domingo, 27 de enero de 2019

(Sur)realisme capitalista: sobreviure en xarxa 30 gener, 2019 - 18:30 Fabra i Coats


Taula rodona amb Sergi Jordà, Ethel Baraona i Ingrid Guardiola.
Dimecres 30/01 a les 18:30 h a Fabra i Coats - Fàbrica de Creació (Sala Polivalent 2).
Les noves tecnologies de les xarxes porten aparellades noves formes de representació de la realitat i nous imaginaris. Som capaços d'identificar-los? Els usuaris podem crear aquests llenguatges, fer-nos-els propis? O només podem ser-ne clients?

Ésser Expropiat (Ingrid Guardiola, Jordi Mitjà, Jon Uriarte)_fins el 31 de març a Figueres #Terralab



La història, possiblement no es distingeixi gaire d’una trinxera. Amagats a la retaguàrdia, imaginem el futur com el soldat imagina l’enemic a l’altra banda del mur. En aquest solc que mai s’acaba plouen bombes, cau metralla, s’hi aturen els morts, els residus de la guerra. Quan acaba el conflicte, intentem donar un sentit al que ha passat a través de totes aquestes despulles. Necessitem pensar que allò té un sentit. És una mirada des del sòl, des del subsòl, des del mateix punt de vista que el d’un cadàver. La fotografia que queda de l’esdeveniment és un altre residu de naturalesa diferent. La seva és una mirada mòbil, fins i tot aèria, nítida, distant. A la trinxera el temps s’hi projecta com una altra guerra: l’espera, el no saber. Els que venim després intentem recol·lectar tots aquests fragments i fer-ne un discurs intel·ligible. L’historiador és un traductor, deia Benjamin. Arxivar un cas és clausurar-lo, mentre que arxivar la història és vivificar-la, no permetre que esdevingui carn morta o que sigui instrumentalitzada ideològicament en una sola direcció. En aquest procés de vivificació el document es transforma, s’escapa de sí mateix i de qui el va arxivar. L’observador modifica l’objecte observat, canvia (el curs de) la història. La situació dels diferents elements del passat en el discurs també l’afecten, com la seva posició en l’espai. La història és una trinxera on s’amunteguen els residus que, a mans de l’intèrpret, esdevenen una constel·lació de (nous) sentits. L’arxiu, d’aquesta manera, va en una doble direcció: cap el passat i cap el present.

La Història oficial, donant-nos la versió que més ha interessat al poder polític, religiós i econòmic (que els engloba als dos i hi afegeix nova claca), no ha estat mai a la trinxera. La Història que el poder projecta és el retrat d’una expropiació contínua de la veu i del cos públic del sector de la població més desafavorit per qüestions de classe, de gènere, de cultura o de raça.  Aquesta Història és sempre un relat expropiat, i per això l’historiador actual intenta reajustar-lo, resseguir els seus passos, desfer-los per arribar a allò inaudit (no escoltat) del relat, a la veu dels altres. L’arxiu, així, esdevé un anarxiu, un espai multiforme, indefinit, d’acció mutant i col·lectiva.

* * *

Sant Climent Sesebes, Junt amb Espolla, Cantallops i Capmany formava el Consorci dels Aspres que, des de fa dos anys, ha deixat d’existir. La història de Sant Climent ha estat expropiada pels militars, però gràcies a aquesta expropiació, el paratge natural s’ha conservat, potenciant la ruta megalítica. Alhora, la memòria del lloc s’ha multiplicat a partir de les imatges que, tant alguns pocs turistes, com els militars, han anat deixant al seu pas. La memòria s’ha anat creant a partir de capes de titulars i de fotografies domèstiques i institucionals. Què ens diuen aquestes imatges del lloc? Com establir una cronografia des de les imatges, un atles que exerciti? Fent de recol·leccionistes i de cronistes de la naturalesa atòpica del lloc, expropiem els expropiadors, manllevem els seus objectes, les seves imatges, els seus titulars i en capgirem el seu context per treure-li la seva naturalesa bèl·lica. Aquest  anarxiu és antiguia oberta i en procés d’aquest territori. L’única manera d’entendre la fotografia vernacular és des de l’expropiació creativa, creant un mapa visual a escala 1:1 que, com en el conte de Borges El rigor de la ciencia, supleixi el territori original, el vesteixi d’una nova fisonomia, d’una nova constal·lació de sentit per capturar de forma clara, sintètica i posicionada l’esperit del lloc.

Sant Climent Sescebes és un municipi de l’Alt Empordà que té la peculiaritat de formar part  del paratge de l’Albera, de disposar d’una ruta megalítica i també d’una base militar (CIR.9) on, als anys vuitanta, hi rondaven més de 2.000 soldats i que, actualment, en actiu, n’acull uns 200 que van ser enviats a Afganistan, Iraq o a casa seva. Sant Climent, com també Espolla, Cantallops i Capmany, es troba en una zona aspra i aïllada. Una zona, amb els seus menhirs, la seva reserva natural, els seus militars, la seva frontera, la seva vinya i oli, la seva Passió de Setmana Santa i el seu caràcter perifèric.

Els autors fem de (re)col·leccionistes i de cronistes de la naturalesa paradoxal del lloc. Es tracta d’una antiguia que permet apropar-se a la complexa fesomia d’aquesta àrea de l’Albera, que ha començat al MUME i que continua aquí,  al Museu de l’Empordà. Ésser expropiat és un dels nodes (G4) del projecte col·lectiu Terra-lab.cat.

Volem dedicar aquesta exposició a les persones que han vist la seva vida afectada per expropiacions forçoses, tant del territori com del seu propi temps, per part d’un sistema democràtic en crisi.

-->

lunes, 10 de diciembre de 2018

Participació al 30 aniversari de l'ACCEC (Ass.Catalana de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica)

La ACCEC (Asociación Catalana de la Crítica y la Escritura Cinematográfica) organiza el próximo sábado 15 de diciembre una jornada para celebrar el 30 aniversario de la entidad. El acto incluirá tres mesas redondas, dos se harán por la mañana en el CCCB y la tercera tendrá lugar por la tarde en la Filmoteca de Catalunya. La jornada terminará con la proyección en la Filmoteca de ‘Wanda’ de Barbara Loden (1970), película de culto restaurada recientemente. Todas las actividades son gratuitas y abiertas a todo el mundo.

La primera mesa redonda, que tendrá lugar a las 10:30h en el aula 2 del CCCB (Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona), reunirá a los presidentes que han formado parte de la ACCEC:
Esteve Riambau (1991- 1993)
Àngel Quintana (1993-1999)
Carlos Losilla (1999- 2002)
José Enrique Monterde (2002-2014)
La anterior presidenta, Violeta Kovacsics (2014-2018), no podrá asistir por un compromiso profesional.

La segunda mesa redonda, que empezará a las 12:30h en el aula 2 del CCCB, quiere poner a debate el futuro de la crítica cinematográfica y, para ello, contaremos con la participación de varios críticos y periodistas cinematográficos de distintos medios:
Xavi Serra, Periodista cultural del periódico Ara.
Desirée de Fez, crítica de cine en Fotogramas, Rockdelux, El Periódico de Catalunya, Página Dos y directora del podcast Marea Nocturna.
Alfons Gorina, crítico de cine en ‘La finestra indiscreta’ de Catalunya Ràdio.
Ingrid Guardiola, realizadora, productora y ensayista cultural.
Pere Vall, periodista de cine.

A las 16:30h, en la Sala Laya de la Filmoteca de Catalunya, se hará una tercera mesa redonda para debatir sobre el encaje de la crítica en el conjunto del sector cultural, con  representantes de la distribución, la exhibición cinematográfica y el mundo editorial:
Enric Cucurella, editor y cofundador de la Editorial Alpha Decay.
Ferran Herranz, distribuidor y fundador de La Aventura.
David Mitjans, distribuidor y responsable de adquisiciones en A Contracorriente Films.
Jaume Ripoll, director de contenidos y cofundador de Filmin.

Proyección de ‘Wanda’
La jornada se clausurará con la proyección, a las 19:30h en la Sala Chomón de la Filmoteca, de la película ‘Wanda’, de la norteamericana Barbara Loden (1970), una obra maestra recientemente restaurada que, por su carga feminista y valores cinematográficos, consideramos que hay que reivindicar. La proyección, que será gratuita para los socios, ha sido una iniciativa de la ACCEC con la colaboración de la Filmoteca de Catalunya.
Con una austeridad ejemplar, el filme muestra la desesperación y la soledad de una mujer de carácter, madre de familia y ama de casa que decide huir de su casa en la década de los setenta. Ambientada en la zona obrera de los suburbios de Pensilvania, es una visión justa, tranquila y penetrante de la América de los perdedores y desamparados en busca de un refugio inasequible. Una obra emblemática del cine independiente, rodada en 16mm y con un equipo técnico de tan solo cuatro personas. De cariz semiautobiográfico, es el único largometraje que, desgraciadamente, pudo dirigir la actriz Barbara Loden (1932-1980).
La presentación de la película correrá a cargo de Marta Selva, impulsora de Drac Màgic y de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. Al terminar la proyección ofreceremos una cerveza cortesía de Estrella Galicia.

Col·loqui a partir d'Alba (o el jardí de les delícies) al TNC divendres 14

Col·loqui amb Íngrid Guardiola

Els col·loquis sobre els espectacles compten amb la presència d'una persona destacada de la nostra cultura i els membres de la companyia. Una ocasió única per aprofundir en cada proposta escènica amb la mirada particular d'un espectador privilegiat.

Alba (o el jardí de les delícies)

  • Marc Artigau
  • Direcció Raimon Molins
  • Sala Petita
  • al
La realitat virtual ens aïlla de la realitat física? Les relacions són alguna cosa que neix, creix i madura en el nostre cap? Els processos d’enamora­ment s’activen en l’absència de l’objecte o la persona estimada?

Amb aquesta història de robots que ofereixen companyia a les solituds humanes, el dramaturg Marc Artigau reflexiona entorn de les noves maneres de relacio­nar-se i de gestionar la situació —sovint aïllada— de l’individu dins la societat. Com funcionen els mecanismes de l’amor, l’amistat, la família i la fe en la societat que estem construint?

Alba (o el jardí de les delícies), de Marc Artigau, va ser guardonada amb el Premi Quim Masó 2017.

La reconquesta del món virtual_curs a la Central_inscripcions obertes


Els dilluns a partir del 28 de gener de 2019, de 19h a 21h La Central (c/Mallorca)

Els dispositius tecnològics ja són una pròtesi dels nostres cossos i una eina de relació permanent amb el món. El fet de viure la major part del nostre temps connectats a internet ha devaluat la nostra experiència directa i immediata del món. Aquesta nova manera de viure afecta les emocions, el psiquisme, la percepció i la relació amb l’altre. Què passa quan les imatges (omnipresents) han usurpat el lloc del llenguatge, quan una societat esdevé un públic i la tecnologia amb la qual ens comuniquem es posa del costat de les empreses i no de les persones? El curs vol reflexionar sobre el paper i valor de les imatges en un context de tecnologia digital connectada i sobre com la concepció del món-com-a-interfície virtual ha canviat el paper que juguen les imatges i les nocions d’espai públic i de comunitat.

Sessions:

1)  Un nou context: la imatge hiperubiqüa
2) Sentit i reutilització de les imatges
3) Pràctiques apropiacionistes a Internet
4) Observacions sobre el lloc com a interfície
5) La comunitat que vindrà 
6) Vigilar, castigar i la sobirania digital


ADORNO, Th.; HORKHEIMER, M.; Dialéctica del iluminismo (1944), Sudamericana,  Buenos Aires, 1988. Publicación original: Dialektik der Aufklärung, Querido Verlag, 1947
BAUDRILLARD, J.; Simulacres et simulation, Éditions Galilée, 1981, París
BERARDI, “BIFO”, F.; Fenomenología del fin. Sensibilidad y mutación conectiva, La Caja Negra, 2018, Buenos Aires
DEBRAY, R.; Vida y muerte de la imagen: Historia de la mirada de Occidente, Paidós Comunicación, 1994, Barcelona. Publicación original: Vie et mort de l’image.  Une histoire du regard en occident, Gallimard, 1992
DIDI-HUBERMAN, G.; Cuando las imágenes toman posición. El ojo de la historiaI, Antonio Machado Libros, 2008, Madrid. Publicación original: Quand les images prennent position. L'œil de l'histoire, 1, Minuit, 2009
EVANS, D. (ed.); Appropriation, Documents of Contemporary Art, coeditado por la  Whitechapel Gallery y The MIT Press, 2009, Cambridge
FAROCKI, H.; Desconfiar de las imágenes, Caja negra, colección Synesthesia, Buenos Aires, 2013
HAN, B-Ch.; En el enjambre, Herder, 2018, Barcelona
KLUGE, A.; NEGT, O; Public Sphere and Experience: Toward an Analysis of the  Bourgois and Proletarian Public Sphere, University of Minnessota Press, 1993
LESSIG, L.; Free Culture: How Big Media Uses Technology and the Law to Lock  Down Culture and Control Creativity, The Penguin Press, 2004, Nueva York
MOROZOV, E., El desengaño de internet, Destino, 2012, Madrid
SADIN, E.; La siliconización del mundo, La Caja Negra, 2018, Buenos Aires
STEYERL, H.; Los condenados de la pantalla, Caja Negra, 2014, Buenos Aires. Publicación original: The Wretched of the Screen, Sternberg Press, 2013
VIRILIO, P.; La máquina de visión, Cátedra, 1998, Barcelona (publicación original: La machine de vision, Galilée, 1988)


Ingrid Guardiola (Girona, 1980) és professora, realitzadora, assagista i productora cultural. Doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), és professora associada del Grau de Comunicació Cultural de la Universitat de Girona i del Grau de Indústries Culturals de la UB. També ha estat professora de programes de grau, postgrau i màster a la UPF, a la Universitat Rovira i Virgili o a la Universitat de València. El 2018 va estrenar el seu primer llargmetratge documental Casa de Ningú (una producció del CCCB, Boogaloo Films i l’Open Society Foundations) i el seu primer llibre d’assaig L’ull i la navalla (Arcàdia). Coordina el MINIPUT (Mostra de Televisió de Qualitat) des del 2002. Des del 2001 col·labora amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), actualment coordinant el projecte d’assaig audiovisual Soy cámara i dirigint alguns dels seus capítols. Ha impartit conferències i cursos en centres com Tabakalera (Donosti), la Térmica (Málaga), el CCCB, el MACBA, CaixaForum o el Bizbak de Bilbao, entre d’altres. Ha publicat articles als diaris La Vanguardia (suplement Cultura/s, del qual en va ser membre del consell assessor) i Público, a més de l’editorial Gedisa, Edicions 62, Quaderns del CAC, L’Avenç, Venuspluton.com i Blogs&Docs, entre altres. Des del 2005 forma part del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona-Cinema Truffaut. Des del 2016 és membre del Comitè Executiu del Consell de Cultura de Barcelona.


Calendari: Dilluns 28 de gener, 11, 25 de febrer, 11, 25 de març, i 8 d'abril de 19h a 21h
Preu: 120 euros
Informació i reserves: academia@lacentral.com / 93 550 46 01


ÉSSER EXPROPIAT_una exposició al MUME amb Jon Uriarte i Jordi Mitjà