Foto familiar de la meva tia. Les meves germanes, el meu cosí, i jo, al mig, badant.
Una diagonal contínua, com la del temps que ens ha separat d'aquell moment, ja amb les ungles netes i la roba combinada i menys perfectes encara. Érem uns altres. Com deia Ferrater:
ÍDOLS (Gabriel Ferrater)
Aleshores, quan jèiem
abraçats davant la finestraoberta al pendís d'oliveres (dues
llavors nues dins d'un fruit que l'estiu
ha badat violent, i que s'omple
d'aire) no teníem records. Érem
el record que tenim ara. Érem
aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,
per la submisa fe de després.
