#BCNmp7 DE CINTURA CAP AL BALL

BCNmp7. De cintura cap al ball from CCCB on Vimeo.

Últim BCNmp7 del 2015, 12 de novembre del 2015. Més informació AQUÍ.
Un programa de: Nando Cruz, Luis Troquel. 
Participen: Elvis Lixardo, Timberism AV, Papa Orbe y los Turpiales Sabaneros.
GALERIA FOTOGRÀFICA de la sessió.

15 D'OCTUBRE #BCNmp7 GALERIA DE VERSIONS EXTREMES AL CCCB

BCNmp7. Galeria de versions extremes from CCCB on Vimeo.

Un programa de CaboSanRoque i Lluís Nacenta

Més informació a la pàgina web del CCCB.

#BCNmp7 METAL·LÚRGIES

BCNmp7 // Metal·lúrgies from CCCB on Vimeo.

Teaser per la sessió #BCNmp7 METAL·LÚRGIES (dijous 4 de juny al Teatre del CCCB), un programa de Mery Cuesta i Joan S. Luna amb: 

F/E/A (Forces Elèctriques d'Andorra)
OBSIDIAN KINGDOM
BRUNETTO
MAUD THE MOTH
AITOR SARAIBA
SALVA RUBIO

Més informació de la sessió AQUÍ.
El text que els programadors han fet pel bloc VEUS del CCCB AQUÍ.

#BCNmp7 2015: 4 sessions

(informació sobre el cicle #BCNmp7 els continguts dels quals em toca coordinar)

Més info a través del twitter de @CCCBmusica i de la web

El BCNmp7. Músiques en procés neix l’any 2006 com un projecte del CCCB amb la voluntat de subratllar l’especificitat musical de Barcelona, sense oblidar els intensos vasos comunicants entre ciutats, regions i tendències globals. El format inicial de la proposta #BCNmp7 era la d’un cicle anual de set sessions de “músiques en procés” –d’aquí el nom- de creació, mescla i debat sobre la música contemporània, incidint en les noves fusions i friccions entre els diferents gèneres musicals. El format de les sessions és obert, això implica que cada sessió té la seva pròpia estructura. En alguns casos les sessions han anat acompanyades de col·loquis, projeccions audiovisuals i actuacions. Cada sessió respon a un “concepte” o tema que els programadors consideren de vital importància, tant actuals com atemporals.

El 2015 segueix l'estela de la línia iniciada al 2013 i continuada el 2014 amb la consolidació de propostes úniques, simplificant el format de les sessions i reforçant les actuacions musicals en viu per intentar fer dels directes al Teatre CCCB una ocasió excepcional, tant pel públic com pels artistes convidats.

Les quatre sessions d’enguany:

Sessió #1: Panorama: Barcelona Negra // Dijous, 12 de març
Programen: Jaime Casas i Carles Novellas
Malgrat l’homogeneïtzació cultural, l’art persisteix i la creativitat musical és part integral de l’esperit artístic de les ciutats. Les escenes musicals han jugat un paper cabdal en la creació del relat cultural, han estat les impulsores de la creativitat local a través de la música popular; han propiciat un vincle de comunitat idiosincràtica, d’experimentació i integració social. Les “escenes” són el punt de partida de la música. Panorama al BCNmp7 vol reivindicar la importància de les escenes musicals locals i els seus protagonistes, i ho fem just en el moment en què estan perdent el seu protagonisme perquè el pes de la globalització cultural les està aniquilant. En aquesta ocasió centrem el focus d’atenció sobre l’escena negra de Barcelona. La música d’arrel negra està a la nostra ciutat des de fa dècades i serveix de rerefons ideològic per articular la pulsió creativa dels molts estils afiliats als ritmes afroamericans. Farem un repàs d'aquesta història de passió, creativitat i música de ball.
+ INFO a la pàgina web del CCCB.

Sessió #2: Metal·lúrgies // Dijous  4 de juny
Programen: Joan S. Luna i Mery Cuesta
Viatge al centre del metall, una sessió dedicada al metal més experimental amb una posada en escena única, cavernària, que prioritza l’experiència de l’escolta per sobre de les coordenades visuals prototípiques del gènere. Una sessió, principalment, vivencial que explora camps inèdits d’un univers tremend. 

Sessió #3: Joc de Miralls: Galeria de versions extremes // Dijous 15 d’octubre
Programen: CaboSanRoque i Lluís Nacenta

La música es basa en la diferència, però sobretot en la repetició: repetició de patrons, d’estils, de notes, partitures, melodies, posades en escena… Cabo San Roque, Lluís Nacenta i els músics reclutats faran un treball de deconstrucció musical inspirada en Oulipo. Imagineu-vos uns músics sobre l’escenari que desconeixen el que interpretaran; un solista que és l’únic que sap el que passarà; un repertori musical prèviament seleccionat i unes instruccions (regles fixes i diferents per a cada músic) per a l’execució que elaboraran els programadors; i el públic assistint a la posada en marxa de tot això a temps real i sent còmplice del joc.

Sessió #4: De cintura cap al ball // Dijous 12 de novembre
Programen: Nando Cruz i Luis Troquel

Molt bona part de la programació musical i de la crítica musical està centrada en la música de “cintura per amunt”, ja sigui des de la perspectiva cultural (música occidental de països desenvolupats), ja sigui des de la perspectiva geogràfica (zona nord, tot allò que passa sobre la línia equatorial), ja sigui des de la perspectiva de la recepció (racionalització i/o conceptualització de l’experiència musical). Aquesta sessió està dedicada a la música que opera de cintura per avall en tots aquests sentits.

POLÍTIQUES MUSICALS · 5a i última sessió del cicle musical #BCNmp7 al CCCB (dij. 13 de nov. de 21 a 23.30h)

Data: 

30 d’octubre, tertúlia radiofònica sobre la relació entre música i política. Es pot escoltar AQUÍ.

13 de novembre actuacions musicals de FILASTINE i DICK EL DEMASIADO.

Horari: 21h-24h

Amb la participació de: Filastine, Abdelhak Rahal, Dick el demasiado (actuacions musicals)

Programadors: Indigestió, Fundación Robo, Internet 2

Coordinació: Ingrid Guardiola

 A continuació trobareu el text del tríptic que van escriure els programadors:

En el context actual, el debat al voltant de la dimensió política de la música ha pres més protagonisme que mai. On resideix aquesta dimensió política? Pot ser a les lletres de les cançons? en la resposta del públic? En les gestions derivades de l’activitat musical? o pot ser en les relacions que promou la pròpia experiència musical? Del cantautor conscienciador als 'rumberos' de carrer, passant per les primeres raves a Anglaterra o les explosions comunitàries dels sonideros mexicans, la pulsió política en el context musical es pot articular i abordar des de diverses perspectives.

En aquesta cinquena i última sessió de l'any del #BCNmp7 ens aproximarem a aquestes qüestions de forma oberta i diversa, amb més esperit de compartir inquietuds, remenar i fer present el tema, que de proposar cap resposta o direcció molt determinades. Ho farem, d’una banda, amb un programa de ràdio i, en segon lloc, amb una sessió de concerts en viu. El debat radiofònic serà emès en directe i en obert de forma gratuïta per tot el públic el 30 de novembre i es podrà escoltar, posteriorment, via podcast. En el programa s’exploraran les possibles interpretacions del matrimoni política-música i  hi participaran els programadors, els músics protagonistes dels concerts i amb la presència de veus convidades, tot plegat amenitzat amb playslists en directe.

El 13 de novembre Filastine i Dick el Demasiado seran els protagonistes dels directes musicals amb un concert doble. Tant l’un com l’altre tenen molt a veure amb el binomi política-música, tot i que per motius ben diferents.

DICK EL DEMASIADO

Dick va néixer a Holanda fa més de 5 dècades, ara treballa als dos costats del Atlàntic reivindicant la fusió de la cúmbia amb la música electrònica des de l'any 2000. La seva música li ha valgut la reputació de ser un dels pioners de la cúmbia digital i ha esdevingut un dels padrins de la música de ball a Argentina. No obstant els seus sons, no sonen a clubs ni festivals de música electrònica, ens transporten a un estat psicodèlic de sons trencats on no falta una clau d’humor en els seus espectacles.

FILASTINE

Grey Filastine és un artista audiovisual nascut a Los Angeles, que viu a Barcelona, i amb  marcat esperit nòmada. El so de la seva música es pot englobar dins la bass music, terme que s’utilitza per identificar de forma genèrica diverses músiques amb èmfasi en les línies de baix i el ritme. També el caracteritzen la seva obertura a influències globals, tot plegat amb un marcat missatge polític, present des que es va involucrar en les lluites anti-globalització  Per aquest concert, a més de amb la seva xelista habitual Evie Vanquaillie, Filastine comptarà excepcionalment amb la participació del violinista magrebí que viu a Barcelona Abdelhak Rahal, així com nou material visual enregistrat al Raval que servirà de complement dels visuals que ja acompanyen habitualment les seves actuacions.

 INDIGESTIÓ:

Indigestió és una organització no-lucrativa, creada el 1995, que defensa la idea de la cultura com a recurs comú. El punt de partida és pensar, comunicar i fer, en cultura, des de la perspectiva de gent “no especialitzada”, que no es considera indústria cultural ni forma part d’aquells que s’auto­identifiquen com a creadors o artistes. Actualment Indigestió edita la revista online Nativa.cat, organitza trobades, fòrums i altres espais de reflexió, i du a terme col·laboracions amb músics en projectes creatius diversos.

INTERNET 2: 

L’aventura musical de Internet2 ha esdevingut eventualment un agent promotor de músics afins amb la idea de l’espectacle experimental, companys de gires que van visitar Barcelona com MSHR de Portland, el cabaret japonès de Yuichi Kishino o la gimcana musical dels belgues Alek et les japonaises.

FUNDACIÓN ROBO: 

Fundación Robo és un projecte musical col·lectiu que treballa al voltant de la cançó populista i política des de maig de 2011. La seva tasca principal ha estat la de crear un espai per visibilitzar cançons que posin l'accent en el context socio-polític i les problemàtiques col.lectives. Entre els músics o grups que han aparegut sota el nom de Fundación Robo hi ha Nacho Vegas, Albert Pla, Fiera, Óscar Mulero, Xavier Baró o Mursego entre d'altres.

Informació pràctica: Teatre del CCCB 

Preu: 7 € / Reduït: 5 € per les actuacions del 13 de novembre. Entrada gratuïta per als Amics del CCCB, menors de 16 anys i aturats.

Venda anticipada:

Taquilles del CCCB i Tel-Entrada

www.telentrada.com i 902 10 12 12

BARCELONA, CIUTAT MAGNÈTICA? #BCNmp7 4a sessió 2 d'octubre al Teatre del CCCB

(versión en castellano AQUÍ) 


BCNmp7. Barcelona, ciutat magnètica from CCCB on Vimeo.

Els imans generen un camp magnètic al seu voltant que tant poden atraure com repel·lir, el mateix passa amb les ciutats. Fa més d’un segle Georg Simel escrivia: “A la ciutat l’economia monetària i la dominació de l’intel·lecte tenen una relació molt propera” (The Metropolis and Mental Life, 1903). La vida a les ciutats no ha canviat tant al llarg del segle, tot sovint la vida cultural es supedita a aquesta economia monetària, ja sigui sota la forma de l’especulació del sòl, ja sigui sota la forma del turisme (especulació econòmico-cultural); seguim amb l’estela de Simmel i la seva visió de la ciutat com una lluita, no ja de l’home contra la naturalesa, sinó dels homes entre ells. Alguns cineastes de la mateixa època van articular una mirada lírica i utòpica de la “ciutat moderna” amb tota la seva fauna i flora, amb tota la seva força productiva, és el cas de Vertov, Vigo, Ivens, Ruttman, Moholy-Nagy, entre d’altres, imatges de les ciutats com un cos orgànic que comprenia tant la seva estructura física com el seu corpus social, són els vídeos que hem inclòs a la careta de la sessió.

Catedral de Barcelona a finals del segle XIX

"L'home de la càmera" (1929), Dziga Vertov

 El temps passa sobre les ciutats, però el bullici no cesa, les prioritats canvien, però l’artifici roman en diferents àmbits d’acció. Ja no cal crear un “barri gòtic” fictici, com a la Barcelona de principis del segle XX, ni fer cap “Exposició Universal”, com la del 1888 que tan bé descriu Mendoza a La Ciudad de los Prodigios o la del 1929; ja no calen unes Olimpiades com les del 92. Però la transformació de la ciutat en benefici de la internacionalització de la seva imatge (“ciutat-marca”) segueix en peu, d’aquí que molts barris s’hagin aixecat contra les polítiques municipals que vetllen per seguir recreant la “imatge-marca” de la ciutat, essent el Barri de la Barceloneta i el Raval-Poble Sec (amb el “PlaParal·lel”) els focus actuals més actius. La ciutat no és un “concepte”, sinó un sistema de relacions complexos que ha de tenir en compte l’urbanisme i la demografia, la sociologia i l’ecologia, l’economia i la cultura (de fet, tot és cultura). La ciutat és un espai que, per naturalesa, fomenta la pluralitat i la diversitat, també cultural. La ciutat és per recorre-la, com el flâneur de Benjamin, per reforçar el que deia Michel de Certau, que “la història comença a ras de sòl, amb els passos”. La ciutat és per viure-la, per habitar-la, la ciutat és dels seus ciutadans.

Joan Maragall (de la família “Maragall”), va fer una Oda nova a Barcelona” el 1911 on ja presenta l’ambivalència de la ciutat; d’una banda és una ciutat “amb molta planta”, “riallera”, “arrauxada i traçuda”, “la gran encisera”, però també diu que és “covarda, cruel i grollera”. La metròpolis barcelonina no és només la “ciutat podrida” que cantaven els de la Banda Trapera del Rio i que l’escriptor Javier Pérez Andújar recupera al seu llibre Paseos con mi madre, sinó també és un espai d’oportunitats, de intercanvis i de producció político-cultural. Molts músics recorden la Barcelona pre-olímpica com un lloc efervescent on la música inundava els carrers, els clubs, les assedegades boques de les gents. Música diversa, música no estanca en gèneres, estils o grups, música que l’únic que volia era ser música, sortir volant i tornar a caure per mineralitzar algun tipus de ritual social; una experiència també estètica, d’avantguarda, però, alhora, una festa per a compartir amb els veïns (també de fílies), en els llocs, dins la pròpia ciutat i no en recintes o precintes preparats per l’ocasió. Molts músics recorden haver tingut les seves primeres “febres” musicals assistint a concerts en els locals de les ciutats, encantats d’haver compartit nits i passions musicals amb gent tan diferent que, avui en dia, en un món tan especialitzat i sectaritzat, només es podrien trobar a les xarxes socials o a les festes de la ciutat, per dir alguna cosa.

David Soler

Edi Pou (Za!)

En aquesta quarta sessió del #BCNmp7 del 2014 intentarem acostar-nos a tots això des de la música a partir de figures com Za!, Munir Hossn, Llibert Fortuny, Pablo Schvarzman i David Soler. És el tema, són els músics, que han volgut portar sobre l’escenari els programadors, Aurelio Santos (WTF Jam Sessions) i la Mireia i en Víctor de Sones. Aquests músics viuen a Barcelona, però són d’orígens molt diversos: Munir Hossn és de Brasil, viu a París i va començar a aprendre música a l’esglèsia on la seva mare portava el cor, tocant tots els instruments per suplir les baixes; Pablo Schvarzmann va venir a finals dels anys 80 de Buenos Aires per poder entrar a una coneguda escola de música i atret per la vida autèntica i bohèmia que oferia la ciutat, va començar amb el jazz per acabar als braços de l’electrònica i l’experimentació; Llibert Fortuny és de les Palmes, però la seva família de seguida es va establir a Catalunya, és metòdic i asalvatjat, i ha convertit el seu saxo en una orquestra sencera; David Soler és home de guitarres, de pedal steel, de les terres tel·lúriques del Montseny, i pel que viu és per tocar sense restriccions; Edi Pou i Pau Rodríguez són Za!, els únics barcelonins, van entrar a la música gràcies als locals d’assaig i al circuït underground de sales de concert (si és que es podien dir així), el seu estil és la falta d’estil, o la suma de tots els estils, però així i tot són reconeixibles a quilòmetres de distància per la força, energia i folla alegria del seu directe.

Munir Hossn

Pablo Schvarzmann

Tots ells han estat reunits en aquesta sessió per explorar, de nou, el diàleg amb músics d’estils ben diferents a partir de la improvisació, per tal de donar protagonisme a la contundència de l’actuació única en un directe en bones condicions (cosa que de vegades es perd en contextos massius) i irrepetible. A més a més, Barcelona, amb les seves contradiccions, ha servit per establir un fil conductor a la sessió que es dividirà en tres blocs i que anirà acompanyada per tres breus càpsules documentals sobre els temes amb les intervencions dels propis músics: “L’arribada a Barcelona i l’arribada a la música”, “Cara A i cara B de Barcelona” i, finalment, “Els estils i la improvisació”.

Llibert Fortuny

Més info a la PÀGINA WEB

Sessió #BCNmp7: Barcelona, ciutat magnètica

Dia i hora: 2 d’octubre del 2014 de 21 a 24H

Lloc: Teatre del CCCB

Amb la participació de: Za!, Llibert Fortuny, Munir Hossn, David Soler, Pablo Schvarzman i d’altres sorpreses.

Programen: Sones i Aurelio Santos

Preu: 7 € / Reduït: 5 €

Entrada gratuïta per als Amics del CCCB, menors de 16 anys i aturats.

Venda anticipada:

Taquilles del CCCB i Tel-Entrada

www.telentrada.com i 902 10 12 12

#BCNmp7 Barcelona, ciutat magnètica (2 d'octubre)

Quarta sessió del cicle BCNmp7 2014 programada per Aurelio Santos i Sones. Amb l’actuació de Za!, Llibert Fortuny, Munir Hossn, David Soler, Pablo Schvarzman i el públic. Barcelona és un imant que atrapa i repel·leix a parts iguals. En aquesta sessió del BCNmp7 personalitats de l’escena actual del jazz, del funk, de la bossa-nova i del rock experimental de la ciutat es trobaran per dialogar i compartir –o discrepar- la seva particular visió de la ciutat com a espai vital i artístic, a través principalment de la improvisació musical en directe. L’objectiu d’aquesta trobada és potenciar l’espontaneïtat, la improvisació i la llibertat, en una posada en escena on podran participar tant els músics convidats com el mateix públic. Una ocasió per gaudir de la música en el sentit més pur, lúdic, proper i desacomplexat, sense temor al risc i al factor sorpresa. Una sessió sense timings ni presses, sense masses ni cues; una sessió de música que no necessita altres.

excuses.
BCNmp7. Barcelona, ciutat magnètica from CCCB on Vimeo.

Teaser: found footage de clàssiques simfonies urbanes. La idea era fer una intro més abstracta de la ciutat com un organisme en procés transformació quasi anàrquica i prenyat de música i de músics, més enllà de marques o polítics. Les marques i els polítics i molt més s'entén que d'alguna manera o altra ja sortiran a la pròxima sessió: POLÍTIQUES MUSICALS (13 de novembre) programada per Jordi Oliveras (Nativa/Indigestió), Internet 2 i Marc Balfagon.

CITES: 

Rien que les heures (1926), Alberto Cavalcanti

Twenty Four Dollar Island (1927), Robert Flaherty

Prague by night (1928), Svatopluk Innemann

Berlin simfonia d’una gran ciutat (1927), Walter Ruttman

L’home de la càmera (1929), Dziga Vertov

Impressionen vom alten marseiller Hafen (vieux port), 1929, László Moholy-Nagy

Regen (1929), Joris Ivens

À propos de Nice (1930), Jean Vigo

Esencia de Verbena (1930), Antonio Giménez Caballero

Bridges (1958), Shirley Clarke

Go go go (1964), Marie Menken

Aspectes i personatges de Barcelona (1964), Carles Barba

Home movies de www.yourlostmemories.com

MÚSICA: Za!, Munir Hossn

Per què el #BCNmp7 no és un festival

 TEXT EN CATALÀ AQUÍ

TEXTO EN CASTELLANO AQUÍ

15 de maig: 3a sessió del BCNmp7 "ME MATA PERO ME GUSTA: UNA GENEALOGIA DE ZEIDUN"

BCNmp7 / "Me mata pero me gusta": una genealogia de Zeidun from CCCB on Vimeo.

+ Info al web
Text d'en Jordi de Gentnormal sobre la sessió

Segona sessió #BCNmp7 2014 "L'escena industrial/New Wave a Barcelona en perspectiva"

Quan: 16 d'abril del 2014
Hora: 9:00h
Preu: 7 € / Reduït: 5 €
Entrada gratuïta per als Amics del CCCB, menors de 16 anys i aturats

Programa: Boston Pizza Records, Domestica Records

Coordina: Ingrid Guardiola

Text elaborat per: Boston Pizza Records, Domestica Records

Font: CCCB

Evento Facebook

Kremlyn

En aquesta segona sessió de BCNmp7 ens aproparem als inicis de l'escena electrònica més desconeguda i avantguardista sorgida a principis dels anys vuitanta a Barcelona, amb testimonis d'artistes que varen formar part d'un moment irrepetible i determinant en la història de la música i amb actuacions del seu relleu més actual. La transició espanyola significà un canvi molt important en l'estructura política i social de l'Estat, entre d'altres coses, es va fer el pas a un nou sistema democràtic, fet que comportà una obertura sense complexos cap a una nova manera d'entendre i fer cultura. Una jove generació d'artistes afrontaven un repte fins aleshores impossible d'imaginar: trencar amb els antics 'clixés', desmuntar les velles tradicions associades a un règim opressor i descobrir les infinites possibilitats que aquest nou context social els oferia. Paral·lelament, a finals dels anys setanta un fet va revolucionar el món de la música: una nova generació d'instruments electrònics es comercialitzava en botigues especialitzades i a preus assequibles pel gran públic. L'electrònica era a l’abast de tothom, el punk s'estava esgotant i una 'nova música' apareixia del no-res, o això semblava. Tot i que a Barcelona hi arribaven en compta gotes, Grups com Ultravox, Joy Divison, Kraftwerk, Tuxedomoon, League Of Nations, Heaven 17 mostraven una manera de fer i d’entendre la música totalment innovadora: incorporaven sintetitzadors i caixes de ritmes que van captivar a molts joves desencantats i avorrits d'escoltar sempre la mateixa música. El seu discurs, proper al moviment punk, encaixava amb la realitat quotidiana d'aquesta generació. S'obrí una finestra amb infinites possibilitats: multitud de sons desconeguts eren a l'abast de joves inquiets amb ganes de trencar amb el passat; no necessitaven ser bons músics, ni tenir un estudi de gravació o disposar de molts diners; ara podien fer-ho.

Debat

Un dels objectius d'aquesta sessió és conèixer com l'escena musical de Barcelona va assimilar aquest nou paradigma. A través de tres músics pioners de la nostra ciutat, veurem què o qui els va inspirar per a trencar amb les convencions 'musicals' del moment i com ho varen fer. Aquests tres artistes seran:

Víctor Nubla: una de les figures més rellevants de la música experimental del nostre país. Artista multidisciplinari de ment inquieta, és músic, teòric, assagista, activista de l'experimentació, escriptor, ideòleg, programador, editor, agitador cultural i creador, juntament amb Jun Crek, d'un dels grups referents de la música Industrial: Macromassa.

Macromassa

Gat: músic i fundador de bandes referents i pioneres a Barcelona com ara Ultratruita i posteriorment New Buildings, més emmarcats en el moviment New Wave. És també fundador del segell discogràfic G3G des de finals de la dècada dels vuitanta; un projecte sorgit inicialment per a cobrir el vuit existent en l'àmbit artístic i compromès totalment amb l'escena musical, alhora que s'allunya dels cànons més comercials de l'època. Pascal Comelade, Jakob Draminsky, Oriol Perucho, Macromassa, Raeo (Mark Cunningham), Pau Riba, Juan Crek… són només alguns dels noms que entre molts figuren en el seu ampli catàleg.

Ultratruita

J.J. Ibañez: Fundador del grup Badaloní Kremlyn a principis dels anys 80 i artista molt actiu en l'escena electrònica de principis els 90 a Barcelona. Kremlyn fou una formació que es pot considerar Tecno-Pop que, tot i que no aconseguir gravar cap disc, va ser molt activa entre 1982 i 1986. Avui en dia podem considerar a Kremlyn una de les poques formacions musicals catalanes que s'emmarquen dins l'estil Techno Pop a Barcelona amb un so molt genuí. L'any passat Domestica Records va editar un dels seus primers concerts en directe, amb molt bona acceptació també entre el públic més jove.

Actuacions 

La sessió comptarà amb dos concerts, el veterà Philipe Laurent (França) i el valencià Tvnnel, que actuarà per primera vegada a Barcelona.

Philipe Laurent (Minimal Wave, França)

Philippe Laurent és un artista plàstic, músic i dissenyador. Ja sigui treballant amb codis gràfics o codis digitals, arts plàstiques o música, l'enfocament i l'objectiu de Laurent és sempre la investigació vers la percepció dels signes i dels símbols en les persones. Les seves pintures o l'efecte il·lusori de tipografies sobre un fons monocrom plantegen una pregunta vers la relació entre els signes i els significats. Philippe Laurent desenvolupa ideogrames abstractes, amb l'objectiu de no repetir la mateixa figura dues vegades, de la mateixa manera que l'escriptura d'un continent perdut o d'un llenguatge original es tractés d'un codi que ha precedit totes les altres llengües i que ara s'ha perdut. Aquest joc de l'ambigüitat planteja una pregunta fonamental de l'estat ontològic de llenguatge escrit en les nostres societats occidentals. Philippe Laurent ha desenvolupat un ampli estudi personal de les formes dels primers símbols i lletres que condueixen a la 'sublimitat' d'un alfabet esotèric. Tot això ho aplica tant a la seva obra gràfica, com a la musical.

 

TVNNEL (València)

Una veu greu i profunda, lletres àcides i nostàlgiques diluïdes en la fredor dels seus ritmes i sons programats. L’enigmàtica joia que va rondant en l’underground valencià. TVNNEL neix el 2013 com a projecte en solitari de l’artista Tono Inglés (Polígono Hindú Astral, Roman skirts). Tres sintetitzadors i un seqüenciador a mà ens submergeixen en un túner subterrani, on conflueixen el ball i la melancolia. Intentant allunyar-se de les propostes “revivals”, TVNNEL busca nous camins entre l’electro, el synth pop i l’industrial. Fredor maquinal i calor humà combinats en una interessant i personal proposta, amb un plantejament musical i amb una posada en escena que aposta clarament per la reducció, el minimalisme i l’autoproducció.

 

Programadors:

Domestica Records

Domestica Records és un segell independent que neix el 2011 a Barcelona amb la intenció de crear una identitat personal i original. Els estils més afins a les seves preferències musicals avarca una àmplia varietat; new wave, industrial, krautrock, electro, cold wave, experimental, post punk, minimal, techno, new romantic, synth pop, no wave... segur que ens oblidem de molts. Aposten per la música del present i del passat, i es serveixen principalment dels anomenats "nous mitjans de comunicació" per a compartir la seva major passió amb la resta del món. Els agrada recuperar maquetes i material procedent de velles cintes de casset que, a pesar del temps transcorregut, resulten tant o més interessant descobrir-les avui. El seu focus d'atenció i inspiració és bàsicament la música i l'art visual d'avantguarda sorgit als anys vuitanta. Tenen especial cura i presten màxima atenció en el procès de restauració, respectant sempre la font original per a obtenir un resultat de qualitat sense perdre la seva essència.

Boston Pizza Records

Boston Pizza és un segell independent de Barcelona que va néixer l’últim dia del 2010 amb la voluntat de reunir en una gran família els seus grups i els dels seus amics. Es la casa de Wind Atlas, Zephyr Lake, The Destroyed Room, Sictor Valdaña and The Check This Outs y Sons Of Woods, entre d’altres. Solen alternar llançaments i vinils amb petites tirades en cassette. És més una família que un segell, ho fan per amor a la música amb la intenció d’establir una relació sincera i honesta amb els grups que editen, als quals solen lligar-los una bona amistat. A més a més, editen el fanzine “Slice”, en el qual informen de les novetats del segell acompanyades per il·lustracions, entrevistes a grups i reflexions sobre temes que els hi toquen de prop. Des del 2013 organitzen el festival Cønjuntø Vacíø.

GALERIA DE FOTOS #BCNMP7 PRESCRIPTORS AL CCCB

Xerrada Prescriptors amb Carles Novellas, Isaac Marcet, 

Awesome Tapes From Africa i David Votel 

(clicar a sobre per ampliar)

(clicar a sobre per ampliar)

Awesome Tapes From Africa

(clicar a sobre per ampliar)

Andy Votel

(clicar a sobre per ampliar)

Cap el final.....

(clicar a sobre per ampliar)

Aquí podeu trobar la galeria de fotos de la 1a sessió de #BCNmp7 (Músiques en Procés) del CCCB.
Per seguir tota l'actualitat: @CCCBmusica

Quines altres sessions del BCNmp7 us esperen?

NOVA TEMPORADA BCNmp7 al CCCB · 1a sessió 8 de març · TW: #BCNmp7 @CCCBmusica

Al bloc VEUS del CCCB han penjat un resum molt sintètic que he fet del que ha estat la programació del cicle musical BCNmp7 i el que està previst de cara el 2013 (també una mica resumit, la informació més extensa la penjaran els programadors una setmana abans de cada sessió). Aquí l'enllaç amb els seus links i tot!

Aquí el text:

Llarga trajectòria

Des del 2006, el BCNmp7 ha estat el cicle de programació musical estable del CCCB que fins ara havia inclòs el festival Emergència! El BCNmp7 sempre ha volgut mostrar un generós repertori d’artistes i de professionals vinculats al sector musical orquestrats al voltant de temes molt concrets que dibuixen la línia editorial del projecte, tals com (agafem aire): l’activisme en l’ideari pop, la crisi del format festival, la crítica musical, la indústria musical i la cultura lliure, la creativitat musical i les institucions musicals, la realitat i mite del «So Barcelona», les figures dels recuperadors i el llegat de la psiquedèlia folk, la cançó de l’estiu, els tributs i les versions, les bandes sonores, el Raval Global, les connexions entre la música i la ciència, la ràdio digital global, la naturalesa del jazz, la cultura del revival, etc.

Des de llavors fins ara hem tingut, en les seccions de tertúlies i debats, les veus (musicals, crítiques i professionals) més actives, compromeses i avantguardistes del panorama musical estatal: Jaime Casas, Miqui Otero, Eloy Fernández-Porta, Enric Les Palau, Luis Hidalgo, Xavier Cervantes, Patricia Godes,Jace Clayton, Philip Sherburne,Bruno Sokolowicz, Manolo Martínez,Lydia Lunch, Carles Sala, Oriol Roca,Marcos Ordóñez, Víctor Nubla, Alberto Guijarro, Ramon Faura, Elena Cabrera, Fernando Alfaro, Genís Segarra, Marta Salicrú,Borja Prieto, Martí Sales, Kiko Amat, Dani Granados, Roger Roca o Cristina Fallaràs, entre molts d’altres.

En les seccions de concerts, el públic ha pogut assistir als directes de formacions de grups ja desapareguts, com 12Twelve, La banda Trapera del Río o Sergio Algora (El niño gusano), joves promeses locals que han desenvolupat sòlides carreres en els seus respectius àmbits, comJoe Crepúsculo, Nudozurdo, Pony Bravo, Emilio José, Russian Red, Bradien, Marina Gallardo, Tarántula, Les Aus, Bèstia Ferida, Fasenuova el Guinxo, Extraperlo o Árbol, alguns clàssics com Macromassa, Mastretta, Ajo, Agustí Fernàndez, Mikel Laboa, Gorka Benítez,Miquel Gil, o combinacions sorprenents, com Muchachito amb Jonathan Richman, els mateixos 12Twelve amb el Cor de Gospel de Gràcia, o formacions de jazz, de rumba i de hip hop que surten dels seus propis gèneres i per a tots els gustos (Spring Heel Jack, Oval, Casa Crew, Rita Indiana,Nino Rota Project, Mariano Steimberg Trio, Arianna Puello)…

Programació del BCNmp7 2013: el que vindrà

El cicle BCNmp7 sempre ha intentat atrapar o provocar els temes més candents de l’univers musical actual, sobretot tenint en compte el teixit musical de proximitat sense intentar ser una plataforma de tendències o cenyir-se a l’actualitat musical, i menys en un moment on la producció musical en línia i fora de línia ha crescut de manera desorbitada, on els blocs de feligresos del sector, les revistes especialitzades i els festivals s’han multiplicat víricament.

Més enllà de les novetats, l’agenda o la moda, el BCNmp7 pretén obrir un debat reflexiu sobre temes emergents i mostrar al públic artistes a tenir en compte segons el punt de vista de persones estretament vinculades al sector. Per això mateix, el BCNmp7 s’ha confiat a uns programadors que han proposat els seus «punts calents» sobre els quals reflexionar a partir d’una programació que ofereixi una experiència esteticomusical única. Quins són els cinc grans temes que han escollit els programadors?

#01 Prescriptors (A Viva Veu)

#02 Música analògica (A Viva Veu)

#03 L’avantguarda dels setanta a la Península (Àlex Gómez-Font)

#04 Cultura de club(s) (A Viva Veu)

#05 MinimAcció (Lluís Nacenta)

#01 PRESCRIPTORS

Quan: Divendres 8 de març (a partir de les 21 h)
On: Teatre del CCCB
Sessió programada per A Viva Veu

Andy Votel – © Chris “The Judge” Arthur

A Viva Veu són joves i valents, formen part d’aquesta generació en què s’ho han hagut (i s’ho hauran) de fer i inventar tot, acostumats a treballar amb inputs d’arreu i a fer d’homes orquestra, disfressant-se de vegades de la vella figura del caçatalents (heretada de personatges com Berry Gordy o David Geffen), o del «public relations» sistemàtic i convincent o, finalment (i essencialment), del geek musical. Seva és aquesta sessió dedicada als prescriptors. En un moment de sobreproducció musical, entre hip i flop, som incapaços de tenir una visió clara del panorama musical actual. La xarxa ha democratitzat la visibilitat dels grups de música, tant en termes de producció com de difusió i d’exhibició, però també ens ha fet més lents i incapaços a l’hora d’enamorar-nos de grups o de detectar la qualitat per sobre de la quantitat. Per això avui dia tornen a ser tan importants les figures dels prescriptors, aquells que assenyalen amb el dit de la intuïció i el criteri i que fan que tots aquests feligresos dels quals parlàvem puguin trobar el seu «evangeli» (seguint amb la metàfora). En aquesta sessió es comptarà amb el periodista de Scanner FM i col·laborador de la Red Bull Music Academy, Carles Novellas, Isaac Marcet(fundador de Playground), Brian Shimkovitz (Awesome Tapes from Africa, especialista en la música tradicional del món no europeu) i Andy Votel (que, a part de DJ i productor musical, és un guia de referència internacional i va ser un dels descobridors de Voice of the Seven Woods, grup que va tocar en una sessió del BCNmp7). També hi haurà dues sessions de directes d’Awesome Tapes from Africa i Andy Votel.

#02 MÚSICA ANALÒGICA

Quan: Divendres 5 d’abril (a partir de les 21 h)
On: Teatre del CCCB
Sessió programada per A Viva Veu

Zombie Zombie

Tothom pot fer música, però en quines condicions de producció? I amb quines eines? Aquesta sessió pretén posar sobre la taula aquesta i altres qüestions que sorgeixen a partir d’aquesta constatació, i posar de manifest que hi ha artistes que segueixen sent fidels als mètodes de producció analògics, davant d’aquells que ho fan amb un plug-in. Es podran veure tres concerts:Zombie Zombie (que combinen la seva passió per les pel·lícules de terror de Carpenter amb el delit per l’«electrònica analògica»), Akron (obsessionat a recuperar música de bandes sonores de pel·lícules oblidades) i Diego Garcia (primitivisme musical a mans d’un Diògenes de l’electrònica, un abanderat del DIY).

#03 EL ROCK PROGRESSIU DELS 70 A LA PENÍNSULA

Quan: Divendres 28 de juny (a partir de les 21 h)
On: Teatre del CCCB
Sessió programada per Àlex Gómez Font

Máquina!

Tothom que s’interessi una mica per l’aventura del rock progressiu dels setanta a la Península sabrà qui és Àlex Gómez-Font: és el qui escriu els llibres sobre l’època, qui en col·lecciona els gadgets (portades de discos, cartells, fotografies…), qui coneix tots els artistes i, a més a més, escriu en premsa especialitzada i exerceix de productor musical. Aquesta sessió programada per ell mateix ha volgut rescatar de la història un fenomen que és un autèntic «fenomen»: l’avantguarda del rock dels setanta a la Península. En aquesta sessió, Àlex Gómez-Font i Karles Torra descobriran els secrets de l’època i llavors serà el moment de dos concerts absolutament inèdits: Emili Baleriola i Jordi Batiste presenten “Get to Màquina!” amb la col·laboració d'Asimètric. Jordi Batiste, membre fundador de Màquina! i Emili Baleriola, el que fou un dels seus guitarristes, s’ajunten en aquesta ocasió tant especial per donar forma a algunes de les cançons del repertori original de la banda. Amb aquest recital podrem veure de manera molt clara l’impacte i la vigència d’unes peces que han esdevingut imprescindibles per entendre l’evolució del so rock al nostre país. En segon lloc, hi haurà l’actuació de Toti Soler (pioner amb la guitarra elèctrica, el rock progressiu, el jazz, la flamenco fusió, etc.) presentant «Guitarra Catalana» amb la col·laboració d’Arnau Figueres.

#04 CULTURA DE CLUB(S)

Quan: Divendres 11 d’octubre (a partir de les 21 h)
On: Teatre del CCCB
Sessió programada per A Viva Veu

La noció de club musical s’ha posat de nou a la boca dels adeptes musicals, i no només per designar una franquícia d’un festival, sinó per recuperar tota una tradició musical organitzada al voltant de clubs (de jazz, de blues…). En aquesta sessió es pretén recuperar aquest esperit. Els nois d’A Viva Veu no lliuraran la programació definitiva fins que no s’hagin passejat, com autènticsflâneurs musicals, per tots els «clubs» de referència. De moment, com davant els tiberis més suculents, només queda fer gana.

#05 MinimAcció

Quan: Divendres 5 desembre (a partir de les 21 h)
On: Teatre del CCCB
Sessió programada per Lluís Nacenta

Lluís Nacenta, a més de ser un activista cultural de primer ordre, és coordinador del Màster d’Art Sonor de la UB i té una llarga trajectòria com a músic i com a professor que intenta fer arribar la «música avançada» (aquesta és l’accepció amb la qual es queda) al gran públic dins les aules i en institucions culturals diverses. En aquesta ocasió també ho farà, amb una introducció i, sobretot, amb els dos concerts que ha programat al voltant del minimalisme anglosaxó. En primer lloc es podrà gaudir d’un compositor i músic català, però que treballa a la BBC composant per a la ràdio, la televisió i el cinema, Roger Goula, que estrenarà una peça inèdita per a l’ocasió. En segon lloc hi haurà la formació Experimental Funktion (liderada per Vera Martínez Mahner i Jonathan Brown, violí i viola del Quartet Casals–formació de prestigi internacional–) que interpretaran Different Trains i Tiple Quartet de Steve Reich. Si, segons Schrödinger, el punt de vista de l’investigador influeix en la investigació, aquí el punt de partida, el músic, afecta literalment l’obra, o això sembla.

On seguir l’actualitat del BCNmp7?

Podeu seguir tota l’actualitat del cicle a @CCCBmusica #BCNmp7 i al bloc VEUS del CCCB.

Com aconseguir les entrades?

Les sessions (d’unes tres hores de durada) tenen un preu de 7 € per sessió i 5 € amb descomptes.

L’entrada és gratuïta per als Amics del CCCB i per als Amics Musicals del CCCB. Més informació a taquilles del CCCB i aquí per fer-te el Carnet Musical.

Els dilluns abans de cada sessió se sortejaran cinc entrades dobles a través del compte de Twitter@CCCBMusica.