"I aquest bosc
es quedarà sempre
dintre de tu i de mi"
Pepe Sales
El dimarts passat el Cinema Truffaut de Girona va acollir una gentada que es van reunir en homenatge a l'artista Pepe Sales. Tot estava diferent de l'habitual. Tot era nou, menys quan vaig girar la cantonada i vaig reconéixer que fugia, estreta i negra, corrents, la puta de la nostàlgia.
BALADA POPULAR DESPRÉS DE PEPE SALES
En Pepe Sales pinta la casa
i et roba, entre calades, el cor.
Hem perdut la gana, mossecs d'amor cauen
al fons secret del vell pou.
Ens han vençut.
Digues-li al pare
que les màscares no han caigut.
Calien màrtirs
que encara moren a les pantalles.
Ens han disparat el cor
i s’ha convertit en bales.
Som daus llançats en una partida sense so.
Obrim el diccionari
per adjectivar la nostra mort
i som cucs amb tanta seda
que en el cènit de la nostra estaca
citem Plató mentre ens roben la casa,
i demanem perdó per esquitxar el sòl
amb la sang que consum
el consum de la massa.
Que encara uns riuen a les butaques,
les rates del futur a les butxaques
mentre ens vesteix la ira i la por
i es moren les filles perquè el mirall les mata.
La lluita s’embriaga en nom dels que ja no hi són
i l’honor que proclamàvem
esperarà a que siguis mort
per obrir-te al primer dia,
per donar-te, finalment, un nom.
No hi ha gossos per tants amos,
la sarna cupula a cada aparador.
Digues-li al pare que no em busqui,
que ja m’han subastat el cor,
penjarà al saló duna vídua rica,
venut al preu més baix que es pot.
Una copa degota al cantell de la taula,
una bombeta es fon, entro i ja no hi sóc
en el dos per dos que mai seran quatre:
Això era el món.
En Pepe Sales es penja de les cordes d'una guitarra
i fa vessar, entre calades, son cor.
A l'hora dels sords toquen a l'Art els morts
i la ferida encara no sagna.
No m’he tret la biga de l’ull,
però m’he rellogat un rellotge nou,
al preu més baix que es pot,
fent via per arribar a algun lloc.
Xino xano. Camino. Paratge.
He perdut la gana, però també la por.
