En
nom del Comitè Executiu
Febrer 2018
Benvolguts
tots/es,
Sóc aquí
en representació del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona, format
per Miquel Cabal, Amadeu Carbó, Martina Millà, Cristina
Pujades, Antonio Ramírez, Victòria Szpunberg, una servidora i amb Carles Giner a la
secretaria. El Comitè Executiu
és el timó del Consell de la Cultura, un organisme format per persones amb una trajectòria
reconeguda en l’àmbit cultural, que provenen de posicions i sensibilitats molt
diferents i que queden al marge de compromisos partidistes. Un timó que potser és
atípic, perquè creu en la importància de les polítiques culturals com a servei
públic i pensa que la cultura té més a veure amb la gent que amb la política.
Una de les tasques d’aquest Comitè és proposar els
membres dels jurats dels Premis Ciutat de Barcelona. Hem treballat per
aconseguir uns jurats paritaris, tant en les presidències com en la composició global.
També hem vetllat pel diàleg generacional i per la diversitat de mirades que hi
aporten els perfils diversos d’uns professionals d’alta qualitat que han de ser
renovats cada pocs anys. En aquesta edició s’ha incorporat el premi de «Ciències
de la terra i ambientals», no només perquè set dels objectius del Programa de
les Nacions Unides per al Desenvolupament estan vinculats a l’estudi de les
ciències ambientals i de la terra, sinó també perquè Barcelona té centres de recerca i departaments
universitaris que realitzen investigacions pioneres en aquests àmbits i que són
molt coneguts en els circuits científics internacionals,
però no tant pels ciutadans locals. També considerem que és una aposta clara de
futur per part de l’ICUB, ja que convergeix amb la línia de les polítiques
sobre el canvi climàtic que l’Ajuntament actual comença a posar en marxa.
Des del Comitè Executiu estem ultimant l’Informe Anual de
la Cultura, en el qual s’inclou una valoració de les polítiques culturals de
l’ICUB. Per això hi parlem de mesures de govern com la del Sector del Llibre,
la de l’Audiovisual o la de les Fàbriques de Creació, però també de l’estat de
salut de la cultura i, per descomptat, de subvencions. Precisament aquest
informe mostra que encara tenim recorregut de millora en el sistema actual de
subvencions. Perquè els números, al capdavall, es tradueixen en fets culturals.
L’informe també reflecteix el ball de bastons que hi ha hagut en l’àmbit de la
política i la cultura municipal els últims dos anys, i la consegüent dificultat
per desenvolupar unes polítiques culturals sòlides, a llarg termini, permeables
amb els sectors i amb la ciutadania.
Però avui estem
de celebració, som aquí per aplaudir els guanyadors dels Premis Ciutat de
Barcelona, els autèntics protagonistes de l’acte. Uns premis que s’atorguen amb
absoluta independència de qualsevol interès econòmic i polític però que, en
canvi, són atorgats amb tot l’interès del món. Els premis són un reconeixement,
alhora que enceten un circuit de confiances, de ponts, d’anar els uns cap als
altres, d’anomenar-nos els uns als altres públicament, de viva veu. I, en
aquest joc de correspondències, els premis també generen una comunitat, encara
que sigui fugaç. Som un grup de ciutadans que proposem uns altres ciutadans
perquè escullin, entre les persones que es dediquen a la creació i la
investigació, les que el 2017 han destacat més que ningú en les seves heroiques
aventures.
I dic heroiques aventures perquè seguir,
malgrat tot, obstinadament, en el camí de la creació i la investigació, s’ha convertit
en una proesa. No és el moment de plorar, perquè el plor requereix intimitat,
sinó que és el moment d’indignar-se i, com diria Didi-Huberman, transformar la
indignació en una tasca, la tasca de denunciar la violència del món amb tota la
calma i la intel·ligència possibles. I la cultura i les polítiques culturals
també participen d’aquesta violència quan no fan el seu paper i contribueixen així
a l’empobriment dels sectors i els fets culturals, de la qualitat i la diversitat
dels seus projectes i de l’accés dels ciutadans a la cultura.
Des del
Consell de la Cultura ens agradaria que l’Ajuntament es comprometés encara més
amb els projectes i els creadors més vulnerables, més fràgils. Parlem d’aquells
que tenen per objectiu alimentar l’esperit, crear i compartir valors i
coneixement, transformar la societat tot empoderant-ne els ciutadans i
solidificar les diferents comunitats en relació amb el territori.
La cultura
és un teixit, un joc de correspondències que ens fa prendre consciència del
lloc que ocupem en el món envers els altres. De ben poc serveixen l’star system i la cultura de l’espectacle
i de consum ràpid. I si serveixen per alguna cosa és per fer-nos més pobres i,
finalment, per expulsar-nos de la ciutat, de casa nostra. Els teixits i les
correspondències, per contra, demanen rutes estables i a llarg termini, perquè
s’hi pugui transitar i perquè sigui el pas mateix de la gent que hi transita el
que les acabi modificant.
Som
conscients que aquestes rutes de present i de futur troben entrebancs en la
crisi política que vivim: lleis mordassa, articles 155, gent empresonada injustament,
censura, manipulació, perillosa autocensura… Tot això davant d’uns
representants polítics que, en la majoria dels casos, han oblidat quina és la
importància i la missió de la cultura en la vertebració d’una societat.
Per acabar,
m’agradaria recuperar unes paraules de Laura Llevadot, jurat d’aquests premis,
en el pròleg del llibre Jacques Rancière.
L’assaig de la igualtat. Llevadot diu que per dur a terme una pràctica
revolucionària n’hi ha prou de capgirar l’ordre consensuat, cosa que passa sempre
que hi ha una interrupció de l’ordre de les identitats establertes, i que
subvertir-les ja és fer política; com ho fan els obrers de La nit dels proletaris de Rancière quan, en lloc de descansar
durant la nit i reposar forces per a l’endemà, prenen la ploma i escriuen, es
reapropien del seu temps de vida prèviament assignat.
Vull
afegir que la cultura també ha de ser una eina per capgirar, interrompre,
subvertir, reapropiar, qüestionar els modes de dir, veure, sentir i castigar
que se’ns imposen.
Moltes
felicitats a tothom!
