DOSSIER DE PREMSA CATALÀ
DOSSIER DE PREMSA CASTELLÀ
jueves, 16 de septiembre de 2021
jueves, 22 de julio de 2021
10 DONES DE LA CULTURA QUE HAS DE CONÈIXER
https://www.nuvol.com/art/10-dones-de-la-cultura-que-has-de-coneixer-195103
L’any 2015 la UNESCO va publicar el document Recomanació relativa a la protecció i promoció dels museus i col·leccions, la seva diversitat i la seva funció a la societat. A l’article 17 d’aquest text s’explicita que “els museus haurien de promoure el respecte als drets humans i a la igualtat de gènere”. Aquell mateix any, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, l’article 24 de la qual estableix que les administracions públiques de Catalunya han de “respectar i garantir la representació equilibrada en els diferents òrgans consultius, científics, jurats i de decisió existents en l’organigrama artístic i cultural”. Malgrat aquestes regulacions, al capdavant de les institucions culturals catalanes segueixen predominant els homes. Segons un estudi realitzat pel CoNCA al 2019, només el 8,9% de les dones en l’àmbit cultural desenvolupen tasques de direcció, mentre que aquest percentatge ascendeix el 13,5% en el cas dels homes. Per altra banda, a finals del 2020, les catalanes només representaven un 38,8% de la població que treballava activament en el sector cultural, segons ha revelat l’informe Les dones a Catalunya elaborat per l’Observatori de la Igualtat de Gènere de la Generalitat.
Encara queda molt camí per recórrer, però les dones van guanyant terreny i, a poc a poc, van ocupant càrrecs de direcció a les institucions culturals més importants dels Països Catalans. A continuació, us deixem un recull de deu directores de museus, centres i fàbriques de creació, així com de festivals culturals que han estat nomenades recentment.
Elvira Dyangani Ose. MACBA
Elvira Dyangani Ose (Córdoba, 1974) ha estat nomenada la primera directora del MACBA, substituint a l’historiador d’art Ferran Barenblit, per aportar “una mirada innovadora sobre el paper del museu i una clara voluntat de connexió amb els debats contemporanis sobre el paper de l’art”, segons ha declarat el consell general del Museu.
Des del 2018 Dyangani ocupa el càrrec de direcció i és la conservadora en cap de The Showroom de Londres. A més, és professora de Cultures Visuals a la Universitat Goldsmith de la mateixa ciutat i membre del Thought Council de la Fondazione Prada.
Amb anterioritat ha estat conservadora d’art de la Tate Modern de Londres, així com al Centre Andalús d’Art Contemporani de Sevilla, al Creative Time de Nova York i al Centre Atlàntic d’Art Modern de Las Palmas de Gran Canaria, i comissària de la Biennal Internacional d’Art Contemporani de Göteborg (Suècia).
Judith Colell. Acadèmia del Cinema Català
La directora, guionista i productora Judith Colell (Sant Cugat del Vallès, 1968) va assumir el càrrec de presidenta de l’ACC el passat mes de juny. I ho feia amb una voluntat de “donar un cop de mà i intentar ajudar a promoure el nostre cinema” així com per “aportar un granet de sorra per treballar en certs aspectes que creiem que es poden millorar”, segons explicava a Núvol en aquesta entrevista.
Colell ha dirigit diverses pel·lícules com Dones (2001), 53 dies d’hivern (2007), Elisa K (2010) i 15 hores (2020), amb la qual va obtenir el Premi Signis al darrer Festival de Màlaga. Ha estat guardonada amb el Premi del Jurat al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià i el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya, i ha obtingut diverses nominacions als premis Gaudí i Goya.
Carme Portaceli. Teatre Nacional de Catalunya
Després de dirigir tres anys el Teatro Español de Madrid, a partir d’aquest setembre Carme Portaceli (València, 1957) es convertirà en la primera directora artística del TNC, prenent el relleu a Xavier Albertí. Durant els sis anys que exercirà el càrrec té la intenció d’internacionalitzar el TNC i portar el teatre en català tant a la resta d’Espanya com a Europa i a Llatinoamèrica.
Amb desenes de projectes teatrals a l’esquena, va iniciar la seva carrer al Teatre Lliure a principis dels anys 80 i ha dirigit muntatges com ara Mein Kampf (1999), Hamlet màquina (2003), Què va passar amb Nora quan va deixar el seu home (2008) o Mrs Dalloway (2019). Portaceli ha obtingut diversos guardons, entre ells dos Premis Butaca a la Millor Direcció (2002 i 2017), el Premi de la Crítica 2009 al Millor Espectacle, i els Premis MAX 2017 a Millor Espectacle i Millor Direcció.
Tot i que principalment és directora d’escena, també ha adaptat algunes de les obres que ha muntat, com L’agressor (2006) de Thomas Jonigk, i Ricard II (2009), i s’ha responsabilitzat de la dramatúrgia de Massa soroll per Shakespeare (2011) de Dani Nel·lo i de Fairy (2007), juntament amb Toni Martín, que li va valdre el Premi MAX 2008 a la Millor Autoria Teatral en Català.
Ingrid Guardiola. Bòlit – Centre d’Art Contemporani de Girona
Professora, realitzadora, assagista i productora cultural, Ingrid Guardiola (Girona, 1980) és, des del passat maig, la directora artística del Bòlit – Centre d’Art Contemporani de Girona. Doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, la seva línia de treball se centra en les relacions socioculturals que s’estableixen entre la cultura, la tecnologia i la societat.
El 2017 va dirigir el seu primer llargmetratge, Casa de ningú, un documental que reflexiona sobre la memòria, la productivitat i el treball. En una entrevista a Núvol va declarar que, mentre feia el documental, es va adonar que “hem perdut la cultura de la lluita. Quan no s’explica d’on venen tots aquests drets dels quals gaudim – o que estem perdent avui en dia –, és molt difícil poder dur a la pràctica formes de resistència”.
Guardiola ha comissariat en les exposicions Radiomensió (2009), La dimensió poc coneguda: Pioneres del cinema (2014) i Terralab (2016 – 2018). A més, ha publicat els assajos L’ull i la navalla: un assaig sobre el món com a interfície (2018) que va guanyar el Premi Critica Serra d’Or i Fils, un assaig sobre el confinament, la vigilància i l’anormalitat (2020), un treball conjunt amb Marta Segarra.
Anna Giribet. FiraTàrrega
FiraTàrrega, el festival de teatre de carrer de Catalunya està dirigit des del 2019 per Anna Giribet (Vilanova de Bellpuig, 1981), la primera dona al capdavant de la Fira. Durant els vuit anys que va durar el mandat del seu predecessor, Jordi Duran, Giribet va treballar a la Fira com a tècnica de programació.
Sobre com va decidir presentar-se al concurs públic per escollir la nova direcció, va explicar a Núvol que “parlàvem [amb l’escriptora Bel Olid i la periodista Júlia Bertran] de la responsabilitat que tenim les dones de fer passos endavant i de prendre decisions. Jo formava part de Dones i Cultura i no podia defensar aquests valors i aquestes maneres de fer i no considerar la gran oportunitat que tenia davant meu”.
A banda del seu treball a la Fira, va coordinar el Màster de Creació en Arts del Carrer de la Universitat de Lleida entre el 2013 i el 2015.
Joana Hurtado. Fàbrica de Creació i Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats
Joana Hurtado (Barcelona, 1979), va guanyar el concurs públic per la direcció intergal de la Fabra i Coats el 2019, amb un projecte que evidenciava el seu profund coneixement del sector de les arts visuals a Barcelona, segons la valoració de la comissió de la convocatòria. Malgrat els canvis posteriors que l’Ajuntament va realitzar al projecte holístic de la Fabra i Coats, Hurtado ha seguit al capdavant del Centre d’Art Contemporani vinculat a aquest equipament, mentre que la Fàbrica de Creació va passar a ser coordinada per Carles Sala.
Entre el 2010 i el 2019, Hurtado va ser la directora artística i executiva del programa d’Arts Visuals de Can Felipa, i ha estat comissària de diverses exposicions com Efecte cinema (Can Felipa, 2009), Pop Up. Veure és afegir (CaixaForum, 2011) o La dissidència nostàlgica (La Capella, 2017) pel qual va guanyar el Premi Núvol de la secció Galeries.
Imma Prieto. Es Baluard, Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma de Mallorca
L’octubre del 2019 la comissària, escriptora i professora d’art contemporani Imma Prieto (Vilafranca del Penedès, 1975) va ser nomenada directora d’Es Baluard, després de set mesos sense ningú al capdavant de la institució. En una entrevista ens va explicar els seus objectius com a directora del centre, entre els quals destaquen una línia editorial sostenible així com “excepcionalitat i internacionalització”. Per a Prieto el museu de Palma és “un espai on passejar, mirar i pensar”.
Com a comissària ha treballat per centres tant nacionals com internacionals, com la galeria TEMP Art Space de Nova York, el Palazzo Ca’Tron de Venècia, el MNAC, la Fundació Vilacasas, el Museo Extremeño e Iberoamericano de Arte Contemporaneo o el Artium Centro Museo Vasco de Arte Contemporaneo, entre d’altres. El 2017 va dirigir el seu primer documental, Eco de primera mort, i el 2018 va obtenir el guardó per la millor crítica d’art als Premis GAC.
Nuria Enguita. Institut Valencià d’Art Modern
Nuria Enguita (Madrid, 1967), va ocupar el càrrec de direcció de l’IVAM l’any passat, en substitució de José Miguel G. Cortés. La nova directora arribava al capdavant de l’Institut amb la voluntat d’obrir el museu a l’art més enllà del Mediterrani i col·laborar amb més institucions internacionals com ara el Pompidou de París o el Whitechapel de Londres, tot amb l’objectiu de consolidar l’IVAM entre els més rellevants del seu àmbit.
Llicenciada en Història i Teoria de l’Art per la Universitat Autònoma de Madrid, Enguita ha estat conservadora de l’IVAM entre 1991 i 1998, i directora artística de la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona des del 98 fins al 2008. El 2017 va posar en marxa Bombas Gens – Centre d’Art de València, que va dirigir fins a l’any passat. A més, ha coeditat la revista d’art contemporani Afterall de la Universitat de les Arts de Londres, i la revista valenciana Concreta.
M. Teresa Cabré. Institut d’Estudis Catalans
Després de 113 anys arriba una dona al capdavant de l’IEC. M. Teresa Cabré (l’Argentera, 1947), ha estat escollida presidenta de la institució, amb Marta Prevosti i Maria Corominas com a vicepresidentes. Entre els objectius que proposa pel seu mandat destaquen un pla de difusió i comunicació que situï l’IEC al món digital i la creació d’un diccionari normatiu pancatalà per reforçar la creació d’una mateixa comunitat lingüística.
La lingüista i escriptora tarragonesa va crear el TERMCAT i els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, i els va dirigir entre el 1985 – 1988 i el 1989 – 1992, respectivament. Entre les seves obres més notables destaquen La terminologia. La teoria, els mètodes, les aplicacions (1992), A l’entorn de la paraula (1994) i La terminologia. Representació i comunicació (1999).
Marion Betriu. Terrassa Noves Tendències
Des de fa un any que el Terrassa Noves Tendències està dirigit per una dona. Marion Betriu (Lleida, 1982) ens va explicar que “el TNT és un festival que s’emmotlla molt bé a la meva experiència i al que jo puc aportar”. El seu objectiu com a nova directora és arrelar el festival al territori i apropar-lo més a la ciutadania. “Vull connectar el TNT amb les problemàtiques i els debats del present”.
Els últims anys Betriu ha treballat als Teatros del Canal de Madrid, primer com a coordinadora artística de la programació internacional i després com a subdirectora. Ha estat membre de l’equip de direcció artística del Festival de Artes Escénicas Frinje de Madrid. També ha treballat en la revista Iowa Literaria i al Festival de Cine Fantàstic de Sitges.
Aquestes són, només, algunes de les dones que recentment s’han situat al capdavant d’importants equipaments o entitats culturals dels territoris de parla catalana i que s’afegeixen a un llistat on ja hi figuraven, entre d’altres, Sílvia Planas, directora del Museu d’Història de Girona des del 2013, Àngels Margarit, directora del Mercat de les Flors des del 2016, Judit Carrera, directora del CCCB des del 2018, Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural des del mateix any, o Aida Boix, al capdavant de Lo Pati, el Centre d’Art de les Terres de l’Ebre, també des del 2018. Esperem que, més d’hora que tard, aconseguim capgirar les estadístiques que mostràvem a l’inici de l’article i que la presència de dones en espais de direcció culturals es vagi normalitzant.
sábado, 19 de junio de 2021
L'espectador com a espectacle (juny-novembre 2021 al Museu del Cinema)
Una exposició comissariada per Andrés Hispano, Fèlix Pérez-Hita i Ingrid Guardiola
miércoles, 19 de mayo de 2021
Qui ens mira? Sobreidentificació, rendiment i culpabilitat Conferència d'Ingrid Guardiola i diàleg amb Marta Segarra i Victoria Szpunberg
Recentment l’escriptora María Sánchez compartia a la xarxa una cita de Jenny Odell, autora de l’assaig No hacer nada: «No sóc un avatar, un conjunt de preferències, ni una força cognitiva tova; sóc carnosa i porosa». Vivim en una època complexa d'identitats digitals nòmades que han estat apropiades per les plataformes i el seu extractivisme cognitiu. La representació d'un mateix s'ha mercantilitzat, però també les afiliacions i relacions que generem. La productivitat econòmica i el rendiment semiòtic han trobat en aquests ecosistemes una legitimació de la seva pròpia pràctica, convertint la nostra vida pública digital en un judici obert i un càsting —procés de selecció— ininterromput. En aquest context, què vol dir desaparèixer? I quines implicacions té? Com encaixen aquí categories com les d'allò neutre? Ingrid Guardiola reflexionarà sobre aquestes qüestions i posteriorment mantindrà un diàleg amb Marta Segarra i Victoria Szpunberg.
Aquesta conferència, organitzada per la Universitat de Barcelona en col·laboració amb l’Institut d’Humanitats de Barcelona, constitueix la cloenda del curs 2020-21 del Màster de Construcció i Representació d'Identitats Culturals de la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB.
https://www.instituthumanitats.org/ca/node/33612
domingo, 25 de abril de 2021
jueves, 15 de abril de 2021
Fi d'etapa a Planta Baixa
- 2021-2019 Col·laboradora al programa Planta Baixa de TV3.
o 17 de setembre 2019. “Sobre les memòries d’Edward Snowden”
o 2 d’octubre 2019. “Exocolonialisme i emergència climàtica”
o 9 d’octubre 2019. “Contra l’èpica”
o 23 d’octubre 2019. “Nous tumults”
o 30 d’octubre 2019. “La cohabitació i la revolta íntima”
o 6 de novembre 2019. “Netflix i la seva interfície”
o 20 de novembre 2019. “Sobre els moderadors de Facebook”
o 4 de desembre 2019. “Sobre el cinema de Pere Portabella”
o 11 de desembre 2020. “Sobre el lideratge”
o 8 de gener 2020. “La importància de la veu”
o 5 de febrer 2020. “Reconeixement facial i esglèsia”
o 12 de febrer 2020. “Coronavirus i els projectes de recopilació de dades massives”
o 28 de febrer 2020. “Sobre l’extradició d’Assange”
o 4 de març 2020. “Com gestionen les plataformes la indecisió dels usuaris”
o 18 de març 2020. “Bots, tuits i Donald Trump”
o 25 de març 2020. “L’impacte cultural de la COVID-19”
o 1 d’abril 2020. “Adultcentrisme des del confinament”
o 15 d’abril 2020. “Relació entre el confinament i la tecnologia digital connectada”
o 22 d’abril 2020. “El confinament des dels hashtags”
o 29 d’abril 2020: “Les imatges aèries: passat i present del drone”
o 6 de maig 2020. “Les arts escèniques es desplacen online, però també les grans masses”
o 15 de maig 2020: “Robots, distància social i prevenció de contagi”
o 22 de maig 2020: “Les finestres d’exhibició cinematogràfica”
o 29 de maig 2020: “On és el públic?”
o 12 de juny 2020: “El periodisme a mans de la intel·ligència artificial”
o 19 de juny 2020: “Museus sense turistes?”
o 26 de juny 2020: “Tik Tok vs Donald Trump”
o 8 de setembre 2020: “Elon Musk i Neurolink”
o 15 de setembre 2020: “Imatges de catàstrofes: el foc”
o 22 de setembre 2020: “Vols sense destí”
o 6 d’octubre 2020: “Món intocable”
o 13 d’octubre 2020: “Cementiris de creuers”
o 27 d’octubre 2020: “Decapitacions”
o 3 de novembre 2020: “La transformació del públic”
o 10 de novembre 2020 “Hol·logrames dels nostres morts”
o 17 de novembre “El somni d’una casa mòbil”
o 14 de desembre 2020 “Prohibit parlar”
o 12 de gener 2020 “Turisme i teletreball”
o 19 de gener 2021 “Contractat per a no fer res”
o 26 de gener 2021 “L’apli ‘Faces of the Riot’”
o 2 de febrer 2021 “Reconversió dels espais de masses en dispensadors de vacunes”
o 9 de febrer 2021 “James Bond i l’obsolescència”
o 23 de febrer 2021 “Tancar-se a dins com a protesta”
o 9 de març 2021 “Una intel·ligència artificial que escriu teatre”
o 16 de març 2021 “Earth 2: o un doble virtual del món”
o 6 abril 2021: “La immortalitat digital”
o 20 abril 2021 “La finestra com a metàfora”
martes, 13 de abril de 2021
sábado, 3 de abril de 2021
viernes, 26 de marzo de 2021
Tres mirades sobre la llibertat: Marina Garcés, Raül Garrigasait, Ingrid Guardiola
Tres mirades sobre la llibertat
Organitza: Institut Ramon Llull
CCCB, 25 de march 2021
martes, 9 de marzo de 2021
Planta Baixa "Robots que escriuen obres de teatre"
ENLLAÇ A LA CÀPSULA AV. 5 min.
Ingrid Guardiola, a la imatge caníbal del dia, ens ha mostrat la primera obra de teatre escrita per una intel·ligència artificial. Justament, l'obra és un homenatge al centenari de l'obra "R.U.R.", escrita per Karel Txapek i on es va introduir per primer cop la paraula "robot". Això sí, el robot ha rebut ajuda humana. Se li donaven una sèrie d'instruccions sobre l'escenari, els personatges, se li suggeria una primera línia i el robot la continuava. El 95% ha estat escrit per intel·ligència artificial.
miércoles, 3 de marzo de 2021
La malaltia_Teatre Lliure
Estrenada el 1926, la peça original del dramaturg búlgar Ferdinand Bruckner presenta
uns joves estudiants de medicina que, en el període d’entreguerres
postexpressionista i nihilista, només veuen futur en la mort o en
l’aburgesament. Els principals temes que tracta són el suïcidi i la
depressió, el trànsit al món adult i l’amor romàntic, i el capitalisme i
la legislació penal al voltant de l’eutanàsia o la prostitució.
Aquest espectacle vol traslladar aquell reflex del jovent que va acabar abraçant el feixisme als joves del 2021, partint d’allò que diu i no diu el text. Els joves d’avui no només han d’afrontar el desencís generacional, sinó també la violència d’un món precari, competitiu, individualista i salvatge. En aquesta proposta, sis intèrprets d’entre 20 i 30 anys construeixen un projecte al voltant de la joventut en el qual el suïcidi o la prostitució poden arribar a ser les úniques respostes. Un intent de descobrir què significa ser jove davant d’un sistema malalt que arriba a asfixiar qui lluita per sortir-ne.
HORARI
De dimecres a dissabte a les 19.00 h
Diumenge a les 18.00 h
DOCUDRAMA ESCÈNIC A PARTIR DE
El mal de la joventut de Ferdinand Bruckner
IDEA I DIRECCIÓ
Juan Carlos Martel Bayod
INTÈRPRETS
Emma Arquillué Irene
Guillem Balart Freder
Francesc Marginet Sensada Petrell
Elena Martín Désirée
Martina Roura Lucy
Mariantònia Salas Maria
Guillem Balart Freder
Francesc Marginet Sensada Petrell
Elena Martín Désirée
Martina Roura Lucy
Mariantònia Salas Maria
DRAMATURGISTA
Íngrid Guardiola
ESPAI ESCÈNIC
Bibiana Puigdefàbregas
VESTUARI
Adriana Parra
CARACTERITZACIÓ
Núria Llunell
Núria Llunell
IL·LUMINACIÓ
Marc Lleixà (AAI)
VÍDEO
Joan Rodón (dLux.pro)
ESPAI SONOR
Lucas Ariel Vallejos
ASSESSORA DE MOVIMENT
Lali Ayguadé
CONCEPTE, GUIÓ I DIRECCIÓ DE LES CÀPSULES VISUALS
Els alumnes de la UPF Ana Bovino, Marta Duran, Agustín Flores, Mateo Gómez, Ruth Grégori, Carolina Plata i Jimena Sánchez
AMB LA COL·LABORACIÓ DE
Las Kellys, Roxana Hernández, Lluís Marquès, Moha Amazian, Maider Lasa, Nerea Montmany, Genera, Neus Soler, Marta Farrés, Marina Alegre, Nuria Moreno, Berta García, Adriana Fuertes, Joaquim Domènech Canadell, Cristina Esquerre Hernández, Aitana Nuñez Bagur, Ángel Serna Pareja, Sergio Monsalve, Xavi Oliva, Sergio Ramon, André Robert, Manu Solís, Nicolás Tabilo i Peluquería de Faisal
Las Kellys, Roxana Hernández, Lluís Marquès, Moha Amazian, Maider Lasa, Nerea Montmany, Genera, Neus Soler, Marta Farrés, Marina Alegre, Nuria Moreno, Berta García, Adriana Fuertes, Joaquim Domènech Canadell, Cristina Esquerre Hernández, Aitana Nuñez Bagur, Ángel Serna Pareja, Sergio Monsalve, Xavi Oliva, Sergio Ramon, André Robert, Manu Solís, Nicolás Tabilo i Peluquería de Faisal
PRODUCCIÓ DELEGADA
Jordi Balló - UPF
AJUDANTA DE DIRECCIÓ
Júlia Valdivielso
AJUDANTA D'ESCENOGRAFIA
Alba Paituví
Alba Paituví
AJUDANTA DE VESTUARI
Carlota Grau
Carlota Grau
AJUDANT DE SO
Iker Rañé
Iker Rañé
ALUMNE EN PRÀCTIQUES DEL MUET
Xavier Sisquella
Xavier Sisquella
PRODUCCIÓ
Teatre Lliure
EN COL·LABORACIÓ AMB
Màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra
Conferència "Tecnologia i les certituds immediates" Fundació Collserola
Reflexions a l'Escola 2021: Les incerteses (Del 22 de febrer al 16 de març) 1/ Salvador Macip La incertesa com a motor del canvi Dilluns 22 de febrer, a les 19h 2/ Ingrid Guardiola La tecnologia i les certituds immediates Dilluns 1 de març, a les 19h 3/ Josep M. Esquirol La incertesa és al teu davant. La paraula, al teu costat Dimarts 9 de març, a les 19h 4/ Mara Dierssen El cervell en temps d’incertesa Dimarts 16 de març, a les 19h
domingo, 21 de febrero de 2021
viernes, 19 de febrero de 2021
miércoles, 17 de febrero de 2021
FESTIVAL SALMON (particpació)
Plató (Festival Sâlmon 2021)
GÉNERO: Danza/Performance
LUGAR: Mercat de les Flors (Jueves a Sábado) y Graner (domingo 21)
DURACIÓN: 5 horas
HORARIOS:
De jueves a sábado de 15:00 a 20:00 h (Sala MAC, Mercat de les Flors)*
Domingo de 16:30 a 21:00 h (Graner. C/Jane Addams 14-16 Barcelona)
*Acceso al Plató a las 15 y 17:30 h
Jueves, Viernes, Sábado y Domingo síguelo en directo en: www.festivalsalmon.com/directe
Jueves, Viernes y Sábado: de 17:30 a 19:30 h en Betevé
SINOPSIS
La sala MAC del Mercat de les Flors se
transforma en un plató de televisión y escenario performativo donde
creadoras y espectadoras construyen conjuntamente un artefacto artístico
a la vez que generan un particular programa de televisión. Un espacio
experimental, una investigación sobre el lenguaje televisivo en relación
a las artes vivas, una larga sobremesa o plano secuencia salvaje en el
que hibridar formatos y disciplinas dentro y fuera de campo.
La cineasta Virginia García del Pino (Jueves 18), la artista Marta
Echaves (Viernes 19) y el cineasta Javier Rebollo (Sábado 20)
dialogarán con los contenidos del plató realizando una locución en
directo.
El domingo 21, Plató se traslada a las instalaciones de Graner para celebrar el final de fiesta con OKAY CONFIANCE.
Secciones de lo que ocurrirá en el Plató dentro del programa TV de cada uno de los 3 días:
TELETEXTO
Ingrid Guardiola – Jueves, viernes y sábado
SOROLLAR (El ruido del programa. Intervenciones sonoras en directo en con diferentes músicos invitados)
Orquesta (Anto Rodríguez i Óscar Bueno) – Jueves 18
Marc O’Callaghan “Arenga Quaternària” – Viernes 19
Isabel Do Diego “DEPUEBLO” – Sábado 20
TELENOVELA
Guillem Mont de Palol, Márcia Lança y Daniel Pizamiglio – Jueves, viernes y sábado
VISIONES (Proyección de trabajos de vídeo que deambulan entre disciplinas)
Alex Reynolds “Esta puerta, esta ventana” – Jueves 18
Eulàlia Rovira “The Eye’s Speech –or was it the I speech?” – Viernes 19
Olga Mesa “La mesa propia. Danza de manos” – Sábado 20
VERSIONES (Performances adaptadas especialmente para el Plató)
Aitana Cordero y Jaume Ferrete “susurra con tipo flojita muy flojo” – Jueves 18
DD Dorvillier y Zeena Parkins “Danza Permanente” – Jueves 18
Julián Pacomio y Ángela Millano “PSYCHO” – Viernes 19
Nazario Díaz “Háblame, cuerpo” – Viernes 19
Vicente Arlandis / Taller Placer “El esfuerzo constante de ganarse la vida” – Sábado 20
Quim Pujol “Negre Croma” – Sábado 20
ÉTAT SECOND (Se denomina ‘état second’ al estado de
alteración en el que entran algunos autores a la hora de escribir
relatos, en el que se conjugan abstracción y concentración)
Xavier Manubens i DD Dorvillier – Jueves 18
Job Ramos y Silvia Zayas – Viernes 19
ART TAPE
Norberto Llopis “All things” (un fragmento) – Sábado 20
TEATRON (Reflexiones y aproximaciones críticas a fenómenos de las artes performativas)
Rubén Ramos Nogueira, Perro Paco, Marta Echaves y HJ Darger (El Bloque TV) – Jueves, viernes y sábado
LA HORA DE IRSE A LA CAMA
Roger Pelàez – Jueves, vierne y sábado
Consulta la programación del festival aquí.
viernes, 29 de enero de 2021
'Desconfinar el pensament': conversa amb Marta Segarra i Ingrid Guardiola
L’origen del llibre ‘Fils’ és singular: a finals del 2019, Ingrid
Guardiola i Marta Segarra s’intercanvien un parell de cartes arran d’un
encàrrec per a un programa de televisió. Aquest primer contacte les duu a
continuar una correspondència que anirà revelant molts interessos
comuns i, sobretot, una gran complicitat a l’hora d’observar i
reflexionar sobre el propi món i el que les envolta. L’amor, la
malaltia, les normes, l’acompanyament, qüestions de gènere, la cosa
pública, l’anomalia, la intimitat i la privadesa, la pandèmia, les
xarxes socials, la interdependència… són només alguns dels temes
presents en aquestes cartes; fils que s’estiren i s’encreuen per teixir un assaig sobre la vida a dues veus.
Marta Segarra (Barcelona, 1963) és directora de recerca al Laboratoire d’Études de Genre et de Sexualité, del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), a París, i catedràtica d’estudis de gènere i literatura francesa a la Universitat de Barcelona. Va ser comissària de l’exposició Coreografies del gènere al CCCB l’any 2019 (Premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art). Ha publicat, entre altres llibres, El món que necessitem (amb Donna Haraway, 2019) i Teoría de los cuerpos agujereados (2014).
Ingrid Guardiola (Girona, 1980) és productora, investigadora i realitzadora audiovisual. Doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (2015), ha treballat sobretot en qüestions relacionades amb el gènere, la desigualtat i la tecnologia en el marc de la cultura i de la pràctica audiovisual. Ha estat professora associada a la Universitat Pompeu Fabra (2009-2015), actualment és professora de la Universitat de Girona i de la Universitat de Barcelona. Des del 2002 coordina el MINIPUT i, des del 2015, ‘Soy Cámara’, el programa de vídeo assaig del CCCB.
A més de la col·laboració de l’editorial que ha publicat ‘Fils’, Arcàdia, l’acte del dia 28 de gener va comptar amb el suport —com passa amb totes les activitats públiques que organitza CRÍTIC— del Col·lectiu Ronda, cooperativa d’advocats i advocades que es dediquen a l’assessoria jurídica, laboral, fiscal, econòmica i social i que entenen el dret com un exercici per construir un món més solidari. La conversa entre Marta Segarra i Ingrid Guardiola serà resumida en un contingut escrit que publicarem a CRÍTIC la setmana que ve.
miércoles, 20 de enero de 2021
jueves, 14 de enero de 2021
CAPITALOCENO ANIMADO (Tabakalera)
El 28 de noviembre el sociólogo César Rendueles publica un artículo en El País titulado “Capitaloceno” para explicar la aparición de varios ensayos de inspiración marxista que analizan la noción de antropoceno, la humanidad como fuerza geológica autodestructiva, bajo el prisma del capitalismo. La pandemia nos encerró en casa con un hijo que tenía dos años y ahora ya tiene tres. Las primeras imágenes animadas que vio fueron las de "Topito", una serie de la República Checa de los años setenta. Uno de los capítulos explica magistralmente las raíces del capitaloceno. Este docu-ensayo documental es un microdiálogo familiar para entender la estética fósil y la necropolítica. Con los fantasmas de Eric Sadin, Paul Vilirio, J. G. Ballard, Jaime Vindel, Déborah Danowski y Eduardo Viveiros.
Dirección y guion: Ingrid Guardiola
Montaje y realización: M.A. Blanca
Duración: 14 minutos.
Formato: Docu-ensayo audiovisual.
sábado, 2 de enero de 2021
Suscribirse a:
Entradas (Atom)