LES VISITES GUIADES DE BOOKCAMPING

Bookcamping és coneixement compartit.

En una època en què l'excés d'informació ha fet cada vegada més necessàries les figures dels "prescriptors", la gent de #bookcamping ha començat a encarregar "visites guiades" a través de referents bibliogràfics que són organitzats de forma temàtica. La relació no és econòmica, és purament divulgativa, són llistes de recomenacions, cap d'elles sotmesa a l'actualitat, és coneixement atemporal, però necessari, ja que els prescriptors entenen que les referències que es donen són útils per ajudar-nos a entendre el tema en qüestió o, a nivell general, el món on ens ha tocat viure. En la primera ronda hi he estat present, he llistat els autors que sempre porto a la butxaca mental, alguns d'ells ben coneguts. Les tres primeres llistes (via el bloc de #bookcamping):

"Una es «Pantallas: televisión, mentiras y cintas de video» de Ingrid Guardiola.

Más que una lista, todo un ensayo sobre el lenguaje audiovisual, «Pantallas: televisión, mentiras y cintas de vídeos» nos plantea la necesidad de poder leer y descifrar el complejo código de la imagen-movimiento, no solo como una herramienta de conocimiento, sino como una manera de empoderarnos en una sociedad dominada por lo audiovisual. (LINK A LA LISTA)

En «SoftPower. Arte, tecnologías y biopoder»** María Ptqk se basa en su experiencia en el diseño y producción del homónimo programa de actividades culturales sobre biotecnología y ciencias de la vida para ofrecernos una ruta por los títulos que, a su vez, la guiaron a ella misma durante la investigación previaal proyecto. (LINK A LA LISTA)

Finalmente, en «Educación Expandida», Pedro Jiménez está trazando un mapa de referencias y textos fundamentales tanto para entender la importancia política y social de los procesos de aprendizaje, como para ofrecer pistas y líneas de fuga hacia su posible subversión y transformación. Organizada como una lista de referencias del «Eduación expandida: el libro», fruto de varios años de trabajo e investigación de Zemos98, esta visita guiada está, y estará, en continua transformación durante los próximos meses. (LINK A LA LISTA)"

DOL PEL D.O.

Ha mort el D.O., el contenidor de programes de la XTVL que acollia els programes més arriscats, innovadors, frescos, de la mà de productores joves....i que en el seu moment va impulsar Lau Delgado i que aquests darrers anys ha coordinat Pere Gibert. Al MINIPUT havíem projectat nombrosos programes seus en diferents edicions.

El 27 de juny vaig escriure un article pel Cultura/s de La Vanguàrdia que també vaig penjar al Bloc, lluny estava d'ensumar una possible mort d'aquest espai tan necessari per a la "televisió de qualitat".

Us deixo AQUÍ un reportatge que ha aparegut a La Xarxa Tendències sobre el D.O.

I qui diu que ha mort, vol dir que l'han retirat o, que algú ha decidit que ja no valia la pena mantenir aquest espai. Els criteris no els sé: econòmics? d'audiència? canvi editorial? El que estava clar és que els programes del D.O. tenien una vida dins de la pantalla, però també, i sobretot, a fora: les sessions que feien als Cinemes Girona sempre estaven plenes, a les xarxes socials (medi natural de la majoria dels autors dels programes) la comunitat era generosa, la selecció dels seus programes en diferents festivals (Sitges, Miniput, Input, etc.) era una novetat respecte la majoria de programes televisius, un alicient pels seus creadors, i, per aquells que sempre estan pendents de les xifres, una bona estratègia de marketing. No s'acaba un espai televisiu, s'acaba un "context i unes pràctiques televisives", una manera de fer televisió que donava veu i vida a les joves productores audiovisuals del nostre territori. Alguns programes t'agradaven menys, d'altres més, però com a mínim podies gaudir d'una graella dinàmica, diferent, creativa, repeteixo de nou "arriscada" (perquè qui arrisca, no pisca res en el present i futur de la seva generació) i plena d'oportunitats, tant pels creadors, com pels espectadors (oportunitat de veure i fer fora dels cànons televisius). La cantera de la televisió actual, sense cap mena de dubte. És això també és una declaració d'intencions implícita de quina serà la tònica a partir d'ara? Una aposta per les velles figures, els programes de tele-realitat (a quatre pessetes) i les importacions de productes manufacturats ? Estarem pendents de què passa o, encara millor, s'haurà de inventar alguna cosa per suplir la seva absència, que de la nostàlgia dels amors passats no es viu.

NON PRESENCE

"Marc Augé introduced the term 'non-place'. We'd call this 'non-presence'"
Pop Up City

http://weneverlookup.tumblr.com