VIDA DESPRÉS DE LA MORT

Després de llegir això: "L'aplicació LivesON, una nova aplicació per twittejar després de la mort" (veure la notícia sencera aquí), només queda pensar amb el primer capítol de la segona temporada de BLACK MIRROR de Charlie Brooker i llegir aquest fragment de Benjamin:

"El lema de Balzac puede aplicarse a desvelar la era del Infierno. Porque nos revela que este tiempo no quiere saber nada de la muerte y que la moda hace burla de ella; que la aceleración que sufre el tráfico y el tempo a que se comunican las noticias –al ritmo de edición de los periódicos–, se dirigen al hecho de eliminar toda interrupción, todo fin abrupto y repentino, de modo que la muerte, como corte, sólo se da como continuidad con lo rectilíneo del curso [...] del tiempo." Obra de los pasajes, Benjamin

Quina angoixa vital i moral, una sensació propera als mites grecs (Sísif, Tàntal...): la condemna a viure per sempre, de no poder dir "prou".

Parce qu’on a toujours été les vrais gentils

Part de "La generació perduda" es sentiran (o ens sentirem, a estones) reflexats en aquest preciós text de Noisenews publicat a La Blogothèque que acaba així: "Así que cuando nos dijeron que tendríamos que aplastar a nuestros compañeros, aprender a vendernos, ser asesinos para tener éxito, bla, bla, bla, hicimos lo que mejor conocíamos: no tener éxito. Nunca sabremos al final si era por pereza, incapacidad o debido a esos"valores" fantasma. Pero fracasasamos. Es esto lo que nos unió, en un momento dado. Un gran grupo de perdedores demasiado viejos y panzones para ser adolescentes y demasiado ambiciosos para ser adultos. Así que pensamos que no era grave"

I és que com el text indica, i com aquí es practica, "la mayoría de las veces hablamos por hablar". I el bé que ens fa! Un no para de fer coses, de treballar en múltiples direccions, tot i pràcticament no tenir, físicament, res. Les 24h que té el dia no són suficients per arribar a tot, al bosc infinit des les gestions. Som productius d'una altra manera, no ens fa por deixar un camí d'engrunes enlloc d'anar amb el pà sota el braç, ni que el regne minusvàlid dels "valors fantasmes" dissimuli el tro omnipotent de les divises, ni que els micro-sous caricaturitzin la nòmina comuna, i els pisos compartits substitueixin la santa trinitat familiar. Però a mesura que passa el temps et vas adonant que la matèria (ni que sigui la pròpia), sempre traiciona, i que tard o d'hora hauràs de tenir un pla. 

(El text original i complet en francès: aquí). Noisenews és a Yo La Tengo el que Yo La Tengo és al text de Noisenews. 

NOVA TEMPORADA BCNmp7 al CCCB · 1a sessió 8 de març · TW: #BCNmp7 @CCCBmusica

Al bloc VEUS del CCCB han penjat un resum molt sintètic que he fet del que ha estat la programació del cicle musical BCNmp7 i el que està previst de cara el 2013 (també una mica resumit, la informació més extensa la penjaran els programadors una setmana abans de cada sessió). Aquí l'enllaç amb els seus links i tot!

Aquí el text:

Llarga trajectòria

Des del 2006, el BCNmp7 ha estat el cicle de programació musical estable del CCCB que fins ara havia inclòs el festival Emergència! El BCNmp7 sempre ha volgut mostrar un generós repertori d’artistes i de professionals vinculats al sector musical orquestrats al voltant de temes molt concrets que dibuixen la línia editorial del projecte, tals com (agafem aire): l’activisme en l’ideari pop, la crisi del format festival, la crítica musical, la indústria musical i la cultura lliure, la creativitat musical i les institucions musicals, la realitat i mite del «So Barcelona», les figures dels recuperadors i el llegat de la psiquedèlia folk, la cançó de l’estiu, els tributs i les versions, les bandes sonores, el Raval Global, les connexions entre la música i la ciència, la ràdio digital global, la naturalesa del jazz, la cultura del revival, etc.

Des de llavors fins ara hem tingut, en les seccions de tertúlies i debats, les veus (musicals, crítiques i professionals) més actives, compromeses i avantguardistes del panorama musical estatal: Jaime Casas, Miqui Otero, Eloy Fernández-Porta, Enric Les Palau, Luis Hidalgo, Xavier Cervantes, Patricia Godes,Jace Clayton, Philip Sherburne,Bruno Sokolowicz, Manolo Martínez,Lydia Lunch, Carles Sala, Oriol Roca,Marcos Ordóñez, Víctor Nubla, Alberto Guijarro, Ramon Faura, Elena Cabrera, Fernando Alfaro, Genís Segarra, Marta Salicrú,Borja Prieto, Martí Sales, Kiko Amat, Dani Granados, Roger Roca o Cristina Fallaràs, entre molts d’altres.

En les seccions de concerts, el públic ha pogut assistir als directes de formacions de grups ja desapareguts, com 12Twelve, La banda Trapera del Río o Sergio Algora (El niño gusano), joves promeses locals que han desenvolupat sòlides carreres en els seus respectius àmbits, comJoe Crepúsculo, Nudozurdo, Pony Bravo, Emilio José, Russian Red, Bradien, Marina Gallardo, Tarántula, Les Aus, Bèstia Ferida, Fasenuova el Guinxo, Extraperlo o Árbol, alguns clàssics com Macromassa, Mastretta, Ajo, Agustí Fernàndez, Mikel Laboa, Gorka Benítez,Miquel Gil, o combinacions sorprenents, com Muchachito amb Jonathan Richman, els mateixos 12Twelve amb el Cor de Gospel de Gràcia, o formacions de jazz, de rumba i de hip hop que surten dels seus propis gèneres i per a tots els gustos (Spring Heel Jack, Oval, Casa Crew, Rita Indiana,Nino Rota Project, Mariano Steimberg Trio, Arianna Puello)…

Programació del BCNmp7 2013: el que vindrà

El cicle BCNmp7 sempre ha intentat atrapar o provocar els temes més candents de l’univers musical actual, sobretot tenint en compte el teixit musical de proximitat sense intentar ser una plataforma de tendències o cenyir-se a l’actualitat musical, i menys en un moment on la producció musical en línia i fora de línia ha crescut de manera desorbitada, on els blocs de feligresos del sector, les revistes especialitzades i els festivals s’han multiplicat víricament.

Més enllà de les novetats, l’agenda o la moda, el BCNmp7 pretén obrir un debat reflexiu sobre temes emergents i mostrar al públic artistes a tenir en compte segons el punt de vista de persones estretament vinculades al sector. Per això mateix, el BCNmp7 s’ha confiat a uns programadors que han proposat els seus «punts calents» sobre els quals reflexionar a partir d’una programació que ofereixi una experiència esteticomusical única. Quins són els cinc grans temes que han escollit els programadors?

#01 Prescriptors (A Viva Veu)

#02 Música analògica (A Viva Veu)

#03 L’avantguarda dels setanta a la Península (Àlex Gómez-Font)

#04 Cultura de club(s) (A Viva Veu)

#05 MinimAcció (Lluís Nacenta)

#01 PRESCRIPTORS

Quan: Divendres 8 de març (a partir de les 21 h)
On: Teatre del CCCB
Sessió programada per A Viva Veu

Andy Votel – © Chris “The Judge” Arthur

A Viva Veu són joves i valents, formen part d’aquesta generació en què s’ho han hagut (i s’ho hauran) de fer i inventar tot, acostumats a treballar amb inputs d’arreu i a fer d’homes orquestra, disfressant-se de vegades de la vella figura del caçatalents (heretada de personatges com Berry Gordy o David Geffen), o del «public relations» sistemàtic i convincent o, finalment (i essencialment), del geek musical. Seva és aquesta sessió dedicada als prescriptors. En un moment de sobreproducció musical, entre hip i flop, som incapaços de tenir una visió clara del panorama musical actual. La xarxa ha democratitzat la visibilitat dels grups de música, tant en termes de producció com de difusió i d’exhibició, però també ens ha fet més lents i incapaços a l’hora d’enamorar-nos de grups o de detectar la qualitat per sobre de la quantitat. Per això avui dia tornen a ser tan importants les figures dels prescriptors, aquells que assenyalen amb el dit de la intuïció i el criteri i que fan que tots aquests feligresos dels quals parlàvem puguin trobar el seu «evangeli» (seguint amb la metàfora). En aquesta sessió es comptarà amb el periodista de Scanner FM i col·laborador de la Red Bull Music Academy, Carles Novellas, Isaac Marcet(fundador de Playground), Brian Shimkovitz (Awesome Tapes from Africa, especialista en la música tradicional del món no europeu) i Andy Votel (que, a part de DJ i productor musical, és un guia de referència internacional i va ser un dels descobridors de Voice of the Seven Woods, grup que va tocar en una sessió del BCNmp7). També hi haurà dues sessions de directes d’Awesome Tapes from Africa i Andy Votel.

#02 MÚSICA ANALÒGICA

Quan: Divendres 5 d’abril (a partir de les 21 h)
On: Teatre del CCCB
Sessió programada per A Viva Veu

Zombie Zombie

Tothom pot fer música, però en quines condicions de producció? I amb quines eines? Aquesta sessió pretén posar sobre la taula aquesta i altres qüestions que sorgeixen a partir d’aquesta constatació, i posar de manifest que hi ha artistes que segueixen sent fidels als mètodes de producció analògics, davant d’aquells que ho fan amb un plug-in. Es podran veure tres concerts:Zombie Zombie (que combinen la seva passió per les pel·lícules de terror de Carpenter amb el delit per l’«electrònica analògica»), Akron (obsessionat a recuperar música de bandes sonores de pel·lícules oblidades) i Diego Garcia (primitivisme musical a mans d’un Diògenes de l’electrònica, un abanderat del DIY).

#03 EL ROCK PROGRESSIU DELS 70 A LA PENÍNSULA

Quan: Divendres 28 de juny (a partir de les 21 h)
On: Teatre del CCCB
Sessió programada per Àlex Gómez Font

Máquina!

Tothom que s’interessi una mica per l’aventura del rock progressiu dels setanta a la Península sabrà qui és Àlex Gómez-Font: és el qui escriu els llibres sobre l’època, qui en col·lecciona els gadgets (portades de discos, cartells, fotografies…), qui coneix tots els artistes i, a més a més, escriu en premsa especialitzada i exerceix de productor musical. Aquesta sessió programada per ell mateix ha volgut rescatar de la història un fenomen que és un autèntic «fenomen»: l’avantguarda del rock dels setanta a la Península. En aquesta sessió, Àlex Gómez-Font i Karles Torra descobriran els secrets de l’època i llavors serà el moment de dos concerts absolutament inèdits: Emili Baleriola i Jordi Batiste presenten “Get to Màquina!” amb la col·laboració d'Asimètric. Jordi Batiste, membre fundador de Màquina! i Emili Baleriola, el que fou un dels seus guitarristes, s’ajunten en aquesta ocasió tant especial per donar forma a algunes de les cançons del repertori original de la banda. Amb aquest recital podrem veure de manera molt clara l’impacte i la vigència d’unes peces que han esdevingut imprescindibles per entendre l’evolució del so rock al nostre país. En segon lloc, hi haurà l’actuació de Toti Soler (pioner amb la guitarra elèctrica, el rock progressiu, el jazz, la flamenco fusió, etc.) presentant «Guitarra Catalana» amb la col·laboració d’Arnau Figueres.

#04 CULTURA DE CLUB(S)

Quan: Divendres 11 d’octubre (a partir de les 21 h)
On: Teatre del CCCB
Sessió programada per A Viva Veu

La noció de club musical s’ha posat de nou a la boca dels adeptes musicals, i no només per designar una franquícia d’un festival, sinó per recuperar tota una tradició musical organitzada al voltant de clubs (de jazz, de blues…). En aquesta sessió es pretén recuperar aquest esperit. Els nois d’A Viva Veu no lliuraran la programació definitiva fins que no s’hagin passejat, com autènticsflâneurs musicals, per tots els «clubs» de referència. De moment, com davant els tiberis més suculents, només queda fer gana.

#05 MinimAcció

Quan: Divendres 5 desembre (a partir de les 21 h)
On: Teatre del CCCB
Sessió programada per Lluís Nacenta

Lluís Nacenta, a més de ser un activista cultural de primer ordre, és coordinador del Màster d’Art Sonor de la UB i té una llarga trajectòria com a músic i com a professor que intenta fer arribar la «música avançada» (aquesta és l’accepció amb la qual es queda) al gran públic dins les aules i en institucions culturals diverses. En aquesta ocasió també ho farà, amb una introducció i, sobretot, amb els dos concerts que ha programat al voltant del minimalisme anglosaxó. En primer lloc es podrà gaudir d’un compositor i músic català, però que treballa a la BBC composant per a la ràdio, la televisió i el cinema, Roger Goula, que estrenarà una peça inèdita per a l’ocasió. En segon lloc hi haurà la formació Experimental Funktion (liderada per Vera Martínez Mahner i Jonathan Brown, violí i viola del Quartet Casals–formació de prestigi internacional–) que interpretaran Different Trains i Tiple Quartet de Steve Reich. Si, segons Schrödinger, el punt de vista de l’investigador influeix en la investigació, aquí el punt de partida, el músic, afecta literalment l’obra, o això sembla.

On seguir l’actualitat del BCNmp7?

Podeu seguir tota l’actualitat del cicle a @CCCBmusica #BCNmp7 i al bloc VEUS del CCCB.

Com aconseguir les entrades?

Les sessions (d’unes tres hores de durada) tenen un preu de 7 € per sessió i 5 € amb descomptes.

L’entrada és gratuïta per als Amics del CCCB i per als Amics Musicals del CCCB. Més informació a taquilles del CCCB i aquí per fer-te el Carnet Musical.

Els dilluns abans de cada sessió se sortejaran cinc entrades dobles a través del compte de Twitter@CCCBMusica.

TAVERNIER-BROOKER

Avui l'amic Flores m'ha passat aquest enllaç, sabent la meva devoció per la sèrie Black Mirror de Charlie Brooker (ara que han començat la segona temporada). Com diu ell, té aires de Resnais i de Marker (la veu en off, la retro-ciència-ficció, el futur que s'explica però no es veu, s'imagina, però no es pot dibuixar amb precisió) i, evidentment, de An American Family. La sinopsis és prou clara com per entendre la vinculació amb l'obra de Brooker: "En Roddy té una càmera implantada en el seu cervell. El lloga un productor de televisió per fer un documental sobre la Katherine, malalta terminal, sense el seu consentiment. El material s'emetrà en la popular sèrie de televisió "Death Watch". Com diu una amiga, en Brooker és el cronista de l'actualitat i del futur immediat. 

@CCCBmusica

Ha nascut un nou compte de Twitter del CCCB que aglutina les activitats musicals del centre: @CCCBmusica

Les activitats comencen amb el festival Emergència!

A continuació arrencarà el cicle BCNmp7.

Per fer-ho més fàcil a la gent (en temps de crisi), el CCCB proposa un carnet anual de 20 euros que permet accedir a totes les activitats musicals, una bona oferta tenint en compte que l'entrada individual de cada esdeveniment és de 7 euros.

A continuació faig un copy-paste del post que ha publicat el CCCB sobre la programació musical, en concret, la secció que avança la programació d'enguany del BCNmp7 (visca la música!):

BCNmp7 Músicas en proceso

Después del Emergència!, el 8 de marzo llega BCNmp7 Músicas en proceso, un ciclo que desde 2006, y a través de sesiones de formato abierto (proyecciones, conciertos, coloquios), reflexiona acerca de la especificidad musical de Barcelona y los cambios en la creación musical contemporánea. Coordinado por Ingrid Guardiola, el BCNmp7 de este año apuesta por los directos musicales alejándose, sin embargo, de los clásicos conciertos de repertorio, así como del formato festival, intentando hacer del directo una ocasión única tanto para el público como para los artistas invitados.

Las cinco sesiones programadas en 2013 son:

- Viernes 8 de marzo: Prescriptores programada por A Viva Veu, con la participación de Carles Novellas, Isaac Marcet y las actuaciones deAwesome Tapes from Africa y Andy Votel.

- Viernes 5 de abril: Música analógicaprogramada por A Viva Veu, con las actuaciones de Zombie Zombie, Akron y Diego García.

- Viernes 28 de junio:  El rock progresivo de los 70 en la península, programada por Àlex Gómez-Font, con la participación de Karles Torra y las actuaciones de Emili Baleriola, Jordi Batiste, Toti Soler y Arnau Figueres.

- Viernes 11 de octubre: Cultura de Clubs, programada por A Viva Veu.

- Viernes 5 de diciembre: MinimAcció, programada por Lluís Nacenta con las actuaciones de Esperimental Funktion y Roger Goula.

Carnet AMIGOS MUSICALES

La entrada individual a cada una de las sesiones BCNmp7 o al festival Emergència! es de 7 euros(consultad los descuentos en nuestra web), pero, si sois unos habituales de las actividades musicales del CCCB, os puede interesar el nuevo carnet de AMIGOS MUSICALES del CCCB, que, por 20 euros, os da entrada libre a todas estas actividades durante todo el año, aparte de descuentos especiales para otras actividades musicales,como el festival de hip hop Hipnotik.

Para celebrar el lanzamiento del carnet de AMIGOS MUSICALES, el día 16 de febrero, de 18 a 18.30 h, al abrirse las puertas del festival Emergència!, os invitaremos a una cerveza (gentileza de San Miguel) y podréis participar en el sorteo de diez carnets de Amigos Musicales del CCCB.

SEARCHING FOR SUGAR MAN_a partir del 22 de febrer al Cinema Truffaut

(el 22 de febrer estrenarem al Cinema Truffaut "Searching for Sugar Man")

En la passada edició del Festival In-èdit Beefeater vaig tenir la sort de poder formar part del jurat que decidia la millor pel·lícula nacional i internacional. Asseguda en una taula de l’hotel on s’allotjaven els convidats amb els altres membres del jurat (Xavi Serra, Ricardo Aldarondo, Matt O’Casey i Andy Markowitz), la decisió va ser unànime: el premi internacional era per Searching for Sugar Man. Moment estrany en el qual un jurat no ha d’intentar recordar, d’entre les milers d’escenes vistes de les pel·lícules a competició, els motius que l’han portat a un a decidir que justament aquella pel·lícula, aquella i no cap altra, es val el premi, navegant entre la retòrica, la pseudo-erudició (forçada per l’intent d’arribar a convèncer als altres membres de que la teva tria és l’òptima) i la fruïció. No va caldre: Searching for Sugar Man ens va convèncer sola (a nosaltres i a molts d’altres, un dels premis que li han caigut ha estat el Bafta al millor documental). Les notes que havia pres a la llibreta justificant la meva tria han quedat extraviades, però potser ni calen: des de llavors fins ara, la figura de Sixto Rodríguez ha anat agafant vida extra-cinematogràfica. A partir d’aquí, l’espectador que no hagi vist el documental, que s’aparti una estona, perquè és impossible no revelar els secrets més essencials de l’obra.

Sixto Rodríguez encara ara és un músic desconegut per molta gent. De fet, el documental parteix d’aquesta pregunta: qui era Sixto Rodríguez (la seva mort va ser un rumor molt difós)? Qui és? Segueix viu? Què se n’ha fet d’aquell músic que per molts sud-africans representava el Bob Dylan sud-africà dels 70’s, l’emblema musical de l’Apartheid i que a Estats Units era completament ignorat? El documental es presenta com una investigació, quasi a la manera dels documentals d’Errol Morris, una recerca per trobar el passat, però sobretot el present, del personatge. El documental ens acosta al “mite” de Sixto Rodríguez i, sobretot, al seu fantasma, ja que quan apareix ho fa com un revenant del què, malgrat estigui viu, l’únic que queda és tot el que va ser. Com fer un documental sobre un fantasma que segueix viu, amagat, fins i tot d’ell mateix, treballant en el món de la construcció i instal·lat a la mateixa casa de Detroit on va néixer? Com a El corazón delator d’Edgar Allan Poe, el cadàver està al lloc on sempre havia estat abans de morir. El documental comença en una botiga de música de Cape Town, on Stephen “Sugar” Segermen va començar un procés d’investigació per trobar el músic. Finalment el descobreixen, vivint en la industrial Detroit, la seva ciutat de naixement, aquella que a principis dels anys 60 va veure créixer l’imperi de la Motown a través de la figura de Berry Gordy, la mateixa època en què es va poder escoltar el “I’ll Slip Away” de Rodríguez. Aquests nadals, mentre posava el play reiteradament per fer sonar Cause del disc de Rodríguez editat el 1971 Coming from reality (“Cause I lost my job, two weeks before Christmas, and I talked to Jesus at the sewar, and the Pope said it was non of his God-damned business”), pensava que allò reflectia molt més el que ens passa ara que la majoria de la lírica dels músics en actiu. El Papa fa un parell de dies que va dimitir, Sixto Rodríguez mai ha dimitit de la seva condició de músic, malgrat que, invisible, tocava per les quatre parets de la seva casa d’asceta suburbial. Ara han fet renéixer el mite i el seu fantasma es passejarà per molts racons de món. Gràcies al documental, Sixto Rodríguez ha reprès una gira de concerts (sobretot a Estats Units, Austràlia, Sud-Àfrica i Noruega), de fet, a Barcelona el podrem veure en la pròxima edició del Primavera Sound on, un altre entranyable fantasma, Daniel Johnston, ens emmirallarà el nostre malèvol fetitxisme cantant cançons tristes d’èpoques difícils. Si, gràcies a ells, som capaços de sentir l’apartheid quotidià que ens ha instal·lat el poder fàctic, ja serà molt. Velles glòries, en època de nous i funestos imperis. La música, tot i que vingui de lluny, consola. 

TORNA BLACKMIRROR

Torna BLACK MIRROR (Charlie Brooker) a Channel 4 amb un brutal episodi titolat BE RIGHT BACK. 

A més a més, Robert Downey Jr adaptarà un episodi de la sèrie pel cinema. Font: Numero Cero.