PROGRAMA FESTIVAL SURPAS

aquí teniu el programa del FESTIVAL SURPAS, aquest dijous arrenca!

Dijous 26:

Sala Walter Benjamin
20.00h. Inauguració de l’exposició “VIDA LOCAL” a càrrec de Pekka Turunen, Ritva Kovalainen i Sanni Seppo. Sala Walter Benjamin. Es farà un tast de vins per cortesia de Castell de Peralada, Can Sais, Empordàlia, Celler Xavier Maset i Celler Martí Fabra.


Divendres 27:

Espai Jove
10.00-14.00h. Taller de street art per a nens/es i adolescents a càrrec d’Andrea Michaelsson.

Carrers de Portbou
10.00-14.00h. Punt de trobada: Sala d’Art Jove. Obra col·lectiva de street art de Raquel Sakristan i tots aquells que s’apuntin a l’activitat.
Tot el dia: intervenció escultòrica de Joaquin Jara. Sota del cementiri.

Sala Walter Benjamin
De 11.00 a 14.00 i de 16.00 a 20h. L’exposició “VIDA LOCAL” a càrrec de Pekka Turunen, Ritva Kovalainen i Sanni Seppo.

Teatre de la Congesta
12.00h. Presentació de l’exposició fotogràfica de Mattia Insolera, “LIMBO”.
16.00-18.00h. Monogràfic Cinema i Flamenco. Pel·lícules sorpreses.
18.30-19.30h. Concert de flamenc amb Antonio Salazar “el fofo” (Granada).
20.00-21.00h. Concert de piano amb Martti Parkkari.
22.00-23.00h. Projecció de La felicidad (Alexander Medvedkin, 1932, 60’) amb música en directe de Daniel Pitarch i Jordi Marfà.
23.00-23.30h. Projecció del curtmetratge d’Óscar Chocano en homenatge a La felicidad: ¡Hogar, dulce hogar!
23.30-24.30h. Performance DIY Live Art installation a càrrec de Juha Van Ingen (col·lectiu FIXC).

Dissabte 28:

Sala Walter Benjamin
De 11.00 a 14.00h. Taller d’Inka Ylitepsa per a nens/es: “Ciutat en miniatura”
De 11.00 a 14.00 i de 16.00 a 20h. L’exposició “VIDA LOCAL” a càrrec de Pekka Turunen, Ritva Kovalainen i Sanni Seppo

Carrers de Portbou
10.00-14.30h Obra col·lectiva de street art de Raquel Sakristan i tots aquells que s’apuntin a l’activitat.
Tot el dia: intervenció escultòrica de Joaquin Jara. Sota el cementiri.

Teatre de La Congesta
11.00-14.00h. Exposició fotogràfica de Mattia Insolera (projecció): “LIMBO”.
11.00-12.00h. Presentació d’Héctor (Nicola Tesla) de com reutilitzar el biodiesel.
16.00-17.30h. FIXATION. Projecció de treballs dels membres de FixC: Rita Jokiranta, Seppo Renvall, Juha van Ingen, Maria Duncker, Kari Yli-Annala and Erkka Nissinen + artistes invitats: Simo Rouhiainen, Timo Vaittinen, Alli Savolainen, Maija Saksman, Gun Holmström, Sami van Ingen i Hanne Ivars.
18.00-18.30h. Jove teatre finlandès, “LA CHAQUETA”, amb Kerttu Martinpuuro i Anna Böhm.
19.00-20.00h. Projecció de El gabinete del doctor caligari (Robert Wiene, 1920, 71’) amb música de Luca Rulo i el Vailet de la Fressa.

Escenari Municipal
21.30-23.00h. Projecció de Film99, pel·lícula experimental de Seppo Renvall amb música en directe de Aikahai
23.00-23.45h. Concert d’Aikahai
23.45-1.15h. Concert de Seward
1.30-2.30h. DJ Ilpo Väisänen

Nit 2 Portbou, pre-Surpas

Després d'un dia de gestions constants i de pràcticament no menjar res en tot el dia, l'Alcalde i la gent de la l'Ajuntament ens conviden a sopar a la platja, a la seva taula. Hi ha cantada d'Havaneres. Les iaies estan ensopides amb una bengala apagada a la mà, evocant qui sap quins ni quants records, absents, a les acaballes, amb tota la tendresa d'allò que s'apaga. El penúltim tema és La bella Lola. Les iaies desperten i fan anar el mocador d'un costat a l'altre cantant amb la mirada perduda al buit. La lletra de la cançó és prou sensual, però a elles no els importa, segueixen pensant que millor casar-se abans d'aferrar-se. Finalment apaguen les llums del poble, s'encenen les bengales i canten El meu avi. Els germans finlandesos de'n Matias no entenen res. L'Alcalde ens serveix a tots un cremat. Un noi que sempre va amb gossos i sense dents ens reconeix i ve a queixar-se de que en el poble no hi ha treball i de que estem asseguts a la mateixa taula de l'Alcalde, que ja ens val, amb les bones activitats que fem. Si sapigués la nostra situació (absolutament precària), si conegués bé aquelles persones (del tot amables i entregades), no ho diria. Prejudicis del Far West: o estàs amb mi o contra mi, però no es pot estar en cap lloc neutre. S'enfada perquè ni la Vanessa ni jo li volem fer un petó. Com si fóssim Miss Surpas. En fi. Acabo el tríptic i anem a dormir. A l'habitació tinc una llitera: ni llençols, ni coixins, res. Agafo el matalàs, el poso a terra, no em desvesteixo, em tapo amb la tovallola i demà serà un altre dia. Tal com em poso al llit m'aixeco i vaig a Figueres a una entrevista de Canal Nord pel Festival. Estem en un plató buit on hi ha dues noies que ho fan tot, és a dir, una presenta i l'altra fa la resta. Em fa gràcia que la presentadora necessita un minut d'inspiració abans de començar amb aquest to enquistat dels presentadors dels informatius, dels busts parlants. Em veig la cara en pantalla i penso que m'havia d'haver dutxat. A la cua del tren per retornar a Barcelona una parella gran s'està mitja hora i perdo el tren, de fet perdo el tren perquè vull escoltar com acaba la història. La conversa és curiosa:
- Parella: ¿Hay algún sitio pequeño y bonito donde se pueda ir en tren?
- Venedor de bitllets, Renfe: No lo sé señores.
- Parella: ¿Cartagena es bonito?
- Renfe: No lo sé, nunca he estado en Cartagena.
- Parella: ¿Salen trenes hacia allí?
- Renfe: A las 10h, cada día.
- Parella: ¿y domingo también?
- Renfe: Cada día, incluso el día de mi aniversario.
- Parella: ¿y a qué hora?
- Renfe: A las 10h.
- Parella: ¿pero cada día?
- Renfe: Sí, ya se lo he dicho, cada día! (enfadat)
- Parella: ¿Y está lejos?
- Renfe: a 200 quilómetros.
- Parella: ¿y eso es mucho?
- Renfe: pues qué le diré, 200 km son 200 km
- Parella: ¿y es pequeño Cartagena?
- Renfe: yo no soy Cartagena ni he estado allí, ya se lo he dicho.
- Parella: pero quizás esté demasiado lejos, ¿no?
- Renfe: no lo sé señores...
- Parella: ¿pero es bonito?
- Renfe: no lo sé, ya se lo he dicho
- Parella: ¿podría apuntárnoslo?
- Renfe: apuntar, ¿el qué?
- Parella: eso...
- Renfe: ya se lo he dicho, salen cada día a las 10h hacía Cartagena, a 200 quilómetros
- Parella: y si nos lo apunta?
- Renfe: no voy a apuntaroslo
- Parella: ah! bueno. Es que se nos ha muerto el hijo y queremos marcharnos y no sabemos dónde.

Em prenc un cafè per fer temps. Ja han arribat els dies dels 1.000 cafès. I agafo el pròxim tren. Davant meu està assegut un alemany extremadament bell. Li estudio els trets corporals sense dissimular, no hi tinc res a perdre ni a guanyar. Per dins babejo com un animal, però caic rendida de son a la butaca. M'encanta com sona l'alemany, escolto el noi mentre parla amb un altre que està al seu davant, s'expliquen les instruccions d'un joc de dames, magnètiques, de taula. Al noi formós li treuria la roba i li tallaria les rastes.

nit 1

PRIMERA NIT A PORTBOU.
Sopem, no havíem ni dinat (un dia de tràfecs incansables carregant tot el material dels tallers etc.); tampoc havíem sopat la nit anterior. Ens entaulem, llegim alguns textos d'alguns convidats, ens emocionem, un parell de gintònics, saludem a tot el poble, la gent coreja el SURPAS, tots tenen ganes que vinguem, ens alegra, perquè és la primera vegada que respirem aquesta alegria d'una forma tan clara. La reunió amb l'Ajuntament molt bé. Després de sopar ens conviden a unes cerveses arran de mar un home (un treballador d'allà) que ens ensenya la seva parabellum i un ganivet de pam i mig, després retirem. Al ball de la Petanca els nois joves s'han barallat amb uns francesos, es volien atropellar amb els cotxes, alguna cosa s'ha sentit per la platja. Fa dos mesos no van voler servir a uns clients i a la nit aquests van cremar el xiringuito, això ens va dir l'home de la parabellum 9 mil·límetres després d'ensenyar-nos una foto de l'amo del xiringuito de jove on apareixia boxejant. Això sí: pesos pluma. A les 3h del matí anem a dormir, ens han donat una clau que no era la correcta i no podem entrar al pis on tenim totes les coses. És un pis on hi ha: l'Ajuntament i emergències mèdiques. Ningú ens contesta, a emergències mèdiques diuen que no són una immobiliària, tots els hostals estan plens. Ens puja la mala llet. De cop recordem que allà a prop hi ha anclat el vaixell d'uns amics, LA METIS. Ens arribem fins a la deessa egípcia, la trobem; en Matias estava al ball de la Petanca, la Vanessa i jo amb atac de riure intentant acostar el vaixell a través de l'amarre, faig un salt impossible de dos metres tota convençuda i em quedo penjant de la corda, i el tormell fotut (ja tenia un esguinç mal curat), i vinga a riure, i al final conseguim enfilar-nos-hi i dormim tots tres allà dintre, entre mosquits, calors i coixins de pirata. Al camarot tenen un cartell del FESTIVAL SURPAS. Sempre han vingut amb el vaixell al festival i allà es va quedar. Ens llevem al cap de poques hores pel sol, amb la mateixa roba que el dia anterior, amb males cares, i ens capbussem al mar. Renovació, cafè. La resta del dia: +Twin Peaks, +SURPAS.