Els vuit diàlegs sobre 'Democràcies Perplexes', novetat editorial d'aquesta tardor

 S'acaba de publicar el llibre resultant del Cicle de Diàlegs 2019, que va tenir lloc al Palau Macaya de la Fundació "la Caixa" els mesos d'octubre i novembre de l'any passat. Es tracta d'un nou llibre editat per Milenio i que al llarg de 256 pàgines permet copsar l'essència dels diàlegs d'un cicle que, un any després de la seva edició i amb plena crisi per la pandemia de la COVID-19 entremig, manté tota la seva vigència i actualitat. Aquesta publicació, ja està a la venda a les llibreries i online, a la pàgina web de l'editorial, aquí.

'8 diálogos sobre democracias perplejas' exposa en ordre cronològic els vuit diàlegs realitzats, mantenint així una nítida correspondència amb el disseny del projecte que es va concebre com un viatge d'anada i tornada als reptes principals que atenallen les democràcies liberals.

El llibre arrenca amb un diàleg de títol inequívoc: La democràcia pot revertir el canvi climàtic? protagonitzat per la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera i per l'europarlamentari i vicepresident de Els Verds- Aliança Lliure Europea al Parlament europeu, Ernest Urtasun. Es tracta d'un diàleg en plena sincronia amb el momentum ecologista que es viu a tot el planeta, al celebrar-se just després de l'arribada de la ministra de la Cimera pel clima de l'ONU a Nova York i en vigílies de la Vaga Mundial pel Clima, impulsada per la jove activista Greta Thunberg i el moviment #FridayforFuture. Qüestions com les emissions de CO2, el paper i redisseny de les ciutats en pro d'un marc urbà més sostenible i menys contaminant i l'estreta vinculació entre l'exercici actiu eficient de la democràcia amb la urgència de l'acompliment de l'agenda verda, van centrar bona part d'aquest interessant diàleg.

El segon capítol s'endinsa en els secrets de l'àgora pública en temps digitals, de la mà de dues expertes en comunicació, xarxes socials i transformacions culturals com són la sociòloga i professora de la Universitat l'Orientale de Nàpols, Tiziana Terranova i la professora, investigadora cultural, directora i assagista, Ingrid Guardiola. Amb l'impacte social dels smartphones i les interessants al·lusions a Habermas i altres teòrics, es teixeix una conversa que desemboca en la crítica a l'anomenat capitalisme de plataformes, la dataficació i l'adéu a la intimitat, com a mostra d'algunes de les referències més destacades sorgides a la calor d'un diàleg còmplice, fluid, lúcid i pausat.


En tercer lloc, tenim una immersió als conceptes de precariat, democràcia i renda bàsica universal, de la mà de dos referents internacionals en la matèria, com són els economistes i professors, Guy Standing i Daniel Raventós. El lector apreciarà la capacitat comunicativa i el bagatge cultural de tots dos dialoguistes al lliscar per l'espiral de conceptes que ens proposen en aquest diàleg per abordar qüestions de gran transcendència com el futur de la feina, l'aparició del precariat com a nova classe social, una revaloració dels béns comuns, l'impuls d'una xarxa mundial favorable a la renda bàsica universal, o la vigència i retorn al concepte de llibertat republicana, entre d'altres.

Per al diàleg 'Reinventant el capitalisme. El futur de l'capitalisme i la democràcia 'es va comptar amb la participació dels reconeguts economistes, Branko Milanovic (visiting Presidential Professor a la Graduate Center City University of New York, Sènior Scholar a Stone Center for Socio-económic Inequality i Professor visitant a l'IBEI ) i David Soskice (catedràtic d'Economia i Ciència Política i Fellow of the British Academy a l'Department of Government de la London School of Economics), encara que aquest últim ho va fer des del Regne Unit via videoconferència. Els temes destinats a ser abordats convergeixen en interrogar-se sobre el futur del capitalisme, però també en qüestions crucials com la generació i gestió de la desigualtat econòmica, la incidència de el paper de l'educació, la conjunció entre capitalisme i democràcia - i més ara que el capitalisme ha quedat sol i que la democràcia no ha de ser el seu garant- doncs hi ha exemples com la Xina, on el capitalisme funciona sense democràcia liberal (Milanovic).

El cinquè capítol condensa la conversa entre Cecilia Malmström (comissària de comerç de la Unió Europea) i Federico Steinberg (analista de Reial Institut Elcano), els qui protagonitzen un magistral diàleg crepuscular sobre les implicacions europees de el comerç internacional. Davant d'una qüestió plena d'arestes, tacticismes i interessos com és el marc de les relacions comercials internacionals, el lector agrairà -i molt- tant la didàctica emprada com l'atreviment de tots dos dialoguistes, en un exercici d'alta qualitat dialèctica.

Si les democràcies liberals eren el subjecte de l'cicle, l'objectiu era el de posar llum a les incerteses que caracteritzen les societats democràtiques, totes elles alterades i algunes, especialment irritades. El sisè capítol aprofundeix sobre les claus interpretatives per democràcies perplexes, de la mà de veus sàvies com les de Daniel Innerarity (Catedràtic de Filosofia Política a la UPV / EHU i Investigador a la Fundació Ikerbasque de Ciències) i Miguel Poiares Maduro (director de l'School of Transnational Governance a l'European University Institute de Florència).


El setè capítol exposa el diàleg entre Ignacio Sánchez Cuenca (director de l'Institut Carlos III-Juan March de Ciències Socials i professor de Ciència Política a la Universitat Carlos III de Madrid) i Robert Fishman (professor Conex-Marie Curie de Ciència Política i de Sociologia a la Universitat Carlos III de Madrid), sobre 'la fi de la confiança en les institucions'. Amb la desconfiança institucional com a punt de partida, el resultat d'aquest diàleg rigorós, agosarat i expert és una anàlisi acurada i valenta de la salut política i democràtica d'Espanya, amb especial atenció a la 'crisi catalana' i a el desenvolupament democràtic de Portugal.

Finalment, el llibre tanca amb un últim capítol que explora els nous consensos humà-robot amb el diàleg 'roboética', protagonitzat per Carme Torras (Professora d'Investigació de l'CSIC i cap de Recerca de el Grup de Percepció i Manipulació de l'Institut de Robòtica i Informàtica industrial (CSIC-UPC) i Eduard Fosch (Investigador al eLaw- Center for Law and Digital Technologies - Leiden University (Països Baixos). Expert designat per la Comissió Europea de seguretat i Intel·ligència Artificial). El diàleg ens situa com a lectors i ciutadans just a la intersecció entre els interessos, inquietuds i reptes ètics dels tecnòlegs amb la incidència social, econòmica i moral de la robòtica i la intel·ligència artificial.

Ens sembla que, amb tot això, hem contribuït a mostrar que el diàleg reflexiu és útil i interessant per al públic, i per als dialogants que ens han acompanyat, que representen un amplíssim ventall d'idees i perspectives. Hem volgut donar veu a el coneixement expert, que ha de contribuir decisivament al debat públic democràtic..


* Text extret de la Introducció del llibre a càrrec de Ferriol Sòria, director de la Fundació Ernest Lluch