques i els debats del present”.

Els últims anys Betriu ha treballat als Teatros del Canal de Madrid, primer com a coordinadora artística de la programació internacional i després com a subdirectora. Ha estat membre de l’equip de direcció artística del Festival de Artes Escénicas Frinje de Madrid. També ha treballat en la revista Iowa Literaria i al Festival de Cine Fantàstic de Sitges.

Aquestes són, només, algunes de les dones que recentment s’han situat al capdavant d’importants equipaments o entitats culturals dels territoris de parla catalana i que s’afegeixen a un llistat on ja hi figuraven, entre d’altres, Sílvia Planas, directora del Museu d’Història de Girona des del 2013, Àngels Margarit, directora del Mercat de les Flors des del 2016, Judit Carrera, directora del CCCB des del 2018, Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural des del mateix any, o Aida Boix, al capdavant de Lo Pati, el Centre d’Art de les Terres de l’Ebre, també des del 2018. Esperem que, més d’hora que tard, aconseguim capgirar les estadístiques que mostràvem a l’inici de l’article i que la presència de dones en espais de direcció culturals es vagi normalitzant.

Participació a l'Errant Fest

 https://errantfest.cat/ca/erran/errantfest/programa-errant-21/t-6205

miércoles, 19 de mayo de 2021

Qui ens mira? Sobreidentificació, rendiment i culpabilitat Conferència d'Ingrid Guardiola i diàleg amb Marta Segarra i Victoria Szpunberg

 VÍDEO DE LA CONFERÈNCIA

Recentment l’escriptora María Sánchez compartia a la xarxa una cita de Jenny Odell, autora de l’assaig No hacer nada«No sóc un avatar, un conjunt de preferències, ni una força cognitiva tova; sóc carnosa i porosa». Vivim en una època complexa d'identitats digitals nòmades que han estat apropiades per les plataformes i el seu extractivisme cognitiu. La representació d'un mateix s'ha mercantilitzat, però també les afiliacions i relacions que generem. La productivitat econòmica i el rendiment semiòtic han trobat en aquests ecosistemes una legitimació de la seva pròpia pràctica, convertint la nostra vida pública digital en un judici obert i un càsting —procés de selecció— ininterromput. En aquest context, què vol dir desaparèixer? I quines implicacions té? Com encaixen aquí categories com les d'allò neutre? Ingrid Guardiola reflexionarà sobre aquestes qüestions i posteriorment mantindrà un diàleg amb Marta Segarra i Victoria Szpunberg.

Aquesta conferència, organitzada per la Universitat de Barcelona en col·laboració amb l’Institut d’Humanitats de Barcelona, constitueix la cloenda del curs 2020-21 del Màster de Construcció i Representació d'Identitats Culturals de la  Facultat de Filologia i Comunicació de la UB.

https://www.instituthumanitats.org/ca/node/33612 

jueves, 15 de abril de 2021

Fi d'etapa a Planta Baixa

 

  • 2021-2019 Col·laboradora al programa Planta Baixa de TV3.

o   17 de setembre 2019. “Sobre les memòries d’Edward Snowden”

o   2 d’octubre 2019. “Exocolonialisme i emergència climàtica”

o   9 d’octubre 2019.  “Contra l’èpica”

o   23 d’octubre 2019. “Nous tumults”

o   30 d’octubre 2019. “La cohabitació i la revolta íntima”

o   6 de novembre 2019. “Netflix i la seva interfície”

o   20 de novembre 2019. “Sobre els moderadors de Facebook”

o   4 de desembre 2019. “Sobre el cinema de Pere Portabella”

o   11 de desembre 2020.  “Sobre el lideratge”

o   8 de gener 2020. “La importància de la veu”

o   5 de febrer 2020. “Reconeixement facial i esglèsia”

o   12 de febrer 2020. “Coronavirus i els projectes de recopilació de dades massives”

o   28 de febrer 2020. “Sobre l’extradició d’Assange”

o   4 de març 2020. “Com gestionen les plataformes la indecisió dels usuaris”

o   18 de març 2020. “Bots, tuits i Donald Trump”

o   25 de març 2020. “L’impacte cultural de la COVID-19”

o   1 d’abril 2020. “Adultcentrisme des del confinament”

o   15 d’abril 2020. “Relació entre el confinament i la tecnologia digital connectada”

o   22 d’abril 2020. “El confinament des dels hashtags”

o   29 d’abril 2020: “Les imatges aèries: passat i present del drone”

o   6 de maig 2020. “Les arts escèniques es desplacen online, però també les grans masses”

o   15 de maig 2020: “Robots, distància social i prevenció de contagi”

o   22 de maig 2020: “Les finestres d’exhibició cinematogràfica”

o   29 de maig 2020: “On és el públic?”

o   12 de juny 2020: “El periodisme a mans de la intel·ligència artificial”

o   19 de juny 2020: “Museus sense turistes?”

o   26 de juny 2020: “Tik Tok vs Donald Trump”

o   8 de setembre 2020: “Elon Musk i Neurolink”

o   15 de setembre 2020: “Imatges de catàstrofes: el foc”

o   22 de setembre 2020: “Vols sense destí”

o   6 d’octubre 2020: “Món intocable”

o   13 d’octubre 2020: “Cementiris de creuers”

o   27 d’octubre 2020: “Decapitacions”

o   3 de novembre 2020: “La transformació del públic”

o   10 de novembre 2020 “Hol·logrames dels nostres morts”

o   17 de novembre “El somni d’una casa mòbil”

o   14 de desembre 2020 “Prohibit parlar”

o   12 de gener 2020 “Turisme i teletreball”

o   19 de gener 2021 “Contractat per a no fer res”

o   26 de gener 2021 “L’apli ‘Faces of the Riot’”

o   2 de febrer 2021 “Reconversió dels espais de masses en dispensadors de vacunes”

o   9 de febrer 2021 “James Bond i l’obsolescència”

o   23 de febrer 2021 “Tancar-se a dins com a protesta”

o   9 de març 2021 “Una intel·ligència artificial que escriu teatre”

o   16 de març 2021 “Earth 2: o un doble virtual del món”

o   6 abril 2021: “La immortalitat digital”

o   20 abril 2021 “La finestra com a metàfora”