Hora: 9:00h
Preu: 7 € / Reduït: 5 €
Entrada gratuïta per als Amics del CCCB, menors de 16 anys i aturats
Programa: Boston Pizza Records, Domestica Records
Coordina: Ingrid Guardiola
Font: CCCB
Kremlyn
En aquesta segona sessió de BCNmp7 ens aproparem als inicis de l'escena
electrònica més desconeguda i avantguardista sorgida a principis dels anys
vuitanta a Barcelona, amb testimonis d'artistes que varen formar part d'un
moment irrepetible i determinant en la història de la música i amb actuacions
del seu relleu més actual. La transició espanyola significà un canvi molt important en l'estructura
política i social de l'Estat, entre d'altres coses, es va fer el pas a un nou
sistema democràtic, fet que comportà una obertura sense complexos cap a una
nova manera d'entendre i fer cultura. Una jove generació d'artistes afrontaven
un repte fins aleshores impossible d'imaginar: trencar amb els antics 'clixés',
desmuntar les velles tradicions associades a un règim opressor i descobrir les
infinites possibilitats que aquest nou context social els oferia. Paral·lelament, a finals dels anys setanta un fet va revolucionar el món de
la música: una nova generació d'instruments electrònics es comercialitzava en
botigues especialitzades i a preus assequibles pel gran públic. L'electrònica
era a l’abast de tothom, el punk s'estava esgotant i una 'nova música'
apareixia del no-res, o això semblava. Tot i que a Barcelona hi arribaven en compta gotes, Grups com Ultravox, Joy
Divison, Kraftwerk, Tuxedomoon, League Of Nations, Heaven 17 mostraven una
manera de fer i d’entendre la música totalment innovadora: incorporaven
sintetitzadors i caixes de ritmes que van captivar a molts joves desencantats i
avorrits d'escoltar sempre la mateixa música. El seu discurs, proper al
moviment punk, encaixava amb la realitat quotidiana d'aquesta generació. S'obrí
una finestra amb infinites possibilitats: multitud de sons desconeguts eren a
l'abast de joves inquiets amb ganes de trencar amb el passat; no necessitaven
ser bons músics, ni tenir un estudi de gravació o disposar de molts diners; ara
podien fer-ho.
Debat
Un dels objectius d'aquesta sessió és conèixer com l'escena musical de
Barcelona va assimilar aquest nou paradigma. A través de tres músics pioners de
la nostra ciutat, veurem què o qui els va inspirar per a trencar amb les
convencions 'musicals' del moment i com ho varen fer. Aquests tres artistes
seran:
Víctor Nubla: una de les figures
més rellevants de la música experimental del nostre país. Artista
multidisciplinari de ment inquieta, és músic, teòric, assagista, activista de
l'experimentació, escriptor, ideòleg, programador, editor, agitador cultural i
creador, juntament amb Jun Crek, d'un dels grups referents de la música
Industrial: Macromassa.
Macromassa
Gat: músic i fundador de
bandes referents i pioneres a Barcelona com ara Ultratruita i posteriorment New
Buildings, més emmarcats en el moviment New Wave. És també fundador del
segell discogràfic G3G des de finals
de la dècada dels vuitanta; un projecte sorgit inicialment per a cobrir el vuit
existent en l'àmbit artístic i compromès totalment amb l'escena musical, alhora
que s'allunya dels cànons més comercials de l'època. Pascal Comelade, Jakob Draminsky,
Oriol Perucho, Macromassa, Raeo (Mark Cunningham), Pau Riba, Juan Crek… són
només alguns dels noms que entre molts figuren en el seu ampli catàleg.
Ultratruita
J.J. Ibañez: Fundador del grup
Badaloní Kremlyn a principis dels
anys 80 i artista molt actiu en l'escena electrònica de principis els 90 a
Barcelona. Kremlyn fou una formació que es pot considerar Tecno-Pop que, tot i
que no aconseguir gravar cap disc, va ser molt activa entre 1982 i 1986. Avui
en dia podem considerar a Kremlyn una de les poques formacions musicals
catalanes que s'emmarquen dins l'estil Techno Pop a Barcelona amb un so molt
genuí. L'any passat Domestica Records va editar un dels seus primers concerts
en directe, amb molt bona acceptació també entre el públic més jove.
La sessió comptarà amb dos concerts, el veterà Philipe Laurent (França) i
el valencià Tvnnel, que actuarà per primera vegada a Barcelona.
Philipe Laurent (Minimal Wave, França)
Philippe Laurent és un artista plàstic, músic i dissenyador. Ja sigui
treballant amb codis gràfics o codis digitals, arts plàstiques o música,
l'enfocament i l'objectiu de Laurent és sempre la investigació vers la
percepció dels signes i dels símbols en les persones. Les seves pintures o
l'efecte il·lusori de tipografies sobre un fons monocrom plantegen una pregunta
vers la relació entre els signes i els significats. Philippe Laurent
desenvolupa ideogrames abstractes, amb l'objectiu de no repetir la mateixa
figura dues vegades, de la mateixa manera que l'escriptura d'un continent
perdut o d'un llenguatge original es tractés d'un codi que ha precedit totes
les altres llengües i que ara s'ha perdut. Aquest joc de l'ambigüitat planteja
una pregunta fonamental de l'estat ontològic de llenguatge escrit en les
nostres societats occidentals. Philippe Laurent ha desenvolupat un ampli estudi
personal de les formes dels primers símbols i lletres que condueixen a la
'sublimitat' d'un alfabet esotèric. Tot això ho aplica tant a la seva obra
gràfica, com a la musical.
TVNNEL (València)
Una veu greu i profunda, lletres àcides
i nostàlgiques diluïdes en la fredor dels seus ritmes i sons programats.
L’enigmàtica joia que va rondant en l’underground valencià. TVNNEL neix el 2013
com a projecte en solitari de l’artista Tono Inglés (Polígono Hindú Astral,
Roman skirts). Tres sintetitzadors i un seqüenciador a mà ens submergeixen en
un túner subterrani, on conflueixen el ball i la melancolia. Intentant
allunyar-se de les propostes “revivals”, TVNNEL busca nous camins entre l’electro,
el synth pop i l’industrial. Fredor maquinal i calor humà combinats en una
interessant i personal proposta, amb un plantejament musical i amb una posada
en escena que aposta clarament per la reducció, el minimalisme i
l’autoproducció.
Programadors:
Domestica Records
Domestica Records és un segell independent que neix el 2011 a Barcelona amb
la intenció de crear una identitat personal i original. Els estils més afins a
les seves preferències musicals avarca una àmplia varietat; new wave,
industrial, krautrock, electro, cold wave, experimental, post punk, minimal,
techno, new romantic, synth pop, no wave... segur que ens oblidem de molts.
Aposten per la música del present i del passat, i es serveixen principalment dels
anomenats "nous mitjans de comunicació" per a compartir la seva major
passió amb la resta del món. Els agrada recuperar maquetes i material procedent
de velles cintes de casset que, a pesar del temps transcorregut, resulten tant
o més interessant descobrir-les avui. El seu focus d'atenció i inspiració és
bàsicament la música i l'art visual d'avantguarda sorgit als anys vuitanta.
Tenen especial cura i presten màxima atenció en el procès de restauració,
respectant sempre la font original per a obtenir un resultat de qualitat sense
perdre la seva essència.
Boston Pizza Records
Boston Pizza és un segell independent
de Barcelona que va néixer l’últim dia del 2010 amb la voluntat de reunir en
una gran família els seus grups i els dels seus amics. Es la casa de Wind
Atlas, Zephyr Lake, The Destroyed Room, Sictor Valdaña and The Check This Outs
y Sons Of Woods, entre d’altres. Solen alternar llançaments i vinils amb
petites tirades en cassette. És més una família que un segell, ho fan per amor
a la música amb la intenció d’establir una relació sincera i honesta amb els
grups que editen, als quals solen lligar-los una bona amistat. A més a més,
editen el fanzine “Slice”, en el qual informen de les novetats del segell
acompanyades per il·lustracions, entrevistes a grups i reflexions sobre temes
que els hi toquen de prop. Des del 2013 organitzen el festival Cønjuntø Vacíø.
No hay comentarios:
Publicar un comentario