Amb en Víctor vam enviar una carta al Punt, llàstima que només pogués durar 800 carácers:
Que l’arquitectura i l’ecologia s’han donat la mà en una espècie d’ ecourbanisme està clar: les bones formes són, ara més que mai, necessàries. I per bones entenem: harmòniques, poc residuals, poc contaminants, orgàniques, ergonòmiques, en definitiva, sostenibles. El professor Iñaqui Ábalos en donava les claus en un suplement cultural: energia i infraestructures, iconoclastia, termodinamisme i bellesa, somatisme i reciclatge. En això pensàvem quan passàvem per sota la via del tren i vèiem la carniceria que l’AVE ha fet al Parc Central de Girona i a tants altres llocs. En comptes de soterrar el tren i desmuntar la via, per què no convertir-la en un passeig, en un parc aeri, on les girocletes recorrin els arbres i les fonts, un passeig a vista d’ocell. Una estructura tan ferma com aquesta bé hauria de poder-se reciclar, transformar en altres coses, demostrant que en tot progrés també hi ha un petit tornar a les formes que ens són més naturals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario