Diàlegs Humanístics UPF_dimarts 10 de març a la UPF de Ciutadella (Pantalles i Desig) amb Imma Merino

1) ¿Quén es el intelectual hoy?

con Josep Ramoneda, filósofo y periodista y Santiago Zabala, profesor ICREA de Filosofía contemporánea a la Facultat d’Humanitats de la UPF

21 de enero 2020

2) Transició energética i ecològica: ¿arribarem a temps?, con Santiago Vilanova, consultor ambiental y propulsor de la ecología política a Catalunya y Europa y Ester Oliveras, profesora en la Facultat de Econòmiques i delegada de sotsenibilitat, UPF

28 de enero 2020

3) Litenatura: animales invisibles, ovejas negras y supermanzanas para cambiar el relato, Gabi Martínez, escritor y Hélène Rufat, profesora titular de literatura, Facultad de humanidades UPF

4 de febrer 2020

4) XXI Century's borders, Matthiew Carr, historiador y escritor y Antoni Luna, profesor titular de geografía humana, Facultad de humanidades UPF

11 de febrer 2020

5)  Les migracions forçoses al s.XXI: activisme civil i criminalització, Mar Sabé, periodista, Comunicación de Open Arms i Silvia Morgades, professora agregada de Dret internacional públic i Relacions internacionals, Facultat de Dret, UPF

18 de febrer 2020

6) De la ciència oberta a les dades obertes, Roderic Guigó, catedràtic de Bionformatica UPF i CGR i Eduard Aibar, catedràtic d’estudis de ciència i tecnologia als Estudis d’Arts i Humanitats, UOC

25 de febrer 2020

7) Correspondències: música i pintura, Benet Casablancas, compositor y Eduard Cairol, profesor de historia del arte en la facultad de humanidades, UPF

 3 de març 2020

8) Pantalles i desig: del cinema al mòbil, Ingrid Guardiola, professora a la Universitat de Girona i Alumni UPF, doctora en Humanitats per la UPF i Imma Merino, crítica de cinema i profesora, doctora en comunicació audiovisual per la UPF

10 de març 2020

Fake Fiction(s)_participació a la sessió "Fake Affects" (divendres 28 de febrer)

Pressentir la història

El món contemporani viu un procés irreversible d’artificialització que ha donat lloc a una nova comprensió de la ficció. La ficció no només representa la realitat, sinó que la constitueix. Una noció clau d’aquesta dimensió de la ficció és el fake, entès com a mecanisme de propagació mediàtica que desencadena la producció de dades inesborrables, les quals es viralitzen sense referència externa.
Quins efectes té el fake en les relacions que establim amb el món que ens envolta i en el món mateix com a ficció travessada per l’espai i el temps? Com condiciona el fake el significant “República” com a ficció que circula en el discurs social, polític i econòmic arreu del món en els nostres dies? Les sessions Fake Fiction(s) tenen com a objecte observar la complexitat de la ficció entesa com a pràctica que determina la configuració de l’espai públic.
No ens trobem enfront de la ficció; ens trobem en la ficció. El recorregut traçat per pressentir la Història tempta la idea de la fake fiction com a imatge i com a significant flotant que, més enllà de la vella dicotomia veritat/falsedat i més enllà de la desgastada noció de postveritat, inaugura un nou ordre de veritat i un nou ordre de credibilitat.

Sessions
FAKE MEMORY
19 de febrer, 18.30 h
Amb Joan Fontcuberta
Fa uns anys, Andreas Huyssen va detectar l’emergència d’un nou fenomen en els estudis sobre la memòria que va anomenar “Fake Memory”. Aquesta idea ens confronta amb la gran i abastament explotada ficció dels orígens i palesa la relació de la memòria amb els processos mediàtics. En el món actual, hi ha memòries que mai no han estat viscudes, que no es relacionen amb fets o esdeveniments reals.
Podem parlar aquí d’una nova fase de “postmemòria” que remet a la relació traumàtica amb esdeveniments que poden haver succeït només en la circulació de les imatges. En aquest sentit, l’estatut de la imatge numèrica o digital, ara mancada de referent físic, ha obert el camp a una experiència visual que no està subordinada a l’ocurrència de cap fet concret, perquè l’original històric es revela com a ficció.

FAKE NEWS
21 de febrer, 18.30 h
Amb Carme Colomina
La mentida és el concepte que opera com a referent si no únic sens dubte hegemònic a l’hora de considerar les així anomenades “Fake News”. A banda de revisar quin és l’efecte de la mentida en l’escena política de l’Estat modern i com afecta la manera en què s’hi prenen decisions i es determina l’acció individual i col·lectiva, caldrà analitzar quins altres referents conceptuals permeten de copsar la complexitat del fenomen de les fake news i de les seves conseqüències més enllà del paradigma de la falsedat. Són simplement notícies falses? Diem amb la falsedat o amb la mentida tot allò que en podem dir?
Pensar les fake news com a dispositiu al servei del control sistemàtic de la informació, ja sigui intencional o no, obliga a demanar-se per les eines i mecanismes que el perpetuen, com ara la desinformació o la desintermediació. En què consisteixen? Quin paper hi fa la tecnologia i l’ús que en fem en les xarxes socials? Com contribueix la digitalització de les dades a la propagació de les ficcions?

FAKE POLITICS
26 de febrer, 18.30 h
Amb Andrés Hispano
En l’escena global actual, l’acció política concebuda com la lluita per l’hegemonia es constitueix en una relació antagònica, d’una banda, amb la veritat i, de l’altra, amb els fets. Això explica que l’escena política estigui discursivament ocupada avui per l’així anomenada “postveritat”. Però també explica que les lluites polítiques emergeixin i s’articulin en condicions “postfàctiques”.
Com es despleguen les democràcies contemporànies en aquesta escena política i quines limitacions hi comporta? Quin sentit fa apel·lar a significants com “poble” a l’hora de pensar les (dis)capacitats del(s) subjecte(s) polític(s) en el capitalisme digital? Què queda de l’Estat i què de les institucions en el context econòmic del mercat, que posa en circulació el mecanisme del fake? Quin és el deute de la política avui i arreu amb la veritat i quin amb la ficció?

FAKE AFFECTIONS
28 de febrer, 18.30 h
Amb Ingrid Guardiola
Envoltats de dispositius i assetjats per imatges, habitem un món d’immersió en els medis. Al bell mig d’aquest món, en un camp de fluxos electromagnètics, d’intensitats numèriques, d’acceleració imaginària i de distribució ininterrompuda de dades, “al mínim, trencadís cos humà”, com deia Walter Benjamin, només li resta la possibilitat de sincronitzar-s’hi i de lliscar com a encarnació processual i neuronal de la informació.
Alhora, la ubiqüitat dels mitjans ha suscitat l’expansió de la reflexió sobre l’afectivitat més enllà de la matèria i de l’agència corporal. El dilema ja no és tan sols com es produeixen políticament estats d’ànim col·lectius, sinó com s’inventen, en el llindar de la interfície, nous afectes el nom dels quals ens manca i pels quals la relació amb els altres és prescindible.

Amb el cicle “Pressentir la Història”, El Born CCM ofereix moments per a la reflexió afectiva i
crítica sobre el present viscut i sobre la Història, i també per copsar l’esperit dels temps
i projectar futurs a partir del potencial transformador de la memòria.
Cicle comissariat per:
Ivan Flores | Paula Kuffer | Begonya Saez Tajafuerce

"La alteridad de las máquinas: las contradicciones culturales de la revolución digital"_conversación con José Maria Lassalle

Dijous 6_Diàleg amb Iván Miró a Contrabandos

 
Contra la mercantilització de la mirada.
Diàleg amb Ivan Miró.
Llibreria Contrabandos. 
19h-dijous 6 de febrer

Dimarts 4 de febrer_Conversa amb Marcelo Expósito

In girum imus nocte et consumimur igni

 
Presentació de "In girum imus nocte et consumimur igni" de Guy Debord a Tabakalera-Donosti. 31 de gener del 2020.

El món és de qui el treballa_nou #SoyCámara

Com a cloenda de l’exposició Feminismes! aquest Soy Cámara es planteja algunes de les lluites socials encara no resoltes per una part del feminisme i encara menys per la vasta majoria de la nostra societat: com donar una resposta concreta al tema del reconeixement de les cures i dels treballs reproductius i com oferir una mirada plural i àmplia al tema del control i de l’explotació dels cossos de les dones, on el classisme i el racisme s’imposen com a ideologia de fons. 
Intervencions: Marta Segarra (comissària de Feminismes!), Fina Birulés (filòsofa), les artistes Daniela Ortiz, Mireia Sallarès i Linda Porn (integrants de l’exposició); Norma Falconi i Karina Fullados de Sindillar (Sindicato independiente de las trabajadoras del hogar y del cuidado) i Marta Vergonyós (La Bonne), les tres com a membres de la junta directiva de La Bonne. 
Obres citades: Mireia Sallarès, Carole Roussopoulos, Núria Güell, Virginia García del Pino, Elena Fraj, Tonina Matamalas, Carme Gomila, Ingrid Guardiola e Isabel Coixet. 
Direcció i guió: Ingrid Guardiola 
Muntatge: Víctor Diago 
Durada: 25 min.