jueves, 21 de enero de 2010

ESPACIO INTERIOR

Edward Hopper (CLICA encima para verlo bien)

“Por primera vez se distinguió el lugar donde se vive del lugar donde se trabaja. El primero se estableció como el interior. La oficina era su complemento. El ciudadano privado que en su oficina tomaba contacto con la realidad, necesitaba que el interior constituyera el sostén de sus ilusiones. Esta necesidad se hizo más apremiante porque ese ciudadano no tenía la menor intención de agregar a sus preocupaciones de negocios, otras preocupaciones de orden social. Al crear su ambiente privado, logró suprimir ambos tipos de preocupaciones. Desde entonces brotaron las fantasmagorías del interior. Para el ciudadano privado, ese mundo interior representaba el universo. En él, el individuo reunía lo distante en el espacio y en el tiempo. Su sala era un palco en el teatro del mundo
Walter Benjamin

miércoles, 20 de enero de 2010

sonic 1991

Raymond Pettibon-Sonic Youth
veo a Guillermo del Toro...

I love her all the time, Sonic Youth, 1991



...and I love...les petites "feres" quan surten de cole i es posen a tocar. I el vídeo tal com està editat. Surfing in the memory's wave: 1991. Sonic dead. Fa quasi una dècada, desplegament musico-nuclear. I a ple dia. No fa gaire han tret el seu últim disc: The Eternal. Imparables. Aquí va la discografia:

1. Sonic Youth (Neutral, 1982)(Originalmente lanzado como EP)
2. Confusion Is Sex (Neutral, 1983)
3. Bad Moon Rising (Homestead, 1985)
4. EVOL (SST, 1986)
5. Sister (SST, 1987)
6. The Whitey Album (Enigma/Blast First, 1988, como Ciccone Youth,
con Mike Watt, J Mascis y Suzanne Sasic)
7. Daydream Nation (Enigma/Blast First, 1988)
8. Goo (DGC, 1990)
9. Dirty (DGC, 1992)
10. Experimental Jet Set, Trash and No Star (DGC, 1994)
11. Washing Machine (DGC, 1995)
12. A Thousand Leaves (DGC, 1998)
13. NYC Ghosts & Flowers (DGC, 2000)
14. Murray Street (DGC, 2002)
15. Sonic Nurse (DGC, 2004)
16. Rather Ripped (DGC, 2006)
17. The Eternal (DGC, 2009)

A nivell gràfic són uns visionaris, per il·lustrar Starpower de l'EVOL van fer servir la imatge que adjunto, molt abans que Guillermo del Toro ho inclogués al seu Laberint del Faune.I també han treballat amb gent tan brillant com Raymond Pettibon. Kim Gordon també es dedica a l'Art, Thurstoon Moore és un gran col·leccionista i musicòleg, tots envelleixen bé i la seva música aguanta, segueix vibrant per entre la matèria com les cordes que segons les últimes teoríes de física constitueixen l'espai.

martes, 19 de enero de 2010

CLAIRE DENIS_limits of control?

Ahir vaig anar a veure això, preciosa, només estan penjats dos fragments a Internet, la meitat de la pel·lícula passa a l'hotel.





TIndersticks van fer la B.S.O. de l'anterior pel·lícula de la Claire Denis que vaig veure, A trouble everyday (duríssima, però excel·lent):