Crítica pel Cinema Truffaut en motiu de la seva estrena.
Un thriller sobre la ciber-vigilància
El documental CitizenFour,
dirigit per Laura Poitras,enguany va
guanyar l’Óscar al millor documental. Poitras ja havia estat prèviament
nominada a aquesta categoria amb My
Country, My Country (2007), sobre la vida dels iraquís sota l’ocupació
nordamericana. Aquest documental, juntament amb The Oath (2010) i CitizenFour
(2014), formen part de la trilogia 9/11 centrada en analitzar, a partir de
casos concrets, com a partir de l’11-S la seguretat estatal va passar a ser una
prioritat del govern dels Estats Units i les “sinistres” estratègies que es van
desenvolupar.
Tot va començar quan Poitras va rebre un correu
electrònic encriptat d’algú anomenat CitizenFour
(“Four” en relació a la Quarta esmena de la Constitució dels Estats Units
-1791- que prohibeix els escorcolls i embargaments desraonats o arbitraris). En
aquest mail, l’anònim li oferia informació interna sobre la NSA i d’altres
agències de intel·ligència. CitizenFour
és un thriller que mostra, a temps real, les filtracions sobre l’espionatge de
la NSA per part d’Edward Snowden durant l’estiu del 2013. El documental, com va
dir Gemma Galdon a la seva pre-estrena al Festival Kosmopolis de Barcelona, és
també una classe sobre encriptació i va destacar que, per primera vegada,
s’havia tingut accés en un documental a un procés de filtració de dades que
formen part de secrets estatals (Top
Secret) a temps real.
Snowden va donar a Poitras proves que confirmaven que
la NSA tenia una ordre judicial que li permetia espiar, a través de programes
com PRISM o XKeyscore, a millons de ciutadans usant el servei i servidors
d’empreses de telecomunicacions com AT&T, Verizon, Google, Facebook,
Yahoo!, Microsoft, Apple, entre d’altres. Les dades que col·leccionaven
provenien de mitjans com internet, telèfons, cable, etc. Les filtracions es van
fer a través del Washington Post i del The Guardian (Anglaterra), en aquest cas
a través dels articles del periodista i advocat Glenn Greenwald, un altre dels
protagonistes principals del documental que, com Poitras, va guanyar el
Pulitzer Prize for Public Service arrel d’aquests articles sobre els programes
de vigilància global als Estats Units i a Anglaterra (programa TEMPORA) basats
en les filtracions de Snowden. Un altre dels protagonistes destacats és William
Binney, veterà de l’Agència de Seguretat Nacional (NSA) que va renunciar al seu
càrrec en veure les il·lícites activitats de la NSA.
Whistleblowers: la
informació com a arma pel “bé comú”
L’FBI va obrir una investigació
penal contra Snowden, que va ser extraditat i va haver de fugir de Hong Kong a
Moscú on, després d’estar més de 40 diesretingut a l’aeroport, va rebre “asil polític”. Snowden forma part de la
comunitat de whistleblowers* que
s’han arriscat a perdre-ho tot en nom del “bé comú”, del dret a la privacitat i
a la llibertat d’expressió i opinió de la gent. Pensem en persones com Julian
Assange, editor en cap de Wikileaks (2006) que, entre d’altres leaks, el 2010 va donar a veure les
filtracions de Chelsea Manning sobre la Guerra d’Afganistan i d’Iraqi que, des de llavors, està en l’ull de
mira del govern dels Estats Units i segueix com a “exiliat polític”. Pensem en
el propi Manning, condemnat a 35 anys de presó. O pensem en Aaron Swartz**,
programador informàtic i defensor de la cultura lliure que el juliol del 2011
va ser acusat d’usar un script per
descarregar 4,8 millons d’articles i documentals i que s’enfrontava a 4 millons
de dólars de multa i més de 50 anys de presó, cosa que el va portar al suicidi
(veure el documental The Internet’s Own
Boy, 2014). Com recitava la primera frase de Howl de Ginsberg, “vaig veure les millors ments de la meva
generació destrossades”, però no per la bogeria, sinó per les pròpies polítiques
governamentals. A quantes morts més haurem d’assistir per adonar-nos que
l’Estat no ens protegeix, ans ens vigilia i ens controla en benefici de les
elits econòmiques?
No
cal citar a Negri i Hardt per recordar que després de l’11-S es va dibuixar un
nou panorama geopolític global, un panorama, ideològic i econòmic, que es
refugiava en el “terrorisme global” per portar al límit la vigilància
ciutadana. El “pànic mediàtic”
actual sobre el yihadisme, en part, també s'explica a partir de CitizenFour. Aquest pànic que passa per
la creació d'un "maligne Altre" encarnat en ISIS o, anteriorment, en
Al Quaeda (veure The Power of Nightmares
d’Adam Curtis), només serveix per endurir i aplicar la llei antiterrorista i
per penalitzar, per tant, dissuadir, tota forma de protesta o discens social.
Qualsevol persona és potencialment sospitosa d'atemptar contra la
"seguretat nacional". Els homes, que juguen a ser déus, els “déus
bons”, estan molt bojos. Mentrestant, el fantasma del TTIP es va filtrant,
silenciosament. Tornem al 25 de juny, quan Putin va defensar que Snowden podia
restar a Moscú com a ciutadà lliure perquè Rússia no tenia un acord bilateral
amb Estats Units. Imaginem que no és Moscú, sinó Madrid, en una Espanya on s’ha
aprovat el TTIP; podríem suposar que Snowden ja seria torturat i engarjolat en
un context així? El TTIP genera un “polèmic” i perillós acord bilateral a
escala global entre Europa i els Estats Units, això li donaria, automàticament,
el poder de convertir el planeta sencer en el sanguinolent ull del Gran Germà,
o és “només” una qüestió comercial-neofeudal? Preguntes que, per sort, encara
no tenen resposta. Mentrestant, premiem i aplaudim la valentia dels que gosen
obrir la boca mentre són perseguits per la mort, però som incapaços de
transformar el sistema judicial per protegir i alimentar aquesta “valentia”.
(*) “Alertadors”, llegeixi’s, no
com a “traidors a la pàtria” (ús comú), sinó en un sentit positiu
(**)
Un dels primers desenvolupadors del RSS, codisenyador de Markdown,
col·laborador en el disseny de codi de les llicències Creative Commons,
desenvolupador de l’arquitectura d’Open Library, cofundador de Reddit i Demand
Progress
