SUMMERTIME

m'escapo dos dies! a fer l'animal.....................pseudo-domesticat!

Avui comença Gandules!

Dimarts, dimecres i dijous a les 22.00h al CCCB. De 21.00 a 22.00h programació musical. Entrada lliure!

Gandules'10 (spot v1) from Permanent on Vimeo.

Espot 1_realitzat per Marc Prades (Permanent)


Gandules'10 (spot v2) from Permanent on Vimeo.

Espot 2_realitzat per Marc Prades (Permanent)

CARTELL FESTIVAL SURPAS

Santa Gloria que estás en los cielos, pero sobretodo en la tierra. La super Vilches ens ha regalat aquest cartell per la 3a edició del FESTIVAL SURPAS. Clica a la imatge per ampliar-la!!!

LA BANDA SONORA DE GANDULES 2010

Les bandes sonores de Gandules’10

Aquí va la maravellosa selecció musical que ens han fet aquests quatre "fantàstics" per Gandules 2010! Podreu escoltar-la de 21.00h a 22.00h en el pati del CCCB!

Setmana 1

Programació musical a càrrec de Lope Serrano, realitzador audiovisual i integrant de la productora CANADA:



Dimarts 03/08/10 a les 22 h
"Los orígenes del marketing" (pieza pluma sobre asuntos pesados), Elías León Siminiani, 2010, 8', VO
Wanda, Barbara Loden, 1970, 100’, VOSE
Banda sonora de la sessió:
1.-Tonight You Belong to Me, Patience & Prudence 2.- Angel Child, Peppermint Harris 3.- Funnel Of Love, Wanda Jackson 4.- All Right, Baby, Janis Martin 5.- Girl I Want You, The Seeds 6.- Stay, Maurice Williams & The Zodiacs 7.- I'm Sticking With You (Demo), The Velvet Underground 8.- Black Jack Mama, Townes Van Zandt 9.- Coconut Grove, Sandie Shaw 10.- Pegasus(stereo), The Hollies 11.- Leopold Records, Commercial, Tom Donahue 12.- Shangri-La, The Kinks 13.- I Forgot To Remember To Forget, Johnny Cash 14.- Out in the Streets, The Shangri-Las 15.- You Deserve Each Other, Robert Mitchum 16.- Come Wander With Me, Jeff Alexander 17.- Full Moon, Eden Ahbez 18.- Leah, Roy Orbison 19.- Sweet Virginia, The Rolling Stones 20.- For One Moment, Lee Hazlewood 21.- Rider On The Wheel, Nick Drake 22.- Before, Jim Schoenfeld 23.- Our House In Hanalei, These Trails 24.- Somethings Just Stick in Your, Vashti Bunyan.



Dimecres 04/08/10 a les 22 h
Toute la mémoire du monde, Alain Resnais, 1956, 20’, VOSC
Alphaville, Jean-Luc Godard, 1965, 95’, VOSE
Banda sonora de la sessió:
1.- Interview, Man Ray 2.- Camille, Georges Delerue 3.- Le Long De La Riviere Tendre, Sébastien Tellier 4.- L'inverno, William Orbit/Antonio Vivaldi 5.- Appalachian Grove I, Laurie Spiegel 6.- track 9, Isan 7.- Commercial Break, David Holmes 8.- Feeling Left Out, Experimental Products 9.- Hey Mr. Rain, (Version One) The Velvet Underground 10.- Five Years, David Bowie 11.- Runners Dial Zero, Beck 12.- Caramel Prisoner, Air 13.- Pete Standing Alone, Boards Of Canada 14.- Atlantis, Donovan 15.- Alphaville-Theme D'Amour, Paul Misraki.



Dijous 05/08/10 a les 22 h
El pa i el carrer, Abbas Kiarostami, 1970, 10’, S/D
Banditi a Orgosolo, Vittorio de Seta, 1961, 94’, VOSE
Banda sonora de la sessió:
1.-Turi Guiliano, Orazio Strano 2.-Si Me Quieres Escribir (Spanish Marching Song), Pete Seeger 3.-Arrival To "The Chronicle", Bernard Herrmann 4.-Flutter's Ball, Henry Mancini 5.-Midnight Indigo, Duke Ellington 6.- Deal Rag, Walter Taylor 7.-Phone Booth In Heaven, Jim White 8.-New Partner, Palace Music 9.-Travelling Light, Tindersticks 10.-You Better Move On, The Rolling Stones 11.-Ma Ligne De Chance, Antoine Duhamel and Anna Karina 12.-daisy lady, Tir Na Nog 13.-Through My Sails, Neil Young 14.-Worried Brown Eyes, Jake Thackray 15.-Fare Thee Well, Miss Carousel, Townes Van Zandt 16.-At Last, Robbie Robertson 17.-Sunset Boulevard Cast, Franz Waxman .

Setmana 2

Programació musical a càrrec de Fran Gayo, músic i programador de cinema:



Dimarts 10/08/10 a les 22 h
El ángel exterminador, Luis Buñuel, 1962, 93’, VO
Banda sonora de la sessió:
1.- Guante Azul, Edgardo Cantón 2.- Mia Fora Thimame, Arleta 3.- Mama Perfecta, Bola de Nieve 4.- Rising, Lhasa de Sela 5.- Tristeza y separacion (bandoneon), Astor Piazzola 6.- Il se passe des choses, Brigitte Fontaine 7.- Lalá, Eduardo Mateo 8.- Tú cuya mano, Amancio Prada 9.- Ventarron, 34 puñaladas 12.- Milonga, Piazzolla & Goyeneche 13.- La mano de mi rumor, Atahualpa Yupanqui 14.- Ao Longe O Mar, Madredeus 15.- Grisel, Roberto Goyeneche 16.- Amanecí en tus brazos, María Dolores Pradera 17.- El dueño ausente, Chabuca Granda.



Dimecres 11/08/10 a les 22 h
La ley del más fuerte, Rainer Werner Fassbinder, 1974, 123’, VOSE
Banda sonora de la sessió:
1.- Always Crashing In The Same Car, David Bowie 2.- When shade was born, Harmonia and Brian Eno 3.- Nightclubbing, Iggy Pop 4.- Real Life, Joan as a police woman 5.- Be Still, Jobriath 6.- Stay (Faraway, So Close!), U2 7.- Kid In A Big World, John Howard 8.- Sweetheart, Suicide 9.- How Do You Think It Feels, Lou Reed 10.- Shipbuilding, Suede 11.- Let me kiss you, Nancy Sinatra & Morrisey 12.- I Love You....Nor Do I, Nick Cave & Anita Lane 13.- The Art Teacher, Rufus Wainwright 14.- Say Hello, Wave Goodbye, Soft Cell 15.- She's Lost Control, String Quartet.



Dijous 12/08/10 a les 22 h
The Servant, Joseph Losey, 1963, 105’, VOSE
Banda sonora de la sessió:
1.- Symphonique #3 (Ode to Venus), Moondog 2.- Darlin' Wait for Me, Richard Hawley 3.- September Song, Ian McCulloch 4.- The London Boys, Marc Almond 5.- Hang on to a Dream, Marianne Faithful 6.- Joints, Holly Miranda 7.- My Sister, Tindersticks 8.- True Faith, Strig Quartet 9.- Remembering Marie A., David Bowie 10.- Winter Kills, Yazoo 11.- Homebreakers, The Style Council 12.- Jesus' Blood Never Failed Me Yet, Tom Waits & Gavin Bryars 13.- Quiet Life, Ray Davies 14.- A Thousand Stars Burst Open, Pale Saints.

Setmana 3

Programació musical a càrrec de Dídac Aparicio, director i editor de Intermedio, segell de DVD:



Dimarts 17/08/10 a les 22 h
Meshes of the Afternoon, Maya Deren i Alexander Hammid, 1945, 17’, S/D
Toby Dammit, Federico Fellini, 1968, 44’, VOSE
Banda sonora de la sessió:
1.- La Mariée mise à nu par ses célibataires, même / Inventing Dada, Marcel Duchamp / Richard Huelsenbeck 2.- Mister Long Shanks: O Mother, I am Your Fantasy, Gong 3.- Ladies and Gentlemen We are Floating in Space, Spiritualized 4.- 1, 2 i 3, Anímic 4.- Lament, The Cure 5.- Twenty Four Hours, Joy Division 6.- She’s in Parties, Bauhaus 7.- Lions, Tones on Tail 8.- Bored Games, Wild Nothing 9.- Catch the Breeze, Slowdive 10.- Shy, A Sunny Day in Glasgow 11.- Plainsong, Seefeel 12.- Bros, Panda Bear 13.- Walkabout (feat. Noah Lennox), Atlas Sound 14.- Angel Echoes, Fout Tet 15.- Hells Bells,AC/DC.



Dimecres 18/08/10 a les 22 h
Lost Highway, David Lynch, 1997, 120’, VOSE
Banda sonora de la sessió:
1.- Dark Night of the Soul (feat. David Lynch), Danger Mouse & Sparklehorse 2.- In Heaven (B.S.O. Eraserhead), David Lynch & Peter Ivers 3.- Jesse, Scott Walker 4.- The Sun, Soap&Skin 5.- One Day, After School, Arab Strap 6.- Ghost of Love (B.S.O. Inland Empire), David Lynch 7.- Fever, The Cramps 8.- Love Letters (B.S.O. Blue Velvet), Ketty Lester 9.- Jitterbug (B.S.O. Mulholland Drive), Angelo Badalamenti 10.- (Today I Met) The Boy I’m Gonna Marry, Darlene Love 11.- Lost in Cahuenga, Fox Bat Strategy & David Lynch 12.- Underwear, The Magnetic Fields 13.- Mão-de-pilão, Veracruz 14.- Gone Daddy Gone, Violent Femmes 15.- Rock’n’Roll is Killing My Life, Sonic Boom 16.- Ghost Rider, Suicide 17.- Sidewalking, The Jesus and Mary Chain 18.- Die Slow, Health 19.- Closer, Nine Inch Nails.



Dimecres 18/08/10 a les 22 h
Le père de mes enfants, Mia Hansen-Love, 2009, 110’, VOSC
Banda sonora de la sessió:
1.- Timothy Grub, Vashti Bunyan 2.- I’ll Be Your Mirror, The Velvet Underground & Nico 3.- Lucien, Le Mans 4.- Falling from Grace, The Gentle Waves 5.- Walk On By, Dionne Warwick 6.- Marble Lions, Saint Etienne 7.- Jeanne (feat. Françoise Hardy), Air 8.- Fade Into You, Mazzy Star 9.- Walk in the Park, Beach House 10.- Roads Portishead 11.- N.I.T.A., Young Marble Giants 12.- Contratempo, Lali Puna 13.- Message from Home, Broadcast 14.- Cybele’s Reverie, Stereolab 15.- Poupée de cire, poupée de son, France Gall 16.- Tus amigos, Los Punsetes 17.- Voyage Voyage, Desireless.

Setmana 4

Programació musical a càrrec de Andrés Duque, cineasta i programador de cinema:



Dimarts 24/08/10 a les 22 h
White Material, Claire Denis, 2009, 100’, VOSE
Banda sonora de la sessió:
1.- Hush, The Skylarks 2.- Les Jeunes De Beguen, Tchade & Beguen Band 3.- Pamela Mboya, L'Orchestre Victoria Jazz Band '71 4.- Penepene, Bukasa Leon 5.- Ah Mokili, Verckys & l'Orchestre Veve 6.- Hayawi Hayawi, Juma Kilaza & Cuban Marimba Band 7.- Dors Si Tu Peux, Super Star De Ouidah 8.- Bolingo Na Ngai Gigi, Essous 9.- Jalousie, Nino 10.- Suzzy Twist, King Kennytone & His Top Toppers 11.- Rico Baila, Camille Feruzi & Mysterieux Jazz 12.- Cherie Bosaka, Tenor Beya 13.- Findjougou, Fax Clark 14.- Ma Douce Mado, Malick Koffi 15.- Sanan Kouya, Artista Desconocido 16.- Niger, Damon Albarn 17.- Cafe de la Jungle, Telex 18.- Dank sei dir Gott (Haendel Edit), Ernst Reijseger.



Dimecres 25/08/10 a les 22 h
Sans soleil, Chris Marker, 1983, 100’, VOSC
Banda sonora de la sessió:
1.- The Girl: Theme, Trevor Duncan 2.- The Sounds of Broadway, Liza Minnelli 3.- Love Scene (Vertigo), Bernard Herrmann 4.- Laughtrack, Patton Oswalt 5.- Dinner at 8, Robert Wilson 6.- Preface, Barry Adamson 7.- Zuhause, Hauschka 8.- Lena & Alexei, Felix Kubin Und Das Mineralorchester 9.- Beat Piece, Yoko Ono 10.- Ran, Toru Takemitsu 11.- Fuulin, Geinoh Yamashirogumi 12.- Cecilia Ros, Kama Aina 13.- Annotations Of The Muses (pt3), Johnny Richards 14.- Super Jetter (with Hoahio), Otomo Yoshihide 15.- Children of Clay, Deux Filles 16.- Let's Lay Down, Yves Robert 17.- Chinsagu No Hana, Ryuichi Sakamoto.



Dijous 26/08/10 a les 22 h
El mural (Shaban i Subhan), Óscar Pérez i Mia de Ribot, 2010, 5', VOSC
Little Fugitive, Morris Engel, Ruth Orkin i Ray Ashbury, 1953, 80’, VOSC
Banda sonora de la sessió:
1.- The Nearness of You, Ferrante & Teicher 2.- Quatre Cents Coups, Jean Costantin 3.- Party Time, Blade Ohlson 26 4.- Chop Sticks, Jose Martinez 5.- Ursula Shake, Piero Piccioni 6.- Cranberry Kisses And Strawberry Hugs, Rosalie Allen 7.- Estoy Cansado, Johnny Richards 8.- Bossa Barocco, Comoestas 9.- Les Grands Vacances, Pizzicato Five 10.- Povels Ofullbordade, Povel Ramel 11.- The Little Monkey Song, Pastor McPurvis 12.- Pollita Española, G.G. Allin's Dick 13.- Hatsjoe, Tommy Yamaha & His Magic Organ 14.- Fossiles, Camille Saint-Saëns 15.- Born to Be with You, Jerry Rudolph & His Orch. 16.- Everyone In Town Wants You Dead, Singing Sadie 17.- Stompin At The Savoy, Dick Hyman 18.- Loch Lomond, The Four Rockets 19.- Pirates Don't Take Baths, Medeski Martin & Wood 20.- Roosevelt Franklin's Alphabet, Sesame Street 21.- Intermission (Flee To The Playroom), Ruckus Roboticus 22.- Moon River, Hi-Posi.

ZA ZA ZA!

NO MAPS FOR THESE TERRITORIES: WILLIAM GIBSON

AQUÍ encontraréis la primera parte del documental "No maps for these territories"; dedicado a William Gibson. Está implicado Mark Pellington, que es co-autor de "The United States of Poetry", un fantástico programa de la PBS dedicado a la literatura y que está hilado con pequeñas piezas de dos minutos de duración donde los poetas recitan sus poemas y un realizador les hace el clip.

(aprovecho un comentario que he hecho sobre Gibson para ponerlo en el blog)

la primera pregunta que le hacen a Gibson en el documental (del que sólo está la primera parte) es: how can humans become post-humans? En el archivo de Kosmopolis está la conferencia que dio allí, en el CCCB, es muy bonita. No sé por qué, me encantan los hombres que empiezan a hablar de su infancia, de cómo descubrieron la lectura y también los libros, como una fuga, hacia dentro, pero también hacia afuera, hombres que hablan de tiendas cutres abiertas las 24 horas en lugares remotos donde no hay nada excepto una tienda cutre abierta las 24 horas, de padres extraños que transitan como fantasmas estas mismas 24 horas, hombres que hablan de contra-cultura pero sobretodo de contexto y de los ideales de un contexto, de amigos sin los cuales su carrera literaria no hubiera existido (Bruce Sterling), porque se escribe lo que se es, y sobretodo lo que se con-vive, hombres que hablan para llegar a admitir que el corazón es el maestro y la cabeza el sirviente y que si no es así estamos en un apuro, para llegar a admitir que estas cosas no las hubiera podido expresar hace años, para admitir que la soledad del corredor de fondo, tiene su paradero en ese mismo discurrir, para llegar a dejar de admitir.

aquest divendres estrenem NE CHANGE RIEN al Cinema Truffaut de Girona

Ne change Rien

Jules et Jim

Llarga és l’espera de l’espectador de cinema que desitja poder veure els seus cineastes més estimats a la gran pantalla, però, de tant en tant, sonen campanes. Per fi podem veure una pel·lícula de Pedro Costa al cinema, més de vint anys després que Costa dirigís O Sangue, mentre el cineasta portuguès veia com les seves pel·lícules passaven pels festivals de cinema més importants del món i eren ignorades pel públic general degut a una política de distribució cinematogràfica que avalua el cinema en termes de recompte d’entrades. Mallerich Films, de la mà de l’incansable Paco Poch (un dels pocs productors que pren riscos i fílies a parts iguals), ha aconseguit portar als cinemes Ne change rien, una pel·lícula que va néixer de la millor de les maneres possibles: sense planificar, sense diners pel mig, sense objectius, per amor, amb els ànims de convertir la vida en un exercici d’observació, i a la inversa. Pedro Costa es troba amb l’actriu i cantant Jeanne Balibar i el tècnic de so Philippe Morel. Un meravellós triangle on cada un dels seus vèrtex va aportar el que millor sabia fer: mirar, en el cas de Pedro Costa, ingeniar el so, en el cas de Philippe Morel, i estar davant la càmera, en el cas de Balibar. Un home que mira, una dona que sap que la miren i i una excel·lent banda sonora: De tant obvi, sembla no voler dir res.

Un director que mira
Pedro Costa és capaç de fer una pel·lícula pràcticament en dos metres quadrats: penso amb els interiors d’Ossos, No cuarto da Vanda i Sicilia. Sap entrar en l’espai, posar-se sobre els cossos, tot sovint desgarrats, i oferir-nos-els com una “ferida lluminosa” (agafant l’expressió de Glòria Salvadó en la seva presentació del cicle dedicat al Cinema Portuguès Contemporani en el darrer Festival de las Palmas). Ferida lluminosa arrossegada pels segles (penso en el barroc espanyol, penso en De Ribera, amb els seus màrtirs il·luminant les parets del Prado) i, sobretot, per la mala vida.

A Ne change rien passem per tres o quatre interiors (estudi de gravació, apartaments i sales d’assaig), alguns dels quals, com en la fantàstica escena en què Balibar assaja una obra d’Offenbach, es redueixen al rostre d’ella en pla fix. Ne change rien (“no canviis res”), diu el títol i, afegeix la veu de Godard en la cançó que obra la pel·lícula: pour que tout soie différent (“per què tot sigui diferent”). Costa es manté llarga estona enregistrant en clar-obscur els plans i la realitat filmada es transforma més vivament que la mateixa vida davant nostre. El rostre de Jeanne Balibar inunda el pla i amb la dilatació del temps de gravació (tot el temps que Costa mira, que és molt, i en digital) el rostre adquireix una geografia pròpia que cal recórrer, física i emocionalment. Aquesta frase tan recorrent entre la crítica ("el rostre en primer pla com a geografia") no inutilitza el fet de que precisament s'ha de passar del pla de la idea al de l'experiència: s'ha de recórrer, s'ha de passar per allà. La mirada ha de ser congènita al pla i s'hi ha de perdre el temps que sigui necessari.

Una banda sonora
Al llarg de tota la pel·lícula al que assistim són a les gravacions d’estudi de Philippe Morel de Paramour i Slalom Dame i als assajos que ella i els músics fan de les cançons. A base de prova i error assistim a tot el procés creatiu i la pel·lícula es construeix com aquest mateix work in progress. De fet, Costa va dir que a l’hora de muntar la pel·lícula l’havia concebut com si d’un disc es tractés, amb el seu single, les seves cares A i les seves cares B. La banda sonora acaba amb la meravellosa escena final d’Une rose (amb el “a rose is a rose” de Gertrude Stein incorporat a la lletra), un dels moments músico-cinematogràfics en acústic, sense filtres, com els que podíem trobar en documentals com Step Across de Border. Després de tanta gravació, diferència i repetició (sobretot repetició), Costa ens regala la força i la tendresa del so directe. Si en la part prèvia l’espectador podia associar la Balibar amb la Marlene Dietrich filmada per Sternberg (i és una comparació recorrent entre els crítics de cinema), aquesta darrera escena ens reconcilia amb la l’Iva Bittová de Step Across the Border o la Jeanne Moureau cantant “Le Tourbillon” a Jules et Jim.

Una dona
Jeanne Balibar ha treballat amb els millors directors del cinema francès com Jacques Rivette, Arnaud Desplechain, Olivier Assayas o el seu exmarit i enorme actor Mathieu Amalric. Balibar, malgrat interpretar-se a ella mateixa, respon a la càmera i a la mirada que hi ha al darrera en un joc de seducció estrany, per com n’és de natural als ulls de l’espectador: tot i que no hi ha res artificial darrera la captura d’imatges, en aquesta voluntat de capturar alguna cosa (Costa sempre espera aquest “alguna cosa”) i de ser capturat hi ha la clau de la fascinació que ens provoquen les imatges de Ne Change Rien. Godard deia a les seves Histoires du Cinéma “ne change rien pour que tout soie différent” mentre recuperava imatges de la bella actriu Ida Lupino i escrivia la frase de Virgili “hoc opus / hic labor est” (heus aquí l’obra, heus aquí el treball). Pedro Costa fa de l’obra i el treball la mateixa cosa: un cant lent i delicat a Jeanne Balibar.