Què,
qui, com i quan
Aquest dissabte 1 de
desembre el Centre de Cultura Contemporània acollirà de nou el MINIPUT, la 18ª
Mostra de TV de Qualitat en una jornada maratoniana de 10:00 a 22:00h. El MINIPUT
està organitzat conjuntament per la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat
Autònoma de Barcelona, la Universitat Ramon Llull, la Universitat Rovira i
Virgili, la Universitat de Lleida, Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola
i la Xarxa de Televisions Locals. Enguany, a més a més, compta amb la
col·laboració de l’Ambaixada dels Estudis Baixos i el CCCB. El MINIPUT no
és un festival, ni un mercat, són unes sessions que consten de projeccions i
debats amb els responsables dels programes de la televisió més innovadors,
provocadors, educatius i amb vocació de servei públic de l’any i se celebra
Barcelona cada mes de desembre des del 1994.
El MINIPUT inclou, d’una banda, una selecció del millor que s’ha
vist a l’INPUT, però també una selecció dels millors programes locals i una
selecció de pilots. L’INPUT, acrònim d’International Public Television, és una
conferència internacional sobre televisions públiques que se celebra un cop a
l’any des
del 1978 i que reuneix professionals i estudiosos de tot el món vinculats
al món de la televisió. A la secció dels millors programes locals es poden
veure aquells programes que el comitè de selecció, format per representants de
les institucions que co-organitzen la mostra, ha escollit d’entre la
programació televisiva de TVE, les cadenes autonòmiques i les locals. La crisi
ha fet que un gran feix de producció audiovisual quedi a la pedrera; per aquest
motiu, enguany el MINIPUT torna a incorporar la sessió dedicada a “pilots” més
arriscats, compromesos i innovadors, ja siguin professionals o amateurs, en un
espai fix dins la mostra. Enguany la convocatòria ha estat oberta a tothom i
s’hi han presentat 23 projectes.
Els
programes que es projecten són aquells més adients per a induir a la reflexió,
pel seu plantejament innovador o
experimental, perquè proposen un nou format televisiu,
perquè fan ús de les noves tecnologies o perquè han generat polèmica en el seu
país d’origen.
Interdisciplines,
reivindicació socio-política i projectes cross-mèdia: la programació d’enguany
Malgrat no hi ha una
divisió temàtica, es pot estructurar la programació del MINIPUT 2012 en cinc
blocs:
1. Aquells programes que
vetllen per reflexar la complexitat cultural a través de processos
d’integració: en aquest calaix trobaríem Sunny Side of Sex: Uganda, una sèria
en què una presentadora holandesa viatja a través de diferents països per veure
com es viu el sexe des de diferents cultures, en aquest capítol sobre Uganda,
trencant amb els tabús culturals adquirits; també es podrà veure Wham!
Bam! Islam! on un psicòleg de
Kuwait decideix fer un còmic en què cada virtut d’Alà correspongui en un
super-heroï per tal de donar nous heroïs als nens, projecte acompanyat d’un joc
de rol en línea sobre la mítica pedra Noor; la ficció Diabolical Dilemas on una
mare haurà d’enfrontar-se al fet que la seva filla es converteixi a l’Islam o Actua,
on, a través de les arts escèniques, s’intenta que aquelles comunitats més
marginals i desafavorides puguin integrar-se socialment.
2. Aquells programes que
posen en diàleg la televisió i les arts: per exemple Masterpiece Scandal, un
programa coreà que funciona a mig camí entre el talk-show i el magazín cultural
i on s’aborden temes de la cultura com les ballarines a finals del segle XIX a
través dels cuadres de Degas, alguns conflictes històrics sobre l’autenticitat
de les obres…; a Photo for Life, una producció d’Arte, el fotògraf Olivero
Toscani ensenyarà a cinc alumnes el secret de la fotografia en un programa a
cavall entre la màster-class i el reality; Televisió Espai Expositiu és la
continuïtat de la darrera època del D.O. de la XTVL, un espai que Miniature ha
elaborat amb la complicitat d’Hangar; finalment, en aquesta secció, podríem
incloure el pilot 10 Dramàtics, dedicat als joves dramaturgs catalanas, que consta
d’una entrevista amb l’autor (en aquest cas Pau Miró) i una representació de
l’obra adaptada per televisió (Búfals), incloent una realització audiovisual i
efectes digitals.
3. Aquells programes que
destaquen la participació ciutadana: trobem una sèrie cross-mèdia basada en els
talent shows com Who’s in who’s out on serà l’audència qui decidirà l’esdevenir
dels personatges i de les trames a través de castings i votacions online; Bear
71, un web-documental d’última generació co-produït per Arte i la productora
National Film Board of Canadà o Pedra, Paper, Estisora, un programa
que neix a partir de la “primavera valenciana” i que intenta fer un mosaic de
València a partir dels vídeos que envia la audiència en un autèntic procés de
representació de la societat.
4. Aquells programes que
entenen que la televisió és un mitjà que reflexa la realitat i, per tant, que
ha d’incloure un espai de crítica i reivindicació de les qüestions que atanyen
a l’esfera pública: En aquesta secció tindríem un dels programes més
provocadors, Basta, presentat per Jordi
Évole (director de Salvados), on quatre nois decideixen venjar-se de les
estafes a petita i gran escala que pateixen els ciutadans pagant als estafadors
amb la mateixa moneda; o Redemption Inc, un reality que
intentarà reinserir a la societat a deu exconvictes a través d’un game-show a
base de proves i amb l’incentiu de que qui demostri ser més professional
s’endurà 100.000 dólars per a realitzar el projecte; finalment, també veurem el
programa Dignitas, un documental sobre una clínica suïssa on practiquen
l’eutenàsia voluntària per discutir sobre un tema que encara és tabú, com és la
mort assistida.
5. Les propostes més
personals: en aquest calaix de sastre hi trobaríem els programes Soy Cámara, una coproducció de TVE i
el CCCB que es presenta com un assaig audiovisual sobre els temes més urgents
de la nostra contemporaneïtat (en aquest cas veurem la pre-estrena d’un
programa dedicat al Paral·lel de Barcelona), Human Core (un
curtmetratge de ciència-ficció que neix d’una sèrie de la XTVL que es va
presentar a Sitges’12) i Les nostres vides dibuixades, una
sèrie biogràfica d’animació estructurada a partir de presentar situacions
quotidianes en temps real.
El
futur de la televisió pública
Si bé el MINIPUT serveix com
un aparador de tendències i com una plataforma de discussió i reflexió sobre
els límits i possibilitats de la televisió a partir de nocions com les de risc,
compromís, pluralitat, profunditat, rigor, innovació, etc., com menys es vetlli
per una televisió pública de qualitat, menys sentit tindrà el MINIPUT, com a
mínim en aquells programes que intenten representar els millors programes
locals d’acord a la idiosincràsia del MINIPUT. La pèrdua del D.O., l’espai
contenidor de la XTVL dedicat als programes més talentosos de l’àmbit
audiovisual català, la reducció del paper del C33 en la programació de TV3 o
dels programes culturals en la graella de TVE ha d’activar una senyal d’alarma
en la televisió pública de qualitat, no per lamentar-nos, ja que la televisió
encara gaudeix de grans professionals propis i d’actives productores externes,
sinó per reivindicar aquells programes que fan de la televisió un instrument
periodístic de servei públic, una eina social i de creació de nous llenguatges
audiovisuals, un canal que ofereix continguts al servei de l’espectador
intel·ligent i no una mera finestra a l’entreteniment i a la televisió
comercial, asfixiada sota la dictadura dels índex d’audiència.
L’entrada és gratuïta, però
es recomana la inscripció online a través de la pàgina web: www.miniput.cat.
Resum del MINIPUT: http://vimeo.com/53264594
La careta del MINIPUT
d’enguany realitzada per Guillothina:
http://vimeo.com/54043062
Podeu trobar més
informació del MINIPUT a:
miniput.blogspot.com
@miniputbcn
