Apart de les estrenes, al Festival IN-ÈDIT, s'han pogut veure alguns dels millors 100 documentals musicals (resultat d'una votació entre 100 professinoals), entre els quals hi ha FUGAZZI (que ocupa el 8è lloc) de JEM COHEN: preciosa, atípica, defugint les qüestions personals o històriques, una filmació al llarg de quasi 10 anys que deixa gaudir de la música i la imatge (8mm, 16mm, vídeo, material d'arxiu) a parts iguals, ambdues be
n equalitzades, coregrafiades a l'uníson; ens brinda els moments inocus de les gires, la geografia transitòria, els temps morts, la tanta tonteria necessària per sobreviure; ens deixa testimoniar l'evolució dels fans a partir de foto-gravar els seus rostres en primers plans, fora de tota mitomania possible. En definitiva, ens porta a flor de pell la sobrietat desmesurada d'aquells que viuen en l'aquí i l'ara amb tota l'atenció volcada. Jem cohen ja havia retratat Sparklehorse, Vic Chesnutt o Patti Smith. Enguany m'ha tocat fer de jurat a l'In-Èdit, avui fem les deliveracions i demà s'acaba una altra fantàstica edició.
