viernes, 23 de octubre de 2020
Batalla de contes de Clarice Lispector a Can Comanegra
Amb Yannick Garcia, Bel Olid, Sebastià Perelló i Ingrid Guardiola
Arrel de l'edició RESTES DE CARNAVAL.
martes, 20 de octubre de 2020
Els vuit diàlegs sobre 'Democràcies Perplexes', novetat editorial d'aquesta tardor
S'acaba de publicar el llibre resultant del Cicle de Diàlegs 2019,
que va tenir lloc al Palau Macaya de la Fundació "la Caixa" els mesos
d'octubre i novembre de l'any passat. Es tracta d'un nou llibre editat
per Milenio i que al llarg de 256 pàgines permet copsar l'essència dels
diàlegs d'un cicle que, un any després de la seva edició i amb plena
crisi per la pandemia de la COVID-19 entremig, manté tota la seva
vigència i actualitat. Aquesta publicació, ja està a la venda a les llibreries i online, a la pàgina web de l'editorial, aquí.
'8 diálogos sobre democracias perplejas'
exposa en ordre cronològic els vuit diàlegs realitzats, mantenint així
una nítida correspondència amb el disseny del projecte que es va
concebre com un viatge d'anada i tornada als reptes principals que
atenallen les democràcies liberals.
El llibre arrenca amb un diàleg de títol inequívoc: La democràcia pot revertir el canvi climàtic? protagonitzat per la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera i per l'europarlamentari i vicepresident de Els Verds- Aliança Lliure Europea al Parlament europeu, Ernest Urtasun. Es tracta d'un diàleg en plena sincronia amb el momentum
ecologista que es viu a tot el planeta, al celebrar-se just després de
l'arribada de la ministra de la Cimera pel clima de l'ONU a Nova York i
en vigílies de la Vaga Mundial pel Clima, impulsada per la jove
activista Greta Thunberg i el moviment #FridayforFuture. Qüestions com
les emissions de CO2, el paper i redisseny de les ciutats en pro d'un
marc urbà més sostenible i menys contaminant i l'estreta vinculació
entre l'exercici actiu eficient de la democràcia amb la urgència de
l'acompliment de l'agenda verda, van centrar bona part d'aquest
interessant diàleg.
El segon capítol s'endinsa en els secrets de l'àgora pública en temps
digitals, de la mà de dues expertes en comunicació, xarxes socials i
transformacions culturals com són la sociòloga i professora de la
Universitat l'Orientale de Nàpols, Tiziana Terranova i la professora, investigadora cultural, directora i assagista, Ingrid Guardiola. Amb l'impacte social dels smartphones
i les interessants al·lusions a Habermas i altres teòrics, es teixeix
una conversa que desemboca en la crítica a l'anomenat capitalisme de
plataformes, la dataficació i l'adéu a la intimitat, com a mostra
d'algunes de les referències més destacades sorgides a la calor d'un
diàleg còmplice, fluid, lúcid i pausat.
En tercer lloc, tenim una immersió als conceptes de precariat,
democràcia i renda bàsica universal, de la mà de dos referents
internacionals en la matèria, com són els economistes i professors, Guy Standing i Daniel Raventós.
El lector apreciarà la capacitat comunicativa i el bagatge cultural de
tots dos dialoguistes al lliscar per l'espiral de conceptes que ens
proposen en aquest diàleg per abordar qüestions de gran transcendència
com el futur de la feina, l'aparició del precariat com a nova classe
social, una revaloració dels béns comuns, l'impuls d'una xarxa mundial
favorable a la renda bàsica universal, o la vigència i retorn al
concepte de llibertat republicana, entre d'altres.
Per al diàleg 'Reinventant el capitalisme. El futur de l'capitalisme i
la democràcia 'es va comptar amb la participació dels reconeguts
economistes, Branko Milanovic (visiting Presidential
Professor a la Graduate Center City University of New York, Sènior
Scholar a Stone Center for Socio-económic Inequality i Professor
visitant a l'IBEI ) i David Soskice (catedràtic
d'Economia i Ciència Política i Fellow of the British Academy a
l'Department of Government de la London School of Economics), encara que
aquest últim ho va fer des del Regne Unit via videoconferència. Els
temes destinats a ser abordats convergeixen en interrogar-se sobre el
futur del capitalisme, però també en qüestions crucials com la generació
i gestió de la desigualtat econòmica, la incidència de el paper de
l'educació, la conjunció entre capitalisme i democràcia - i més ara que
el capitalisme ha quedat sol i que la democràcia no ha de ser el seu
garant- doncs hi ha exemples com la Xina, on el capitalisme funciona
sense democràcia liberal (Milanovic).
El cinquè capítol condensa la conversa entre Cecilia Malmström (comissària de comerç de la Unió Europea) i Federico Steinberg
(analista de Reial Institut Elcano), els qui protagonitzen un magistral
diàleg crepuscular sobre les implicacions europees de el comerç
internacional. Davant d'una qüestió plena d'arestes, tacticismes i
interessos com és el marc de les relacions comercials internacionals, el
lector agrairà -i molt- tant la didàctica emprada com l'atreviment de
tots dos dialoguistes, en un exercici d'alta qualitat dialèctica.
Si les democràcies liberals eren el subjecte de l'cicle, l'objectiu era
el de posar llum a les incerteses que caracteritzen les societats
democràtiques, totes elles alterades i algunes, especialment irritades.
El sisè capítol aprofundeix sobre les claus interpretatives per
democràcies perplexes, de la mà de veus sàvies com les de Daniel Innerarity (Catedràtic de Filosofia Política a la UPV / EHU i Investigador a la Fundació Ikerbasque de Ciències) i Miguel Poiares Maduro (director de l'School of Transnational Governance a l'European University Institute de Florència).
El setè capítol exposa el diàleg entre Ignacio Sánchez Cuenca (director
de l'Institut Carlos III-Juan March de Ciències Socials i professor de
Ciència Política a la Universitat Carlos III de Madrid) i Robert Fishman
(professor Conex-Marie Curie de Ciència Política i de Sociologia a la
Universitat Carlos III de Madrid), sobre 'la fi de la confiança en les
institucions'. Amb la desconfiança institucional com a punt de partida,
el resultat d'aquest diàleg rigorós, agosarat i expert és una anàlisi
acurada i valenta de la salut política i democràtica d'Espanya, amb
especial atenció a la 'crisi catalana' i a el desenvolupament democràtic
de Portugal.
Finalment, el llibre tanca amb un últim capítol que explora els nous
consensos humà-robot amb el diàleg 'roboética', protagonitzat per Carme Torras
(Professora d'Investigació de l'CSIC i cap de Recerca de el Grup de
Percepció i Manipulació de l'Institut de Robòtica i Informàtica
industrial (CSIC-UPC) i Eduard Fosch (Investigador al
eLaw- Center for Law and Digital Technologies - Leiden University
(Països Baixos). Expert designat per la Comissió Europea de seguretat i
Intel·ligència Artificial). El diàleg ens situa com a lectors i
ciutadans just a la intersecció entre els interessos, inquietuds i
reptes ètics dels tecnòlegs amb la incidència social, econòmica i moral
de la robòtica i la intel·ligència artificial.
Ens sembla que, amb tot això, hem contribuït a mostrar que el diàleg
reflexiu és útil i interessant per al públic, i per als dialogants que
ens han acompanyat, que representen un amplíssim ventall d'idees i
perspectives. Hem volgut donar veu a el coneixement expert, que ha de
contribuir decisivament al debat públic democràtic..
* Text extret de la Introducció del llibre a càrrec de Ferriol Sòria, director de la Fundació Ernest Lluch
Suscribirse a:
Entradas (Atom)