FAIL, BABY, FAIL

Clica a Beckett para verlo mejor

"Ever failed. No matter. Try Again. Fail again. Fail better"
Samuel Beckett

Resum audiovisual del BookCamp de Kosmopolis 2010

Vídeo resum del Bookcamp

AQUÍ trobareu els vídeos que amb la Lucia vam fer ahir per Kosmopolis 2010: gravar, entrevistar, muntar, exportar, penjar, editar, publicar! All well done!

Tant el BookCamp com les conferències de Zygmunt Baumann i Lawrence Lessig en l'edició especial de Kosmopolis 2010 van ser un èxit. Gràcies a tots aquells que el van seguir online, via twitter o in situ i a tot l'equip que l'hem fet possible: Juan I., Eva R., Eva A., Maria F., Maria R., Lucia C., Imma A. i en José Antonio S., Juan Carlos R. i Ico R. a l'streaming.

Tots aquells que us vau perdre els Arxius K podeu consultar-ho de forma permanent a l'arxiu del CCCB.

Arxius K a Kosmopolis 2010

Des dels “visual clusters” del projecte Atlas Mnemosyne d’Aby Warburg fins ara han passat quasi noranta anys. Warburg va unir més de 2.000 imatges de la història i de l’art a partir del que ell anomenava la « bona companyia ». Aquesta edició especial de Kosmopolis 2010 presenta una selecció dels Arxius K: una seqüència d’algunes de les actuacions i conferències de les passades edicions de Kosmopolis, imatges que es fan entre elles, també, “bona companyia” en aquest gran territori cosmopolita que és la literatura. Un recorregut audiovisual a través d’alguns dels seus moments més emotius i clarividents. Des de Mario Vargas Llosa, Lydia Lunch i Tzvetan Todorov, passant per Donna Leon, J. M. Coetzee, Dave Eggers i Gao Xingjian , continuant amb Lou Reed, Laurie Anderson, Saul Williams, The Ex, The Nuyoricans o John Giorno. William Gibson, Bruce Sterling i Eloy Fernández-Porta. John Brockman i Eduardo Punset, Robyn Hitchcock i Enric Casasses,  Momus o Joaquín Sabina. A tots ells, als que es troben a l’arxiu esperant ser revisitats i als que pel camí ens han deixat (Ryszard Kapuscinski, J. G. Ballard, etc.), com deia John Giorno: “Thank’s for nothing”. Quedin allà, a l’arxiu del CCCB, obert al públic, teixint la nostra memòria futura.

Us convidem el pròxim 23 d’octubre a què veieu, a l’auditori del CCCB, la seqüència núm. 1 dels Arxius K que he fet per a l’ocasió. La selecció es veurà en un primer passe d’11:30 a 14:00 i per la tarda de 15:45 a 18:15h. L’entrada és gratuïta.

INTO THE BRIGHTLANDS

Fotograma de The Servant (Joseph Losey)

Brillant article sobre "Cinema i Follia" de'n Tomàs. Us el deixo aquí.

"A Vladimir, como a Prometeo, lo habían encadenado a una titánica roca, que no era la vida ni nada parecido. (...) Joseph Conrad tenía razón: “Vivimos como soñamos, solos”
T.R.

"je voyage pour connaître ma géographie". Anotació d'un boig recollida per Manuel Réja a L'art chez les fous, París, 1907 i segons en Tomàs recollida per Vila-Matas a "Suicidios Ejemplares"

EDICIÓ ESPECIAL DE KOSMOPOLIS

El proper 23 d’octubre, Kosmopolis, la Festa de la Literatura Amplificada, arrenca amb una jornada especial dedicada al futur del llibre i l’edició, com a prèvia de la gran festa que estem preparant per al març de 2011. En el BookCamp es parlarà de drets d’autor, de noves maneres de llegir i escriure, de noves eines per treballar amb la paraula, de la literatura il•lustrada infantil, les tecnologies del paper o l’ofici editorial, i també tindrem un mini festival de tweetpoesia i tweetnarrativa. Podràs veure l’ exposició Petits editors, grans llibres, i seguir una programació especial de Canal Alfa amb els millors moments dels anteriors Kosmopolis (Arxius K).
Finalment, dos conferenciants excepcionals: Zygmunt Bauman, Premi
Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats 2010, i Lawrence Lessig,
creador de Creative Commons. Ignasi Labastida el representant de Creative Commons a Espanya i un dels seus principals impulsors, estarà tot el dia (de 12.00 a 14.00h i de 16.00 a 18.00h),al CCCB assessorant a tot aquell que estigui interessat en el tema.

Aquesta és la selecció que he fet dels "the very best" de Kosmopolis (especial Canal Alfa: Arxius K)i que podreu veure a l'Auditori en un doble passi: de 11.30 a 14.00h i de 15.45 a 18.15h. Adjunto la track list:

Mario VARGAS LLOSA, Les guerres del segle XXI, castellà, K04
Lydia LUNCH, recital, anglès, K08
Tzvetan TODOROV, Contra el terrorisme, anglès doblat al català, K08
Donna LEON, Ecologisme, anglès doblat al castellà, K08
The EX, Des dels marges de la contracultura, fragment musical, K06
Lou REED - Laurie ANDERSON, lectura d'El manifest groc, anglès, K08
J.M. COETZEE, lectura de Diari d'un mal any, anglès, K08
Joaquín SABINA, lectura de Ciento volando de catorce, castellà, K02
Gao XINGJIAN, fragment d'El món de Gao, v.o.s.c., K08
Saul WILLIAMS, lectura de Whereas, anglès, K06
Dave EGGERS, presentació de 826 National, anglès doblat al català, K08
NUYORICANS POETS CAFÉ TEAM, recital d'Overous Maximus, anglès, K08
Alejandro JODOROWSKY, El tesoro de la sombra, castellà, K04
Jean-Claude CARRIÈRE, La mentira necesaria, castellà, K02
William GIBSON, Codi font, anglès, K02
MAX + CALPURNIO, Sonia PULIDO, NEOSOL, Concert animat: El darrer humà viu, K08
Bruce STERLING, Quan allò imprès ha mort, anglès doblat al català, K08
Eloy FERNÁNDEZ PORTA, Los nuevos cervantinos, castellà, K05
John BROCKMAN i Eduard PUNSET, Els nous humanistes: la ciència al límit, castellà + anglès, K05
Robyn HITCHCOCK, A propòsit de la fantasia, fragment musical, K08
Enric CASSASSES, Timbals, català, K08
MOMUS (Nick Currie), Música per a bloggers, fragment musical, K06
John GIORNO, lectura de Thanks for nothing, anglès, K08

Sempre impressiona començar amb un Nobel, i més tenint en compte que quan vaig fer la selecció amb en Juan Insua encara no tenia el guardó; miraculum, mirabilis! o potser és que tot és en el fons una mica previsible.

+ INFORMACIÓ AL WEB!

BANKSY HOOD

Aquesta és la careta que l'street artista (i artivista) BANKSY va fer pels Simpson. És evident per què va causar polèmica. A la notícia de El País anoten les declaracions del productor executiu:"Esto es lo que se consigue cuando se externaliza". En breu penjaré el comentari sobre EXIT THROUGH THE GIFT SHOP, la pel·lícula-documental-mockumental que ha fet l'artista. No us la perdeu.

PARLAR D'AMOR EN TEMPS DE CÒLERA

Aquest dijous estrenem al Cinema Truffaut de Girona BRIGHT STAR de Jane Campion en V.O.S.E.

All lovely tales that we have heard or read:
An endless fountain of immortal drink.
Pouring unto us from the heaven's brink.
John Keats, A thing of Beauty


“Bright Star”, l’última pel·lícula de Jane Campion (qui va obtenir un Óscar a la millor pel·lícula per El piano), convida a parlar d’amor més que de cinema. Campion es centra en la vida del poeta romàntic anglès John Keats, cohetani de Byron i Shelley, una mica posterior a Wordsworth i Coleridge, però menys afortunat en quant a longevitat ja que va morir als 25 anys de tuberculosis. Campion narra els darrers tres anys de la vida de Keats (interpretat per Ben Wishaw) centrant-se en l’apassionada història d’amor que va viure amb Fanny Brawne (Abbie Cornish), una bonica veïna seva. I sabent això, tenint la mort com a horitzó d’expectatives, ja no cal amagar que ens trobem davant d’un biopic melodramàtic. La protagonista de tot aquest melodrama és ella, més que ell, una d’aquestes dones a les quals ens té acostumats Campion, les dones que agafen la vida per les regnes i no les deixen anar sota cap circumstància. “Sturm und Drang femení”, però en un sentit oposat al que alguns homòfils crítics de El Mundo i El País afincats en el desprestigi constant de tota pel·lícula que veuen retreuen a Bright Star: contra la “sensibleria” que aquests prediquen, més valdria parlar de “sentimentalitat”. L’anterior pel·lícula que va ser capaç de despertar-me unes emocions semblants va ser Lady Chatterley, curiosament també dirigida per una cinesta, Pascal Ferran. Però si Lady Chatterley ens convidava a viatjar a plaer per una relació d’amor, aquí ens trobem amb les filigranes narratives d’un amor que no es pot realitzar. Bright Star és extranyament sòbria i continguda, i dolorosa, perquè ens parla de l’amor impossible, i tot amor impossible resulta en i a través del dolor. Si és tan fàcil de criticar des d’aquest punt de vista és perquè som incapaços de posar-nos a la pell dels seus protagonistes i entenem marcianament “els sentiments absoluts” com una qüestió epocal, estrictament vuitcentista. En una època on a través de les xarxes socials (p. ex. Facebook) podem contactar i conèixer gent a diari, on les relacions tendeixen a la brevetat, fugacitat i multiplicitat, què ens ha de dir la delicada obsessió d’un amor que viu a través de les cartes (en una època on la correspondència fluctuava diferent) i d’encreuaments puntuals? Què ens ha de dir el sacrifici, la hipèrbole, l’al·lucinació amorosa? Què en sabem de tot això? Recordo les lectures de la correspondència de Marina Tsvetaeva i Rainer Maria Rilke on el poeta esdevé un Tot per a la poetissa. L’amor arriba a compta gotes amb cada carta que s’escriu, un amor que ha d’atravessar tots els països, totes les llengües, tota la geografia que recorre la carta, el mateix lapse de temps (massa dilatat quan es viu des de la passió amorosa, un temps que sembla fixat, suspès fins que no arriba la pròxima carta). Més esclaridors són encara aquests fragments que Pedro Salinas escriu a la seva estimada, Katherine Whitemore: “Sin carta, hoy tampoco. Extraña impresión de vacío, estar sin carta tuya. Rara. Se me figura estar en un paisaje polar, en un enorme campo de hielo, implacablemente blanco, hostilmente silencioso. Un cielo gris, con pájaros de vuelo tardo, y sobre todo una impresión de mundo en blanco, sin nada escrito en él, esperando algo que se grabe –pasión, amor, sangre- en su tersa lámina de nieve(…) Sólo el peso de tu carta en el bolsillo me servía de prenda, de prueba. Vivía yo en ese rectángulo de papel. Era el lugar más cierto del mundo. Y antes de poder abrirla, así, cerrada y en el bolsillo, tu carta era el puente con la vida”. Bright Star ens situa en el cor de la paciència i del sacrifici per amor, amb un guió finíssim trenat per la dicció dels poemes de Keats, amb un vestuari delirant com la imaginació de la protagonista, amb una fotografia il·luminada pels reflexos naturals de la campanya anglesa (res a envejar a John Constable) i els interiors com “blanquejats amb llet” (com diria Georg Trakl). Ja he avisat, però, que parlaria més d’amor que de cinema, del nostre pà de cada dia, per molt que alguns s’entossudeixin a fer vaga de fam.

Ingrid Guardiola
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona