S'acosta Nadal i la banda sonora de "Després de la Generació Feliç" és un bon antídot musical contra la felicitat de supermercat. Aquest any les sales de música han patit de valent, però els músics han donat el bo i millor d'ells mateixos. Penso amb els amics, en primer lloc, amb el nou disc de Manos de Topo, Caminitos del Deseo, ben emocionant en la seva gravetat, una òpera rock dels ínfero. Penso amb les 12 rondes de Cabo San Roque, una pluja de meteorits adictiva, avantguarda de carretera. Penso amb Os Meus Shorts de Nico Roig, Philip Glass mort a mans de Philip Trash. Penso amb totes les aventures musicals que han fet els Za! des de la Fabra i Coats i fora d'ella, les seves nits d'Orquestra del Cavall Guanyador; en la gosaria de la Maria Rodés cantant a la copla i la Sílvia Pérez Cruz i en Refree entonant Granada en l'any de la independència. Penso amb aquesta preciositat que és La Fília i la Fòbia d'en Joan Colomo que, encara que sembli impossible, també es fa gran. Penso amb Medievo fent un split (Funeral de Estado) amb Pablo Und Destruktion que ha llançat la millor cançó de l'any: La Paz de los Justos. També penso amb la Dinamita de la Lorena Álvarez; amb el nou disc dels westerns psicodèlics de El Teatre Magnètic, que té una maquíssima portada de la Glòria Vilches que, alhora, ha tret disc amb Matrimonio. Penso amb L'Edat de Plata d'aquesta sòbria i punyent bèstia que és Coàgul. Penso amb el degoteig necessari dels temes de la Fundación Robo. No ho sé, no m'importen les llistes, tot i que aquests treballs musicals s'emmarquin en el 2014. Més m'estimo la gent, la bona gent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario