Ara que s'acaba l'any més val recordar-ho: aquí només hi estem de pas.
(Video d'una cançó de Tortoise amb el cantant Bonnie Prince Billy)
Al principi: passin, passin.
Al final: oh, benvinguts, passeu, passeu, i no torneu.
Així vas movent-te en esbòs, en l'etern esbòs d'un context a un altre, d'una feina a l'altra, d'una casa a una altra. L'únic consol de la colla dels idiotes a la qual pertanyo és: que res no ens serà pres perquè res ens és donat que no tingui un preu i una data de caducitat. L'arbre de les mentides es va desfullant amb el temps i et va cobrint les cames com en aquella obra de Beckett. Ja és Nadal i les llums de neó, que es van inventar per simular un paradís artificial, ens han portat un infern que no crema, un infern sense possible salvació ni judicis finals. Recorda el que tant t'és estimat i fes d'això la teva llar. Recorda que tenies uns principis i que t'animava pensar que tot tenia un final, recorda que t'ensenyen a deixar enrera els companys i a perseguir la glòria de la competitivitat, recorda qui t'ho ensenya, recorda com mossega la bèstia la mà del qui li ha donat de menjar, que la Institució i l'Empresa -grans predicadores!- són impersonals i que tota lluita que et venen és la lluita del mercat. Recorda les evidències, les fal·làcies, els subtils enganys, recorda que el cinisme és una arma que té doble boca de canó, una a cada banda, i tu i l'altre un a cada costat, recorda que la vida no és res i ho és tot, però que el que compte és viure-la i el més important de tot és com ho fas, recorda de no deixar de dir totes aquestes coses, dona-les, dona-les, dona't, que el que els altres pensin no t'acobardi sino que t'ajudi a ser més clar, que la por vagi lligada a la voluntat de viure, que tota convenció no és res més que una repressió disfrassada, que la llibertat encara estar per encetar. Ara que has vist totes aquestes coses, ara que encara penses que val la pena continuar, brinda per tot això que desconeixes i pel que encara has de lluitar, brinda per tots els que t'utilitzen i et donen pel sac i et deixen sense casa i sense feina perquè saben molt bé per què ho fan i així i tot ho fan, brinda per la santa innocència, pels exabruptes i les bones paraules -les que emmirallen-, i perquè tot està per començar i el món, al lluny, poc a poc, s'apaga, com un nadó cansat. Brinda tu també, i tu, i tu, que sou la meva raó de ser. I busquem, al final, una abraçada per si caiem, caure més ràpid i més contents, sense saber si al final l'abraçada potser ens farà volar.
