info extreta de la pàgina web de la Fundació
Amb el diàleg Esfera pública i identitat cultural en l’era digital
celebrat al Palau Macaya de Barcelona el dijous 3 d'octubre de 2019 es
va prosseguir amb el Cicle Diàlegs sobre Democràcies Perplexes que
promou la Fundació Ernest Lluch amb el suport de 'la Caixa'.
Les dues protagonistes d'aquest segon diàleg varen ser la sociòloga i professora de la Universitat l'Orientale de Nàpols, Tiziana Terranova i la professora, investigadora cultural, directora i assagista, Ingrid Guardiola. Ambdues son expertes en l'anàlisi i teoria de les transformacions soials motivades pel canvi tecnològic, que suposa una redifinició dela sociabillitat de l'individu així com dels espais d'acció i interacció social i humana. Els smartphones i Habermas varen protagonitzar bona part de la conversa per deixar pas a la crítica a l'anomenat capitalisme de plataformes, la dataficació i l'adéu a l'intimitat, com ser algunes de les referències més destacades sorgits a redós d'una conversa còmplice, fluida, lúcida i pausada. Sense boles de cristall ni excessiu pessimisme per un futur incert, la conversa va aprofundir en aquells aspectes que caracteritzen el present per tal de poder revertir algunes tendències que s'albiren alineadores. Aspectes que varen quedar ben palesos al llarg d'un diàleg còmplice però intel·lectualment exigent, en el que va ser un bon precedent de cara enfilar properament el tercer diàleg d'un cicle que pretén debatre sobre aquelles qüestions que atenallen la democràcia de les societats contemporànies,que les deixen a l'intempèrie com inacabades, i als seus ciutadans, perplexos i amb necessitat d'entendre.
Les dues protagonistes d'aquest segon diàleg varen ser la sociòloga i professora de la Universitat l'Orientale de Nàpols, Tiziana Terranova i la professora, investigadora cultural, directora i assagista, Ingrid Guardiola. Ambdues son expertes en l'anàlisi i teoria de les transformacions soials motivades pel canvi tecnològic, que suposa una redifinició dela sociabillitat de l'individu així com dels espais d'acció i interacció social i humana. Els smartphones i Habermas varen protagonitzar bona part de la conversa per deixar pas a la crítica a l'anomenat capitalisme de plataformes, la dataficació i l'adéu a l'intimitat, com ser algunes de les referències més destacades sorgits a redós d'una conversa còmplice, fluida, lúcida i pausada. Sense boles de cristall ni excessiu pessimisme per un futur incert, la conversa va aprofundir en aquells aspectes que caracteritzen el present per tal de poder revertir algunes tendències que s'albiren alineadores. Aspectes que varen quedar ben palesos al llarg d'un diàleg còmplice però intel·lectualment exigent, en el que va ser un bon precedent de cara enfilar properament el tercer diàleg d'un cicle que pretén debatre sobre aquelles qüestions que atenallen la democràcia de les societats contemporànies,que les deixen a l'intempèrie com inacabades, i als seus ciutadans, perplexos i amb necessitat d'entendre.
