La nostra amiga Maria Cabrera ens va demanar, a la Marta Sureda i a mi, de participar en el fanzine anual COR PELUT que monta juntament amb el fantàstic personal de Les Sueques (i més gent).
Segons la Maria, "Al COR PELUT el primer hi van participar: l'Enric Casasses, la Blanca Llum Vidal, l'Arnau Pons, en Josep Pedrals, en Martí Sales, la Dolors Miquel, la Laia Noguera, en Joan Josep Camacho Grau, la Mireia Madroñero, la Blanca Nuño, en Roger Aluja, en Gerard Segura, en Janot Vila, la Paula Esparraguera, l'Íngrid Guardiola, la Marta Sureda, la Mercè Galí, la Maria Alcaraz, la Raquel Tomàs, en Xavi Grimau, en Valero Sanmartí, la Saida Gener i la comitiva de dones piloses, l'Eduard del Castillo & la darrera menstruació de la temporada de l'Alicia Fernández, la Rosa Cerarols i la meva targeta de la Seguretat Social".
"Al COR PELUT d'enguany hi participen: la Marina Espasa, l'Albert Lloreta, en Gerard Segura, la Montse Virgili, les Fontaines (l'Íngrid Guardiola i la Marta Sureda), la Marta Rojals, la Paula Esparraguera, l'Ariadna Ribas i l'Artur Tort, la Raquel Tomàs, la Maria Alcaraz, en Martí Sales, You Are So Overrated, la Maria Cabrera servidora de vostès, l'Eduard Escoffet, l'Antoni Vidal, la Irene Pujadas, la Maria Rovira, la Saida Gener, en Janot Vila, en Juarma i en Roger Peláez. I l'Ausiàs March i uns quants pèls."
La Marta va fer 4 collages i jo hi vaig posar el subtext, aquí van:
CLASSE
Et posaran un nom per
tenir-te sota control. En el zoològic humà tindràs la cel·la que els teus
avantpassats t’han deixat. La pobresa ve d’herència o te la regalen per
duplicat en qualsevol centre comercial, són les ofertes, la llei del mercat.
Pagaràs amb targeta i en escala de grisos la teva llibertat. Quan arribis el
primer dia a classe et preguntaran com et dius, t’ho has d’inventar, que no
aflori l’herència fetal, reimagina’t-ho tot, per si de cas. L’educació arrela
en això, en desfer la selva espessa i sanguinària del passat.
NINA
Seràs una dona per
sobre de les teves possibilitats. Menjaràs, estimaràs, expressaràs, respondràs
amb desmesura, l’home gris t’ignorarà i ni te’n preocuparàs. Viuràs per sobre
de les teves possibilitats i en faràs d’això mesura; i et farà això capaç de
viure una digna vida. A la mesura no li faràs cas, a mesura que descobreixis
que els qui prenen les mesures tenen per ofici preparar el llit dels morts.
PARE
- Vigila, que vindrà l’home del banc…
- L’home de blanc?
- L’home que només té un blanc:
blanquejar-te fins a esfondrar-te.
Vigila, que ve l’home del seny…
- Aquell home de negre?
- Que tot a dins ho empeny, menys la
fe amb la que tot ho ven.
Vigila que vindrà el que ho veu tot…
- L’home de foc?
- El que et senyoreja, el món voreja i
t’engola al fons del pou.
I compte! Que no és res de nou.
- Però si no hi ha més altre que el
nosaltres!
- Doncs deixa’m a fora a mi i la por.
BALL
Vaig conèixer un noi que semblava un anunci de mantega o un polític de lliga provincial, era un noi d’una altra època. Em va convidar a ballar per fer-me la traveta i obrir-me els queixals per posar-hi “espurnes d’amor” i fer-ne focs artificials, em va dir mentre somreia. Ballem, que la mantega es desfà, el món s’acaba i potser demà ja no serà demà. En el disc de pissarra vam escriure els nostres noms mentre la música ens feia sonar. La gent plorava, no és que féssim pena, era que plovia massa a la peixera i tothom sabia que era el darrer ball, però un ball que va durar més que totes les guerres.
