LA MORT D’OSIRIS

(us adjuntem una adaptació que vam fer per a nens del mite d'Isis i Osiris amb en Víctor)


LA MORT D'OSIRIS

En un entorn ancestral voltat de vegetació. Una piràmide al fons. Estem a Heliòpolis.

NARRADOR: Els déus egipcis tenen una història molt llarga, i encara més complicada. La llegenda d’Heliòpolis diu que en un principi existia el caos. El sol es va fer a sí mateix i va aparèixer Atum, aquest va escopir i va crear la primera parella, Shu i Tefenut. D’aquests dos van néixer Nut, deessa del cel i Geb, déu de la terra. Quan el cel i la terra es van separar van aparèixer els quatre fills: Osiris, Isis, Neftis i Seth.

Al costat del narrador apareix, d’entre unes túniques, la figura d’Isis. Porta una màscara amb dos corns al cap que encerclen un disc solar.

NARRADOR: Heus aquí Isis, la naturalesa, la mare de la creació, l’avantpassat primitiu del temps, la primera entre els déus i les deesses del cel, la reina de les ombres, el poder etern venerat en tot el món sota les més diverses formes, la que aplega tots els noms. Ara us explicarem la història dels déus més venerats, Isis i Osiris.

Isis comença a parlar i el narrador desapareix.

ISIS: Jo, Isis, i el meu espòs Osiris, vam regnar sobre Egipte, al llarg de l’esplanada del Nil. Un dia, però, Osiris va anar a conquistar el món i va tenir tantes victòries que el seu germà Seth, gelòs de mena, va preparar-li una emboscada. Va utilitzar la nostra germana Neftis que es va transformar amb mi per enganyar-lo. Quan Osiris, el meu marit, dormia, Seth el va matar amb el trident, el va desquartitzar i va tirar els quatorze trossos al riu. Jo mateixa, boja de dolor, em vaig tallar els cabells, em vaig cobrir el cos de cendres, vaig demanar construir una barca i vaig sortir a la recerca dels fragments del meu espòs.

Mentres Isis parlava, al seu costat, una figura s’ha anat embolcallant amb uns teixits talment un cos momificat. En aquest moment el cos s’ha girat i veiem la figura d’Osiris amb una màscara coronada per un ocell.

ISIS: Heus aquí Osiris, germà i espòs, déu egipci de la mort. Jutge en el judici de tots els morts. Avui és el dia en què tots els trossos del cos del meu marit jeuen aquí. Els he embalsamat per tal de ressucitar-los, ja que sense ell el meu cos també està desquartitzat.

Isis s’acosta amb to invocador al cos del seu marit. Sona un fragment de La Passió Segons Sant Mateu de J. S. Bach.

ISIS: Desperta! Oh, tu que estàs adormit, desperta! La teva boca és pura, la teva llengua és justa i verídica. Tu detestes les deixalles i estàs exempt de culpa. Ara els teus enemics són portats a la vasta sala del judici. A favor teu es pronuncia la balança de la Justícia dels Móns. Sí, estàs lliure. Heus aquí que la vida és tornada als teus ulls, al teu nas, al teu front, a la teva boca. Heus aquí que la vida és tornada.

Osiris s’aixeca, es treu el teixit que el guardava i desperta.

OSIRIS: Per Ra, què veuen els meus ulls, si és Isis? On sóc?

ISIS: Benhaurat tu que has tornat a la vida.

OSIRIS: La vida? Quina vida?

ISIS: La vida de l’ànima, però també la del cos.

OSIRIS: És com si em despertés d’un llarg somni.

ISIS: D’un malson, espòs meu.

OSIRIS: Què ha passat?

ISIS: Va ser Seth…

OSIRIS: No diguis més, ara ho recordo tot. Tot el que en l’ahir vaig viure m’ha donat la llum que tinc ara.

ISIS: Tot l’amor que en l’ahir et prodigava t’ha portat la llum a l’ànima i t’ha refet els membres.

OSIRIS: Ara recordo quan vagava per les terres d’Egipte, conquistant-les. Recordo els perills que constantment m’amenaçaven. Recordo la fúria d’aquell pop de mil cames.

Osiris recorda la batalla amb el pop i l’escenifica turbulentament.

ISIS –frenant el deliri del seu marit-: Deixa la memòria tranquil·la, estimat espòs.

OSIRIS: La memòria només es calma amb la pau de l’ànima i la pau de l’ànima la dóna la justícia divina. Cridarem a Toth, déu dels escrives, aquell que fixa la justícia.

ISIS: En veritat et dic que no molt lluny d’aquí habita Toth.

Isis agafa una màscara, es dirigeix al públic i busca a qui li ha d’encaixar la màscara. L’escollit és portat a escena. Entra Toth.

OSIRIS –donant-li un ceptre a Toth-: Oh Toth, tu que calmes el furor dels Combatents, tu que disperses les tenebres i les tempestats, reclamo un judici just. Porta’m davant de Seth, el meu assassí i posa el seu cor tacat de crim a la balança. Invoquem-lo llavors!

Osiris invoca a Seth i aquest apareix a escena.

SETH: M’heu cridat? Aquí em teniu.

OSIRIS: Digues, oh Toth, si declaras culpable a Seth, el meu assassí, o no.

TOTH: Pel greu crim comès, declaro a Seth culpable. A partir d’ara el turment no et deixarà viure fins que la puresa del teu cor no sigui tornada, quan tot el mal que has comès et sigui perdonat.

Seth desapareix fulminat.

TOTH: La meva feina, Osiris, acaba aquí. Que Ra t’acompanyi.

Toth se’n va.

OSIRIS: Heus aquí que ara penetro en la pau, sóc santificat en la meva ànima i la meva ombra mira, atentament, en silenci, sobre el meu passat, i perdona.

Final.