@CCCBmusica

Ha nascut un nou compte de Twitter del CCCB que aglutina les activitats musicals del centre: @CCCBmusica

Les activitats comencen amb el festival Emergència!

A continuació arrencarà el cicle BCNmp7.

Per fer-ho més fàcil a la gent (en temps de crisi), el CCCB proposa un carnet anual de 20 euros que permet accedir a totes les activitats musicals, una bona oferta tenint en compte que l'entrada individual de cada esdeveniment és de 7 euros.

A continuació faig un copy-paste del post que ha publicat el CCCB sobre la programació musical, en concret, la secció que avança la programació d'enguany del BCNmp7 (visca la música!):

BCNmp7 Músicas en proceso

Después del Emergència!, el 8 de marzo llega BCNmp7 Músicas en proceso, un ciclo que desde 2006, y a través de sesiones de formato abierto (proyecciones, conciertos, coloquios), reflexiona acerca de la especificidad musical de Barcelona y los cambios en la creación musical contemporánea. Coordinado por Ingrid Guardiola, el BCNmp7 de este año apuesta por los directos musicales alejándose, sin embargo, de los clásicos conciertos de repertorio, así como del formato festival, intentando hacer del directo una ocasión única tanto para el público como para los artistas invitados.

Las cinco sesiones programadas en 2013 son:

- Viernes 8 de marzo: Prescriptores programada por A Viva Veu, con la participación de Carles Novellas, Isaac Marcet y las actuaciones deAwesome Tapes from Africa y Andy Votel.

- Viernes 5 de abril: Música analógicaprogramada por A Viva Veu, con las actuaciones de Zombie Zombie, Akron y Diego García.

- Viernes 28 de junio:  El rock progresivo de los 70 en la península, programada por Àlex Gómez-Font, con la participación de Karles Torra y las actuaciones de Emili Baleriola, Jordi Batiste, Toti Soler y Arnau Figueres.

- Viernes 11 de octubre: Cultura de Clubs, programada por A Viva Veu.

- Viernes 5 de diciembre: MinimAcció, programada por Lluís Nacenta con las actuaciones de Esperimental Funktion y Roger Goula.

Carnet AMIGOS MUSICALES

La entrada individual a cada una de las sesiones BCNmp7 o al festival Emergència! es de 7 euros(consultad los descuentos en nuestra web), pero, si sois unos habituales de las actividades musicales del CCCB, os puede interesar el nuevo carnet de AMIGOS MUSICALES del CCCB, que, por 20 euros, os da entrada libre a todas estas actividades durante todo el año, aparte de descuentos especiales para otras actividades musicales,como el festival de hip hop Hipnotik.

Para celebrar el lanzamiento del carnet de AMIGOS MUSICALES, el día 16 de febrero, de 18 a 18.30 h, al abrirse las puertas del festival Emergència!, os invitaremos a una cerveza (gentileza de San Miguel) y podréis participar en el sorteo de diez carnets de Amigos Musicales del CCCB.

SEARCHING FOR SUGAR MAN_a partir del 22 de febrer al Cinema Truffaut

(el 22 de febrer estrenarem al Cinema Truffaut "Searching for Sugar Man")

En la passada edició del Festival In-èdit Beefeater vaig tenir la sort de poder formar part del jurat que decidia la millor pel·lícula nacional i internacional. Asseguda en una taula de l’hotel on s’allotjaven els convidats amb els altres membres del jurat (Xavi Serra, Ricardo Aldarondo, Matt O’Casey i Andy Markowitz), la decisió va ser unànime: el premi internacional era per Searching for Sugar Man. Moment estrany en el qual un jurat no ha d’intentar recordar, d’entre les milers d’escenes vistes de les pel·lícules a competició, els motius que l’han portat a un a decidir que justament aquella pel·lícula, aquella i no cap altra, es val el premi, navegant entre la retòrica, la pseudo-erudició (forçada per l’intent d’arribar a convèncer als altres membres de que la teva tria és l’òptima) i la fruïció. No va caldre: Searching for Sugar Man ens va convèncer sola (a nosaltres i a molts d’altres, un dels premis que li han caigut ha estat el Bafta al millor documental). Les notes que havia pres a la llibreta justificant la meva tria han quedat extraviades, però potser ni calen: des de llavors fins ara, la figura de Sixto Rodríguez ha anat agafant vida extra-cinematogràfica. A partir d’aquí, l’espectador que no hagi vist el documental, que s’aparti una estona, perquè és impossible no revelar els secrets més essencials de l’obra.

Sixto Rodríguez encara ara és un músic desconegut per molta gent. De fet, el documental parteix d’aquesta pregunta: qui era Sixto Rodríguez (la seva mort va ser un rumor molt difós)? Qui és? Segueix viu? Què se n’ha fet d’aquell músic que per molts sud-africans representava el Bob Dylan sud-africà dels 70’s, l’emblema musical de l’Apartheid i que a Estats Units era completament ignorat? El documental es presenta com una investigació, quasi a la manera dels documentals d’Errol Morris, una recerca per trobar el passat, però sobretot el present, del personatge. El documental ens acosta al “mite” de Sixto Rodríguez i, sobretot, al seu fantasma, ja que quan apareix ho fa com un revenant del què, malgrat estigui viu, l’únic que queda és tot el que va ser. Com fer un documental sobre un fantasma que segueix viu, amagat, fins i tot d’ell mateix, treballant en el món de la construcció i instal·lat a la mateixa casa de Detroit on va néixer? Com a El corazón delator d’Edgar Allan Poe, el cadàver està al lloc on sempre havia estat abans de morir. El documental comença en una botiga de música de Cape Town, on Stephen “Sugar” Segermen va començar un procés d’investigació per trobar el músic. Finalment el descobreixen, vivint en la industrial Detroit, la seva ciutat de naixement, aquella que a principis dels anys 60 va veure créixer l’imperi de la Motown a través de la figura de Berry Gordy, la mateixa època en què es va poder escoltar el “I’ll Slip Away” de Rodríguez. Aquests nadals, mentre posava el play reiteradament per fer sonar Cause del disc de Rodríguez editat el 1971 Coming from reality (“Cause I lost my job, two weeks before Christmas, and I talked to Jesus at the sewar, and the Pope said it was non of his God-damned business”), pensava que allò reflectia molt més el que ens passa ara que la majoria de la lírica dels músics en actiu. El Papa fa un parell de dies que va dimitir, Sixto Rodríguez mai ha dimitit de la seva condició de músic, malgrat que, invisible, tocava per les quatre parets de la seva casa d’asceta suburbial. Ara han fet renéixer el mite i el seu fantasma es passejarà per molts racons de món. Gràcies al documental, Sixto Rodríguez ha reprès una gira de concerts (sobretot a Estats Units, Austràlia, Sud-Àfrica i Noruega), de fet, a Barcelona el podrem veure en la pròxima edició del Primavera Sound on, un altre entranyable fantasma, Daniel Johnston, ens emmirallarà el nostre malèvol fetitxisme cantant cançons tristes d’èpoques difícils. Si, gràcies a ells, som capaços de sentir l’apartheid quotidià que ens ha instal·lat el poder fàctic, ja serà molt. Velles glòries, en època de nous i funestos imperis. La música, tot i que vingui de lluny, consola. 

TORNA BLACKMIRROR

Torna BLACK MIRROR (Charlie Brooker) a Channel 4 amb un brutal episodi titolat BE RIGHT BACK. 

A més a més, Robert Downey Jr adaptarà un episodi de la sèrie pel cinema. Font: Numero Cero.