Espot MINIPUT 2014 (20a Mostra de TV de Qualitat) / dissabte 29 NOV. de 10.00 a 22.00 H from MINIPUT on Vimeo.
|
|
|
lunes, 10 de noviembre de 2014
MINIPUT 2014 (20a Mostra de TV de Qualitat)
Espot MINIPUT 2014 (20a Mostra de TV de Qualitat) / dissabte 29 NOV. de 10.00 a 22.00 H from MINIPUT on Vimeo.
martes, 4 de noviembre de 2014
POLÍTIQUES MUSICALS · 5a i última sessió del cicle musical #BCNmp7 al CCCB (dij. 13 de nov. de 21 a 23.30h)
Data:
30 d’octubre, tertúlia radiofònica sobre la relació entre música i política. Es pot escoltar AQUÍ.
13 de novembre actuacions musicals de FILASTINE i DICK EL DEMASIADO.
Horari: 21h-24h
Amb la participació de: Filastine, Abdelhak Rahal, Dick el demasiado (actuacions musicals)
Programadors: Indigestió, Fundación Robo, Internet 2
Coordinació: Ingrid Guardiola
A continuació trobareu el text del tríptic que van escriure els programadors:
En
el context actual, el debat al voltant de la dimensió política de la música ha
pres més protagonisme que mai. On resideix aquesta dimensió política? Pot ser a
les lletres de les cançons? en la resposta del públic? En les gestions
derivades de l’activitat musical? o pot ser en les relacions que promou la
pròpia experiència musical? Del cantautor conscienciador als 'rumberos' de
carrer, passant per les primeres raves a Anglaterra o les explosions
comunitàries dels sonideros mexicans, la pulsió política en el context musical
es pot articular i abordar des de diverses perspectives.
En aquesta cinquena
i última sessió de l'any del #BCNmp7 ens aproximarem a aquestes qüestions de
forma oberta i diversa, amb més esperit de compartir inquietuds, remenar i fer
present el tema, que de proposar cap resposta o direcció molt determinades. Ho
farem, d’una banda, amb un programa de ràdio i, en segon lloc, amb una sessió
de concerts en viu. El debat radiofònic serà emès en directe i en obert de
forma gratuïta per tot el públic el 30 de novembre i es podrà escoltar,
posteriorment, via podcast. En el programa s’exploraran les possibles
interpretacions del matrimoni política-música i hi participaran els programadors, els músics protagonistes
dels concerts i amb la presència de veus convidades, tot plegat amenitzat amb
playslists en directe.
El 13 de novembre
Filastine i Dick el Demasiado seran els protagonistes dels directes musicals
amb un concert doble. Tant l’un com l’altre tenen molt a veure amb el binomi
política-música, tot i que per motius ben diferents.
DICK
EL DEMASIADO
Dick va néixer a Holanda fa més de 5 dècades, ara treballa als dos costats del Atlàntic reivindicant la fusió de la cúmbia amb la música electrònica des de l'any 2000. La seva música li ha valgut la reputació de ser un dels pioners de la cúmbia digital i ha esdevingut un dels padrins de la música de ball a Argentina. No obstant els seus sons, no sonen a clubs ni festivals de música electrònica, ens transporten a un estat psicodèlic de sons trencats on no falta una clau d’humor en els seus espectacles.
FILASTINE
Grey Filastine és un artista audiovisual nascut a Los Angeles, que viu a Barcelona, i amb marcat esperit nòmada. El so de la seva música es pot englobar dins la bass music, terme que s’utilitza per identificar de forma genèrica diverses músiques amb èmfasi en les línies de baix i el ritme. També el caracteritzen la seva obertura a influències globals, tot plegat amb un marcat missatge polític, present des que es va involucrar en les lluites anti-globalització Per aquest concert, a més de amb la seva xelista habitual Evie Vanquaillie, Filastine comptarà excepcionalment amb la participació del violinista magrebí que viu a Barcelona Abdelhak Rahal, així com nou material visual enregistrat al Raval que servirà de complement dels visuals que ja acompanyen habitualment les seves actuacions.
Indigestió és una organització
no-lucrativa, creada el 1995, que defensa la idea de la cultura com a recurs
comú. El punt de partida és pensar, comunicar i fer, en cultura, des de la
perspectiva de gent “no especialitzada”, que no es considera indústria cultural
ni forma part d’aquells que s’autoidentifiquen com a creadors o artistes.
Actualment Indigestió edita la revista online Nativa.cat, organitza trobades,
fòrums i altres espais de reflexió, i du a terme col·laboracions amb músics en
projectes creatius diversos.
L’aventura musical
de Internet2 ha esdevingut eventualment un agent promotor de músics
afins amb la idea de l’espectacle experimental, companys de gires que van
visitar Barcelona com MSHR de Portland, el cabaret japonès de Yuichi Kishino o
la gimcana musical dels belgues Alek et les japonaises.
Fundación Robo és un projecte musical col·lectiu que treballa al voltant de la cançó
populista i política des de maig de 2011. La seva tasca principal ha estat la
de crear un espai per visibilitzar cançons que posin l'accent en el context
socio-polític i les problemàtiques col.lectives. Entre els músics o grups que
han aparegut sota el nom de Fundación Robo hi ha Nacho Vegas, Albert Pla,
Fiera, Óscar Mulero, Xavier Baró o Mursego entre d'altres.
Informació pràctica: Teatre del CCCB
Preu: 7 € / Reduït: 5 € per les actuacions del 13 de novembre. Entrada gratuïta per als Amics del CCCB, menors de 16 anys i aturats.
Venda anticipada:
Taquilles del CCCB i Tel-Entrada
www.telentrada.com i 902 10 12 12
sábado, 25 de octubre de 2014
S DE SIMULACRO: CUANDO LA TELEVISIÓN ENCUENTRA SU VERDAD
Text publicat al bloc del FESTIVAL PERIFERIAS en l'edició 2014 dedicada al "Fake". AQUÍ (pàgina web del festival) podeu trobar el text íntegre amb imatges, sinó també podeu anar a l'issuu.
Més textos sobre el "fake" a http://www.periferias.org/
sábado, 4 de octubre de 2014
MINIPUT 2014 (20a Mostra de Televisió de Qualitat), dissabte 29 de novembre de 10.00 a 22.00h al CCCB, entrada gratuïta, inscripció online http://www.miniput.cat/
+info http://www.miniput.cat/
10.00 h Presentació general
THE WRINKLED MINUTE (2012)
(La minute vieille, França, 1’30”, entreteniment,
ARTE France, Fabrice Maruca)
Com portar els acudits a la pantalla i que s’escapin de l'stand-up comedy de tota la vida? ARTE ho
ha fet, posant com a protagonistes unes senyores ben peculiars, tietes, mestresses
de casa, àvies..., perfils que, si no fos per la senyora Doubtfire, no
vincularíem amb l’humor i menys amb la falta d’escrúpols o amb el to ofensiu
que destil·len alguns dels acudits de tota la vida. Càpsules breus de caràcter
lúdic, un pica-pica d'humor comprimit i casolà.
10.20 h
REAL HUMANS (2013)
(Äkta Människor II, Suècia, 60 min,
ficció, SVT, Lars Lundström)
Què passa quan els robots esdevenen tan humans que quasi no
es poden distingir de la gent real? Quan, fins i tot, poden ser els nostres
amants? A la sèrie dramàtica Real Humans
tenir un Hubot és tan natural i habitual com tenir un cotxe. Molta gent els
adquireix i somia amb el darrer model; però els Hubots creen nous problemes i
dilemes. Qui és el responsable de les accions dels Hubots? Els Hubots haurien
de tenir algun equivalent als “drets humans”? I què és, exactament, un ésser
humà? A la segona temporada un virus letal s’està expandint com una pandèmia,
fent que els Hubots infectats siguin incontrolables i perillosos, amb terribles
conseqüències per als principals protagonistes. La família Engman s’adona que
ha de comprovar si els seus Hubots, Mimi i Vera, estan infectats. Bea és
activada després d'estar mesos sense energia i comença a rumiar la manera de
poder alliberar tots els Hubots.
Presenta:
Elisabet Roselló http://www.elisabetrosello.com/
11.30 h
BLACHMAN (2012)
(Blachman, Dinamarca, 28 min, Nordisk
Film TV, talkshow, Torben Steno
-autor-, Stevan Treshow -director-)
Per primera vegada a la televisió en prime time, els cossos de les dones són mostrats en tota la seva
bellesa, defectes i marques, i es converteixen en la matèria prima d’un nou talkshow anomenat Blachman. A cada episodi, Thomas Blachman, un famós entertainer
conegut per les seves provocacions, convida un altre home famós a l’espectacle.
Una dona del carrer (jove, vella, prima, grossa, petita, alta, blanca, de
color) es treu la roba davant d’ells en una habitació fosca amb un sofà. A
partir de llavors, en Thomas i el seu convidat estudien el cos de la dona
plegats. Comença la discussió: reflexionen sobre el cos de la dona, el sentiment
que els hi produeix; continuen amb reflexions sobre les seves pròpies vides,
sobre la sexualitat masculina, els rols establerts per a homes i dones i, en
general, dialoguen sobre la societat moderna. La polèmica està servida.
Convidat: Thomas
Blachman (teleconferència) *per confirmar*
Presenta: Raimon
Masllorens (Brutal Media)
12.20 h
DOORWAY TO
ADULTHOOD (2013)
(Doorway to Adulthood: An intimate talk about
sex, Japó, 29 min, NHK, magazín/divulgació, Kana Ashida)
Al Japó, el sexe es pren sovint com un assumpte sobre el
qual no es pot parlar en l’esfera pública o, fins i tot, en família. Hostatjat
per una celebritat de la comèdia entre els adolescents japonesos, el programa
parla, seriosament i obertament, sobre el sexe amb un to, alhora, juganer. Un
metge que es fa dir Condom Master discuteix errors comuns sobre els mètodes
anticonceptius i demostra la manera correcta d’usar el condó. Una obstetra
parla sobre les seves experiències en avortaments de pacients adolescents i
ofereix consell per ajudar-los. Una noia jove comenta les seves experiències.
El programa separa els fets de la ficció centrant-se en el sexe entre els joves
per tal d'ajudar-los a aconseguir una vida amorosa sana i feliç.
Presenta: Núria
Garcia (Universitat Autònoma de Barcelona)
13.00 h
AT WAR (2013)
(Ten Oorlog, Bèlgica, 45 min, una
producció de De Chinezen per a la VRT, documental, Arnout Houben, Michael
Knops)
Tres periodistes segueixen les traces dels soldats de la Primera
Guerra Mundial. Caminen al llarg de 80 dies travessant la meitat d’Europa. El
seu punt de partida és l’extrem oest: la ciutat costera de Nieuwpoort. Passen
pels famosos camps de batalla de Flanders, Somme i Verdun, a França. A Itàlia,
van pels cims més alts dels Alps on els soldats van lluitar permanentment
coberts de neu. Més enllà, segueixen els passos del front Baklan i marxen a
través de Grècia per arribar als llocs de la batalla de Gallipoli, a Turquia.
En el seu viatge es creuaran amb un gran ventall de curiosos personatges locals
que els hi explicaran les seves experiències: faules personals de llavors i d’ara.
Cada dia, Arnout i Jonas van deixant la seva pròpia marca. Fan el seu homenatge
a soldats, infermeres i doctors de fa cent anys. Combinant històries del passat
i del present, porten a la llum la història per a les audiències contemporànies.
Convidat: Elly Vervloet (commissioning editor, VRT)
Presenta: Francesc
Vilallonga (Universidad Ramon Llull)
14.00 h
WEB JUNKIE (2013)
(Web Junkie, Israel, 74 min, documental,
kNow Productions, Shlam Productions per Yes Docu Israel, Shosh Shlam, Hilla
Medalia)
Xina és el primer país al món que ha classificat l’addicció
a Internet com un desordre clínic i és un dels temes més temuts de la salut
pública xinesa. El documental s’acosta al tractament usat al Beijing Rehab
Centre i explora el cas de tres adolescents xinesos des del dia de la seva
arribada a la clínica, fins passats els tres mesos que dura el període de
rehabilitació. El film se centra en els temes que giren al voltant del desordre
i, alhora, en el tractament i la teràpia. El centre està dirigit pel professor
Tao Ran, el primer expert en addicció a Internet del món que promet als pares
una cura per als seus fills. El tractament inclou un programa inspirat en l’entrenament
militar, juntament amb estrictes regulacions en els horaris dels àpats i dels
esbarjos, i sessions de teràpia. El fi justifica els mitjans? Que l’espectador
decideixi; la llei, però, va respondre clausurant el centre.
Presenta: Elisabet
Anglarill (RTVE)
15.30 h
MARRIED AT FIRST SIGHT (2013)
(Gift ved forste blik, Dinamarca, 37 min,
Snowman Productions per a la DR, docureality,
Maya Albana)
El somni de “the one
and only” ha creat una extensa i creixent indústria al voltant de les cites
a Dinamarca, on 1,5 milions de persones viuen soles. No obstant això, el nombre
de casaments és el més baix en vint anys, i aquesta indústria per trobar l’amor
sembla que no funciona. Potser un matrimoni concertat és la solució? Això és un
experiment televisiu en el qual, amb l’ajuda d’experts, els matrimonis són
concertats per a sis solters i sis solteres que no s’han vist mai. Les tres
parelles es coneixeran en la seva cerimònia de bodes. Una vegada s’hagi dut a
terme el casament viuran junts al llarg de cinc setmanes; després decidiran si
volen continuar casats o divorciar-se. Tot el procés és documentat de molt a
prop i l’esperança és que l’amor s’imposarà i que l’experiment serà un èxit.
Però de la il·lusió a la realitat sempre hi ha un tram molt llarg.
Convidat: Michael Von
Würden (productor)
Presenta: Xavi Morral
(realizador)
16.30 h
MURDER (2013)
(Murder, Anglaterra, 2013, 60 min, BBC2,
ficció, Birger Larsen)
Murder és l’únic programa que no es va
passar a l’INPUT, però és una ficció televisiva que s’ha emportat els millors
premis televisius europeus: millor ficció europea al Prix Europa, BAFTA 2013 al
millor single Drama, BAFTA 2013
escocès per a Robert Jones com a millor guionista de ficció televisiva... Una
morta és trobada morta en el seu apartament de Notingham. La seva germana,
aterrida, jau en el bany. Un home jove, amb una camiseta plena de sang, està en
un racó. Els tres s’havien trobat hores abans. Són les dues de la matinada i no
se sap què ha passat. Birger Larse (director de la sèrie danesa The Killing) realitza aquest thriller des del punt de vista dels
interrogatoris i el flashback per a
crear el pilot low cost d’una futura
sèrie.
Convidat: Birger
Larsen (director)
Presenta: Paco
Escribano (Minoria Absoluta)
17.45 h
EMILIE (2013)
(Émilie, Canadà, en línia Radio Canada,
transmèdia, Francis Delfour, Jean-Christophe Yacono, Guillaume Lonergan, Josée
Vallée, Antonello Cozzolino)
Émilie és un transmèdia per a públic
juvenil que s’articula a partir de la comèdia romàntica, una història
fragmentada que es resol a través de múltiples plataformes. Seguim a Émilie el
dia en què ha de marxar amb el seu promès de viatge. Un bon amic, un antic
promès i un vell enamorat semblen conspirar per aturar-la en la seva decisió de
deixar Montreal. Una combinació de divertides confusions i extravagants
trobades la fan anar del jutjat fins a una perruqueria sèrbia mentre intenta
ocupar-se de tots els homes de la seva vida. La tecnologia és usada per
reforçar encara més aquesta “seductora” narrativa que no deixa de ser una
clàssica història d’amor. El concepte és simple: totes les eines de comunicació
i de difusió d’imatges disponibles avui en dia són usades per explicar una
història diferent per tal que els espectadors puguin experimentar la ficció
d’una manera interactiva innovadora. El projecte vol reduir la distància entre
la realitat i la ficció submergint l’audiència en el món de l’Émilie a través
de l’estil documental i dels processos de navegació transmediàtica.
Presenta: Antònia
Folguera
18.00 h
HISTORY WITH A WOW (2013)
(History with a WOW: Minamoto no Yoshitsune,
Japó, 10 min, NHK, documental/animació, S. Omoto, K. Shinoaki, M. Nishizawa, T.
Fujiyama, M. Watanabe, R. Kita)
Aquest programa vol fer de l’estudi de la història japonesa
un assumpte divertit per als nens i les nenes. L’actor de kabuki Nakamura Shido
es transforma en una figura històrica diferent, usant la dansa i la música per
captar l’atenció del públic infantil. En aquest episodi es pot veure el guerrer
del clan Genji, Minamoto No Yoshitsune, que ha esdevingut un heroi tràgic i llegendari.
Va ser el protagonista d’una batalla èpica entre clans fa 850 anys, un
conflicte que, finalment, va donar com a resultat la classe militar coneguda
com a “samurai”.
Presenta: Miquel
Garcia (TV3)
18.20 h
MISSION INVESTIGATE: SURFING THE WEB OF HATE
(2013)
(Uppdrag granskning: Män som näthatar kvinnor,
Suècia, 53 min, SVT, documental, Nicke Nrordmakr, Hasse Johansson)
Les amenaces de mort
i l’assetjament sexual inunden Internet, afectant, sobretot, a les
dones. Per què alguns homes se senten lliures de fer-ho? Aquest reportatge
s’acosta al fenomen de la missogínia i de l’odi verbal a la web a través
d’algunes bloggers sueques famoses;
però, sobretot, analitzant el cas d’una noia de 21 anys, la Júlia, que va
escriure un post a la pàgina de Facebook
de H&M i va rebre centenars de comentaris humiliants. Els reporters Nicke
Nordmark i Hasse Johansson van a la recerca d’alguns dels homes que van
amenaçar a la Júlia per preguntar-los: per què?
Presenta: José Luis
de Vicente http://zzzinc.net/
19.45 h
SESSIÓ ESPECIAL: EL
FAKE
Al
MINIPUT, al llarg de les seves vint edicions, s’han passat uns quants programes
que es basaven en la noció de fake
(falsificació, fals documental, total o parcial). Alguns són experiments morals o sociològics, com El joc de la
mort (2011), The Tourist Trap
(1999) o Bye Bye Belgium (2007);
d’altres pretenen conscienciar a la població sobre alguns assumptes d’interès
públic, com The Big Donnor Show
(2007) o Come on Down and Out (1994); d’altres posen en
evidència els errors del sistema, com Basta! (2012), Brass Eye (1998) o Let’s Make a Baby
(2007); i, en ocasions, trobem mers divertimentos,
experiments audiovisuals de caràcter més lúdic com The Truth about Marika
(2008) o Faking it (2007).
A aquests
exemples hauríem de sumar-hi tots els grans fakes
de la història del cinema que comencen amb les recreacions de Méliès (La coronació d’Eduard VII), passant per
tots els artefactes d’Orson Welles (des de La
Guerra dels Mons fins a F for Fake);
alguns documentals del British
Documentary Movement, per The War
Game de Peter Watkins (una ficció que va guanyar l’Oscar al millor
documental), Mondo Cane, fins a
arribar a alguns clàssics dels anys vuitanta i noranta com UFO Abduction/ The McPherson Tape, Man
Bites Dog, This is Spinal Tap o The Blair Witch Project. Malgrat la
llista és llarga, la televisió continua sent un artefacte creador de
realitat(s) i de veritat(s).
Així ho van patir
l’equip que hi havia al darrere d’El
Camaleó (1991), un fals documental que anunciava un (fals) cop d’estat a
l’URSS i la mort de Mijail Gorvachov. El director de programe Joan Ramon Mainat
va ser cesat i alguns dels implicats en el programa van ser destituïts. Més de
vint anys després, Jordi Évole va utilitzar també el fake en un Salvados
dedicat al 23-F creant, de nou, escàndol públic en donar a entendre que el
23-F, havia estat un muntatge cinematogràfic, aquest cop reforçat per l’efecte
multiplicador de les xarxes socials. En aquesta sessió especial volem convidar
els seus protagonistes per parlar de les seves experiències i plantejar
qüestions sobre la funció de la televisió de servei públic.
Convidats: Jordi
Évole (Salvados), Miguel Ángel Martín (realitzador d’El Camaleó, investigador d’apps i
neurologia) i Manuel Delgado (guionista
d’El Camaleó, antropòleg i activista)
Modera: Ingrid
Guardiola (UPF, UdG)
Fila zero: Jordi
Balló, Andrés Hispano, Fernando de Felipe
EL SALT
A LA XARXA
Soy
Cámara en el Miniput
Dia: Diumenge 30 de novembre de 2014
Horari: de 18.30 h a 21 h
Lloc: Teatre del CCCB
SOY CÁMARA. El programa del CCCB
celebra el seu recorregut de cinc anys en antena amb un debat il·lustrat sobre
la relació televisió-internet, entesa no només a través de la seva mútua
referencialitat, sino com una excusa per parlar de la “televisió” futura a
partir de l’impacte de internet, dels nous usos, gèneres i processos a través
dels quals creem i compartim a la xarxa.
Presenten: Andrés
Hispano i Félix Pérez Hita
Convidats: Lolo Rico (La Bola de Cristal), Andreu Meixide (BccN Film Festival)
miércoles, 24 de septiembre de 2014
BARCELONA, CIUTAT MAGNÈTICA? #BCNmp7 4a sessió 2 d'octubre al Teatre del CCCB
(versión en castellano AQUÍ)
BCNmp7. Barcelona, ciutat magnètica from CCCB on Vimeo.
Joan Maragall (de la família “Maragall”), va fer una Oda nova a Barcelona” el 1911 on ja presenta l’ambivalència de la ciutat; d’una banda és una ciutat “amb molta planta”, “riallera”, “arrauxada i traçuda”, “la gran encisera”, però també diu que és “covarda, cruel i grollera”. La metròpolis barcelonina no és només la “ciutat podrida” que cantaven els de la Banda Trapera del Rio i que l’escriptor Javier Pérez Andújar recupera al seu llibre Paseos con mi madre, sinó també és un espai d’oportunitats, de intercanvis i de producció político-cultural. Molts músics recorden la Barcelona pre-olímpica com un lloc efervescent on la música inundava els carrers, els clubs, les assedegades boques de les gents. Música diversa, música no estanca en gèneres, estils o grups, música que l’únic que volia era ser música, sortir volant i tornar a caure per mineralitzar algun tipus de ritual social; una experiència també estètica, d’avantguarda, però, alhora, una festa per a compartir amb els veïns (també de fílies), en els llocs, dins la pròpia ciutat i no en recintes o precintes preparats per l’ocasió. Molts músics recorden haver tingut les seves primeres “febres” musicals assistint a concerts en els locals de les ciutats, encantats d’haver compartit nits i passions musicals amb gent tan diferent que, avui en dia, en un món tan especialitzat i sectaritzat, només es podrien trobar a les xarxes socials o a les festes de la ciutat, per dir alguna cosa.
BCNmp7. Barcelona, ciutat magnètica from CCCB on Vimeo.
Els imans generen un camp
magnètic al seu voltant que tant poden atraure com repel·lir, el mateix passa
amb les ciutats. Fa més d’un segle Georg Simel escrivia: “A la ciutat l’economia monetària i la dominació de l’intel·lecte tenen
una relació molt propera” (The
Metropolis and Mental Life, 1903). La vida a les ciutats no ha canviat tant
al llarg del segle, tot sovint la vida cultural es supedita a aquesta economia
monetària, ja sigui sota la forma de l’especulació del sòl, ja sigui sota la
forma del turisme (especulació econòmico-cultural); seguim amb l’estela de
Simmel i la seva visió de la ciutat com una lluita, no ja de l’home contra la
naturalesa, sinó dels homes entre ells. Alguns cineastes de la mateixa època
van articular una mirada lírica i utòpica de la “ciutat moderna” amb tota la
seva fauna i flora, amb tota la seva força productiva, és el cas de Vertov,
Vigo, Ivens, Ruttman, Moholy-Nagy, entre d’altres, imatges de les ciutats com
un cos orgànic que comprenia tant la seva estructura física com el seu corpus
social, són els vídeos que hem inclòs a la careta de la sessió.
Catedral de Barcelona a finals del segle XIX
"L'home de la càmera" (1929), Dziga Vertov
El
temps passa sobre les ciutats, però el bullici no cesa, les prioritats canvien,
però l’artifici roman en diferents àmbits d’acció. Ja no cal crear un “barri
gòtic” fictici, com a la Barcelona de principis del segle XX, ni fer cap
“Exposició Universal”, com la del 1888 que tan bé descriu Mendoza a La Ciudad de los Prodigios o la del
1929; ja no calen unes Olimpiades com les del 92. Però la transformació de la
ciutat en benefici de la internacionalització de la seva imatge
(“ciutat-marca”) segueix en peu, d’aquí que molts barris s’hagin aixecat contra
les polítiques municipals que vetllen per seguir recreant la “imatge-marca” de
la ciutat, essent el Barri de la Barceloneta i el Raval-Poble Sec (amb el “PlaParal·lel”) els focus actuals més actius. La ciutat no és un “concepte”, sinó
un sistema de relacions complexos que ha de tenir en compte l’urbanisme i la
demografia, la sociologia i l’ecologia, l’economia i la cultura (de fet, tot és
cultura). La ciutat és un espai que, per naturalesa, fomenta la pluralitat i la
diversitat, també cultural. La ciutat és per recorre-la, com el flâneur de Benjamin, per reforçar el que
deia Michel de Certau, que “la història
comença a ras de sòl, amb els passos”. La ciutat és per viure-la, per
habitar-la, la ciutat és dels seus ciutadans.
Joan Maragall (de la família “Maragall”), va fer una Oda nova a Barcelona” el 1911 on ja presenta l’ambivalència de la ciutat; d’una banda és una ciutat “amb molta planta”, “riallera”, “arrauxada i traçuda”, “la gran encisera”, però també diu que és “covarda, cruel i grollera”. La metròpolis barcelonina no és només la “ciutat podrida” que cantaven els de la Banda Trapera del Rio i que l’escriptor Javier Pérez Andújar recupera al seu llibre Paseos con mi madre, sinó també és un espai d’oportunitats, de intercanvis i de producció político-cultural. Molts músics recorden la Barcelona pre-olímpica com un lloc efervescent on la música inundava els carrers, els clubs, les assedegades boques de les gents. Música diversa, música no estanca en gèneres, estils o grups, música que l’únic que volia era ser música, sortir volant i tornar a caure per mineralitzar algun tipus de ritual social; una experiència també estètica, d’avantguarda, però, alhora, una festa per a compartir amb els veïns (també de fílies), en els llocs, dins la pròpia ciutat i no en recintes o precintes preparats per l’ocasió. Molts músics recorden haver tingut les seves primeres “febres” musicals assistint a concerts en els locals de les ciutats, encantats d’haver compartit nits i passions musicals amb gent tan diferent que, avui en dia, en un món tan especialitzat i sectaritzat, només es podrien trobar a les xarxes socials o a les festes de la ciutat, per dir alguna cosa.
David Soler
Edi Pou (Za!)
En
aquesta quarta sessió del #BCNmp7 del 2014 intentarem acostar-nos a tots això
des de la música a partir de figures com Za!, Munir Hossn, Llibert Fortuny,
Pablo Schvarzman i David Soler. És el tema, són els músics, que han volgut
portar sobre l’escenari els programadors, Aurelio Santos (WTF Jam Sessions) i
la Mireia i en Víctor de Sones. Aquests músics viuen a Barcelona, però són
d’orígens molt diversos: Munir Hossn és de Brasil, viu a París i va començar a
aprendre música a l’esglèsia on la seva mare portava el cor, tocant tots els
instruments per suplir les baixes; Pablo Schvarzmann va venir a finals dels
anys 80 de Buenos Aires per poder entrar a una coneguda escola de música i
atret per la vida autèntica i bohèmia que oferia la ciutat, va començar amb el
jazz per acabar als braços de l’electrònica i l’experimentació; Llibert Fortuny
és de les Palmes, però la seva família de seguida es va establir a Catalunya,
és metòdic i asalvatjat, i ha convertit el seu saxo en una orquestra sencera;
David Soler és home de guitarres, de pedal steel,
de les terres tel·lúriques del Montseny, i pel que viu és per tocar sense
restriccions; Edi Pou i Pau Rodríguez són Za!, els únics barcelonins, van
entrar a la música gràcies als locals d’assaig i al circuït underground de
sales de concert (si és que es podien dir així), el seu estil és la falta
d’estil, o la suma de tots els estils, però així i tot són reconeixibles a
quilòmetres de distància per la força, energia i folla alegria del seu directe.
Munir Hossn
Pablo Schvarzmann
Tots
ells han estat reunits en aquesta sessió per explorar, de nou, el diàleg amb
músics d’estils ben diferents a partir de la improvisació, per tal de donar
protagonisme a la contundència de l’actuació única en un directe en bones
condicions (cosa que de vegades es perd en contextos massius) i irrepetible. A
més a més, Barcelona, amb les seves contradiccions, ha servit per establir un
fil conductor a la sessió que es dividirà en tres blocs i que anirà acompanyada
per tres breus càpsules documentals sobre els temes amb les intervencions dels
propis músics: “L’arribada a Barcelona i l’arribada a la música”, “Cara A i
cara B de Barcelona” i, finalment, “Els estils i la improvisació”.
Llibert Fortuny
Més info a la PÀGINA WEB
Sessió
#BCNmp7: Barcelona, ciutat magnètica
Dia
i hora: 2 d’octubre del
2014 de 21 a 24H
Lloc: Teatre del CCCB
Amb
la participació de: Za!, Llibert
Fortuny, Munir Hossn, David Soler, Pablo Schvarzman i d’altres sorpreses.
Programen: Sones i Aurelio
Santos
Preu: 7 € / Reduït: 5 €
Entrada gratuïta per als Amics del CCCB, menors de
16 anys i aturats.
Venda
anticipada:
Taquilles del CCCB i Tel-Entrada
www.telentrada.com i 902 10 12
12
Suscribirse a:
Entradas (Atom)